Читать книгу Quan la fe es fa poesia. - Michael P.Moore - Страница 8

Vull començar aquestes pàgines tot fent meves les paraules d’un altre poeta espanyol –José María Valverde–, amb les quals inicia el pròleg a un dels llibres de poemes més significatius de Casaldàliga:

M’aclapara la invitació a escriure quelcom –quelcom superflu, sens dubte– abans d’aquests versos de Pere Casaldàliga: acostumat com estic a la posició còmoda de literat que pot permetre’s d’organitzar paraules sublims en formes presumptament memorables sense la necessitat de comprometre’s amb prou feines en el seu llenguatge, em sento com si estigués rebent una tremenda descàrrega elèctrica quan tinc davant dels ulls uns versos que són expressió transparent d’una vida lliurada completament a allò que ell diu […] Cadaldàliga escriu «en indicatiu», quan els altres solem escriure «en subjuntiu» o «en condicional»: «voldríem» que quelcom «fos», mentre que en ell «és» –i ho acredita amb tota la seva vida.¹

Confesso que sento el mateix, amb l’única diferència, potser, que jo no soc ni tan sols literat, tan sols aprenent de teòleg. I m’he atrevit a escriure no «abans», sinó sobre els seus versos; i això, possiblement encara és més atrevit. Però ho he fet casi com una urgència cordial. Aquest petit llibre, gestat des de ja fa alguns anys, i apressat jo per la seva mort, necessitava comunicar-me i comunicar-lo, com una mena de desfogament.²

El text busca, en primer lloc, apropar al lector la bellesa i la fondària de la poesia de Casaldàliga.³ I, llavors, des d’ella cerquem apropar-nos al Misteri de Déu, al Misteri que és Déu, tal i com se’ns ha revelat d’una forma plena en la carn de Jesús de Natzaret. Com que creiem que ací se’ns mostra el rostre del Totalment Altre, l’anhel que fa de fil invisible, tot enfilant aquestes planes és el prec dirigit al poeta-testimoni: mostra’ns Jesús! Així, el resultat de l’obra ve a ser una mena de catequesis cristològiques al ritme de les seves poesies on, un cop validat el llenguatge poètic en tant que mediació per a apropar-nos a aquest Misteri (c. 1), iniciem un recorregut històric-teològic tot contemplant la figura de Jesús. Comencem per allò que constitueix l’agosarada pretensió del cristianisme: afirmar que en la carn d’aquest jueu marginal se’ns ha manifestat de forma insuperable i ben concreta el Déu anhelat i cercat per la humanitat des de sempre (…des de sempre que cerquen). I parlar de l’encarnació ens remet, tot seguit, a la figura d’aquella que significa un dels grans amors del poeta: Maria, la de Natzaret (c. 2). Llavors centrem l’esguard en el nucli de la predicació del profeta galileu, allò a què va consagrar la seva vida, els seus anhels i afanys: la Causa –amb majúscules, com l’anomena el nostre poeta– del Regne, centrada en la praxi de misericòrdia (c. 3). És aquesta Causa, precisament, la que permet entendre la mort de Jesús; efectivament, va morir com va morir perquè va viure com va viure, en un món ferit del pecat, que es va estimar més les seves seguretats que no pas deixar-se interpel·lar per una imatge diferent de Déu, que possibilitava (i possibilita) una forma nova de relacionar-nos amb Ell, amb els altres i amb allò diferent (c. 4). Però és una mort que, malgrat que sigui una ostentació de poder i una causa d’angoixa, només obté paraules penúltimes, perquè la fe en la resurrecció –de Jesús, i amb la d’ell, la nostra–dibuixa un horitzó d’esperança que ens permet creure –mal que sovint sigui a contracorrent– que la Vida venç la mort; que les senyeres els són preses als botxins i són reivindicades per les víctimes; que acaba triomfant el «sí» de Déu enfront de tants «no» de l’home (c. 5). A l’últim capítol fem referència a l’Església –amor i dolor del nostre poeta–, cridada a continuar la missió de Jesús, a ser transparència del Regne enmig de l’ambigüitat de la nostra història (c. 6). I clourem el llibre amb un epíleg nascut de la interpel·lació que van ser per nosaltres algunes fotografies que van aparèixer immediatament després de la mort del profeta de São Félix: ell, que durant la seva vida ens havia parlat al cor mitjançant la paraula, ara ho continuava fent mitjançant unes imatges trasbalsadores: les seves mans blanques, els seus peus immòbils, una canoa com a fèretre i una tomba entre els oblidats, a la riba del seu estimat Araguaia.

Tant de bo, aquestes pàgines, mitjançant la poesia de Pere Casaldàliga, ens invitin a apropar-nos al Misteri que envolta les nostres vides tot donant un sentit últim a les grans qüestions: per què, per a què i com viure. I llavors animar-nos a preguntar, una vegada i una altra, qui i com és el Déu en qui creiem, per què, com afirma el nostre autor:

El problema de relació amb Déu no és tant l’ateisme com la idolatria. La qüestió que se’ns planteja més profundament no és tant si som creients o ateus, sinó de quin Déu som creients i de quin Déu som ateus. El nostre problema no és si existeix o no existeix Déu, sinó quin és el Déu vertader. Discernir entre el Déu veritable i la multitud d’ídols.⁴

I perquè, si més no jo, com en Pere i també gràcies a ell, estic convençut avui més que mai que:

Para cambiar de vida

hay que cambiar de Dios.

Hay que cambiar de Dios

para cambiar la Iglesia.

Para cambiar el Mundo

hay que cambiar de Dios.⁵

__________

1. J. M. VALVERDE, «Prólogo», a: ETyLE, p. 7-8 [Citarem els poemes per llurs títols, afegint-hi el nom del llibre amb sigles, la nomenclatura i referències editorials dels quals es presenten al començament de l’obra (p. 9)].

2. Reprenc aquí, reorganitzant-ho i aprofundint-ho, molt del que ja he escrit i publicat amb anterioritat a: «Cristología poética de Pedro Casaldáliga», Revista Latinoamericana de Teología 98 (2016), p. 99-120; «La eclesiología poética de Pedro Casaldáliga. Las “otras” notas de una Ecclesia semper reformanda», Revista Latinoamericana de Teología 104 (2018), p. 97-120; i «En la pascua de Pedro Casaldáliga (esperando a contramano)», Revista Latinoamericana de Teología 110 (2020), p. 109-112.

3. Hem visitat pràcticament tota l’obra poètica de Casaldàliga publicada en castellà, i bàsicament ens circumscrivim a ella, i a voltes recorrem també a d’altres escrits seus en prosa, per a il·luminar o contextualitzar el que afirmem, especialment a: Espiritualidad de la Liberación (escrita conjuntament amb J. M. Vigil), l’obra en la qual desenvolupa més sistemàticament la seva perspectiva teològica-espiritual.

4. EL, p. 122. [Nota del Traductor: En tot el cos del llibre, hem seguit el criteri de mantenir el text castellà bàsicament en les cites poètiques en paràgraf(s) a part; i traduir al català tant les cites del llibre Espiritualidad de la Liberación (cf. nota 3) i d’alguns altres textos en prosa, com també breus cites poètiques en el cos del text en prosa.]

5. «¿Por qué no cambias de Dios?», a: Agenda Latinoamericana mundial 2011. Buenos Aires: Centro Nueva Tierra, 2011, p. 2.