Читать книгу Crònica. Volum III - Miquel Parets - Страница 66
Оглавление[58.] Cosa de notar de la fúria de un cavall
Per ser cosa notable y de espantar —que sols los que ho an vist ho poden creure— posaré assí lo que sucseý en Barcelona de la fúria de un cavall;1 y no cavall regalat, que un rosí era, de un ortolà del Portal Nou. Lo cas fou que, al primer de maig 1648, aportà, un ortolà del Portal Nou, un rossí que tenia al pla de Sant Francesc, que uns fransesos le y volien comprar per a la campanya: era un rossí fort y animós. Y, tenintlo en lo pla de Sant Francesc, no·s pogueren consertar ab lo fransès: que l’ortolà ne volia vint-i-quatre ho vint-i-sinch dobles, y ells li’n donaven vint. Y axí, no podent-se consertar, l’ortolà se’n tornave ab lo rossí, a cavall, en sa casa, y aportave a les anques alguna albarda; y quant fou a la font de l’Àngel, la albarda que aportave a la gropa se li esmony[í] per les garres avall y lo cavall se espantà y, ab gran fúria, posà’s a corre y llansà l’omo en terra; y, com se véu a regna solta, anà ab tanta fúria, y pegà de colp de pits a una barra de ferro de les de Llotja —que són tan grosses com lo coll del bras2 de un omo— y la partí per lo mitx com si agués partit un rave ab un ganivet, y féu moura totes les barres que estaven junt ab aquella, y passà per lo rompiment de dita barra y, passat que ell fou, se tornà a cloure, que no badave quatre dits; y, en ser passat, a quatre passes caygué en terra y morí rebentat del gran colp, que tots los osos dels pits se li romperen. Y lo que més fou de esmirar, de la gran força, que rompé una xaveta de la barra del costat, per a que donà lloch a somoure totes les altres barres. Y axò, so jo testimoni de vista, que no u aguera cregut que no u agués vist.3
1. Al ms., al marge esquerre, la mateixa mà hi ha escrit «Nota».
2. coll del bras: ‘la porció del braç més immediata a la mà’.
3. Aquest episodi del cavall fou tan notable que els DGC (vol. VI, p. 282) hi fan referència dient que «per ser cosa tant monstruosa a penas ninguna persona de la present ciutat dexà de anar-ho a vèurer».
