Читать книгу Gos Pudent - Colas Gutman - Страница 10
ОглавлениеEn Gos Pudent surt a córrer món
En Gos Pudent va néixer en un cubell d’escombraries. La seva història ha fet córrer molts rumors: que els seus pares el van abandonar, que fa pudor de sardines i que no sap distingir la pota dreta de l’esquerra. Tot plegat és cert, però no és tota la veritat. En Gos Pudent també està ple de puces i a tot arreu on va l’acompanya el seu club de fans: les mosques.
Però sota l’espessa capa de pèls i insectes d’aquest animaló tan atrotinat s’amaga un ésser tendre i amorós. No és estrany que de vegades es prengui a si mateix per un labrador. Per desgràcia, però, el seu aspecte de catifa esparracada espanta els nens més agosarats.
En Gos Pudent comparteix cubell amb en Gatxafat, un altre desgraciat de la vida. Un camió el va atropellar quan era un gatet de tres mesos i per això ara és tan pla. És el millor amic d’en Gos Pudent, i li ensenya les coses importants, perquè la majoria de vegades en Gos Pudent no entén absolutament res.
Un bon dia descobreixen un cordó de sabata fastigós al cubell i a en Gos Pudent se li acut una pregunta:
—Escolta, Gatxafat, per què tots els gossos porten corretja?
—Doncs perquè tenen amo!
—I això què és?
—No saps què és un amo?
—No.
A en Gos Pudent la seva ignorància li fa venir ganes de plorar. Pensa que tenir amo és una cosa important, i que tots els gossos en tenen menys ell. Esclar que tampoc sap què és un amo. Per consolar-se es cruspeix un iogurt caducat i la pell d’un plàtan passat.
—No et preocupis, Gos Pudent, jo t’ho explico —procura tranquillitzar-lo en Gatxafat.
Un cop ha escoltat el seu amic, i després d’endrapar tres pots de raviolis i escurar amb la llengua una llauna de foie-gras, en Gos Pudent pren una decisió: trobar un amo que se l’estimi, en tingui cura i li doni bon pinso.
—Escolta, Gatxafat, tu saps si la gent llença amos a les escombraries?
—No, Gos Pudent, si vols trobar un amo hauràs de sortir a córrer món.
En Gos Pudent decideix llavors que és hora de posar-se en marxa, però abans promet a en Gatxafat que tornarà aviat i que quan ho faci li portarà una manxa de bicicleta per inflar el seu cos de gat esclafat. I així és com en Gos Pudent surt de les escombraries: decidit, brut com una guilla i amb el cap ple de pardals.
