Pla d'una universitat o d'una educació pública en totes les ciències
Описание книги
Denis Diderot, uno de los representantes más conspicuos del proyecto ilustrado, recibió de Catalina II, en 1775, el encargo de redactar el plan de una universidad para su aplicación al Imperio ruso. Diderot aceptó, pero no elaboró el programa pensando solo en Rusia, que apenas conocía, sino también en Francia y, en general, en toda Europa. Un programa de universidad ilustrada para una sociedad despertada por las Luces. Doscientos treinta años después de haber sido escrito, el Plan de una universidad continúa siendo bastante desconocido, una pieza rara en el repertorio de su autor, pero es una obra muy actual y sugestiva, que nos ilumina sobre la concepción de los estudios universitarios que tenían los ilustrados, y que nos ayuda también a recapacitar sobre lo que es o debería ser hoy la universidad y la enseñanza pública en general. Diderot desciende en este texto hasta los mínimos detalles: no solo desarrolla el programa docente en las diversas materias, incluyendo la bibliografía más especializada, sino que precisa también hasta la forma de las aulas. Tres ideas básicas inspiran este proyecto: el elogio de la instrucción, la supresión de las barreras sociales y el carácter público y universal de la enseñanza superior. La utilidad social, la orientación práctica y los lazos con el conocimiento más actual son rasgos fundamentales de este programa. Diderot escribe pensando más bien en Francia, pero también en toda Europa, en la humanidad en general, la de ahora y la de siempre.
Отрывок из книги
Pla d’una universitat o d’una educació pública en totes les ciències
Denis Diderot
.....
La programació, ja ho he dit, hi és descrita de forma molt detallada. Hi ha tot el pla docent, amb les diferents matèries distribuïdes per cursos i classes, paral·lels o successius. El primer curs de la Facultat d’Arts combina les matemàtiques, la física elemental, l’astronomia, la història natural, la física experimental, la química i l’anatomia, amb la lògica, la gramàtica general, les llengües modernes, les llengües clàssiques i la retòrica. El segon curs obligatori comprèn la metafísica, la moral, la religió, la història, la geografia i l’economia («els primers principis de la ciència econòmica, o de l’aprofitament més avantatjós del propi temps i dels propis talents. L’art d’administrar la casa i de conservar la fortuna»). El tercer està reservat al dibuix i l’arquitectura, i el quart a la música, la dansa, l’esgrima, l’equitació i la natació. Com que els cursos eren paral·lels, els estudiants podien simultaniejar les hores lectives amb l’exercici físic i els balls galants. I encara haurien de destinar una part del seu temps a la lectura de la bibliografia corresponent, amplíssima i molt actualitzada. Una formació molt completa i, segurament, impracticable, no sols per la quantitat de matèries programades i de llibres suggerits –que testimonien la vasta erudició de Diderot en tots els camps del saber: home il·lustrat, tot li interessava–, sinó també per la dificultat que haurien tingut els estudiants per a poder aprofundir-hi i, menys encara, per a comprendre la majoria de les obres recomanades, que no eren manuals escolars ni lectures de base, sinó llibres molt especialitzats i de gran complexitat, assequibles només per a lectors ja formats. Això al marge, sorprèn una vegada i una altra l’abundància i excel·lència dels textos que aconsella, l’enorme domini que tenia de la producció científica del seu temps. Amb tot, no deixa de sorprendre també, en el llibertí Diderot, la censura d’alguns autors, com Petroni, el sol nom del qual ja fa enrojolar, i altres que poden resultar igualment perillosos per als lectors joves.
Malgrat les reserves que Diderot pogués tenir sobre la intenció de Caterina d’implantar-lo –no moltes, perquè es posà a redactar-lo de seguida, cosa de la qual es penediria més tard, ja que pensava que, si hagués disposat de més temps, l’hauria preparat millor–, no es tracta d’un pla merament teòric o abstracte. Ja hem vist que entra en el detall del programa docent i tampoc no s’està de fixar els horaris o de regular el sistema de contractació del professorat. Tampoc no és utòpic. Diderot el veu realitzable de forma immediata, si s’aconsegueixen vèncer dues dificultats. «Els dos grans obstacles a la prompta execució d’aquest pla –escriu a la tsarina el 6 de desembre de 1775, en la carta en què li anunciava l’enviament del manuscrit– són l’escassesa de llibres clàssics i la manca de professors». Però, per a això, hi ha també remei: demanar a D’Alembert i als altres savis d’Europa que escriguen obres de referència sobre totes les matèries i formar un cos de professors russos, nadius, que asseguren la consolidació del sistema.
.....