Оглавление
Manuel Pérez Saldanya. Del llatí al català (2ª Edició)
ÍNDEX
PRESENTACIÓ*
1. EL CANVI MORFOSINTÀCTIC
1.1 El canvi lingüístic i els conflictes de naturalitat
1.2 Modalitats de canvi
1.3 La morfologització de regles fonològiques
1.4 L’analogia. 1.4.1 La concepció neogramàtica: aspectes formals de l’analogia
1.4.2 L’aportació estructuralista de Kuryłowicz
1.4.3 L’analogia i els processos psicolingüístics
1.4.4 L’analogia i els principis de naturalitat morfològica
1.4.5 Conflictes de naturalitat
1.5 La gramaticalització. 1.5.1 La unidireccionalitat semàntica
1.5.2 El mecanisme del canvi lingüístic: metàfora o metonímia discursiva?
1.5.3 La unidireccionalitat del canvi sintàctic
1.5.4 Altres canvis
2. LES CONJUGACIONS VERBALS I L’INFINITIU
2.1 Les conjugacions llatines
2.2 Canvis fonètics i analògics en el llatí tardà
2.3 La primera conjugació
2.4 La segona conjugació
2.5 La tercera conjugació
2.5.1 Infinitius acabats en -re
2.5.2 El canvi analògic /’er/ >> /re/
2.5.3 Infinitius acabats en /-er/
2.5.4 Infinitius amb desinències no vocàliques
2.5.5 Infinitius acabats en -rre
2.6 La quarta conjugació
2.7 Els infinitius analògics vindre i tindre
2.8 Conclusions
3. EL TEMA DE PRESENT (I): AL·LOMORFIES EN LA CONSONANT FINAL DEL RADICAL
3.1 Variacions al·lomòrfiques
3.1.1 Al·lomorfies i relacions implicatives
3.1.2 Al·lomorfia i oposicions de persona
3.2 L’origen fonètic de les al·lomorfies
3.3 Al·lomorfies provocades per l’efecte de la iod flexiva. 3.3.1 La formació de la iod flexiva
3.3.2 Processos de palatalització i d’assibilació en la primera persona del present d’indicatiu i en el present de subjuntiu
3.4 Manteniment de la velar en la primera persona del present d’indicatiu i en el present de subjuntiu
3.5 evolució de les consonants -D- i -Ce,i. 3.5.1 Verbs de les conjugacions segona i tercera
3.5.2 Una nota sobre les persones quarta i cinquena
3.6 Evolució de la consonant labial sonora
3.7 Els verbs haver, fer i anar
3.8 El verb ésser
3.9 Més enllà dels canvis fonològics
3.10 Conclusions
4. LA CLASSE DELS VERBS VELARITZATS
4.1 Introducció
4.2 El valor morfològic del segment velar
4.3 L’origen històric de les formes velaritzades
4.4 La velarització analògica: causes generals. 4.4.1 L’estabilitat de les classes flexives
4.4.2 La iconicitat i l’estructuració de la classe dels verbs velaritzats
4.5 els canvis analògics en el tema de present
4.5.1 La velar com a signe de despalatalització
4.5.2 La velar i la categoria de persona
4.5.3 La velar i el mode subjuntiu
4.6 La velar i la vocal temàtica
4.7 Conclusions
5. EL TEMA DE PRESENT (II): AL·LOMORFIES EN LA VOCAL DEL RADICAL
5.1 Verbs amb variacions vocàliques regulars
5.2 Verbs amb alternances de vocals palatals
5.2.1 Verbs amb canvi de vocal temàtica
5.2.2 Altres casos
5.3 Verbs amb alternances de vocals velars
5.4 Altres variacions vocàliques
5.5 Conclusions
6. ELS VERBS INCOATIUS
6.1 Introducció
6.2 Els verbs incoatius en llatí
6.3 Els incoatius de radical. 6.3.1 El manteniment dels incoatius de radical en la Romània
6.3.2 La distribució de l’infix en català
6.4 Els incoatius afixals. 6.4.1 Resultats en romànic
6.4.2 El canvi conjugacional
6.5 La variació entre els incoatius en -esc- i en -isc-
6.6 La productivitat de la conjugació incoativa
6.7 Conclusions
7. LA CATEGORIA DE PERSONA
7.1 Introducció
7.2 Les marques de persona en català
7.3 Contextos amb vocal de suport
7.4 Les persones quarta i cinquena
7.5 La segona persona del verb ésser
7.6 Conclusions
8. LES DESINÈNCIES DE PRIMERA PERSONA DEL PRESENT D’INDICATIU
8.1 Introducció
8.2 Naturalitat fonològica i morfològica
8.2.1 L’opacitat
8.2.2 El desnivellament sil·làbic i la congruència del sistema
8.2.3 Les oposicions de persona i la contraiconicitat
8.2.4 La vocal de suport i l’al·lomorfia
8.3 La morfologització de la vocal de suport: la solució valenciana
8.4 La solució del català insular
8.5 La solució del català central i el nord-occidental
8.5.1 La hipòtesi externa de l’origen de la -o
8.5.2 La hipòtesi interna de l’origen de la -o
8.5.3 La generalització de la desinència
8.6 La solució del rossellonès
8.7 Conclusions
9. LES DESINÈNCIES DEL PRESENT DE SUBJUNTIU
9.1 Introducció
9.2 Naturalitat fonològica i morfològica: la caiguda de vocals àtones finals
9.2.1 L’opacitat i el caràcter relatiu dels marcadors
9.2.2 El desnivellament sil·làbic i la congruència del sistema
9.2.3 Les oposicions de mode i la contraiconicitat
9.2.4 La vocal de suport i l’al·lomorfia
9.3 Innovacions morfològiques
9.4 La morfologització de la vocal de suport
9.4.1 El sincretisme modal del valencià general
9.4.2 L’al·lomorfia del valencià general
9.5 Els dialectes amb opacitat generalitzada
9.5.1 La marca -i del català oriental
9.5.2 Les formes velaritzades del català insular i el nord-occidental
9.5.3 Els sistemes del nord-occidental
9.5.4 La marca -a d’alguns parlars nord-occidentals
9.5.5 La marca -o d’alguns parlars nord-occidentals
9.6 Conclusions
10. L’IMPERATIU I LES PERSONES QUARTA I CINQUENA DELS PRESENTS D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU
10.1 L’imperatiu
10.2 L’imperatiu en català
10.2.1 La segona persona de l’imperatiu
10.2.2 L’imperatiu vine i altres imperatius amb i
10.2.3 La cinquena persona de l’imperatiu
10.2.4 Imperatius trets del subjuntiu
10.3 Les formes arizotòniques del present d’indicatiu i de subjuntiu, i de l’imperatiu. 10.3.1 Manca de naturalitat de les formes etimològiques
10.3.2 El procés de canvi
10.4 Conclusions
11. L’IMPERFET D’INDICATIU I LES FORMES NO PERSONALS IMPERFECTIVES
11.1 Introducció
11.2 L’imperfet en llatí
11.3 La caiguda de la consonant -B-
11.4 La distribució de l’accent en les desinències
11.5 La forma del radical i els imperfets forts de la segona conjugació
11.6 Una nota sobre les variants valencianes
11.7 Formes imperfectives no personals
11.8 Conclusions
12. LA REESTRUCTURACIÓ DEL SISTEMA DE PERFET: LES PERÍFRASIS PERFECTIVES
12.1 Temps i aspecte en llatí
12.2 Canvis en el sistema aspectual
12.3 La formació del perfet perifràstic
12.3.1 El verb principal habeo
12.3.2 El verb semiauxiliar habeo
12.3.3 L’auxiliar aspectual habeo: canvi semàntic i reanàlisi sintàctica
12.3.4 L’auxiliar aspectual habeo: altres canvis morfosintàctics i morfofonològics
12.3.5 La gramaticalització de les construccions amb sum
12.3.6 El procés de gramaticalització del verb sum
12.3.7 La decadència de la construcció perifràstica amb l’auxiliar ésser
12.4 Conclusions
13. ELS PRETÈRITS PERFETS SIMPLES I LES FORMES FINITES PERFECTIVES
13.1 Introducció
13.2 Formes rizotòniques i arizotòniques
13.3 Els perfets febles. 13.3.1 Els perfets febles en -ĀVĪi -ĪVĪ
13.3.2 Perfets febles analògics en -DEDI
13.3.3 Formes amb peculiaritats morfofonològiques
13.4 Els perfets febles clàssics i la manca de naturalitat morfològica
13.5 Canvis analògics en les classes dels perfets febles
13.5.1 La desinència -í de primera (i segona) persona
13.5.2 La morfologització del segment -r-
13.6 Els perfets forts
13.7 Els perfets forts velaritzats. 13.7.1 Els perfets forts amb /-g-/
13.7.2 Els perfets forts amb /-sk-/
13.8 Els perfets forts sigmàtics
13.9 Els perfets forts en -i
13.10 Canvis analògics en els perfets forts
13.10.1 L’afebliment dels perfets velaritzats i sigmàtics
13.10.2 La desaparició dels perfets forts sigmàtics i l’expansió dels perfets febles velaritzats
13.10.3 Canvis analògics en els perfets en -i
13.11 Altres formes perfectives. 13.11.1 Els resultats etimològics dels plusquamperfets llatins
13.11.2 Canvis analògics
13.12 Conclusions
14. ELS PARTICIPIS
14.1 Introducció
14.2 Els participis febles en llatí clàssic
14.3 Els participis febles en català
14.4 Els participis forts
14.5.1 Els participis forts sigmàtics
14.5.2 Participis forts en t
14.5.3 Els participis llatins amb el grup -CT-
14.5.4 Els participis amb el grup -st
14.5.5 Els participis amb consonant líquida + t
14.6 Els participis i la veu passiva
14.7 Conclusions
15. EL PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC
15.1 Introducció
15.2 Propietats sintàctiques de la construcció
15.3 Les inferències discursives. 15.3.1 Contextos díctics: anar marcador de futur
15.3.2 Contextos narratius: anar marcador narratiu
15.3.3 El procés de gramaticalització
15.3.4 Usos estilístics d’anar
15.4 El valor de passat
15.5 Canvis sintàctics i formals
15.6 Conclusions
16. EL FUTUR I EL CONDICIONAL
16.1 El futur en llatí
16.2 La desaparició del futur sintètic llatí. 16.2.1 Explicacions morfològiques
16.2.2 Explicacions pragmàtiques
16.3 La gramaticalització del futur com a procés de subjectificació creixent
16.4 La construcció CANTĀRE HABEŌ
16.4.1 L’origen de la construcció
16.4.2 El valor de futur
16.5 Canvis formals en la construcció de futur
16.6 Alteracions formals en l’infinitiu. 16.6.1 Els resultats medievals
16.6.2 Canvis en el català modern
16.7 La modalització del futur
16.8 Conclusions
17. L’EVOLUCIÓ DELS ESQUEMES CONDICIONALS
17.1 Introducció
17.2 Les condicionals «reals»
17.3 Les condicionals potencials i les irreals: del llatí al català primitiu
17.3.1 L’ús de l’imperfet d’indicatiu
17.3.2 L’evolució funcional del plusquamperfet d’indicatiu llatí
17.4 Les condicionals irreals: del català primitiu al català de la fi de l’edat mitjana
17.5 Modificacions posteriors en els esquemes irreals. 17.5.1 Modificacions generals
17.5.2 L’imperfet de subjuntiu en -ra del valencià
17.6 Conclusions
BIBLIOGRAFIA
