Читать книгу El País Valenciano en la Baja Edad Media - AA.VV - Страница 8
ОглавлениеAPÉNDICE
Tesis doctorales dirigidas por Paulino Iradiel Murugarren, catedrático de Historia Medieval de la Universitat de València (1984-2008)
1984
ENRIC GUINOT: Campesinos y Órdenes Militares. Antecedentes y desarrollo de un señorío valenciano: la Orden de Montesa, siglos xiii y xiv, Universitat de València.
MARÍA ROSA MUÑOZ: Orígenes de la Generalidad Valenciana, Universitat de València.
1986
ANTONI FURIÓ: El camperolat valencià en l’Edat Mitjana: demografia i economia rural en la Ribera (segles XIII-XVI), Universitat de València.
FERRAN GARCIA-OLIVER: El monestir i la mesquita. Societat i economia agrària a la Valldigna (segles XIII-XVI), Universitat de València.
1987
MATEU RODRIGO: La Unión de Valencia (1347-1348). Una revuelta ciudadana contra el autoritarismo real, Universitat de València.
1988
MANUEL RUZAFA: Patrimonio y estructuras familiares en la morería de Valencia (1370-1500), Universitat de València.
1989
RAFAEL NARBONA: Gobierno político y luchas sociales. Estrategias de poder del patricia-do urbano. La ciudad de Valencia (1356-1419), Universitat de València.
1991
JOSÉ MARÍA CRUSELLES: Comportamiento social y actividad profesional entre los notarios de la ciudad de Valencia (siglo XV), Universitat de València.
1993
MANUEL DE ESTEVE: El simbolismo de los gemelos: la construcción genealógica como paradigma de la historia desde la Antigüedad a la Edad Media, Universitat de València [codirigida por José Enrique Ruiz Doménec].
1994
PAU VICIANO: Poder municipal i grup dirigent local al País Valencià. La vila de Castelló de la Plana (1375-1500), Universitat de València [codirigida por Antoni Furió].
1995
GERMÁN NAVARRO: Industria y artesanado en Valencia, 1450-1525. Las manufacturas de seda, lino, cáñamo y algodón, Universitat de València.
1996
DAVID IGUAL: Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental, Universitat de València.
ENRIQUE CRUSELLES: Hombres de negocios y mercaderes bajomedievales valencianos, Universitat de València.
CARLES RABASSA: Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella. Segles XIV-XV, Universitat de València.
JOSEP TORRÓ: Colonització feudal i resistència andalusina al Regne de València. La frontera meridional (1238-1277), Universitat de València [codirigida por Antoni Furió].
1997
JOAQUÍN APARICI: Manufacturas rurales y comercio interior valenciano. Segorbe en el siglo XV, Universitat Jaume I de Castelló [codirigida por Vicente Ortells].
2003
FRANCISCO A. CARDELLS: Organització del territori i cultura material a l’Horta de València (s. XV), Universitat de València [codirigida por Mateu Rodrigo].
JOSÉ BORDES: Desarrollo industrial textil y artesanado en Valencia de la conquista a la crisis (1238-1350), Universitat de València [codirigida por Enrique Cruselles].
2005
NIEVES MUNSURI: Perspectiva socio-económica del clero secular en la Valencia del siglo XV, Universitat de València.
2006
FRANCISCO JAVIER MARZAL: La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425), Universitat de València [codirigida por Manuel Ruzafa].
2008
ANTONI LLIBRER: Industria textil y crecimiento regional: la Vall d’Albaida y el Comtat en el siglo XV, Universitat de València.
BIBLIOGRAFÍA
IRADIEL, P. (1995): «Pròleg», en R. Narbona et al.: L’univers dels prohoms (Perfils socials a la València baix-medieval), Valencia, pp. 7-15.
— (ed.) (1995): «El Mediterráneo medieval y la idea de Europa [dosier]», Revista d’Història Medieval, 6, pp. 7-121.
— (2006): «El siglo de oro del comercio valenciano», en I. Aguilar (ed.): El comercio y el Mediterráneo. Valencia y la cultura del mar, Valencia, pp. 111-129.
— (2007): «El comercio en el Mediterráneo catalano-aragonés: espacios y redes», en H. Casado y A. García-Baquero (eds.): Comercio y hombres de negocios en Castilla y Europa en tiempos de Isabel la Católica, Madrid, pp. 123-150.
— (2010): «“Ego... considerans me devenisse ad maximam penuriam et inopiam”. Mecanismos de promoción y pobreza de la burguesía urbana», en Ricos y pobres: opulencia y desarraigo en el Occidente medieval, 36.ª Semana de Estudios Medievales de Estella, Pamplona, pp. 275-305.
— (2011): «Fuentes de derecho privado: protocolos notariales e historia econó-mica», en F. Ammannati (ed.): Dove va la storia economica? Metodi e prospettive. Secc. XIII-XVIII, Atti della 42.ª Settimana di Studi dell’Istituto Internazionale di Storia Economica «F. Datini», Florencia, pp. 225-247.
— (2016): «Al final de mucho. Conclusiones sobre identidades urbanas e historia medieval», en P. Iradiel et al. (eds.): Identidades urbanas Corona de Aragón – Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), Zaragoza, pp. 327-342.
IRADIEL, P. y R. NARBONA (eds.) (2000): «Ciudades y élites urbanas en el Mediterráneo medieval [dosier]», Revista d’Història Medieval, 11, pp. 7-187.
IRADIEL, P.; G. NAVARRO y D. IGUAL (2002): «Ricerche valenzane sul mondo urbano dell’Europa mediterranea (secoli XIV-XVI)», Medioevo. Saggi e rassegne, 25, pp. 111-141.
LALIENA, C. (2016): «¿Una edad de oro? Transformaciones económicas en la Corona de Aragón en el siglo XV», en P. Iradiel et al. (eds.): Identidades urbanas Corona de Aragón – Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), Zaragoza, pp. 17-43.
NAVARRO, G. et al. (1995): «Prosopografías y perfiles sociales. Proyectos de historia urbana sobre Valencia medieval», en C. Barros (ed.): Historia a debate. Medieval, Santiago de Compostela, pp. 189-198.
SESMA, J. Á.; C. LALIENA y G. NAVARRO (2006): «Prosopografía de las sociedades urbanas de Aragón durante los siglos XIV y XV. Un balance provisional», en La prosopografía como método de investigación sobre la Edad Media, Zaragoza, pp. 7-19.