Читать книгу El guardià de les trufes - Fèlix Edo - Страница 6
ОглавлениеVent de ponent…
La carrasca estava esqueixada per l’impacte d’un llamp, i els trossos de fusta romanien escampats sobre la malesa. Mates de romer i de timó, argelagues en plena exuberància floral i carrasques joves pleníssimes de les primeres bellotes. Dinàmica i moviment vegetals en consonància amb la cantadissa excitada de caderneres, de gafarrons i de verderols. L’acompanyava un xiquet de nou anys, tots dos al voltant de les restes mutilades de l’arbre. El vell es va dirigir a un tronc podrit i, aixecant-lo per un costat, va mirar-ne l’interior i hi va veure alguna cosa. Observà durant el temps necessari l’abeller amb desenes d’obreres en plena faena, i també els receptacles blanquinosos dels polls i els grossos borinots.
—Vine.
El xiquet s’hi va acostar, parant atenció al moviment sonor del continu zumzeig.
—Veus aquella que té unes línies roges?
—Sí.
—És la mare, la reina.
L’home havia portat una caixa de fusta que tenia una obertura en forma de cercle. Amb un sac tapà la part superior del tronc, col·locat per baix sobre el forat de la caixa, i començà a donar-hi cops. El xiquet s’hi apropà una mica més.
—Passen d’una banda a l’altra? —va dir.
—Sí. El més important és que hi entri la mare.
El xiquet va assentir.
—I quan acabem hem de portar la caixa lluny perquè no hi torni; així començarà un nou rusc.
La impressió més immediata era que l’home havia fet això des de feia tant de temps que coneixia tots els secrets dispersos que es podien presentar i fer servir. Un cop la caixa era plena i tancada amb les noves inquilines a dintre, agafaren del tronc uns trossos de bresca. Al final de la llarga vesprada l’avi i el nét van asseure’s sobre una pedra que era al costat d’un brollador natural d’aigua, i després de fer uns quants glops començaren a xuclar la dolça mel. Sota el sol del capvespre s’estava fresc i a certa distància podia sentir-se com xuclaven, i de tant en tant, també, les escopinades de restes de matèria orgànica. I la coïssor d’una picada d’abella al braç no era suficient per alterar-ho.
