Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) - AA.VV - Страница 6

Llibre de Consells

(Any 1374-1375)

[coberta]

Libre de conssels dels honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló, la administració dels quals començà lo dia de la festa de Cinquagèssima, que era […] a .XXI. dia del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor .MCCCLXXIIII.

[coberta vers]

Consellers del temps que·ls honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga foren jurats, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXX. et quatre, et finiren [.LXXV.]

Sent Agostí

Jurà en Bernat Pinell, per en Berenguer Moliner, jurat del any passat.¹

Primo, Ferrer Maçana, Fillol Guimerà, Ramon de Paüls, Guillamó Padrells, […] en loch de mestre Guillem Vives.

Sent Thomàs

[Pr]imo, Johan Mas, Pere Tolsà, Francesch Ballester, Pere Coll, [M]artí Penafel, [Pe]re Pintor.

[Senta] Maria Verge

[Domingo] Balaguer, perayre, Arnau Roselló, [Pas]cual Ferrando, Ramon de Torrafrer, Johan d’Alós, [Jac]me Po[lo].

Sent Pere

Pere Strader, Andreu Sala, Berenguer Matheu, Berenguer Serra, Domingo Ferrer, Domingo Nadalies, Berenguer Celma, Berthomeu Berguet.

Sent Johan

Anthon Gallén, Arnau Merí, Pere de Cella, Arnau Real, Berenguer Tolsà, menor, Berthomeu Maçana.

Sent Nicholau

Berenguer Miró, per ell Bonanat Guimerà;² Bernat Marquo, Guillem Cavaller, Pere Garcia, Bernat Belda, Domingo Çaera.

[dos fulls solts]³

||^Ar […]da que li plaïe molt et volie que·l […] per la dita universitat los dits .L. kafís de forment al mils que pogués.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per aq[uells mate]ys, que fos feit libre de compres et vendes et altres tran[sp]ortacions et alienacions fetes per los singulars de la dita vila. Lo qual consell acordà et volch que [f]os feyt, segons et per la forma que a la d[is]creció dels dits jurats seria m[és] ben vist ésser faedor, a profit et uti[lit]at de la dita universitat et sin[gulars] de aquella.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la galiota d’en Car[do]na de València, per rahon del forment que dues barques havien d[esca]regat en la plaga de la mar de la dita vila,⁴ se’n agués [me]nats dos hòmens,⁵ ço és, n’Uguet Cardona et en M[iquel] Guerau, vehins de la dita vila, que per aquesta rahó hi fos tramés [un] prom que anàs a la ciutat de València, lo qual suplicàs lo senyor duch et pregàs los jurats de la dita ciutat que aquells dos hòmens fossen soltats et remeses a la dita vila. Lo consell volch et acordà que·l dit prom hi fos tramés, et de present lo dit consell elegí per misatger a fer les dites coses, ço és, lo discret en Matheu Caro, notari vehí de la dita vila, al qual donà poder de fer en los [dits] afers ço que·l dit consell, o síndich per aquell, fer porie liurament.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la dita univer[sitat] agués obs alcunes quantitats de diner per pagar diverses de[utes] et missions fetes per aquella, et per occasió de aquella que fac[…] dits afers los dits jurats. Lo consell acordà et at[orgà] que […] fossen manlevades aquelles quantitats de pecúnia que b[asten] a pagar los dits deutes et missions. Et açò a profit […] dita universitat, tot dan et engan de aquella remogut.

||^Av Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la çut de la céquia de la dita vila, per rovina d’aygües, fos de present irruït et trencat, et la céquia Major de la dita vila fos enrunada et fes a escurar, per tal, que plagués al dit consell de consultar los dits jurats què y farien. Lo consell atorgà, concordà et volch que lo dit açut fos refeyt et adobat, et la dita céquia escurada, segons que és acostumat et a la discreció dels dits jurats serà ben vist ésser faedor.

Ítem, fon mès en lo dit [cons]ell, que com lo porxe del espital de la dita vila sie derroca[t] et molt descubert, en axí que·ls pobres que venen al dit spital b[ona]ment no s’i poguessen suplugar, per ço, requeriren lo dit consell [que·ls] consultàs què y farien. Lo consell concordà que·l dit porxe fos adobat a coneguda et discreció dels dits jurats.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en la céquia Major de la dita vila, en l’enfront de la dita vila, sien necesariis alcuns poadors, per tal com lo<s> prenents et poants l’aygua de la dita céquia sens perill no puxen poar aquella dita aygua, per ço, què farien en lo dit feit. Lo consell atorgà et volch que·ls dits poadors fossen feyts et construïts en aquells loch<s> hon sien necesariis, per los dits honrats jurats et a bona coneguda de aquells.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com en la ciutat de Tortosa sia stat feyt .I. libre de església, lo qual és molt necesari a la església de la dita vila, que si playe al dit consell que agués lo dit libre. Lo consell acordà que per los dits jurats fos reebut compte del sacristà del any proppassat, et que si res té en son poder, que sie [d]onat al preu del dit libre; et l’àls que restarà del dit preu que y [si]e enadit a discreció et coneguda dels dits jurats.

||^Br Ítem, que com la universitat de la dita vila en lo [any] present et per l’any esdevenidor age necesari provisió de blats, per la gran carestia et fretura que és en la dita vila per la fort anyada que és de present, en tant com los blats del terme, axí per secada com per neu, axí com a Déu plau, sien molt fallats. Per tal, que fos provehit per lo dit consell los d[its] jurats què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà et [v]olch que·ls dits jurats, o lo síndich qui de present és de la dita vila, compren et puxen comprar aytantes mesures de blats com la universitat de la dita vila, a obs de la provisió dels singulars de [aque]lla, obs aurà; per totes aquelles maneres, cauteles, seguretats et […]ons que a aquells ben vist serà, al major profit et al menys dan [de a]quella.⁶

Ítem, fon mès en consell, que com les mullers et fills de aquells qui en Cardona se’n ha menats en la galiota del Grau de la mar de la dita vila, passen fretura per ço com los marits de aquelles sien absents per faenes de la dita vila et no a culpa de aquells, et no·ls aje qui guanyar alcuna cosa, et sien hòmens que no han dels béns temporals, per ço, requeriren lo dit consell què farien los dits jurats en lo dit. Acordà lo consell que, de present, que·ls fos donat a cascuna muller de aquells .I. barcella de forment.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Ponç de Brusca, que com l’onrat en Guillem Miró, tinent loch de governador en aquesta part, l’agreujàs contra forma de furs et privilegis, per ço, \requerí/ que·ls fos provehit en lo dit feit per lo dit consell. Lo consell acordà que·l dit governador fos pregat et suplicat per los dits jurats de fer just[ícia] al dit en Ponç et a tots altres de la dita vila; et que contra furs [et] privilegis, per aquell en alcuna manera no fossen agreujats et […]na discreció dels dits jurats, et que fossen defesses per aquells afers que farien denant lo dit lochtinent.

||^Bv Ítem, fon proposat en lo dit consell que com en Ramon Montlober et n’Arnau de Roselló, vehins de la dita vila, sien stats penyorats per los de Culla en lurs bestiars, et açò contra les cartes et pactes feytes et inits entre la universitat de la dita vila et les universitats de la tinença de Culla, ho lo senyor mestre de Muntesa ho lo comanador […] de la dita [tin]ença de Culla. Per tal, que plagués al dit consell de [prov]ehir en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls dits vehins sien defes[se]s et mantenguts en lur dret si serà atrobat que aquells s[ien] agreujats contra dret. Et si serà atrobat o vist justament [que·]ls desús dits penyorats sien cayguts o agen comés l[es] penes en les dites cartes contengudes, que aquelles los sien acus[ades].

Ítem, fon proposat en lo dit consell que com .I. hom manyà molt subtil, axí en l’art de manyà com en fer frens et altres subtils obres, fos vengut a la dita vila per habitar et star en aquella et tenir aquí son domicili, et açò fos gran profit als habitants en la dita vila et altres declinants aquella; si, emperò, la vila li⁷ prestave cent sous d’ací a .I. any primervinent; per tal, que fos acordat per lo dit consell què y farien.Acordà lo consell que li fossen prestats, [et] que·ls aseguràs de tornar al cap del any a coneguda dels dits jurats.

||^1r Die martis, .XXXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.

Fon ajustat, aplegat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich de la dita vila, ab so de tro[mpeta] segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Pere Moster, en Johan d’Alçamora et en Bernat Albert, jurats de la desús dita vila; n’Arnau Merí, Andreu Sala, Pere de Cella, Berenguer Tolsà, Jacme Polo, Johan d’Alors, Johan Mas, Berthomeu Maçana, Berenguer Celma, Ferrer Maçana, Francesch Granya[na], Bernat de Luçà, Berthomeu Berguet, Ramon Torrafrer, Ramon de Paüls, Pere Strader, Michel de Pegueroles, P(ere) Pintor, Berenguer Serra, Berenguer Miró, Domingo de Nadalies, Guillem Padrells, consellers de la sobredita vila.

En lo qual consell fon proposat per en Sullolls que com ell agués segat et batut blat que tenie en lo terme de Fadrell, et aquell dit blat⁸ volgués metre et recullir en la vila de Castelló; et en Johan Eximèneç de l’Algarrada, procurador d’en Martí Fuster, procurador del senyor del dit loch de Fadrell, et los justícia et jurats del dit loch, li contrastassen de metre lo dit blat en la dita vila. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués provehir en les dites coses.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Matheu Caro, notari, que com ell, de volentat del dit consell, fos stat a la ciutat de València per misatger per \alcunes/⁹ rahons: la primera, per los dos hòmens que la galiota d’en Cardona se’n havie menats a València; la segona, per lo feyt de les penyores fetes per los de Culla del bestiar d’en Ramon M[ont]lober, de G(uillam)ó Montlober et d’en Arnau de Roselló, \ço és, si acusarie a a[…]/; la .IIIª. per la bar[…] del forment que la vila havie pres per a obs de provissió dels veh[ins] ||^1v de aquella, et que del dit forment se degués convenir ab lo mercader de qui ere. Lo qual dit en Matheu féu relació en lo dit consell que, al anar que feu a València, atrobà los dits dos hòmens, ço és, n’Uguet Cardona et en Miquel Guerau, que venien a Castelló. Ítem, recomptà que del feyt de les dites penes, que havie atrobat de consell que, quant a adés, no les acusàs. Ítem, del forment dix que s’ere convengut ab en Johan Castelló, faedor d’en Arnau Ma[çó] de Barçalona, et que li havie comprats .LXXI. kafís, .III. barcelles, a rahó de cinquanta .V. sous per ka[fís], lo preu del qual dix que li havie ésser pagad en la dita vila de Castelló. Plau al consell que la dita compra sie \stada/ feta et que·l preu del dit forment sie pagad al dit mercader.

Ítem, proposà lo dit en Matheu Caro, que com ell agués stat en la dita misatgeria .VI. jorns, per ço suplicà lo dit consell que li fos pagat son salari. Lo consell acordà que li fossen pagats .VII. sous per cascun jorn. Emperò, com lo present temps fos de gran carestia, per ço volch lo dit consell que li fossen afegits .III. sous \de gràcia/, enaxí que per cascun dia li fossen donats .X. sous. et li’n fos feyt albarà de manament et de paga, lo qual s’endreçàs al lur clavari.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, clavari et síndich de la dita vila, que com ell, en lo dia de ir proppassat, agués reebuts .CCCXI. sous del blat que ven¹⁰ lo dit clavari per la dita vila, et aquells li aguessen furtats, sens sa culpa, per la gran pressa que venie de gens al dit blat; et de aquells agués suspició en Michel d’Albarratzí, moliner. Per ço, suplicà lo dit consell que li degués consultar sobre·l dit feyt. Lo consell acordà que sobre lo dit feyt fos al dit en Bernat donat loch de cobrar la dita [qua]ntitat de tots aquells qui furtada la aguessen, segons que per justícia fos trobat ésser faedor.

||^2r Ítem, fon proposat en lo dit consell \per los dits jurats/ que com en la dita vila agués remor de vi et que bonament no·n podien trobar sinó a gran for et no bon vi, per tal, que·l consell que y acordàs què y farie. Lo consell acordà que per los dits jurats fos manat a tots aquells qui tinguen vi que aquell venessen \dins temps cert/; en altra manera, si vendre no·l volien, que donassen licència a tot hom \de la vila/ de metre vi en la dita vila, axí per a vendre com per a beure; protestan que altre prejudici no·n fos al privilegi del vi de la dita vila feyt.

Ítem, fon proposat per aquells mateys, que com la vila fos molt opressa de blats et fos gran necessitat prov[eh]ir a la vila de forment per l’any present et \per l’any/ esdevenidor, per tal, que·ls fos don[at] de consell com se haurien en fer la dita provisió. Lo consell acordà que a d[isc]reció dels dits jurats fos feta provisió de forment per totes aquelles maneres que ben vist los fos, tota vegada, al més profit de la dita universitat et menys dan, et que per aquesta rahó que en Bernat Albert, síndich et clavari, que y manle[và]s aytanta moneda com necessària hi seria.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en Nadal Monçó fos stat tramés a Cantavella et en altres lochs del Port per haver forment per a obs de provisió, et aquell agués stat per cinch jorns en lo dit viatge, per tal, que·ls fos consultat què pagarien aquell de son salari. Lo consell acordà que li fossen pagats \per/ cascun jorn, de salari, .VII. sous, et que fos feyt albarà de manament al clavari.¹¹

Ítem, fon proposat en lo dit consell \per los dits jurats/, que com diverses qüestions sien entre la¹² universitat de la dita vila et los hòmens de Fadrell, axí per rahon dels regadius partidors, del fahiment dels arroços et de inibició feta per los de Fadrell dels blats del dit loch, que nengú no·n puxe traure, com per altres rahons. Per tal, requeriren lo dit consell que·ls degués consultar què farien en los dits afers. Lo consell acordà que sobre les dites coses et qüestions fos compromís feyt per en Bernat Albert en lo discret en Johan d’Alçamora, notari, per part de la universitat; et que sindicat novell fos feyt al present feyt al dit en B[ernat] en cars que la dita universitat de Fadrell volgués comprometre sobre les [dites] qüestions.

||^2v Ítem, fon proposat per aquells mateys, que com mestre Guillem Vives fos pensionat per la dita vila et aquell, pochs dies ha, fos passat d’aquesta present vida; et la dita vila a adés freturàs de metge, et fos gran necessari metge haver en la dita vila; per ço, que hacordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls dits jurats, a lur bona coneguda, afermassen aquell pus abte metge que·ls fos ben vist et ab aquella pensió que ab aquell convenir se poguessen, a major profit et menys dan de la dita universitat, a .I. any primervinent.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en P(ere) Steve, fuster, agués feyta .I. [al]menara et dues tineres, et de aquelles demanàs pagua a si ésser [feta] per los dits jurats, per tal meteren en consell què y farien. Lo cons[ell] acordà que fos vista la dita obra et que li fos pagada a coneguda dels jurats, et que li’n fos feyt albarà. Fon convengut per los honrats en Berthomeu Garriga et en Pere Moster que li fossen pagats .XL. sous, et de aquells li fos feyt albarà de manament.¹³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, clavari, que com ell, per pagar lo forment que la dita universitat \avie comprat/, agués manlevats ben .VI. mília sous et pus; et aquells, dins breus dies, agués a pagar a aquells dels quals manlevats los havie; per ço, requerí lo dit consell què farie en lo dit feyt. Lo consell acordà que manlevàs .I. censal, ço és, mil sous a rahó de .XII. mília sous per mil, et que·n quitàs .I. violari e, del sobrepús, que·n pagàs los dits .VI. mília sous.

Ítem, fon mès en lo dit consell per los dits jurats que com per lo forment que en Bernat Pinell havie comprat en Tortosa, la dita vila agués tramesos dos laüts ab certs hòmens a la ciutat de Tortosa per haver lo dit forment, et per aquesta rahó la dita universitat agués fetes messions que pujen a .XXII. lliures, .II. sous, \a culpa de alcuns de la dita vila/. Per ço, requeriren lo dit consell què y farien. Lo consell acordà que per justícia sien perseguits tots aquells que culpa aguessen [e] les dites messions fossen haüdes dels béns d’aquells.

||^3r Ítem, <fon> proposat en lo dit consell per lo dit en Matheu Caro, que com n’Uguet Cardona et Michel Guerau fossen stats per alcuns dies preses en la galiota d’en Cardona, et allò fos stat feyt sens culpa de aquells, per ço, que plagués al dit consell que a aquells fos satisfeyt del dan que havien sostengut et que·ls fos pagat al[cu]na cosa. Lo consell acordà que, a coneguda dels dits jurats, fossen pagats et que·ls fos feyt albarà. Enaprés, los dits honrats jurats manaren a aquells ésser pagats per .IIII. dies, entre abduy, .XX. sous.¹⁴

Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com ells aguessen entés per relació del discret en Ma[theu] Caro que les Corts eren iniciades per lo senyor duch en València; et per aques[ta] rahó, de necessitat convingués ésser .I. hom de la dita vila en València per ésser al compartiment de la moneda distribuïdora et pagadora per¹⁵ los braços del regne; per ço, què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que, a coneguda dels jurats, que y fos tramés en Johan d’Alçamora ho en Guillem Trullols, que los ja hi eren stats deputats per lo consell del any proppassat.

Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com alcuns hòmens de la dita vila fossen stats trameses per part de la vila a la mar, per fer descarregar forment a obs de la dita vila \e per entrar en mar/; et aquells demanassen paga de la dita anada, hoc encara, fos manat per l’onrat tinent loch de governador que fossen pagats; per ço, meteren en consell què farien de la dita paga. Lo consell acordà que fossen pagats a coneguda dels dits jurats et que·ls fos feyt albarà.¹⁶

||^3v Die dominica, .XVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXº. quarto.

Fon ajustat et congregat consell en lo p<a>lau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, saig et crida públich de la dita vila, et ab so de trompeta segons que és acostumat. En lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Berthomeu Garriga, en Johan d’Alçamora et en Bernat Albert,¹⁷ jurats de la dita vila; Guillamó Padrells, n’Anthon Gallén, P(ere) Pintor, P(ere) Coll, Royç Pèriç de Cella, notari, Michel de P[eguero]les, Jacme Polo, Berenguer Miró, R(amon) Torrafrer, Anthoni Ba[ta]ller, Ferrer Maçana, Berenguer Serra, Fillol Guimerà, Francesch Granyana, D(omingo) Nadalies, Pascual Ferrando, Berthomeu Maçana, Domingo Balaguer, Domingo Ferrer, Berenguer Matheu, Andreu Sala, Johan d’Alors, Arnau de Roselló.

En lo qual consell fon proposat per en Bernat Albert, síndich et clavari de la dita vila, que com ell fos anat a la ciutat de València de volentat del consell de la dita vila per manlevar .I. censal, ab lo qual pogués pagar diverses quantitats de diners que per la dita vila eren degudes per rahon del forment que la dita vila havie comprat a obs de aquella, axí al mercader del qual lo dit forment fon comprat, com a diverses persones de la dita vila de les quals lo dit síndich avie manlevades algunes quantitats de diners. Per les \quals/ quantitats \a pagar/, lo dit síndich avie manlevat mig censal d’en Bernat Roqua, de València, a rahó de .XI. mília sous per mil, et lo dit en Bernat Roqua demanàs carta de ratificació. Per tal, lo dit síndich demostrà aquest feyt al dit consell et que y provehís per forma leguda. Lo consell ||^4r acordà lo consell que la dita ratificació sie feta e, enaprés, que sie venut \gra/ de la botigua quant serà necessari; et que·n sie pagat lo dit mig censal aytant com bastarà, o que·n sie comprat blat a obs de provisió de la dita universitat.¹⁸

Ítem, fon proposat per lo dit síndich, que com per micer Jacme Jofre, micer Ramon Tolsà, per en Jacme de Buxadors et per en Guillem Erau sien stades demanades al dit síndich les pensions a aquells degudes, per ço, requerí lo dit consell que·l consultàs què y farie. Lo consell acordà que sie vist et regonegut si·ls és degut e, enaprés, que·ls sie pagat per lo síndich ab albarà de manament.¹⁹

Ítem, fon proposat per lo dit síndich, l’altre mig censal, d’on l’aurie, com no·n trobàs a manlevar sinó a .XI. mília sous per mil. Perquè requerí lo dit consell que·l consultàs com ni per qual manera farie \la/ manleuta del dit mig censal per pagar les quantitats per aquell degudes, et lo sobrepús que convertís en blat per a provisió de la dita vila. Lo consell acordà que fos manlevat segons la resposta del capítol dejús scrit dels .XII. mília sous, et convertit en blat a provisió de la dita universitat.

Ítem, fon proposat per lo dit en Johan d’Alçamora, jurat, que com ell fos anat a la ciutat de València per afers de la universitat de la dita vila, et lo dit en Johan age avinençats .CC. kafís de forment de Amputla, per preu de .LVIII. sous per kafiç posats en la plaga de la mar de Castelló, d’en Jacme Busquet, argenter.²⁰ Emperò, que la dita vila li prestàs primers .CC. florins d’or, et lo dit mercader daras et delliuraras lo dit forment a la dita vila, ço és, cent \kafís/²¹ per tot lo mes de juliol et los altres cent per tot lo mes d’agost primersvinents.²² La qual compra ho avinençament lo dit en Johan havie feta, si al consell damunt dit playe, per ço, lo dit en Joahn mès en consell les ||^4v dites coses et que sobre aquelles degués provehir. Lo consell acordà que la dita compra sie feta del dit forment, et que·ls dits .CC. florins sien prestats al dit mercader et per aquell bé asegurats. et dels .XII. mília sous del censal sien pagats \los dits .CC. kafís/ per lo dit en Johan, et que de aquells sie per aquell donat compte.

Ítem, fon proposat per lo dit en Johan d’Alçamora que com per en Jacme Martorell, d’Alzizira, ho per procurador de aquell, sien stats demanats, ço és, .X. sous per resta de la quantitat per la dita vila deguda per les Corts [ç]aenrrere celebrades en la ciutat de València, a les quals fon tramés en Francesch Serra per part de la universitat des[ús di]ta. et per rahon de la dita quantitat en Goçalbo Calp, procurador del dit en Jacme Martorell, volgués fer penyorar al dit en Johan lo seu mul et vendre aquell. Per tal, intimà al dit consell lo dit feyt, requerín aquell que donàs recapte al dit feyt. Sie’n feyt albarà a·n Bernat Albert.²³

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Salvador Vives, tudor dels fills de maestre G(uillem)Vives, que com al dit maestre G(uillem) fos deguda .I. terça de la pensió que la dita vila li fahie, per ço, lo dit en Salvador, el dit nom, suplicà lo dit consell que la dita pensió o terça prorata temporis li fos pagada. Sie-li pagada per lo síndich et albarà a aquell feyt per part del consell.²⁴

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Bernat Albert, síndich desús dit, que com per en Johan d’Alçamora li fos stat dit que ell havie trobat en la ciutat de València .I. censal a rahó de .XII. mília sous per mil, per ço, requerí lo ||^5r dit consell si manlevarie aquell o què y farie. Lo consell acordà que fossen manlevats los dits .XII. mília sous per lo dit síndich et aquells convertits en forment.

Ítem, fon proposat per los dits jurats, que com los trompadors et lo tabal·ler et P(ere) Clim[en]t, trompeta, \e l’om de la cornamusa/, agen aquells amonestats que·ls deguessen afermar, si no, que irien-se’n, per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fossen afermats per los jurats segons que ere çaenrrere acostumat, tro a la festa de Cinquegèsima primervinent, et que playe al consell que, \aytant/ com en temps passat los fon donat, que·ls fos donat del any esdevenidor.

Ítem, fon proposat per en Domingo Maurell, dién que com ell, ab d’altres bons hòmens de la dita vila, sien stats assignats per lo senyor duch a traure et haver diverses quantitats de diners de aquells qui han reebut, pres et administrat res de la dita vila, ço és, de clavari, jurats et altres qui a la dita vila degen, \e reebre compte d’aquells/; et lo dit en Domingo sie apparellat de traure les dites quantitats de tots aquells qui les degen a la dita vila, per tal, en presència del dit consell, protestà que per ell no stave de traure aquelles et que sie imputat a qui dege. Lo consell, discutín a la dita protestació, com volch que·ls dits comptes sien feyts per los comissaris del dit senyor duch, et que sie feta execució de tots aquells qui res degen a la dita vila. Et de present manaren ésser feyt sindicat a·n Royç Pèriç et a·n Francesch Granyana, \notaris presents/, a instigar los dits comptes et inpugnar aquells per totes aquelles formes que·s pertany.

||^5v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en Berthomeu Serra, cambiador de València, en honor del consell age feytes alcunes dites a alcuns creedors de diverses quantitats de diners, et d’aquí a avant entene a fer; et per aquesta rahó lo dit en Berthomeu aje necessari alcun just serví, per ço, meteren en consell què y farien. Lo consell acordà que per los dits jurats sie comprada .I. gerra de fin VI et que li sie tramesa per serví.

Ítem, fon proposat en lo dit [cons]ell, que com porchs de diverses vehins de la dita vila ana[ven] per l’orta et fessen grans tales en los béns de les gents, per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que·l establiment feyt en l’any passat per lo consell en los porchs²⁵ fos tengut et servad, àlias que fos imputat al justícia de la dita vila et a son lochtinent, com lo consell de present ratificàs et confermàs lo dit establiment.

Ítem, fon mès en lo dit consell per los dits jurats, que com la dita vila en lo present any fos posada en gran oppresió et freytura de blats et de béns temporals per voler de Déu, et bonament los vehins et habitants en aquella no poguessen pagar les peytes del present any, ans aurien a desemparar ço del lur, per ço, que per lo consell hi fos provehit. Lo consell acordà que·ls jurats, ab aquells prohòmens que·ls sèrie vigares, que parlassen et tractassen ab los Mirons et ab los companyons lurs sobre·l feyt de les [di]tes peytes, et de ço que y auran feyt et tractat, que·n facen relació al consell, et que·l consell ladonchs hi farà ço que s’i meresque fer.

||^6r Die dominica, .XXVª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº. CCCº .LXXº. quarto.

Fon ajustat consell en la església de Senta Maria de la vila de Castelló, en lo qual foren los honrats \en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila de Castelló/; en Bernat Albert, en P(ere) Moster, en Johan Moliner, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló; en Pere Tolsà, Ferrer Maçana, Ramon de Torrafré, Pere Pintor, A(rnau) Merí, Jacme Polo, Berenguer Celma, Fillol Guimerà, Michel de Pegueroles, Fillol Guimerà, Pascual Ferrando, Berenguer Matheu, Arnau de Roselló, Berthomeu Berguet, Pere Strader, G(uillam)ó Padrells, Berenguer Tolsà, Anthon Gallén, Pere de Cella, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana, P(ere) Garcia, A(rnau) Real.

En lo qual consell fon proposat per n’Esteve Salvador, cambrer et barber del senyor duch, que com l’alta senyora duquesa, en la nit proppassada, agués haüd per la gràcia de Déu et infantat .I. infant, et per tal que al dit consell fos cert, presentà al dit consell .I. carta ho letra del dit senyor duch de la tenor sigüent:

Lo primogènit et lochtinent del senyor rey.

Per tal com sabem que·n aurets goig et plaer, vos certificam que a Nostre Senyor Déus ha plagut que huy, vespre de sent Johan Babtiste, nostra car companyona, la duquesa, és encayguda et ha haüd fill.

Data en València, sots nostre sagell secret, a .XXIII. de ||^6v juny del any .M.CCC.LXX.IIII.

Primogenitus.

La qual presentada, requerí lo dit consell que per lo goig e²⁶ alegria de la nativitat del dit senyor infant li fos donat alcun do, que fos al dit consell de donar et a ell de reebre.

Lo consell, en la major part, volch que li fossen donats d’albixera .XV. florins et que la festa sia feta. Enaprés, a poch instant del dit die, com lo dit n’Esteve no·s tingués per pagat dels dits .XV. florins, per tal lo dit consell acordà que li fossen donats et pagats per en Bernat Albert, clavari, et que·n fos feyt albarà de manament.²⁷

Ítem, acordà lo dit consell que festa d’alegria de la dita nativitat fos feta, ço és, que fos començada en lo die de huy e, enaprés, que fos feta lo dia de digous primervinent, ab juglars sol·lempnialment segons que·s pertany.

||^7r Die iovis, .VIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.

Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Guiam, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora, Berthomeu Garriga, jurats de la sobredita vila; en Ruiç Pèriç, Berenguer Moliner, Arnau Real, Domingo Nadalies, Guillem Cavaller, Fillol Guimerà, Anthon Gallén, Jacme Polo, Ramon de Paüls, Pere Pintor, Domingo Balaguer, Ramon Torrafrer, n’Andreu Sala, Johan Mas, Pere Tolsà, Berenguer Miró, Michel de Pegueroles, Domingo Ferrer, Berthomeu Berguet, Pascual Ferrando, Francesch Granyana, Berenguer Matheu, Berenguer Celma.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en Bernat Albert, síndich, fos stat a la ciutat de València per manlevar dos censals, ab los quals la dita universitat se pogués ajudar per comprar forment a obs de provissió de aquella; et lo dit síndic no agués pogut trobar sinó mig censal d’en Johan Ferràndiç del Porto, lo qual avie comprat a rahó de .XI. mília sous per mil; et del qual mig censal lo dit en Johan Ferràndiç havie demanada carta de ratificació, la qual li fos feta per lo dit consell; per ço, que·l consell que y acordàs si la dita carta de ratificació farie ho no. Plau al consell et que li sie feta segons que·s pertany per en R(amon) Spàrech, notari scrivà del dit consell.²⁸

||^7v Ítem, fon proposat per lo dit en Bernat Albert que en Berenguer Mercader volie comprar .I. censal, emperò que la moneda ere a dues jornades de València et eren .XII. mília sous per mil, perquè declarà en lo dit consell lo dit feyt et que·n acordàs ço que li plagués. Plau al consell que sien manlevats.

Ítem, fon proposat per aquell mateix que com en Nicholau Pujades agués venals .DC. kafís de forment et aquells prometés portar al grau de la mar de la vila de Castelló, però que aportat lo dit gra al dit grau, volie que li fos pagat per cascun cafiç .L[…] sous \en cars que la vila lo compràs, et si·l dit en Nicholau lo venie, que la vila que li donàs d’ajuda .VI. sous per [ca]fiç/ perquè lo dit síndich declarà lo dit feyt et que·l consell que y acordà[s]. Lo consell acordà que sie esperat en Pere Moster, al qual los misatgers ho havien comanat.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Juhan d’Alçamora que com ell agués comprats .CC. kafís de forment d’Amputla d’en Jacme Busquet, a rahó de. LVIII. sous per kafiç; per la qual rahó lo dit en Johan volie haver lo dit gra a obs de la dita vila, et prestàs al dit en Jacme Busquet .CC. florins; et lo dit en Jacme dixés que·l dit forment no podie traure d’Amputla com fos vedat, perquè aquell no podie fer haver la dita venda al dit en Johan; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie haüd en tot cars que per justícia puxe ésser haüd, en altra manera, que face son preu.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats que com la ciutat de València agués haüda carta del senyor duch que la dita ciutat, a obs de provisió de aquella, se pogués pendre los delmes de viles et lochs del regne de València; et fos temor \a aquells/ que la dita ciutat que no·s prengués lo delme de la dita vila, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie pres per los dits jurats et sie pagat als rendés a just preu, en manera que aquells no sien contra justícia dampnificats, ab tots altres blats.

Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la vila freturàs de metge et fos stat acordat que de .III. metges, ço és d’en Domingo Guarda de ||^8rVila-real, de mestre March et de mestre Jacme Maderes, fos reebut lo pus suficient et afermat per los dits jurats; et lo dit en Jacme Maderes fos de present vengut en la dita vila per afermar-se ab aquella, per tal, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen donades .XL. lliures. Enaprés, lo dit consell, ans que fos tengut, acordà que·ls dits jurats afermassen lo dit metge al menys dan et al més profit de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com n’Anthon Lòpiç volgués comprar dos censals de la dita vila, a rahó de .XII. mília per mil, et lo preu de aquells assignàs pagador en la ciutat de Barçalona; hoc encara, que volie afegir duo milia sous al dit preu, per rahon d’aquell censal que comprà en temps passat de la dita vila a rahó de .X. mília sous per mil, enaxí que serien .XXVI. mília sous; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que y sie tramés .I. correu per saber les dites coses per qual manera se faran²⁹ los dits afers ab lo dit n’Anthon.

Ítem, fon proposat en lo dit consell que com la ciutat de Tortosa agués privilegis reals de aturar-se lo gra que passe per Ebre, et lo gra que la dita universitat, a obs a sa provisió, aje a passar per la dita ciutat. Per tal, que·l consell que y acordàs si aurien carta del senyor duch de licència del dit passatge, o si aurien licència dels pròmens de la dita ciutat que lo dit gra pogués hom traure et passar per lo dit riu per portar a la dita vila. Lo consell acordà³⁰ que fossen trameses a la dita ciutat dos prohòmens per haver licència de aquella de traure lo dit gra, et elegiren-hi en Guillem Trullols et en Francesch Granyana, als quals fos feta carta de creença.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo mestre de gramàtica que com los imposadors de la dita vila³¹ li fessen pagar imposició de totes coses, axí com als altres vehins de la dita vila, et aquell fos clergue tonsurat, per ço que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fos remés als ministradós.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per n’Arnau Alarich que com per en Bernat Albert, síndich del temps passat, li fossen deguts .XVII. sous, axí per cordes ||^8v com per altres coses que de aquell havie comprades a obs de la dita vila, per ço requerí lo dit consell que li fossen pagats. Lo consell acordà que sie regonegut lo compte d’en Bernat Albert et si·ls pagà; si no, que li sien pagats et albarà que li sie feyt.

Ítem, fon proposat per en Bernat Roca que com lo consell de la dita vila, en temps passat, li agués manada fer toldre .I. lliura d’aquelles .II. lliures mitja que ell peytave et peyte per lo censal d’en Bernat Rocha. Per ço, que plagués al consell que la dita .I. lliura li fos tolta, [com] los peyters lo y forssen pagar. Lo consell acordà que si pagar-la d[evie], que la pagàs.

Ítem fon proposat per en Salvador [Al]bert, notari, que com a ell fos degut .I. florí, axí per rahon de dos viatges que féu ab los jurats et altres bons hòmens a la qüestió que ere entre la dita vila et altres hòmens heretats prop lo riu Sech³² de la dita vila per alcunes rahons d’arbres et d’altres coses, com per scriptures a aquell degudes per rahon de les dites qüestions. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar lo dit florí. Lo consell acordà que fos regon<e>gut et que li fossen pagats justament, et que·n fos feyt albarà per ço que·ls jurats atrobassen que li fossen deguts. Fon justificat a .IX. sous.³³

Ítem, <fon> proposat en lo dit consell que com per alcuns, axí vehins de la dita vila com altres, per moltes maneres amagadament traguessen blat de la dita vila et altres victualles; hoc encara, los traginers dels molins, axí dins lo terme com fora·l terme; per ço, que·l consell que y acordàs, et sobre les moltures dels dits blats. Lo consell acordà que·ls jurats reebessen sagrament dels traginers que·ls blats que traguessen de la dita vila tornassen a la dita vila en farina, et que tornassen a la vila les moltures. En altra manera, que·ls fos vedat de traure los blats de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Salvador Albert, com a procurador de na Caterina, muller quondam d’en Bernat Olzina, que com cessió li fos feta per Pere Romeu, curador de Berenguer Simó, de .CXXXV. sous de interés que li fa la dita vila. Lo consell acordà que li fossen pagats vista la cessió, et que y fos feyt albarà de manament. Enaprés, a .XXVI. dies de setembre anni predicti, fon mostrada la cessió que en P(ere) Romeu, com a procurador d’en P(ere) Amorós, curador de Berenguer Simó,³⁴ a la dita dona na Caterina dels dits cent .XXXV. sous, reebuda per en Salvador Albert, notari, a .XV. dies de juny del present any, perquè li fon manat fer lo present albarà.³⁵

||^9r Ítem, fon³⁶ mès en lo dit consell per en Fillol de Guimerà que com son frare en Guillem de Guimerà agués comprats en la dita vila .CCC. forchs d’alls per portar aquells a la illa de Mallorca, et lo dit en Guillem portarie ací .I. càrrech de gra, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen pagats los alls segons que aquell los [a]vie comprats, en cars que·l dit gra no volgués asegurar, et si pagar la vila no·ls li volie que li’n fos feyt albarà de treyta.

||^9v Die martis, .XIª. die iulii.

Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Pere Moster, Bernat Albert, Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; en Fillol Guimerà, Andreu Sala, Johan Mas, Johan d’Alors, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Domingo Nadalies, G(uillam)ó Pradells, P(ere) Garcia, Michel de Pegueroles, Roiç Pèriç, Berenguer Miró, Arnau Merí, Berenguer Matheu, Ramon de Torrafrer, Pascual Ferrando, Domingo Ferrer, Arnau de Roselló, Berthomeu Berguet, G(uillam)ó Cavaller, P(ere) Strader, Ramon de Paüls, Bernat Marquo, Berenguer Celma, Domingo Çaera, Berthomeu Maçana, Francesch Granyana, Francesch Ballester, consellers.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com per lo consell de la dita vila fos stat inibit a tots los moliners et traginers de molins, axí dins lo terme de la dita vila com fora·l terme de aquella, que no traguessen alcun linyatge de blats de la dita vila si donchs no feyen sagrament que tornarien los blats que portarien als molins en farina a la dita vila, et les moltures dels dits blats. Per la qual rahó, l’onrat micer Bernat Fort, oficial de la Plana per lo senyor bisbe de Tortosa, \e lo batle d’Almaçora/, aguesen pregats los dits jurats que·ls plagués que, almenys, ja que·ls dits traginers et moliners ab sagrament aguessen a tornar los dits blats en farines a la dita vila, que les moltures dels molins del terme d’Almaçora no fossen tenguts de portar a la dita vila. Lo consell acordà que li plau que la moltura dels blats de Castelló que·s moldran en los molins d’Almaçora romanguen en Almaçora, en cars que·ls hòmens del dit loch lexen traure als de Castelló los blats que allí culliran; en altra manera, que sien tenguts de portar la moltura ací. ||^10r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo lo ballester,³⁷ que plagués al consell de pagar-li loguer de les cases, segons que li fon promés per los jurats et consell del temps passat. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.³⁸

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats, que com en Domingo Fonthova, per part de la universitat desús dita, fos anat en les parts de Urgell per haver blat per provisió de la dita vila, per la qual rahó li ere³⁹ deguda alcuna quantitat de diners; et per ço, agués request los dits jurats que·ls plagués que li deguessen fer pagar ço que li ere degut; per tal, meteren en consell les dites coses. Lo consell acordà que li fos feyt albarà, feyt compte ab aquell.⁴⁰

Ítem, fon proposat per los honrats en Pere Armengau, de casa del senyor duch, et per en Domingo Miró, subrogat de governador en aquesta part, que com lo senyor agués feytes diverses missions et despeses ensemps ab la senyora duquesa, et per pagar aquelles agués a manlevar dos censals, los quals atrobar no podie si donchs síndich per part de la dita universitat no·ls manleva o no s’i obligave. Per ço, pregaren lo dit consell que·ls plagués trametre lur síndich en València, bastant per vendre los dits censals. Et que·l senyor duch metrie les rendes en poder de la vila, et la cena et lo censal que ha en la dita vila, tro que la dita vila sie pagada et satisfeyta dels dits dos censals. Lo consell acordà que al senyor duch sien trameses en Bernat Albert, síndich, et en Johan d’Alçamora, als quals sien feyts et donats capítols sobre la venda dels dits duo milia sous censals. Et en cars que per lo dit síndich se agen a manlevar, que s’asegur del senyor duch, per tal manera que la vila romangue quítia de la dita rahó, et dan alcú per temps esdevenidor no puxe haver ni sostenir.

||^10v Ítem, fon proposat per en Narcís de Begues, cequier, que com les gents aguessen feits molt<s> paniços et dacces et altres blats menuts, et per aquesta rahó fos necessari elegir .I. guardià, oltra los que y eren assignats, per tal que les aygües fossen mils guardades et procurades per regar los dits blats menuts; per ço, que·l consell que y provehís. Plau al consell que y age lo cequier .I. o dos guardians \oltra/⁴¹ aquells [que] s[ón].

Ítem, proposaren los dits jurats que com a adés lo blat de la botiga sie venut, et no ajen blat ab lo qual [la] dita vila se puxe provehir, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·ls jurats, ab l’escrivà lur, anassen per la vila et que de aquells que avien cullit \tinguessen/ blat, prenguessen blat a provisió dels vehins de aquella, aytant com als jurats fos ben vist, lexada provesió a aquells per cert temps, et que fessen botiga del dit blat. Et fos pagat lo dit blat a aquells de qui pres l’aurien axí com exit serie de aquell.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per en Pedro de Còria et en Berenguer Solà, imposadors, per ells et per los altres companyons lur, agen proposada en lo consell odiern .I. protestació ordenada per en Matheu Caro, notari, la qual toque a gran difamació dels jurats del any passat, presents, et del consell de la dita vila, per ço, requeriren lo dit consell com ni per qual manera se aurien en defendre’s de les dites coses. Lo consell acordà que·ls jurats et síndich de la dita vila defenen si et lo consell de les coses contengudes en la dita protestació.

Ítem, fon proposat per los dits jurats que com los juglars et lo trompeta los demanassen paga dels lurs salaris, què y farien. Lo consell acordà que·ls dits salaris los fossen pagats segons que çaenrrere ere stat acostumat. Los noms dels trompadors: Guillamó Sanxo, Johan Canet; lo trompeta P(ere) Climent; lo de la cornamusa, Jacme Carbonell, et lo tabal·ler Bernat Sanç.⁴²

||^11r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Miró, collitor de les peytes de la dita vila, per si et per los altres companyons seus, que com ell et sos companyons entenessen si escusar justament et defendre’s, et donar rahó perquè ells no havien poguts quitar los censals que avien et eren tenguts quitar, segons lo contracte feyt entre aquells et la universitat de la dita vila. Et que allò ere en culpa de la dita vila, et no en culpa del dit Domingo ni de sos companyons. Perquè pregave lo dit consell que li plagués de haver esguart a les dites coses, et que pleyt ni qüestió no caygués ne entervingués entre aquells et la dita universitat. Et feta la dita proposició, donà a escusació de si et de sos companyons alcunes rahons et declaracions, les quals per en Ramon Spàrech, scrivà dels jurats en lo present consell, foren lestes.⁴³

Ítem,⁴⁴ aprés de la qual proposició feta per lo dit en Domingo Miró, fon proposat per los dits jurats que com ells, ensemps ab alcuns prohòmens de la dita vila, en la setmana pus proppassada ajen reebut comptes del dit en Domingo Miró et Francesch Miró, frares, de les col·lectes de la peyta que per aquells et companyons \lurs/ ere stada feta en huyt anys proppassats, et dels violaris et censals que per aquells eren stats quitats dins los dits huyt anys. Per evidència del qual compte apparie et appar lo dit en Domingo Miró, Francesch Miró et companyons lurs tenir en lur poder, de les quantitats per les quals avien a quitar (.XL. mília sous entre censals et violaris, los quals per la universitat los foren donats a quitar, segons que per carta reebuda per en Francesch Granyana, notari), .XL. mília .DCCXX. sous reals de València. Per ço, los dits jurats declararen les dites coses al dit consell, et que aquell que acordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats, ab alcuns prohòmens a ell asociats et per si reebuts, sie parlat a·n Domingo Miró et a sos companyons, et requests aquells que decontinent paguen los dits .XL. mília .DCCXX. sous. Et si aquells pagar de feyt no voldran, ho securetats bastants sobre aquells pagadors \decontinent/ donar no voldran, que la carta dels pactes feta entre la dita universitat et los sobredits Domingo Miró et sos companyons sie servada, et requesta al justícia de la dita ésser servada. Emperò, si per altres millors et pus profitoses maneres los ||^11v dits jurats, ab los asociats, poran tractar et finar los dits afers a profit de la dita universitat, que u facen, et que·n sie feta relació al consell. Et de present lo consell asocià als dits jurats en Michel de Pegueroles, en Roiç Pèriç, Berenguer Moliner, Johan Mas,Arnau Merí, Francesch Granyana, P(ere) Tolsà, en Guillem Trullols, Johan d’Alors, P(ere) Strader.

Die iovis, .XIIIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.

Fon ajustat et aplegat conssell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual és acustumat ajustar et tenir conssell, per veu de Pere Climent, saig et crida públich de la dita vila, ab so de trompeta. En lo qual conssell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Pere Moster, jurats; en Michel de Pegueroles, en Ruiz Pèriz de Cella, en Johan Mas, Pere Garcia, Guillem Cavaller, Pere Coll, Bernat Marcho, Domingo Balaguer, Francesch Granyana, Berenguer Serra, Arnau Real, Ramon Monlober, Anthon Gallén, Jacme Polo, Arnau Merí, Johan d’Alors, Domingo Ferrer, Pere Pintor, Berenguer Celma, Ramon Torrafrer, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Berthomeu Berguet, Guillamó Padrells, Pere Strader, Arnau Rosselló, Berenguer Tolsà, Pere de Cella, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana et Francesch Ballester, notari, conssellés de la vila sobredita.

En lo qual conssell fon proposat per en Pasqual Francho, de Vilafamez, que com ell hagués aportat en la vila de Castelló .XV. kafís de forment et aquell hagués venut en la dita, que al dit conssell plagués de dar-li la ajuda que·l consell ha ordenada de dar. Lo conssell acordà que li fos fet albarà et li fossen dats de ajuda .XXX. sous, a rahon de .II. sous per kafiç, segons ordenació del conssell.

||^12r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir, sobre una protestació per en Matheu Caro, Berenguer Solà, Pedro de Còria et sos companyons, imposadors de la dita vila, contra los dits honrats jurats et conssell proposada, fos estada feta resposta per los dits jurats segons la voluntat del conssell tengut et celebrat en lo dia de dimarts proppassat, a .XI. del sobredits mes et any. La qual fon lesta et proposada davant lo justícia de la dita vila, et proposada aquella, lo dit justícia, per los dits honrats jurats fon request que·s degués [a]ssegurar de les persones⁴⁵ la dita protestació proposants. Et com lo dit justícia volgués fer la dita seguretat, et metre aquells en la presó tro donassen fermança de dret, l’onrat en Domingo Miró, regent l’ofici de la governació, manàs al justícia que no s’entrametés de la dita rahó, com ell no fos jutge, ans ho fos ell. Et en presència dels dits honrats regent l’ofici de la governació et justícia foren dites diverses paraules injurioses per los dits imposadors, de les quals paraules correcció alcuna no és estada feta ne de present se fa. Perquè demanen al dit conssell com se hauran en los dits afers. Et tenint lo dit consell, vench en Matheu Caro et en Domingo Bernat, per si et per sos companyons compradors de la imposició, et dixeren que no entenien haver res proposat a injúria, greuge o difamació del conssell, jurats, oficials o altres persones privades, sinó a fi pensan que diligència no y fos haüda en passat, et per ço que per avant major diligència hi fos haüda. Et informats aprés de la diligència dels jurats passats, et conssell et jurats presents, et que en ells no és romàs de haver blats a obs et necessitat de la dita universitat et singulars, per tal, dixeren en presència del dit conssell, justícia et jurats que renunciaven a la dita scriptura que proposada havien, et volien que aquella anàs per no posada, ans [que·s] dampnàs et cancel·làs allí hon notada ere.⁴⁶ Però dixeren et protestaven que per rahon de la present renunciació alcun prejudici no·ls en fos feyt en son dret de la imposició si alcú los en […].

Presents testimonis los honrats en Domingo Miró et en Berenguer de Bruscha.

||^12v Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir haguessen comprats .VIII. kafís de forment d’en Johan Exeménez de l’Algarrada, de Fadrell, lo qual los costava a rahon de .XIIII. sous la faneca; et ells haguessen acordat, per no metre remor ne sobrepujar lo for del dit forment en la dita vila, que·l dit forment fos donat a rahon de .XII. sous lo kafiç. Lo dit conssell acordà que li⁴⁷ plahia, emperò, que del dit forment no fos donat sinó .I. barcella persona, a conexença dels dits honrats jurats.

Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los jurats et prohòmens associats a aquells als fets de les peytes d’en Domingo Miró et de sos companyons, et de ço que reebut havien en los anys passats.⁴⁸ Et declararen al dit conssell que ells havien fermat ab aquells en aquesta manera, ço és, que los dits jurats farien taula al dit en Domingo Miró et sos companyons per cascun mes de cascuna paga, et que aquells declarassen al síndich qual censal o violari volien quitar, et lo dit síndich ab aquells farien lo dit quitament.

Ítem, que de les solucions annuals fos plegada peyta a aquella quantitat que fos necessària a les penssions annuals.

Ítem, que en ço que restave en ells del temps passat, que munte en suma de .XLM.DCC. et .XX. sous, proposaren los dits jurats que si al conssell plahie donar alcuna prorogació o volie que decontinent fos feta execució segons forma del contracte, o quinya manera al consell plaurie que fos servada; que los dits jurats, en aquestes coses et en altres, eren apparellats de enseguir et complir tot ço que al dit conssell plagués ne acordàs. Lo conssell acordà et volch que la manera dessús dita tenguda per los dits honrats jurats et assosciats fos servada.

Quant és en les quantitats que en poder de aquells resten del temps passat, que decontinent vinguen en lo dit conssell et sien requests, que ||^13r decontinent sien requests que paguen los dits .XLM.DCCXX. sous. Et si pagar no·ls volran, que sie request lo justícia que decontinent proceesque en retenir aquells a la presó, et proceesque en fer execució en los béns de aquells, salvu en la persona et béns d’en Domingo Miró, qui de present reig lo ofici de la governació et que en la persona de aquell et de sos béns sie sobresehit durant lo temps del regiment del seu ofici o tro que altra provesió sie haüda, ho l’onrat en Guillem Miró sie personalment en la dita vila.⁴⁹

Et acordat lo dit conssell, vengren en presència de aquell l’onrat en Domingo Miró, en Berenguer Miró, en Francesch Miró, en Ponç Miró, n’Anthon Gallén, Jacme Polo per llur part, et los dits jurats explicaren l’acord del dit conssell. Los quals responeren que plagués al conssell mils millorar llur acord, haüt esguart als treballs, dans et afans, et encara que per no qüestionar ab la vila eren apparellats de estar-ne a conexença de savis o de persones abtes. Et enteses les dites rahons, aquells presens, fon acordat que aquells donassen censals tro en quantitat de cent et .XX. mília sous, et que açò sie comanat als jurats et diputats ja ab aquells, et que aquells tots concordans facen et fer puxen aquells contractes que·ls plaurà ab aquells et necessaris seran. Però que los contractes primers fets sien et romanguen en sa fermetat et valor devés la una et l’altra part, e que cascuna part estie en llur dret.Testimonis: n’Antoni Esteve, n’Arnau Sala et Bonanat Torrafrer.

||^13v Dilluns, a .XVII. dies de juliol.

Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Guiam, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, \en lo palau de la dita vila/, en lo qual consell foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila; e P(ere) Moster, Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, jurats; en P(ere) Tolsà, Royç Pèriç, Francesch Ballester, Guillamó Trullols, Ramon de Torrafrer, P(ere) Strader, A(rnau) de Roselló, Domingo Balaguer, Berenguer Serra,Andreu Sala, Miquel de Pegueroles, Johan d’Alors,A(rnau) Real, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Berenguer Matheu, Pascual Ferrando, P(ere) Garcia, Ramon de Paüls, Johan Mas, Domingo Çaera, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells, sobre lo feyt del compte de les peytes dels Mirons, aguessen parlat ab aquells diverses vegades, et specialment ara de present. Finalment, que·ls dits jurats avien dit a aquells que ells que deguessen quitar per los .XL. mília .DCCXX. sous que avien a tornar a la vila quatre censals, et que la vila quitar n’ie .VIII. mília .D. sous dels cent .XX. mília sous que, de dos anys esdevenidors, avie la dita vila a pagar als Mirons; emperò, que·ls dits Mirons fossen tenguts pagar dels dits .II. anys los annuals censals et pensions. Enaxí, que·ls dits Mirons responeren que no u farien, per tal, meteren lo dit feyt en consell et que·l consell que y acordàs ço que li plagués. Lo consell acordà que·ls dits Mirons fossen apellats en lo dit consell et que hoïssen la rahó de aquells.

Aprés de la qual proposició, los dits Mirons vengren et foren en lo dit consell, et per part de aquells et dels altres companyons lurs en Domingo Miró féu ||^14r la proposició sigüent, ço és, declaran et dihén que ell ne sos companyons no quitarien, per ço, que ells aguessen a tornar a la dita vila los dits .IIII. mília sous; ne pagarien, en cars que la vila pagàs los dits cent .XX. mília sous dels dits dos anys, los censals annuals, com⁵⁰ ell et sos companyons entenen que la vila los és tenguda tornar gran quantitat. Emperò, que ells eren apparellats, la dita vila donan los .X. mília sous per cascun mes, quitar ço que avien a quitar et pagar dels dits dos anys los annuals \aytant com los ne pertangue pagar/.⁵¹ Et si açò la dita vila fer no volie, o·l consell per aquella, que ell et sos companyons eren apparellats de star-ne a conexença de dos savis ho de .I. prohom⁵² per la lur part, et d’altre per part de la dita vila. Et que plagués al consell de del·liberar en lo dit feyt, per tal manera que pleyt ne qüestió no fos enseguit per la dita rahó entre les parts desús dites. Lo consell acordà que per la dita rahó sien trameses dos prohòmens a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita vila et los Mirons, et que sobre aquell, et sobre alcuns capítols que·ls dits dos prohòmens portaran ho ordenaran, sie demanat de consell a aquells pus sol·lempnes savis que·ls plaurà; et al senyor duch demostrat, a son canceller et a la sua audència, al·legan lo dret de la universitat et ço que per los Mirons és stat dit et respost al consell, et aguessen aquelles provissions del dit senyor duch que fossen necessàries als dits afers, segons que trobarien de consell; et que ço que provehit hi serà sie servat, tengud et complit \ab volentat del consell/. Et de present elegiren-hi, ço és, los honrats en Royç Pèriç et en Johan d’Alçamora, et que sobre ço que y serà provehit ho trobat de consell que·n degen certificar lo consell, et ladonchs lo consell provehir hia segons que ben vist li serà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan Ferrer, menescal, que com la vila per pensió de aquell a tres anys li agués constituïts per cascun any .CCC. sous; et del any pus proppassat, ço és del mes de octubre tro al dia de huy, li sien degudes dues terces dels dits .CCC. sous; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar les dites dues terces. Lo consell acordà que li fossen pagades, vist quant pujaven segons lo contracte del afermament, et fon li’n manat fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.⁵³

||^14v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los \justícia/, dits jurats, que com per l’oficial de la Plana de Burriana sie stada tramesa letra a aquells, que sots pena de vet degen tornar maestre Johan Çatria, lo qual lo dit justícia avie treyt del monestir de Sent Agostí et mès en la presó de la dita vila, per rahon de la nafra per aquell, segons que·s diu, ésser feta en la persona de Guerau Corrioll. Et los dits justícia et jurats duptassen que ells poguessen tornar lo dit maestre Johan en lo dit monestir sens dan lur et lesió o fracció de furs et privilegis del regne de València. Per tal, requeriren lo dit consell que l[i] plagués provehir com ne per qual manera se aurien en lo dit feyt. Lo consell acordà que fos comanat lo dit feyt als dits en Roiç Pèriç et a·n Johan d’Alçamora, et que aquells que·n agen consell dels advocats de la vila per qual manera se auran en lo dit feyt.

Ítem, fon mès en lo dit consell per en Domingo Miró et Francesch Miró, per si et per sos companyons, que com per occasió et rahó \del contracte/⁵⁴ que de present és entre aquells et la dita vila per rahon de les peytes per aquells reebudes de la dita vila et quitació dels censals per aquells quitadors, aquells no puxen a present plegar la peyta que plegar són tenguts, per la qual rahó los porie enseguir gran dan en pagar les pensions et censals annuals sens lur culpa; per ço, suplicaren lo dit consell que li plagués relevar a aquells lo dit dan et guardar aquells de dan de la dita rahó. Lo consell acordà, volch et li plau que·n sien guardats de dan \de les dites pensions tan solament et censals/ durant lo temps⁵⁵ del dit tracte, ço és, de .XXV. dies de juny proppassat et del present any tro que sobre·l dit tracte sie finat; et que a la .I. ne a l’altra part, en son dret, prejudici no·n sie feyt ne engenrat, los contractes feyts entre les parts desús dites romanents en sa força, fermetat et valor.⁵⁶

||^15r Ítem, fon mès en lo dit consell per n’Arnau Real, que com lo maestre de gramàtica age estat en son alberch per cert temps, et li sie degud loguer certa quantitat, que plagués al consell de fer-li pagar aquella. Lo consell volch que, feyt compte del dit loguer, que li fos pagat; et manà-li’n fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.⁵⁷

Ítem, fon proposat per na Marieta d’en Serra que com a aquella fossen deguts .XXXVI. sous, axí per rahon de cabaços com per claus que prengueren en Pere St<r>ader et en Johan d’Alçamora a obs de la dita vila; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar aquells. Lo consell acordà que li fossen pagats, feyt sagrament per aquella que heren deguts, et manà-li’n fer albarà a·n Bernat Albert, síndich.⁵⁸

Ítem, fon mès en consell per en Guillem Tovarç que com los generoses de la dita vila se vullen composar ab lo consell sobre les peytes per aquells pagadores, per ço, suplicà lo dit consell que li plagués provehir en lo dit feyt, per tal manera que ple[yt] ne qüestió no fos enseguit entre aquells et la dita universitat. Lo consell acordà que y sien assignats dos prohòmens, los quals lo consell elegirà, .I. per part de la vila et altre per part dels generoses; et si aquells avenir no·s poran o concordar, que y sia elet .I. terç; però que·l dels dits afers, tota vegada ans que sien difinits, age sentiment lo consell per tal que ab volentat de aquell sie feyt.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com la ciutat de València agués provehit en les carns que·ls carnicers tallen en la dita ciutat, ço és, que carns de moltó an a tallar los carnicers de la dita ciutat a .X. diners la lliura, et cabró a .IX.⁵⁹ diners per lliura, et bou a .VI. diners per lliura, per ço, que·l consell que y acordàs ço què li plagués. Lo consell acordà que·ls jurats ab alcuns prohòmens agen informació de la dita ciutat et que sie tornat lo fur de les carns a just stament.

||^15v \Dimarts, primer/ dia del mes de agost.⁶⁰

Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell entervengren et foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert, \en Johan d’Alçamora/ et en Berenguer Miró, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; Fillol Guimerà, Bernat Marquo, Johan Mas, Domingo Ferrer, Pere Tolsà, Pere Garcia, Arnau Merí, Pere Coll, Ferrer Maçana, Johan d’Alors, Pascual Ferrando, Berenguer Moliner, Arnau Real, Guillamó Padrells, Andreu Sala, Bernat de Luçà, Pere Strader, Berenguer Serra, Berenguer Celma, Domingo Balaguer, Domingo Çaera, Ramon de Paüls, R(amon) de Torrafrer, Berthomeu Berguet, Anthon Gallén, Michel de Pegueroles, Berenguer Matheu, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats, declaran que com ells, per provisió dels vehins de la dita vila, volguessen comprar los blats de les rendes, los quals de present eren en botiga. Et per aquesta rahó aguessen parlat ab los compradors de les rendes, axí del senyor duch com del senyor bisbe de Tortosa et prior, ço és, ab en Nicholau Aster, de Morella, et ab son companyó, et ab en Bernat Meyà, de València, \e son companyó/. Et aquells, ço és los compradors de la part del senyor duch, aguessen respost que si·ls volien dar per cafiç \de forment/ a rahó de .VII. lliures, si no, que·l li lexassen traure de la vila; et los compradors de la part del senyor bisbe et prior dixeren que, semblantment, volien per cascun kafiç del dit forment .VII. lliures, o que la vila que·ls donàs per cafiç dels \blats de les rendes/ ço que per aquells los serie demanat, axí com valdrie dins l’any. Et⁶¹ ladonchs responeren los jurats a aquells que ells eren apparellats de fer-los dar al consell de la dita vila, del forment, axí com se valie en la dita vila, ho aquell preu per lo qual seran venuts los blats de les rendes dels ||^16r lochs de la Plana. Emperò, que ells metrien les dites coses en consell, et ço que·l consell hi acordàs que eren apparellats complir et enseguir. Lo consell acordà, volch et comanà als dits honrats jurats que ells, ab aquells prohòmens que·ls fos ben vist, fessen ab los rendés desús dits tots aquells pactes que a aquells fos ben vist, a profit et utilitat de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los discrets en Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, que com ells, per lo dit consell, fossen stats trameses a la ciutat de València, al senyor duch, per rahon de la principal obligació que havien a fer ab lo consell de la dita vila al dit senyor duch de duo milia sous censals; et aquells fossen stats al dit senyor duch per la dita rahó, et parlat ab aquell et ab son tresorer de la dita principal obligació; et de aquesta rahó et d’altres, lo dit senyor duch los agués feta carta de creença, de la tenor sigüent:

Lo primogènit et lochtinent del senyor rey.

Com sobre alcuns negocis, tocants provisió et ordenació de nostra casa, ajam comanades algunes paraules als feels nostres Roiç Pèriç de Cella, Johan d’Alçamora et Bernat Albert, de part nostra a vosaltres explicadors, per ço, a vosaltres dehim et manam, et encara vos pregam, que a les dites paraules de part nostra per ells o alcun d’ells a vosaltres dehidores, donets plena creença, axí com si nós personalment les vos dehíem, et aquelles per obre vullats complir, segons que de vosaltres confiam, car d’açò nos farets serví asenyalat.

Dada en València, a .XXVI. dies de juliol en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.

Vidit cancellarius.⁶²

Et lesta et presentada la dita carta, encontinent los dits misatgers dixeren et explicaren en lo dit consell, de part del dit senyor duch, que·l dit senyor duch demane al dit consell que per son síndich bastant li face principal obligació en quatre mília sous censals \venedors al noble en P(ere) Boïl/ et que decontinent hi trametés son síndich. Però dixer- ||^16v -en los dits misatgers que lo senyor duch, ab certs capítols per los savis assesors de la dita vila, havie ordenat que·l dit senyor duch los fes venda de les sues rendes, censals et peyta a aquell pertanyents en la dita vila, ab ferma de sos curials, a certs anys tro que la quantitat dels dits .IIII. mília sous fos pagada, et que plagués al consell que y acordàs. Lo consell acordà que la dita principal obligació, en reverència del dit senyor duch, et venda dels dits .IIII. mília sous censals, sie feta al dit noble en Pero Boïl, sots les formes et maneres en los capítols ordenats per los assesors del dit consell contengudes. Emperò, que no volien ésser sotsmeses en alcuna manera en lo sindichat⁶³ a homenatge alcú. Et volch que·l dit sindicat fos feyt al discret en Johan d’Alçamora, \notari/, vehí de la dita vila, present, segons que ere trameses ordenat de la ciutat de València, exceptat que no y fos dit, contengut ni expresat homenatge alcú, lo qual sindicat fon reebut per en R(amon) Spàrech, scrivà del dit consell, en lo present dia de huy.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per rahon del destrenyment de les viandes et altres \coses/ que poden venir a gran bé, profit et utilitat de la universitat de la dita vila, vehins et habitants en aquella, sien necessàries alcunes provissions, et de aquelles no·s volguessen plevir de fer sens licència et volentat del consell, per ço, meteren les dites coses en consell et que·l consell que y provehís com s’i aurien. Lo consell acordà que·ls dits jurats, ab aquells prohòmens que·ls serà ben vist, facen totes aquelles provisions et ordenacions que ben vist los serà sobre les victuales.⁶⁴

Ítem fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com los Mirons, per quitar .I. violari que la vila feye a·n Pere d’Artés, de València, aguessen meses en taula per quitar lo dit violari .VII. mília sous. Et enaprés, de volentat del procurador del dit en P(ere) d’Artés, en ||^17r Guillem Trullols, síndich de la dita vila en l’any passat, levàs de taula los dits .VII. mília sous per a obs de la dita vila, per la qual rahó lo dit violari no s’és quitat. Et lo dit en Pere d’Artés aje promés prestar a la dita vila .V. mília sous sobre los dits .VII. mília sous, et que lo dit síndich li venés .I. censal. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Albert venés lo dit censal al dit en P(ere) d’Artés per preu de .XII. mília sous.⁶⁵

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits en Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, que com sobre la qüestió et contrast que de present és entre la vila et los Mirons et lurs companyons, per rahon de les peytes per aquells plegades, de les quals havien a quitar certs censals et violaris tro en .XL. mília sous, aquells fossen trameses per lo dit consell a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita universitat et los dits Mirons; et ells aguessen mostrat lo dit \contracte/ als assesors de la dita vila, et aguessen haüd de consell de aquells que aguessen comissió a .I. hom no sospitós a la .I. ne a l’altra part, et aguessen \suplicat que y fos assignat/ l’onrat en Gizpert Renart sobre la dita qüestió \et lo canceller no u volgués fer/, perquè meteren en consell⁶⁶ que·ls consultassen què y farien. Axí mateix, com per part dels dits Mirons fos empetrat en jutge en P(ere) de Begues sobre la dita qüestió, si volie lo dit consell que aquell fos jutge ho no. Lo consell acordà que per part de la dita vila sien assignats, et de present assigne, a hoir lo dit compte et hoir la qüestió que és entre la dita universitat et los Mirons, ço és, los discrets en Francesch Granyana et en G(uillem) Trullols. Et que·ls dits Mirons que n’i assignen altres .II., et que dins .VIII. dies agen dit sobre·l dit feyt \e que·ls sie feyt compromís/. Et si los dits Mirons no voldran estar a la determenació de aquells, que·l dit feyt sie mès et determenat en la audiència del senyor duch. Et que·ls dits en Francesch et Guillem Trullols no puxen demanar alcun salari ne haver sinó ço que al consell plaurà.⁶⁷

||^17v Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, síndich, que com ell agués venuts al honrat en Matheu Palau de .II. migs censals, et de .CCC. sous censals a la dona na Caterina, quondam muller d’en Jacme Ferrer, habitadriu de València, ço és, los dits dos migs violaris per .VII. mília sous de preu, et los dits .CCC. sous censals per preu de .III. mília sous, et aquells volguessen cartes de ratifiacions, per ço, mès en consell què y farien. Lo consell acordà que fossen feytes cartes de ratificacions, les quals reebés en R(amon) Spàrech, notari públich, et les quals lo dit síndich dix que durie dictades de València a volentat dels dits compradors.⁶⁸

Ítem, fon proposat per aquells mateys que com ells, sobre lo vet que an gitat sobre·l justícia et jurats de la dita vila, per ço com tragueren maestre Johan del monestir de Sent Agostí per les nafres que·s deye haver feytes en la persona de Guerau Corrioll, aguessen demanat de consell als assessors de la dita vila, et fos donat a aquells de consell per aquells que lo justícia, segons fur, l’agués pogut traure del dit monestir; emperò, que com lo dit mestre Johan fos eclesiàstich, que parlassen ab los frares del dit monestir et ab l’oficial de la Plana et si·ls volie levar l’entredit; si no, que el senyor duch que·n fos suplicat.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per la muller d’en Domingo de la Cuba, que com a son marit fos deguda per la dita vila certa quantitat de diners, et de açò fos cert en Guillem Trullols, que·l consell que·ls li fess pagar. Lo consell acordà que fos regonegut per lo dit en Guillem Trullols et mostrat als jurats desús dits què li ere degud, et que li’n fos feyt albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.⁶⁹

||^18r Dijous, a .X. dies d’agost any mill .CCC.LXXª.IIII.

Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et [cor]redor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert et en Berenguer Miró, tinent loch d’en Berthomeu Garriga, jurats de la vila desús dita; en Roiç Pèriç de Cella, en Michel de Pegueroles, P(ere) Tolsà, Andreu Sala, Ramon de Torrafrer, Francesch Ballester, Arnau Merí, Johan d’Alors, Berenguer Serra, Johan Mas, Berenguer Moliner, Pascual Ferrando, P(ere) Coll, Arnau Merí, Arnau Real, P(ere) Garcia, Bernat Marquo, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Francesch Granyana, Ferrer Maçana, Berthomeu Maçana, Domingo Nadalies, P(ere) Strader, Domingo Balaguer, consellers de la dita vila.

||^18v En lo qual consell fon explicat per los dits jurats que, com en lo dia de ir proppassat, lo senyor duch agués tramés lo discret en Galceran d’Ortigues, scrivà seu, ab carta de creença, la qual en lo dit dia de ir als dits jurats explicà et declarà et a d’altres prohòmens de la dita vila. Et la qual dita creença, en lo present dia de huy fon per lo dit en Galceran en lo dit consell declarada, dient que com la vila de Castelló agués tramés al dit senyor duch lo discret en Johan d’Alçamora, notari, al qual fon feyt sindicat per lo dit consell, sobre la venda per aquell en lo dit nom faedora al noble en P(ere) Boïll de quatre mília sous censals. Finalment, que·l feyt de la dita venda sia en ço, que al dit senyor duch plau que los dits quatre mília sous de les sues rendes, \cenes et censals/ que ha en la dita vila⁷⁰ fossen pagats cascun any al dit noble. Però que ço que sobrarie de les dites rendes, cenes et censals, pagats los dits .IIII. mília sous per necessitat del dit senyor \duch/, fos de aquell dit senyor et no·s convertís en luïció et quitació dels dits .IIII. mília sous censals. Et açò playe al dit senyor et volie que fos feyt et seguit per lo dit síndich en nom et loch del dit consell.

Et feta explicació de la dita misatgeria et explicad lo feyt de la dita creença, fon mesa et continuada la dita creença en lo present libre de consell, la qual és de la tenor sigüent:

||^19r Lo primogènit d’Aragó.

Com nós, sobre alguns afers de nostra cort, trametam a vosaltres lo feel scrivà nostre en Galceran d’Ortigues, de nostra intenció sobre los dits afers largament informat, per ço, a vosaltres et a cascun de vós, dehim et expressament et vosaltres afectuosament pregam, si jamés nos entenets servir et complaure, que a les paraules del dit Galceran donets plenera fe et creença de ço que us dirà de nostra part, et aquelles vullats complir per obra segons que de vosaltres molt confiam.

Data en València, a .VIII. dies de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.

Primogenitus.⁷¹

Et encontinent lo dit consell acordà sobre les coses desús proposades per lo dit en Galceran d’Ortigues. Responén a aquelles dix lo dit consell que, com ja sobre la venda dels dits .IIII. mília sous censals fossen feyts, ordenats et donats certs capítols al dit senyor duch, sobre los quals la dita venda fon atorgada et feta al dit noble, per lo dit en Johan d’Alçamora, \el dit nom/, dels dits .IIII. mília sous; et los quals dits capítols foren atorgats per lo dit senyor duch \o per son tressorer/. Entre los quals capítols, ere en aquells declarat que·l dit senyor duch, per la quitació dels dits .IIII. mília sous et paga annual de aquells, la dita vila tingués penyora les dites rendes, cenes et censals \seus/, tro que·ls dits .IIII. mília sous censals fossen quitats et reemuts. Perquè lo dit consell dix, parlant ab gran et homil reverència del dit senyor duch, que no mudarie res dels dits capítols, pus atorgats eren stats per lo dit senyor duch \o per son tresorer/, et que al dit senyor duch fos respost de la volentat del dit consell per los dits jurats ab letra, segons que·s pertany.

||^19v Enaprés, fon proposat per los dits jurats, que com ells aguessen haüda letra d’en Berthomeu Garriga, qui ere stat tramés per part de la dita vila en Aragó per comprar forment a obs et provisió de la dita vila, et agués tramés per letra que com ell agués comprat forment en Vilell, aldea de Calatayú, et aquell trametre a la dita vila no pogués com bèsties no agués, per tal que li trametessen bèsties ab les quals pogués trametre a la dita vila lo dit blat. Per tal, los dits jurats demanaren al dit consell què y farien. Lo consell acordà que los jurats que y trametessen bèsties et que·n forçassen aquells que ben vist los serie, ab loguer suficient per tal manera que aquells que y irien no perdessen res, et que si perdien bèsties alcunes sens lur culpa, que·ls fossen pagades.

Ítem,⁷² fon proposat en lo dit consell per en Domingo Miró, per si et per lo companyons seus, que com per rahó de la reddició del compte que aquells han a donar et retre a la dita vila de les peytes per aquells plegades,⁷³ et dels censals et violaris per aquells quitats et quitadors; et de aquesta rahó aguesen feyt compromís en los discrets en Roiç Pèriç, en Berenguer de Brusca, en Francesch Granyana et en Guillem Trullols, per dret tan solament; et lo dit en Domingo Miró entene a donar testimoni sobre les defensions sues et s’age a servar en lo dit feyt altra forma, en tal manera que ||^20r pleyt fos esquivat de tot en tot per les dites parts. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués donar poder als dits àrbitres que poguessen sentenciar, dir et pronunciar en lo dit feyt per amigable composició. Lo consell acordà que·ls dits àrbitres⁷⁴ per dret tant solament ajen a pronunciar en lo dit feyt, et que·l dit compromís fos porrogad \per los dits àrbitres/⁷⁵ per tot lo mes de setembre primervinent, et que en lo dit compromís fermen tots aquells qui a fermar hi agen, et que·l dit compromís sie de nou confermat.