Читать книгу Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell - Martí de Viciana - Страница 7

1.

[SENYALS DEL CEL]

||^115v Los senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina,¹ deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli «estote parati &»,² deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser³ lo [e]cripsi del sol.⁴ L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents:⁵

Primerament, a [...]⁶ de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop.⁷ En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat.⁸

En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya.⁹ Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur,¹⁰ Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat.¹¹ Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler.¹²

A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara de foch del cel esent lo dia molt clar, a ora de vespres, la qual ora se tornà súbitament molt escura y espantable e era entre dos vents la dita bara, segons se pot arbitrar de miga legua, e tornà-se’n en lo cel. E darere aquella, fent són matex curs, lo segí lo fum en forma de fina de serp, exí mateix se tornà o entrà en lo cel. Fonch gran espant en la gent e a pocs dies escapçaren lo mestre de Santiago don Álvaro de Luna, que s’era senyor de aquella villa, e tantost lo rey¹³ de Castella don Johan morí dins l’any.¹⁴

||¹¹⁶ A XXVIIII de joliol, en l’any MCCCCLXXVIII, fonch un eclipsi de sol tant gran que de quatre parts del sol s’escoriren les tres; e més, fonch lo món escur, que¹⁵ no és la prima nit, tan que no avia qui conegués un diner de quina moneda era; en lo qual any foren morts per tot lo món generals.¹⁶

En aquest temps se són amostrades de luna infinits [e]clipsis e molt grans, tant que més de les tres parts de la luna, la una eclipsi cobrí,¹⁷ Déus aga mercè de nossaltres.¹⁸