Читать книгу El desterrament morisc valencià en la literatura del segle XVII - Autores Varios - Страница 7
Оглавление1.
Maximilià Cerdà de Tallada
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell, feta e recolta per mi, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, iniciada en lo mes de setembre a [en blanco] de 1609.
Primerament avent sabut lo extrènuo bras militar que la Magestad del rey nostre senyor don Felip de Àustria, terser de aquest nom, y en temps del papa Pablo quinto, esent jurats en la present ciutat de València en lo present any Grisóstomo Siurana, generós, Fransisco March, ciutadà, Melgior Valenciano de Mendiolaça, cavaller, Baltasar Miquel, ciutadà, Diego de Salines per ser mort lo jurat Chosef Onorat Perelló, ciutadà, senyor de Benifarayg, y no star en costum fer-ne altre jurat, y esent diputats per éser mort don Feliciano de Figueroa, bisbe de Sogor, que era diputat primer eclesiàstich, don Jeroni Ferrer, comanador d’Orgeta de Santiago de la Espasa, de don Giner Rabasa de Perellós, machor, baró de Dos Aygües y senyor de Benetúser, Miquel Àngel Solares, ciutadà, Francés Lloqui, generós, y per ell supdelegat Melgior Cruÿlles, generós, y per la vila de Alcoy Sisternes [en blanco], y son supdelegat Arsís de Senpere, ciutadà, feya y tenia moltes prevencions de guerra, axí per terra com per mar, totes en lo present Rechne, considerant que encara que·s deya que era per a la Jornada de Alger, vent y molt bé considerant que portava més camí de ser per a la extració y depopulació dels moriscos, preseint convocació del dit extrènuo bras militar, feta per Pere Gostans de Soler, al presen síndich de aquell, en [en blanc] dies del present mes de setembre, lo dit bras feu del·liberació nemine discrepante de tres nobles y tres cavallers de la present junta aconsellat ut supra. Los quals foren don Lluís de Vilanova, conte de Castellar, Favià de Cucaló, generós, senyor de Càrcer, don Jusep de Pròxita, marquès de Navarrés, conte de Almerana, Sipió Rocha, generós, don Fransiscoǁ Llançon de Romaní, senyor de Gilet, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, per a que representasen a Sa Exelència de don Luis Carrillo y Toledo, marquès de Carasena, al presén virey y capitata [sic] general,1 la notable desconsolació que lo dit bras y estament militar tenia de que, esent tan coneguda per Sa Magestat y experimentada yngnata fidelitat y amor eretada de sos predesesors, tan cotinuada en totes les ocacions de guerra, y por en les quals Sa Magestat y sos reys predesesors els avien manat enplear, y que en la present que presentien per veure tans aparatos de guerra no de menyx calitat, inportant-se que les demés non tiguesen de Sa Magestat ninguna notícia, suplicant-li fos servit manar-los donar alguna notícia per a poder-se oferir ab sertea y acudir a son rey y senyor, y que si com se sospitava que era per a la extració de moriscos, era fos servit donar-los carta de favor per a Sa Majestat per a que fosen oÿts, los quals elets tornaren resposta al dit estament en la forma acostumada de que Sa Excelència no avia declarat son pit en més de que·ls afavoreria, axí per a si volien escriure a Sa Magestat, com per a si enbiaven enbaxadors.
Oÿda la relació, lo dit estament féu del·liberació d’escriure a Sa Majestat en conformitat de susdit, per medi de dos embaxadors, la un senyor de vasalls moriscos, l’altre no, y que se feren elets per a exeptar de Sa Excelència la mersè y favor consedida aprés de aver-li donat raó de la de susdita del·liberació. Foren fets elets, en la forma acostumada de la present junta, a don Fransisco Llançon de Romaní, baró de Gilet, a Maximiliano Cerdan de Tallada, generós, a don Jaume de Vilanova, y a Josef Ferragut, generós, reduïts de aquells dotse que en la dita del·liberació feu lo dit estament és, a saber, sis nobles y sis cavalers y generosos, com dit és, per a fer elexció dels dits embaxadors y donar a d’aquells les instrucions y memorials, ordenar aquells y les demés lletres per a Sa Magestat y demés persones que a d’aquells paregués. Les quals lo de susdit síndic, aconsellat de don Juan Sans, senyor de Alboy, y de Fransés Ferragut, baró de Gova, feu la eleció de les persones següens: don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, Maximiliano Cerdan de Tallada, don Francisco Llançol de Romaní, baró de Gilet, Carlos Valero,ǁ don Pedro Sans de la Llosa, Gusep Ferragut, don Juan Lloís Fenollet, Sipió Roca, don Nofre Muniós, [en blanc] Cucaló, don Lluis Vilanova, conte del Castellar, Llorens Saÿdia Surbano, los quals feren elexció per enbaxadors per al dit efecte a don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, y don Juan Valltesa y Blanes, als quals donaren les instruccions conveniens y memorial següens en esta forma, que per a fer aquells reduÿren al Conte del Castellar y a Maximiliano Cerdan, y per a la colecta de les pecúnies, per a els gastos de la enbaxada, sovre la llista y tacha seguent, feta per los dits reduïts. Foren reduïts don Juan Lluís Fenollet y Carlos Valero, los quals enbaxadors portaren, ab dits memorials e instrucció, lletres per a Sa Magestat del rey y de la reyna, per a don Fransisco de Sandoval, duc y marquès de Dénia, per a fray Lluís de Aliaga, del orde de Predicadors, confeçor del rey, per a el padre Rigardo, de la compania de Jesús, confesor de la reyna, per a vicicansiller don Diego Clavero, per a el duc del Infantat, per al duc de Sea, per a el condestable, los quals partiren de la present ciutat, per a on Sa Magestat estigués, a dènau del present mes. Partits los quals, en vint-y-dos del present mes, estant tractant de fer eletes persones dit estrènuo bras per a què, ab los elets dels demés braços eclesiàstic y real, per a embaxadors per a tot lo Recne, foren cridats los síndics dels tres bracos és, a saber, [en blanc] Bellmont, canonge de la Seu, síndic del bras eclesiàstic, Diego de Salines, jurat síndic del bras real y lo dit del estrènuo bras militar, per Sa Exelència, als quals donà per a sos estamens una lletra a cascú del tenor que aprés se dirà.
Tanbé del matex tenor ne foren donades als diputats y gurats en lo matexy dia, et tanbé en lo matexy dia, de a vint y dos, fonc publicada la crida següent que aprés se pot veure. E lo dia següent foren cridats y donades lletres a tots los titulats,ǁ y en lo dia en aprés foren donades tanbé a tots los barons senyors de moriscos, totes del matexy tenor de la de susdita, exepto lo capítol que así està aprés de la lletra. A més del de susdit, en seguida de dites lletres fon feta eleció de tres nobles y tres cavallers de la presen junta, en del present mes, per a anar a Sa Excelència a oir lo que·ls tenia que manar de part de Sa Magestat que foren, com dit és, lo síndic aconsellat don Geroni Mercader, Pere Lloys Almúnia, generós de Pròxida, don Fransisco Fenollet, Felip Rebolay, generós, don Gimén Peres Juan, Sipió Roca, generós, a dos dels quals, tornat que agueren la resposta, cometeren lo respondre a Sa Magestat a dita lletra y escriure al duc de Lerma, que foren don Jimén Peres Juan y Sipió Roca, generós, lo tenor de les quals se poden llegir aprés. Tanbé foren fets quatre elets per a asistir y acudir a Sa Exelència per a si tenia alguna cosa que advertir a l’estament militar que convingués en dita ocació de tanta inportància, per al qual efecte tanbé se determinà que restàs advertit lo síndic de tenir lo bras junt cada dia perquè es pogués resoldre lo faedor, per al qual efecte foren nomenats en elects a don Lluís de Vilanova, conte del Castellar, a Fransés Vicent Artés, generós, a don Fransisco Fenollet, a Sipió Roca, generós.ǁ
Les prevencions que y agué de guerra en la present gornada foren aver vingut don Agustí Mexia, mestre de camp y del consell de Guerra de Sa Magestat, lo qual se aposentà en lo Real, aver arribat al dit palàcio Real en or y argent, moltes càrregues de moneda y, al mateyx temps, éser arribat a Dénia don Pedro de Toledo, general del Mar Mediterráneo, y don Luis Faxardo,2 general del Mar Oseano, ab sis galeons, set lanches, dos [en blanco] y vint-i-set naus, onse galeres de Sisília, les de Nàpols, les de Gènova, ab los tersos de Sisília, Nàpols y Llombardia, les galeres de Españia ab los tersos de Portugal y, per la terra, en les fronteres del Regne de Castella aver-y alochada molta gent de infanteria y cavalleria, molta en número, y en lo Regne de Aragó molta gent quintada, al modo y costum d’aquell Regne.3 E tanbé per orde de Sa Excelència lo capità y governador de infanteria espaniola, Fransisco de Miranda, natural de Oliva, en la part de ponent del present Regne, reseñà los tersos y conpañies de la Milícia Efectiva, y don Gaspar Vidal, capità de cavalls de la costa marítima, en lo partit y districte e Vilagoyosa, reseñià la gent y tersos de la Milícia Efectiva en la part de Llevant y tremuntana.4 Voldrà lo curiós veure les patens de don Agustín Mexia y dels demés Miranda y Vidal. En lo present quadern les podrà lligir.
Tanbé abans de la publicació de dita quidra y notificació de les lletres, foren despachades quatre patents a quatre cavallers naturals residens en València, per a què acudiren als puestos de mar y terra a executar ses comicions, segons que en lo tenor de aquelles así lo quuriós podrà ligir-los, quals foren lo capità don Gofré de Blanes, cavaller de abitǁ de nostra Señora de Montessa, comanador de Benicarló y Vinaròs, don Baltasar Mercader, cavaller de Santiago de la Espasa, lo alferis don Fransisco Carós, don Pedro Escrivà, cavaller de la orde de Santiago de la Espasa.5
En aprés foren fetes prevencions per los jurats de València de que es molguesen al present mil y sinc-sens sachs de blat per a que, fets farines, es tinguesen en depòsit, custodits per a si alguna causa, o que·ls moriscos desbaratasen los castells y asuts de les sèquies per a què, mentres se consertaven, y agués farines per a sinc o sis dies. Y perquè en lo dia de vint-y-quatre del present se tingué notísia que la nit abans, avent-y gent alguna que treballava en dits asuts y custòdia aquells, vingueren alguns moriscos ab arcabusos y, la dita gent que estava en custòdia, vent que volien fer dañy y feyen armes, feren fogir a aquells. Per so Sa Exelència, en lo dia de vint-y-sinc cridà al capità Thomàs Cerdan de Tallada, cavaller de la orde de Nostra Señora de Montessa y Sen Jordi, que estava de guarda en lo real palàcio aquell dia, y li ordenà, manant-li despachar patent, per a què estigués en dits castells y asuts en custòdia de les aygües de la present ciutat.6
Tanbé en les matexes calendes sucseyí que, portant uns moriscos de Alcàser y Picasent planta a vendre a Valèntia, els ixqueren un gavayx cochero y altres cristians vells, y·ls llevaren les cavalcadures y acoltellecharen de algunes ferides als dits moriscos. Per so, acudint allà el auditor de la guerra, va penchar al dit cochero y a un altre, que foren presos de aquells. Per a prevenir la custòdia de la ciutat fon previngut un orde que al present està en est quadern, ordenant a la gent del batalló y mestres de camp de aquell, de dins la ciutat lo que devien fer, per a el qual efecte feren venir a Valèntia ses compañies de a cavall deǁ la costa del present Regne, que son la de Moncofa, capità don Genori Marc, cavaller de la orde de Nostra Señora de Montesa y Sen Jordi, la compañía de Canet, capità don Carlos de Borxa, cavaller de nostra Señora de Montessa y sent Jordi, la conpañia del Grau de València, capità don Jaume de Vilanova, la de ponent, la compañía de Vilajoiyosa, capità don Gaspar Vidal, la conpañia de la orta de Alacant, capità don Carlos de Castellví.7 Al mateyx temps los diputats comensaren a repartir les armes y municions de la casa les armes, axí per los particulars com per als oficis de la present ciutat y siutats, viles y llocs del present Regne, entre les persones que no·n tenien. Fonc tanbé manat y ordenat per Sa Excelència a tots los castellans dels castells de omenadge y altres del present Regne que acudisen cascú a sos castells y abastisen i munisionacen aquells. Foren en la ciutat de Xàtiva de la matexa manera, que en mols pobles del Recgne, tancades moltes portes de calicanto, dexan-ne algunes ubertes ab gent de guarda y posta. Als vint-y-sinc de dit mes don Agustín Megía de matí s’enbarcà en lo Grau de València en dos galeres que vingueren per ell y per a anar a Dénia a entendre en la enbarcació dels moriscos que, com se diu, la primera avia de ser en los moriscos de Dénia y Gandia. Y als vint-y-sis aribà nova de que los moriscos de Alberic y Alcoser se avien alsat y recollit en una montaña ab cosa de sinc mil moriscos, y lo virey feu resolució de fer-los pendre els pasos y no dir-los ni fer-los res, sinó dexar-los fins a feta la enbarcació dels demés. Als vint-y-quatre del matex se féu crida per Sa Excelència declarant que los moriscos poguesen vendre etc. tots los béns mobles conforme es conté en la crida que ve aprés. Y als vint-y-sinc de ditǁ mes preconisaren altra crida de tenor següent [en blanc].
Als vint-i-sis feren altra crida manant que los pobles dels cristians guardasen cascú sos térmens respetius, los camins, que no·s fes dañy etc., com se conté. En aquella dit dia, doblaren les guardes, fent entrar dos conpañies de guarda en sos puestos, en lo Real el un cuerpo de guàrdia, y portals lo altre cuerpo de guàrdia.8 En lo Portal Nou y torres de la pólvora y en la casa de les armes la llevaren, y comensaren a fer la guarda los artillers, encarregan-se de aquella los diputats. A vint-y-set de dit mes lo Patriarcha predicà en sustància de la ocació (tot lo que en lo edicte feu publicat se conté en aquest quadern), y tanbé la orde de les devosions, lo qual està en est quadern. En est cap fa discórer llarc, pux se parla del Patriarcha lo discurs d’esta matèria.9 Als vin-y-vuit del mateyx se publicà una crida del tenor següent, que es veu en est quadern.
Foren vàries les noves que aribaven de coses que pasaven en cascuna part del Regne, de molts moriscos que per les montañes se juntaven, quals en la serra de Aytana, quals en la de Mariola y en altres parts de tremuntana, com en lo de Cortes y Dos Aygües, pero no en la Serra d’Eslida, perque estava presa per lo rey.10 Y com per ocació de la crida que·s feu als vint-y-dos la gent avia conprès que los moriscos no podien exir de sos pobles pasats los tres dies de la publicació de aquella, mataven alguns d’ells que encontraven per los camins, per la qual ocació se feren diverses crides per a evitar estos dañys, posant penes als que·ls enuchaven y, entre altres, la que·s legex en est quadern, declaratòria de la primera publicada als vint-y-dos del present mes de setembre.ǁ11
Dichous següent, que contaven lo primer de octubre, partiren del port de Dénia, enbarcats en algunes naus y galeres, més de sinc milia y do-sent moriscos, tots vells, dones y chics, perque tota la chen chove ab desimulació, a la desfilada y de nit, se retiraren a la montaña, y com los comisaris que anaren a l’efecte de la enbarcació no conexien los moriscos dels tals pobles, portaren a enbarcar areu la chent que y avia, tots los quals feren lo número de susdit, que fonc la primera enbarcació.12 Dit dia tanbé en lo Grau de València se començaren a enbarcar los moriscos d’alguns pobles del rededor de València. Y a tres del dit mes, arribà nova que·n moltes parts avien mort y degollat molts moriscos, y que estaven per los camins a muntons, y axí par[eix] que es cumplí lo que el pronòstic deya dels efectes de la confució. Macnà anb les paraules següens [en blanc]
A quatre, estant en ora de sermó per ser diumenche, aribà ab gran avalot nova de que en la part de Burchaçot avien aribat gran número de moriscos, qui deya quatre mil, qui mil, qui dos mil. Parà lo sermó en moltes esglésies, tancaren aquelles, tancaren los portals, comensaren a doblar les guardes, en fi, y agué gran avalot, perque aribà nova que avienǁ degollat tot lo lloc de Burchasot. Y dins breu temps se sabé que no fonc res, sinó una quistió de uns veremadors ab tres moriscos. Y sucseí que mataren un morisco y los demés, avent fogit, baxaren dins breu temps ab cosa de trenta o quaranta moriscos a sercar als veremados, y trobant-los ne mataren dos o tres, y se’n tornaren dellà de on vingueren y con la nova, fen machor asò, paregué res.13
Los enbaxadors que trameteren a la Cort de Sa Magestat, parlaren ab Sa Magestat a vint-y-sis del pasat, y donaren la enbaxada següent, com se conté en les presents lletres que trameteren en l’estrènuo bras militar y elets de aquell, los quals enbaxadors arribaren disabte, y portaren una lletra de Sa Magestat per al dit estrènuo bras militar del tenor següent.
A quatre del present se acabaren de enbarcar en lo Grau de València tres pobles de moriscos, y a sinc y a sis vingueren altres pobles al mateyx Grau a enbarcar-se de la matexa manera. En tots estos dies fins así, don Pedro de Toledo anava ab divuit conpañies de soldats de la mar, ajudat de altres conpañies de la terra de la Milícia Efectiva, portant molt moriscos a enbarcar de la part de Llevant, y de aquelles valls a Vinaròs, a on estaven la esquadra de Nàpols y altres vexells, y enbarcaren mes de sinc mil entre òmens, dones y chics. Y en la part de Alacant s’enba[rca]ren en altres vexells, axí redons com galeres, més de vuit mil òmens y dones, sense més de mil criatures de mamella.14
Y continuan-se l’enbarcacióǁ del Grau de València, baxaren molts més pobles que serien, los que fins agüí se an enbarcat, més de dos mil y tre-sens entre tots. Y fan número que estes quatre partences més de vint y un mil y sinc-sents. Y al present en lo dit Grau y a per a enbarcar los pobles de Benimòdol, Buñol, Gest y Bétera, que contam vui, del mes de octobre, catorze. Y arribat nova serta de que avien cha comensat a aribar de volta los que avien fet la primera enbarcació, y que los de Benilloba, Vall de Muro y altres pobles que deyen que se avien fet a la montaña, que a vuit del present caminaven per a el enbarcador, y asò ab lletra serta del dit don Balatazar Mercader.
Del mateyx calendari, y en lo Grau de València, tanbé aplegà a onse un vexell de volta dels que avien dexat allende moriscos dels que ells matexos se pagaven lo flete, que son estats molts pobles, que els rics de aquells o an fet. Enbarcaren-se en Alacant en la dita gornada los llocs, en la part de Ponent, de Albatera, Crevillent, Asp, lo araval de Elg, Novelda, Elda, Petrer y Salines y altres, y en Dénia onse pobles del ducat de Gandia y Beniredà, del Capítol de la Ceu y jurats de Untiñent, la baronia de Xalò y Lloc de Gata y altres. Y en lo Grau de València, part de Llevant, los llocs de Alcàser, los quals portà a enbarcar don Pau Sanoguera, señor de aquell, y fon lo primer que portà a sos vasalls a l’enbarcador. En aprés vingueren fins a la present jornada Picasent, Benimamet, Mirambell y els nomenats. En Binaròs y la Llosa los pobles de la serra de Espadà, Bechí, vall de Segó y Riba-rocha y altres.15
Sertificàs al present la nova de que·n Cortes se an retirat més de dos o tres mil moriscos, y en la par del marquesat de Guadalest mes de sis o set mil. Y los que se avien retirat de ver les baronies de Alberic y Alcoser tracten ja de enbarcarse, y van marchant per a la segona enbarcació molts pobles de totes parts, com son de Jelva, lo araval de Calles, Tales, Benageve, Benaguay.ǁ Y per escusar prolixitat s’enbarcaren tots los moriscos del Regne, per ses jornades, en los puestos referits de tots los pobles com se a dit, que son de moriscos quatre-sens sinquantay-tres, los noms dels qual estan en est quadern ab los amos de aquells. De manera que veniren a fer suma de tots los que se enbarcaren en tots los dits puestos, entre òmens, dones y criatures, foren hen número [en blanc].
Y com se a dit, molta part dels jóvens, per aver-se fet a montaña, no s’enbarcaren. Retiraren-se en quatre puestos forts, que foren Guadalest, y en la vall de Laguar y en la de Gallinera, hi a la part de Castella en Cortes, que tots los dits moriscos serien en número pres de vint-y-sinch mil moriscos jóvens. Hi les dones, güelos y vells que en los pobles de dits puestos se restaren, que no·ls pogueren traure a enbarcar per aver-se fet forts en aquells, com se a dit, causaren alguna inquietut y cuydado, encara que no estaven armats, sino pochs d’ells, de alguns pedrenals hi pistolets, y alguns jusos llarchs que, dels relles y llegons y axades, havien fet fer als ferers dels seus pobles, y moltes fones y alguns arcabusos, y pochs mosquets, ab los quals feyen vista. Y los exèrcits dels crestians, creyen que eren molts més perquè, com los puestos eren eminents, y aprés no es podien descubrir sinó per alguns portells de la montaña, y con feyen també ses sentineles entrant y exint de guarda, sentien lo toch de les caxes, les quals feren de alguns buchs de colmenes y pells seques. Yǁ veyensé també algunes banderetes que llevaven y posaven, fetes de llansols.
Tota aquesta ynquietut la causà, que no·s pot dexar de dir per securitat, com ja se a señalat dalt en lo principo de est discurs, lo haver tingunt orde lo virey de Sa Magestat y Consell de Estat de que, a nascubert y disimulat en los prinsipis ab los señors de vasalls, reselant que no avien de pendre bé aquesta execusió y espulsió de moriscos y perquè, quan sucsehí lo de la serra de Espadà, durà tant temps aver-se fet fort en ella los moriscos per creure que lo duch de Sogorb, don Alonso de Aragó, señor que hera de dita Serra, a càrrech del qual estava conquistar-los, els perseguia ab blanor y no per ventura ab lo rigor que convenia, y axí agueren de venir a llansar-los de dita serra estrangers, y axí en esta occasió sols se reselaren de dita serra, y la pregueren com se a dit. Y com se reselaren, com dit és, de els señors de vasalls y no sols d’ells, però de tota la nasió valensiana, portant tant secret este negosi que no·s pogueren ni gosaren informarse dels puestos aspres, y axí no·ls saberen per a poder-los prevenir, que sols previngueren lo castellet de Guadalest, perquè a cascon cavaller pràtich natural digué ser puesto fort per tenir dins fort y molt, y amb disimulació procuraren que don Jeroni Mercader, a càrrech de qui estava lo govern y administrasió de aquell estat, per estar lo marquès en Flandes en servisi del archiduch, se asiguràs de aquell, com o féu, que si no tenint dins moltes vitualles, tant quant duraren, durara lo sustentarle forts.16 Però, com se a dit, don Agustí Mexia, que estava en la siutat de Xàtiva,17 dexant allí ordes per acudir, com se dirà, als moriscos que savien fet fort en Cortes, acudí als puestos de Laguar, Gallinera y Guadalest, y féu son asiento en la vila de Murla, que·s de crestians vells, per a des de allí donar los ordinamens que convinguesen, y axí repartí la gent dels tersos de Nàpols, Sisília y Portugal de la manera que més li paregué convenir.
Sucseí que avent acudit de moltes viles y pobles de crestians del present Regne, molta gent de la Milícia Efectiva ab sos capitans y altres a la desfilada, als quals llansà bando don Agostí Mexia que se allistasen davall bandera, perquè sucseïen alguns desbarats de que·ls moriscos ne mataven alguns, y tanbé restaven alguns moriscos morts, y asò era inquietud, y tot per occasió de aprofitar-se de la garama [sic]. Durà alguns dies lo determinar-se per on podrien acometre’s, perquè les puchades eren molt dificultoses, y més per a la gent dels tersos, per no ser pràctichs en la terra, y les sabates no ser bones per a anar per aquelles peñes y montañes. Fon Déu servit que se offerés hun capità de la vila de Penàguila, de que acometria la puchada ab la segua gent per una part, que com a pràtich sabia y entenia, que don Agustí Mexia no y consentí, pero disimulà, y axí acometé dit capità, que·s deya [en blanc].Y acometent guañà un puesto ab la segua gent, de un peñonet de montaña, y plantà la bandera, encara queǁ morí lo dit capità, y vent lo alferis mort a d’aquell se’l caregà al colly, que li era cosín germà, y el retirà. Y don Agustín Mexia, vent lo bon succés, li donà el pésame de la mort, y lo dit alferis li respongué que li fea molta [trencat]n, pero que·l parabién li p[trencat] donar perquè·s folgava, pux se avia tan ben enpleat.
Sucseí tanbé que pasan-se casi de nit, a ora tarda, de un puesto en altre molts moriscos y mores, aven-ne tengut notícia se posaren en selada, a huna part, gent del tersos y, a l’altra, de la Melícia Efectiva del Regne. Venint a pasar dits moriscos, mogueren la comesa los naturals, y axí seguiren los estrangers, fogint molts moriscos. Ne restaren morts més de mil y quatre-sens, y prengueren molts bagatges y algunes criatures y poques dones, perque tan desimboltes corien sa montaña com los òmens. Aquest sucsés al·legrà molt perquè es repartiren entre els tersos y la demés gent alguna cosa de consideració.
Ab estes coses vingueren a reduir-se los moriscos a dos puestos, perquè veent que lo castell de Guadalest no el tenien, se acullgueren als castells de Laguar y Gallinera, que els avien fortificat, y tenien en ells qui fes pólvora. Y proseint los nostres, veent los soldats de la terra les viles de Alcoy, Xixona, Penàguila y altres, que se entretenien los moriscos, que mentres trastregava don Agostín Mexia y son consell lo faedor, suplicaren los donasen llisènsia per a acometre per un puesto, que com a pràctichs sabien,ǁ encara que molt aspre, lo millor que era, a on los moriscos tenien l’aygua y, encara que don Agostín Mexia dubtà, però consentí a d’aquells la empresa. Y avent acomès, encara que ab molta resistència, ab molt poca pèrdua, però que sols y muriren set o güit òmens, guañaren lo puesto y l’aygua, y com a pràctichs recoregueren los puestos amagats y coves, y trobaren molta riquea de or y moneda, robes y moltes vitualles, que fon de gran alegria y consuelo per als soldats. Vingueren a reduir-se tots los moriscos, que general no foren tants perquè ab lo tenor y matansa ne fogiren de nit molts, que com a pràctichs anaven com a talpons.
Ya restarien cosa de dotse mil, los quals se reduiren en dos peñes [y] lo barranc de Bellafí, y don Agostí Mexia li deya, y ab raó, el barranco del Diablo. Ya estava tot occupat per los nostres, y era cosa molt de veure veure’ls tots apiñats en la sima dels monts, y anar y caminar per ells ab tan gran perill, y estaven tan alts que los soldats nostres, desde a on estaven, no podien alcansar-los ab mosquets, ni peses de artilleria se pogueren portar al puesto a on estaven, per ser tan aspre, per a poder-los alcansar. Y com avien perdut l’aygua y estaven sense ella, y ells no beguen altra cosa, rabiaven de set, y tant que, ab saber que avien de morir si baxaven per aygua, se aventuraven, y com alguns dels soldats que estaven de posta per a guardar l’aygua disimulaven ab alguns, per gran còpia de diners que els donaven, se aventuraven a baxar confiats del diner. Los soldats de nostra nació, que eren y se adonaren del que pasava,ǁ quexaren a don Agostí Mexia, que ya se ne avia pasat de Murla a Parsent per a poder donar millor y més prop les órdens al que es offeria, y li offeriren los naturals la custòdia de l’aygua, y axí es féu. Vent los moriscos ja la gran dificultat que tenien per a poder aver aygua, volgueren empendre de baixar, com baxaren ab armes y ab lo rey que avien fet que deya Roget, alias «Lo Colmener» y, aguda una refriega, lo mataren amb una mosquetada, y axí es retiraren de baxar per aygua.18
Avien tanbé nometat son mestre de camp a un morisco que hera estat galeot per sos delictes que es deya [en blanc], y era estat complit lo temps de les galeres, soldat en Flandes més de deu anys, perquè parlava molt ladí. Y nomenaren capitans y feren los perros un altre que li deien papa, que es nomenava Biscaino o Biscainet, y·l veien que anava entre ells per la sima ab una casulla vestida y ab un baret de grana y una tovalla al cap lligada, ab los caps que pengaven del tòs. Tot asò feren en lo prinsipi de son alsament. Violaren moltes imàgens de Cristo y sa Mare gloriosa, y moltes esglésies, creman-ne algunes y acoltellegant y trosegant ymatges santes.
Vist sa en efecte, com dit es, esta mala gent sense aygua y tan nesesitats, comensaren a tractar de partit y de rendir-se, per fam y set y, aguts alguns parlaments, se’ls fon otorgat la embarcasió. Y fora prou millor dexar-los perir per lo que aprés succeí. Baxaren otorgada l’embarcasió, de manera que fon con juí final veure’ls tan perduts y transits, que arribats a la terra es rendiren gitats, sense forses les dones, sense tenir sos fillets què traure ni jupar de les mamelles de ses mares, pregant ab sos fills als soldats que els los prenguesen, y altres encara que rendidos, defensant-los dels que els los volien pendre. És de notar que avent-se donat, com se donava, tan barata tota cosa en lo prinsipiǁ de les embarcasions, quant se publicà el decret de Sa Magestat, tant que a més del que es donava, donat de la part que els cabia als moriscos presa la mitat lo señor, se venia lo cafís del forment a sis reals, quatre vaques per güit reals, les cabres y ovelles parides ab ses crianses per tres sous. Y les colmenes a real, la garrofa a tres y a sis diners la rova, les bèsties mulars y cavallars, que costassen a sent y a vuitanta y sinquanta y a quaranta escuts, per do-sents, sent sinquanta y trenta reals respectivament. Y les morisques riques y galanes, ermoses y curioses, que n’i avia moltes en lo Regne, donaven pañuelos sobretoques, vels almeny, sars y camises curiosament obrats de cadeneta y cortado, y ab molts matisos de sedes de colors y bordats de or y perles per tan bax preu, que era menys que el valor del llens y faldetes, faldellins y aljubes de la husansa, per preu tan baix casi donat. Y les saies en falda, ropilles y faldetes de molts gèneros de texits, de sedes guarnides ab faxies de brocat, y borladures que portaven de totes color, algunes de les morisques a la cristiana, també casi donat. Y ab ser asò tan sert que tot o donaren tan barato, quant an vengut a la embarcasión no alcansaven per a menjar encara garofes, y pagaven tres sous del que valia dos diners. Y avent donat la pansa y la figa a sou la arova, al embarcador pagaven la lliura a tres sous, y de un meló sis sous.
Acabat que fonch tot aquest alsament d’estos tres puestos de Guadalest, Laguar y Gallinera, avent baxat com se a dit al pla, y rendint-se tots, quan vingué la nit, com eren los moriscos plàtichs en la terra com se a dit, se’n fuxgueren per una part ab un gran bandolerǁ natural de Xaló, nomenat Guillemet, més de tresens. Per altra part, ab altre bandoler nomenat Baca, altres do-sents, sense altres que a la desfilada, sense ningun caudillos, fuxgueren. És de prou inquietut.
Tornant a les órdens que don Agustín Mexia dexà en la siutat de Xàtiva al ters de Llombardia, que avia vingut a dita siutat de l’altra part del Regne, que estava aloxat a la part de Llevant y tremontana en lo maestrat y serra de Espadà, ab altres mil òmens que de Xàtiva y sos teritoris es feren de la Milísia Efectiva, ab tots los cavallers y siutadans de dita siutat, que anaren acompañant al governador don Fransisco Milà de Aragó, jermà de mitat del marquès de Albayda, perquè a la gent popular de dita siutat capitanejava un cavaller nomenat Fransés Borrell, jurat sellavors en capt de dita siutat, perquè aquella els embiava a ses despeses, marjaren a la volta de Enguera mestres don Agostín Mexia se occupava en lo que se a dit damunt, per a acudir a rendir los moriscos que se avien fet forts en Cortes, des de on baxaven a fer correries y moltes insolències y sacrilegis perquè se avien replegat, a més de alguns moriscos jóvens de molts llochs de Regne, los moriscos de Cortes, Boxet y Boaia, tots los de la vall de Aiora, encara que tres pobles d’ella tantost se anaren a embarcar. Sols restaren los de Sarra y Teresa. Los de Dos Aygües, d’esta·ltra part de Buñol, Millàs y Otanell, pasaren-se’n a dita mola de Cortes. Los moriscos del lloc de Catadau, del marquesat de Llomball, y entre ells un morisco nomenat Visent Turixí Sumania [sic], y de Llombay un consogre del dit nomenat alamí de Lombay que es diu [en blanc] Cavallero.ǁ
Y lo dit Visent Turixí, aribat que fonc a Cortes, lo nomenaren y alsaren per rey, y ell lo aseptà, y nomenà consellers, secretari, mestre de camp y capitans. Baxà al marquesat de Navarrés, y allí féu que se alsasen per forsa los moriscos de Navarrés y l’Alcudieta, llochs de Quesa y Benediis, del comte del Castellar. Y en dit lloc de Navarrés, avent pres tots los cristians que y avia, que serien quinse persones, entre altres el reptor de dit lloc que es nomenava [en blanc], al qual amonestà y forsà a que renegués de la fe, y no volent-o fer, ab una axada li féu tallar los peus y las mans, cames y brasos per les junteres, y fet troços lo llansà en lo pou. La matexa amonestasió feu ab Jieroni Carsi, alguasil que era de los morsicos de aquell poble y, no volent renegar, per lo tòs li pegaren un colp de mort y llansaren en lo pou ab los demés que llansà cristians vells. Portà-se-li’n la muller per a dueña, y huna filla que allí tenia hermosa, per a dama de sa muller, que deya reyna, y forçà a d’aquelles a que renegasen, y en aprés la casà a la filla al seu modo ab un parent seu, y les vestí al trajo morisc. Y fet açò caregaren tot lo forment i·l tiraren a Cortes, y altres grans. Pegaren foch als temples y himatges y a la casa y castell del señor de Navarrés.
De allí se’n partiren a la volta de Bicorp, y feren-los la matexa violència. I·ls feren alçar y mataren als crestians, fen-los la matexa violència, per a que renegansen de la fe, i entre ells a don Pedro Luis Soto, natural de la siutat de Xàtiva, que residia allí por gobvernador al qual, no volent renegar, lo degollaren. Pegaren foch a un quarto de la casa y castell del señor, y se’n portaren tots los grans, y de tots estos pobles los ganados grans y menuts. Ab tot estos vagatges se’n tornàǁ a Cortes aquest sols rey, y dexats tots los vagatges y orde de que s’anasen fortificant, dexat allí los de sa casa. Tornà a baxar ab tre-sens òmens al lloch de Catadau, de on era, y entrant en sa casa de davalls un banc, que estava en una llongeta descuberta, tragué de unes gerretes que tenia allí soterades mes de quaranta mil escuts en or de moneda antiga morisca, i les emportà, avent fet alguns danys en algunes cases y eretats. És de notar que aquest morisco tenia brios y pretensions de que era desendent dels reys de Xàtiva, de quant era aquest Regne de moros, y també ni avia altres en lo Regne que pretenien desendir de rey moro, com eren lo alamí de Alasquer, que es deya Lluís Acquer, que pretenia ser desendent dels reis de Alcira, y los Guallits de Benimòdol, araval de Xàtiva y Sogorb y del lloch de Turís, que pretenien desendir dels reis de Carlet. I en dit lloc de Turís ni avia altres descasades amb los matexos brios, la una nomenada [en blanc], dels reis de Buñol, y l’altra [en blanc], dels reis de Sogorb.
Y ab la moneda que tragué de sa casa se’n tornà a Cortes, y trobà que estaven ja fortificats. És a saber que aquest puesto de Cortes és aspre, però que no s’i pot pujar sinó per dos parts y ab molt treball, y abans de arribar són moltes llegües de terra aspra, i entre baranchs, y se a de pasar lo riu de Júquer. Y llevaren un pont estret de taules, lo qual pasa molt fon de per allí. Y en lo dit puesto de Cortes y a un molí poderós de gran salt y de molta aygua, y molt bona y sana per a beure, lo qual està a la part de Castella, arimat a la vall de Ayora y partix terme ab Requena. De les dos puchades que se a dit que té, tallarenǁ la una a pich, de manera que no si pogués puchar, que es diu puchada de Nomplós. També succeí que, com baren a fer corerias estos moriscos, que en suma s’aplegaren cosa de deu mil en aquest puesto, prengueren a un sacerdot nomenat mosén Gomes y el portaren damunt lo rey fals, y allí li féu sis preguntes de si volia ser crestià o moro, y responen-li que crestià, y que era sacerdot, li demanà si avia menjat. Responent-li que no, li féu donar parant-li una taula a vista següa, lo qual estava posat en son puesto ab autoritat, y molts criats descaperusats entorn. I acavat que agué de menjar, cridà’l davant de si, y li demanà si se’n volia tornar que restar, respongué-li que tornar sí voldria, si li donava llicènsia. Digué-li que sí, perquè pogués contar com era també rey benigne, y que se’n portàs una lletra que li donà per al Patriarca, y el féu acompañar, y que·l dexasen en camí segur, acompañan-lo fins a on volgués. Lo qual com era plàtich de la terra, com no veya la ora descapar d’ells en ven res, en puesto raonable, digué’ls que volia anar a la volta de Dénia. I·ls agraí la compañía y, agrain-los la compañia, es despedí d’ells i se’n vinguè a València, y contà al Patriarca lo sucsés y donà-li la lletra que va en est quadern. Tanbé ne escrigué un altra al governador de Xàtiva, dient que li manava que dins tres dies li entregués la siutat y castell, sinó que u pasaria [en blanc] tot a foch y sanch, perquè a ell li pertañia com a desendent de aquells reis.
Succeí que anant tractant ab estos perros per part del virey de alguns medis per a què es rendisen, anà entre altres un cavaller del àbit de Montesaǁ comanador de la comanda de Montroy, que partix terme casi ab Catadau, nomenat don Lluís Jofré, que per ser afisionat a casa era pràctich de la terra, y per ser veïns conexia molt al Visent Turixí, lo qual ab sigur pujà a Cortes a parlar ab aquells, lo qual lo rebé ab sitial, y posada en alt una cadira y vestit de una roba de dones carmesí, y feu donar al dit cavaller una cadira allí bax y, parlat que agué, se’n tornà sens aver pres algún asiento en res.
Lo exèrcit anà marjant a la bolta del puesto, portant per guia a un cavaller nomenat don Fransés Bou, que era molt pràctich de aquella terra, que fonch fill y germà del señor de Millàs, que se avia criat en ella y era molt bé menester que·l portasen, per ser la terra tan aspra y trencada. Per la qual raó previngueren per a la gent moltes espardeñes, y per a la cavalleria molta ferradura. Aribaren ab dita guia per la part més còmoda a la mola de Bicorp, y mola que digüen del Oro, a on pensant trobar que·ls moriscos farien resistènsia, formaren lo esquadró. Y no parexent ningú, no ab poc contento y alegria, marjaren avant per la mola, que té bé quatre llegües, tot aspre, y arribats a pasar lo riu de Júquer, sense resistènsia ni contradictió, aribant a vista de Cortes, posant-se a tret, plantaren lo esquadró ab vista molt de veure y de gran ostentasió, perquè estava davant lo esquadró bolador que deien de la cavalleria, ab ses mànegues de mosqueteria y quaranta banderes que es parexien esteles. Y fet alto llansaren bando de que dins breu temps y espay se rendisen los perros, a on no els pasarien a foc y sanc. Y estaven los moriscos tan esglayats y retirats que aribaren los nostres fins al matex peu de la pujada, i no paregueren sino dos descarats bestialsǁ que es posaren a explorar lo esquadró en una montañeta a tret de mosquet. Y un capità, vent lo descarament, cridà a dos mosqueters plàtichs, y acomanà a cada u el seu, y els dorrocaren de allí, lo u per mig del pit, lo altre per costat del cap. Y avent donat unes quantes voltes per la montaña a gates, se’n tornà a portar les noves.
Estant en asò tractant per les persones de consell del esquadró lo que es faria, veren bajar per un costat que asomaven los moriscos, y así tocà un arma ab trompetes y caxes i es donà una càrega, que fonch de gran importància, puix baxaren dotse moriscos ab seña de sigur. Y otorgat, parlaren ab don Juan de Córdova, mestre de camp del ters de Llombardia, y ab don Juan Pacheco, jermà del virey, cavaller del àbit de Sant Juan, que era partit de València per al efecte per la part de Navarrés, ab don Lluís de Vilanova, compte del Castellar y señor de Bicorp, y don Jaume Vilanova, son jermà, don Martí Pardo de la Casta y don Lluís Pardo de la Casta, compte de Alaquàs, y don Álvaro de Castellví, y altres cavallers de València, ab jent dels tersos del compte de Carlet y don Jaume Sorey, señor de Bétera.19 Y agut consell donaren de resposta que, per a el endemà per lo matí, baxarien sis moriscos a la casa dels Pedrisos, a on se trobarien sis altres persones per nostra part, per asentar lo rendiment y entrega, que volien fer per a embarcar-se.
Foren nomenats per a acudir al puesto lo governador de Xàtiva don Fransisco Milà, don Fransés Bou, lo compte del Castellar, y altres tres capitans del tres de Llombardia. Vingut lo dia y posats en lo puesto, baxaren a ells només tres moriscos i no sis, y asentaren de que dins tres dies s’enbarcarien, los quals volien per a poder vendre lo que poguesen de sos mobles, y que es retirrien per a d’aquells tres dies en los llochsǁ de Boixet y Cortes, y que dins tres ores dexarien lo lloch de Roaya desembargat, per a què la nostra gent se descansàs, perquè realment se avia partir fet lo asiento. Se’n tornaren a son puesto, y sucseí que lo mestre de camp, sense aguardar que pasasen les ores, que fon de prou gran inconvenient, perquè lo que sucseí aprés tocà a marjar. Y aribaren a Roaia sense que els moriscos poguesen traure cosa alguna, com estava asentat, sinó que se’n aprofitaren los soldats, per lo qual Turixí, que es deia rey, ab sa casa y cosa de mil òmens, ab molt tesor y vagatges, se retiraren y se apartaren, fent-se forts en altre puesto, com se dirà. Y los demés, ab dones y criatures, ab lo que pogueren portar sobre ses persones, se’n anaren a embarcar a Xàtiva, de on partiren per al embarcador partits en tres parts, part a València, part a Dénia y Alacant.
Trobaren axí en les cases, com en algunes coves que pogueren descubrir, moltísims mobles y vagatges, més de quatre mil cafisos de forment y altres molts altres grans. A part tenien més de quinse mil caps de ganado menuts, y altres vaques. Y lo dit mestre de camp, proseguint son intent de que los soldats se’n aprofitasen, ab aver-i orde del virey de que lliurasen als señors de vasalls, que avem dit, que tingueren dany tot lo que els avien llevat los moriscos de sos pobles, axí grans com ganados, y aver-se també restat axí acordat ab los moriscos que els ho entregarien, en lo acort que es tingué en la casa de les Pedrises, no sols los donà, però tot o robaren.Y vist lo compte del Castellar lo que pasava, y que els ganados coneguts per marques de sos amos y altres se’ls ne portavenǁ los qui no eren, que els tenien comprats dels soldats a real per cap de cada cabró y moltó, y·ls demés ab ses crianses, y lo forment, que·l venien los soldats a deu reals lo cafis. Determinà de dir al mestre de camp que, pux los soldats venien dits grans ab tanta desigualtat de preu y part entre ells, que el dit compte el pagaria a divuit y vint reals lo cafís per comte de la siutat de Valèntia, donan-li lo diner allí mateis y tantost, y podria fer les parts entre los soldats com li paragués, y no u volgué fer.
Restaren tots los del Regne molt desconsolats los que allí estaven y veren lo que pasava, axí los interesats com los que no u eren, ab lo qual desconsuelo se tornaren a ses cases, y los soldats de dit ters de Llombardia se’n baxaren a la volta de la marina. Y tenint, com tenien, axí en la pujada com en la baxada, comoditat de lleña de molts arbres que podien tallar per a fer fochs, no volgueren sino cremar les portes y les finestres, y almaris fixos, fins a derocar los trespols y cremar les bigues de les cases dels llochs despoblats, sense que ningú o pogués remediar, ab tan gran dany dels señor y de la nova poblasió que s’esperava dels cristians vells.
Y tornant a parlar de lo que féu Turixí, qui deien rey, per culpa de la presipitasió del dit mestre de camp faltant al tracte, lo dit Turixí se féu fort en Dos Aygües, y agueren de acudir compañies del Regne, de la Milísia Efectiva, a llansar-los del puesto, perquè lo dit mestre de camp no·s cucà de anar en seguida de aquell, y lo dit Turixí fuiggué ab la gentǁ y ab los que pogué de sa casa.
Y entenent los soldats nostres que y saria lo dit Turixí dins lo lloch de Dos Aygües acovilat, pegaren foc a les cases, y entre altres que estaven, que restaren amagats, cremaren a la mare de Turixí, y fugit que agué del dit puesto, entre ell i·ls moriscos que el seguiren y agué gran desodi, quexan-se de aquell que els avia engañat perquè es foren embarcat ab los altres, y que al present desconfiaven de que se’ls donàs lloch. Y axí, com a deseperats, volent-lo matar, sobrevenint la nit ab sa casa y cosa de sinquanta de la segua parentela, s’escapà ab lo tesor que pogué a la volta de Torís. Y los moriscos se retiraren, com no sabien d’ell, en la serra Martés, que confina y partix térmens ab Cortes y ab Dos Aygües, y ab la foya de Buñol, y per les espalles ab la raya de Castella, terme de Requena, per la falda de la qual serra pasa un rigüet que es diu Comba, sense dexar dita serra, per espay de sinc llegues, a on güi està, y segons digüen se an replegat tots los que se’n fuxgueren de les altres parts, com sea dit. I estos, que seran cosa de dos mil, tenint-se notísia de que el dit Turixí estaria a on se a dit, se juntaren gent solta de alguns pobles per a pendrer y perseguir-lo. Y trobant-se cosa de sent òmens de quatre o sinc pobles dels llochs de Benifaió, Algemesí, Carlet y l’Alcúdia, se partiren en dos esquadres per a sercar-los. Y la una esquadra trobà part de les dones y alguns òmens, los quals negaren que fosen de la compañia de Turixí, sinó que, perduts, se arimaren a la font a on estaven. La altra esquadra trobà en una baraca unesǁ dones que anaven a hexir per la porta y vestides a la morisca, i entenent que estaria allí Turixí, asaltan-les oïren que les dites dones invocaren a la Mare de Déu del Roser. Respongueren-los que aquella les valdria i, demanant-los per què estaven a soles com estaven allí, i que a on estava Turixí, respongueren que aquella nit se’n era anat de allí.
Señalan-los de ves on se’n avia anat, y responen-los les dones als que·ls digueren que com avien incovat a Nostra Señora del Roser sent morisques, declarasen que eren si no cristianes, que eren la muller y filla de Jeroni Carci, aquell qui digueren d’alt aver mort dit Turixí en lo lloch de Navarrés i, asigurades de dany, les acomanaren en les demés a una esquadra de deu òmens de aquells. Y anant los demés la volta de a on avien señalat, que es una montaña aspra que li digüen la Ràpita, descubriren gent en una punta de aquella, que té anpla, a la qual, com a pràctichs que eren, rodaren per a pujar-i més de quatre llegües, perquè de altra manera era imposible, encara que no sabien si eren moriscos o cristians los que avien vist y anaven a sercar. Ixqueren-los a una trasposta de la montaña cosa de dos trets de mosquet, y prengueren descuydats als moriscos. Vent-se’ls tan prop, per sí o per no, se agenollaren y digueren una salve a Nostra Señora del Roser y, avent-seǁ alsat de la orasió, es veren acomesos de aquells ab gran alarido. Cregueren que eran crestians, i quant foren més prop conegueren ser moriscos, perquè invocaven a Maoma, los quals eren cosa de sinquanta. Y vent que los moriscos tan temeràriament se acostaven que les bales dels pedreñals y pedres de les fones amb que tiraven els pasaven per damunt, feren pasar davant de la orde que portaven quatre mosquets, y que tirasen a terra. Y vent los moriscos lo dany que els feren, avent peleat cosa de micha ora, fuyxgueren, restant cosa de set o güit morts de aquelles, i els nostres sense ferida, dels quals era son consogre de Turixí, y anomenat dalt que es diu Cavallero, al qual apretaren de torment i, també asigurant-lo de dany, axí de ell com de les dones, els mostrà y descobrí a on estava Turixí, lo qual estava en una cova, que la boca estava en un pla molt disimulada, a la rael de una carasca. Y avent entrat dins Cavallero a dir a Turixí que ixqués, perque si no també lo fegarien dins ab foch ab tots los que i estaven, tal raons li digué que ixqué a entregar-se ab tots los demés, ab fill, gendre, ses mullers i altres dones, als quals se’n portaren presos a Carlet, y de allí, avent acudit soldats de a cavall que envià lo virey ab los soldats, els prengueren y ab lo conte de Carlet que els [trencat]ll per a entrar en València.
I els pasaren per lo palàsio real y els portaren a la presó del Portal de Serans de on, dins pocs dies, al dit Turixí executaren la sentènsia que li donaren, de que fos atenallat, y tallada la mà detra, y orelles, i fet quartos en sos distinchs llochs, lo qual no·s executà, sinó la mort, perquè la pietat dels confesors pogué recabar-o, perquè volia morir catòlicament com o mostrà en lo exterior. Y persuadí ans de exir de la presó a son fill, que volgués viure com a crestià, i que no pasàs a terra de moros, al qual, y als demés que portaren ab dit Turixí, los portaren a embarcar de allí a dos o tres dies. Y volgueren donar a entendre al poble que l’atenallaven mascaran-li les espalles ab la tenalla, perque un frare capugino, ab una cantehella [sic] de aygua apagà lo foch en dret del sacrari de Sant Bertomeu. Y aribat a la plasa de la Seu també volgueren donar a entendre que li tallaren la mà y les orelles, y peguaren lo colp de la maça, y li enbenaren la mà y les orelles com si·ls a aguesen tallat, sense que es ves, perquè los religiosos o cobriren, posant-se en torn del ministeri y, un de aquells, féu dir al dit Turixí a veu alta Todo sea por amor de Dios. Y axí el portaren a la forca, y el feren quartos, y posaren lo cap en una gàbia de fero en lo portal de Sent Vicent, ab una corona per avay. Fonch notable a totas las gens, que volgués la justícia fer aquella representació perquè paregué que fóra milor aver-la-y perdonat que voler engañar a la gent, perquè pareyxia cosa de farsa.ǁ
Y ayxí, tornant a referir las demés coses que pasaren en la altra part, que és en Guadalest y Laguar, fonch notable lo que per diversas ocations sucseí. Y entre altres pasà que acasant a una mora que fugia ab son fillet al bras, aribat a un despanyadero que se ofarí, per no poder pasar avant, se arulà fins al sol del barranch y morí rebentada y la criatureta, que era una chica, restà sana y sensa dany ab vida. En altra part fonch vista una altra mora que estava acabant la vida de dos feridas mortals, y tenia entorn de sí dos criaturas, la una de tres a quatra anys que li estava entorn jugant ab unas padretas, y l’altra chiqueta mamentona, que li estava memant una mamela, sensse altres moltes coses que sucseïren, que trancaven lo cor, considerant la prompta eyxecusió de un cas tan gran, la pereria y protèrvia de tan mala gent, la làstima de tantes criaturetas, angelets, que en o eren los bateyats, la ruïna de tanta asienda y riqueya com tenian posada a mal, y com expersida a l’ayre veure’ls a ells despulats de tots sos béns y eyxovar, caminant a ser moros, y a pasar lo parill de la mar, com en afecta se’n negaren mols, com se a dit. Per altra part trencava lo cor de qualsevol christià lo veura, considerant tanta bela mora ermosa agraciada, tan ben posada y galant, cubertas de or y seda, ab tans adresos de cadenetas y puntas, ab tans sombrarets ab plomas adresats, ab tantas medales y peses, que ab tot asò anaven a on no tenian res, y deyxant tant com deyxaven, y a pasar lo parill que se a dit, quant los per la veu responian. Y és de creure que bé volgueren restar, y que·lls pesava de anar a on anaven, y de la gran inquietut, però que el rey o manava. Les mores s’escusaren ab ells, y ells ab ellas. En fi, ab estas y altras cosas descubrian la pereria de son cor, y fonch confesat per mols de ells ésser veritat la conspiració que se avia tractar, y que avia personas entre ells que col·lectaven lo diner per al gasto dels ambayxadors que alà tenian, y que tenian entre ells dommatisados, y alpaquins [sic], y entre tots y era un alfaquir mayor que es deya doctor Miquell del Ala, lo qual fonch doctorat y graduat en medisina per esta Universitat de València, y aprés fonch penitensiat por lo Sant Aufisi de la Inquisisió, lo qual doctor és aquell que avem dit que li donaren entre tots eretats, casa y ganados, quant ixqué de presó y penitència. Aquest és lo qui·s trobà en Toledo en la junta que es tingué en aquella siutat a ont se determinà la mala seta y conspiració. Juntament ab lo dit Miquell del Ala, si trobaren [trencat]ll del prent Regne lo dit Visent Turixí Summania, que feren rey en aprés y [en blanc] Sabba, y Vicent Melo, gendres del alamí de Alasquer, dit Luís Asquer, que pretenia, com se a dit, ser desendent dels reys de Alsira, lo qual no anà a dita junta per home de més de novanta anys. Y també asistiren ab los dits un don Luis Benanir y Jeroni Malchic y [en blanc], lo qual don Luis Benanir aistí per tots los Benamís, als quals lo emperador don Carlos de Àustria los féu nobles per lo molt que ells serviren en lo present Regne contra los agermanats, y totstemps se conservaren moros, y aperentaren entre ells.
Altre trebal a sentit lo Regne, sense los que se an dit, del eloxament dels soldats que fins a güí, que contam 23 del mes de abrill del any 1610, y resten alogats la mitat del ters de Nàpols. Encara y a un altra trebal molt dificultós de remidiar, que és lo dells sensalls que restaven sense poder-se pagar per las causas y reons que se an significat en lo memorial que s’envià a Sa Magestat, que està así insertat en la present relasió, per la qual causa y agué moltes juntes en lo estrènuo bras militar, per a tractar del remey de dit dany. Y com en dites juntes y avia tans interesats dells que avian rebut dany per la despoblació, los quals reponian les pencions dells sensalls, y també dells que vivian ab las pencions de aquells, tan ynteresats en las propietats, no·s prengué acort, y ayxí tingueren nesesitat de fer juntes cada un per si. Y los senyors de vasals moriscos, avent-se juntat en la confraria de Sant Jaume, per a resoldra que reduïsen las pensions dells sensals, com eren també interesats molts en molts sensalls que cobraven los uns de las algames dells altres, y resíprocament, no y agué concòrdia, y ayxí se disolgueren les juntes.
Per altra part los sensalistas, com eren capítols cleresials, convents, col·legis, ospitals públics, viudas, cavalers, siutadans, mercaders y altres dells més interesats, feren algunas juntes també en lo capítol de la Seu, en les quals també y fui convocat y aisitir en la última junta que es prengué acort de que no·s devian reduir. Y avent-me comanat a mi en dita junta lo primer vot, aprés de aver esforsat ab moltes reons quan inconvenient cosa era dita reducsió, y queǁ era necesari fer persona eleta per a acudir a Sa Magestat a representar ditas cosas, y suplicar-li lo remey asiento, fonch tota la junta del mateyx vot y parer, y es féu elecsió de la persona de misser Miquel Sebastià, síndic de la església paroquial de Sant Joan, y se’n portà memorials que acomenaren que fesen a d’alguns, y entre altres a mi, y ayxí se’n portà un tralat del present memorial que en la present relació se insarta.
Altre trebal no de menys consideració y de dificultós remey té lo Regne, y es que com los moriscos aguardaven lo socoro de Berbaria per al mag del present any, determinaren de aydir-se’n [sic] a falsificar moneda per los baranchs, coves y montanyes, y lo mateyx feren molts christians, los quals s’i aplicaren per la ocatió y yntarès. Los moriscos per comprar cosas com compraven, com se a dit, y cambiar per divuit y vint reals castelans quatra liures de manuts, y ayxí los jurats de la present siutat, reselosos de la gran alteració que sentian en los ànimos del poble, y de que de vituales se nesesitava la terra perquè los tendés. Y altres de venderia, tancaven las portas y retiraven de portar-ne.20 Per a remey de ditas cosas eligiren ser convenient aprobar ab crida pública dita moneda falsa y aldultarina, y fonc erat, perquè la moneda no tocave [sic] fer a d’aquells, ni remediar ditas cosas, sinó sols acodir al avitualament. Y vent que per dita causa de mala la moneda se’ls tornaven lo bon orde de la avitualament, acudir alls oficialls reals per a què posaren remey y no incaregar-se’n [sic], puyx lo càstich era del rey y la moneda son patrimoni, caygueren en mayor abús, perquè per aver-la aprobada an agut de encaregar-se de la redetribució. Y per al dit e feta recolir tota la dita moneda falsa, com se troben güí, ab més de tre-sentes mila liures de dit manuts, y aver de soplicar a Sa Magestad quells otorgue privilegi de batidura de manuts per a què, sent aprobats, proibisen los roïns, per a al qual efecta convocaren algunas personas y entre altres a mi, y com se pot veura per lo memorial que en la present relació insarte, al qual me refir no me alargue en lo parer que tingueren.ǁ Pero vent que·s ara ve, per las reons en dit memorial contengudes, en lo cap de la moneda de avaló [sic] y que con lo cap de la moneda de plata en dit memorial lo contengut se tenia desengany de poder-o alcansar la siutat de termini, com se veu per dit memorial, representar o a Sa Magestat servint-lo ab dit advertiment, perquè mogut de bon sel y de la ganància que en dit expedient se’l representa, remedia lo dany present y venidor, com se diu. Y en lo cap de la opinió del no ésser convenient que y ayga ningun argent, com se diu, en la moneda de avaló, ja Sa Magestat a resold ser convenient. Per al dit efecta de remediar dits danys, feren los brasos eclesiàstich, militar y real feran elecs per a dit efecta, y convocant altres personas inteligens en la qual no y fui jo cridat, perè en les des estemens fui elet per lo bras militar, y com en los dits elechs ni agués alguns que foren cridats per a la junta dels oficialls reals. Los quals, y dits jurats, conformarsen en la liga y migstura de argent en dits manuts, y dells dits jurats y agués elechs persones de dit bras real en dita junta dels brasos paragué a d’aquells que dita junta de brasos y estamens no podia resoldre’s altra cosa que més convingués que la que ells resolgueren, y ayxí may y agué compoliment ni efecta en ditas juntas dells brasos, del modo que se aprés de la expulsió dells moros.
MAXIMILIANO CERDAN DE TALLADA
¶ 1 Don Luis Carrillo de Toledo exercia el càrrec de governador a Galícia quan fou cridat a succeir el patriarca Juan de Ribera al davant del virregnat de Valencia el 1606. No l’abandonaria fins 1615, i va esdevenir una peça fonamental al llarg de tot el procés d’expulsió, i en la posterior persecució dels últims rebels. J. MATEU IBARS, Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio, Valencia, 1963, pp. 206-207.
¶ 2 Agustín Mexia era un dels militars veterans amb més prestigi en el moment de l’expulsió. Apartat de Flandes després de l’arribada de Ambrosio Spínola, ocupava un seient en el Consell d’Estat quan fou designat per a prendre el comandament de les operacions militars a València. A. Esteban Estríngana, Ejército y finanzas en los Países Bajos católicos. De Farnesio a Spínola (1592-1630), Madrid, 2002, pp. 95-120. Don Pedro de Toledo, V marquès de Villafranca, comptava també amb gran projecció en la Cort. Havia estat ambaixador a França i governador de Milà i, en el moment de l’expulsió, era el capità general de las galeres d’Espanya. L. CABRERA DE CÓRDOBA, Relaciones de las cosas sucedidas en la Corte de España desde 1599 a 1614, Salamanca, 1997 (1a ed. Madrid, 1857), pp. 69-337. La identificació del càrrec de general de la Mediterrània per part de Maximilià Cerdà respon a un error de l’autor, ja que en aquestes dates l’esmentat càrrec estava vacant. Ambdós líders arribarien a València al final d’agost, encara que no Luis Fajardo, fill natural reconegut del II marquès de Los Vélez i principal responsable de l’Armada del Mar Océano, que esperà a Cartagena fins l’inici de l’expulsió. J. Hernandez Franco y E. A. Rodríguez Pérez, «La casa de los Vélez: nobleza, lim-pieza y bastardía (1538-1687)», en premsa.
¶ 3 Aquestes xifres no són exactes. L’Armada del Mar Océano es va compondre d’onze embarcacions de diferent tipología. Les galeres de Sicília reuniren per a l’ocasió nou naus, que es juntaren amb les quatre de Portugal. Les galeras de Nàpols van ser disset en total. Entre les galeres de Gènova i d’Espanya sumaren altres disset, un desplegament al qual caldria incloure a més les quatre galeres del General de Catalunya. H. LAPEYRE, Geografía..., p. 66.
¶ 4 En realitat aquesta comissió fou anterior al desplegament militar. S’inicià al final de maig, quan Caracena ordenà a tots els governadors i justícies del regne que facilitassen aquesta inspecció. AGS, E, 214. Caracena a Martín de La Vayen,València, 23 de mayo de 1609.
¶ 5 Pere Escrivà Zapata i Jofré de Blanes foren designats pel virrei com a comissaris d’embarcament en el port de Vinaròs, mentre que Baltasar Mercader va fer el mateix en el port d’Alacant. En aquesta llista caldria afegir Cristóbal Sedeño, comissari d’embarcament a Dénia i Francesc Pau Baziero, el seu homòleg al Grau de València. H. LAPEYRE, Geografía..., p. 67. Pel que fa a Francesc Carroz, es té constància que viatjaria en aquestes dates fins el regne d’Aragó, però la seua comissió constitueix un misteri. AGS, CMC, 1a època, 1840.
¶ 6 D’acord amb els lliuraments d’Agustín Mexía, la vigilancia dels assuts fou encomanada a Jaume Lloris i Francesc Casero. Per la seua banda, Tomas Cerda de Tallada rebria l’ordre concreta de guardar l’aigua del riu. AGS, CMC, 1a època, 1840.
¶ 7 Jeroni March, Carles de Borja, Jaume Vilanova i Gaspar Vidal efectuarien diferents comissions d’escolta de moriscos durant l’expulsió. La participació de Carles de Castellví no ha pogut ser confirmada en la documentació consultada. AGS, CMC, 1a època, 1840.
¶ 8 La disposició de la defensa de la ciutat va ser un poc més complexa del que relata Cerdà de Tallada, i pot consultar-se en G. ESCOLANO, Década..., 1867-1875.
¶ 9 Les còpies existents d’aquest discurs foren detallades per P. BORONAT I BARRACHINA, Los moriscos españoles y su expulsion, Granada, 1992, (1a ed. Valencia, 1901), tom II, p. 201.
¶ 10 El marques de Villafranca se n’havia encarregat, disposant al seu cim algunes companyies dels terços de Llombardia i de Napols. AGS, E, 215. Villafranca a Felip III, Collado de Par en Par, 29 de setembre de 1609.
¶ 11 S’hi refereix amb tota seguretat al ban publicat el 26 de setembre. ARV, Reial Cancelleria, 1363, ff. 30-31.
¶ 12 Les xifres oficials d’aquest embarcament varien entre les 3.729 i les 3.803 persones a bord de les galeres de Nàpols, a las quals caldria sumar altres 1.430 que ho van fer a bord dels mercants. AGS, E, 214. Mexia a Felip III, Dénia, 2 d’octubre de 1609. El resultat ofereix un total molt proper, tot i que no exacte, a l’expressat per Maximilià Cerdà.
¶ 13 Aquest episodi fou recollit amb deteniment per G. ESCOLANO, Década..., col. 1889.
¶ 14 L’esquadra de Nàpols no realitzaria cap embarcament a Vinaròs, per la qual cosa deu referir-se al primer embarcament efectuat per les galeres d’Espanya i de Gènova, que s’estima en unes tres mil cinccentes persones (tot i que no es compta amb les dades dels mercants). AGS, E, 214. Villafranca a Felip III, Cartagena, 16 de octubre de 1609. La primera embarcació alacantina traslladaria vora nou mil moriscos. H. LAPEYRE, Geografía..., p. 69. Maximilià Cerdà de Tallada degué comptar sens dubte amb les xifres oficials a l’hora de confeccionar aquesta part del seu discurs.
¶ 15 Aquestes dades vénen a correspondre’s aproximadament amb les publicades per H. LAPEYRE, Geografía..., p. 103.
¶ 16 Malgrat aquest manament, Jeroni Mercader no tindria temps de fer-se càrrec del castell de Guadalest abans del començament de la revolta. El governador Pedro de Orduña seria el veritable artífex de la defensa. AGS, Es, 217. Pedro de Orduña a Baltasar Mercader, Guadalest, 24 de octubre de 1609.
¶ 17 No se’n té constància documental, fora d’aquest testimoniatge, de la presència d’Agustín Mexia a Xàtiva.
¶ 18 La documentació d’arxiu, així com moltes apologies, assenyalen Jeroni Mellini com el rei dels moriscos de Laguar, nom que Cerdà de Tallada no recull. L’aldusió a l’existència del rei Roget «Lo Colmener» no pot ser per tant confirmada, així com tampoc la de la resta dels líders que l’acompanyaran en aquesta revolta.
¶ 19 Donat que Agustín Mexia no podia assistir a les dues rebel-liones alhora, fou ordenat que Juan de Córdoba prengués les decisions més greus amb el recolzament d’un consell format pels principals senyors de la regió presents en la campanya, a fi de no ferir els seus interessos i carregar de legitimitat decisions que, d’altra manera, podrien haver estat polèmiques.
¶ 20 En realitat aquest problema s’havia manifestat molt abans, des del començament de l’expulsió. ARV, Reial Cancelleria, 1363, f. 43. Caracena al rei,València, 15 d’octubre de 1609.
