El valor d'una crònica com la de l'artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. És un fet històric; a hores d'ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna. Els historiadors hi trobaran una munió de dades significatives. També un testimoni de la llengua de l'època. L'edició s'enriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang (biografia i context social), Antoni Simon (anotació històrica) i Xavier Torres (examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra del Segadors). Els dos grans temes de la Crònica són la Guerra dels Segadors –vista des de dins de la ciutat-, i la pesta de 1651 a Barcelona (amb l'emotiu relat de la seva tragèdia familiar), també és un immens retaule de les més diverses facetes de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei i d'altres grans personatges, processos inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat, i de fons intrigues i traïcions pròpies d'un període bèl·lic. L'obra completa constarà de 4 volums que apareixeran periòdicament.
Оглавление
Miquel Parets. Crònica Volum I
PREFACI
AGRAÏMENTS
I. L’AUTOR: BIOGRAFIA I CONTEXTOS*
1. L’HOME I EL MEDI FAMILIAR
2. LA SOCIABILITAT D’UN CRONISTA POPULAR
3. ELS AMICS
4. PARETS I L’OFICI DE LA PELL
5. ELS VEÏNS
6. SOCIABILITAT I ESCRIPTURA
7. L’OBRA
8. ELS MANUSCRITS
II. L’ÈPOCA: UN TEMPS DE GUERRA I DE REVOLUCIONS
1. CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP IV
2. LES BASES IDEOLÒGIQUES DE DOS MODELS D’ESTAT DIVERGENTS
3. EL FRACÀS DE LES CORTS DE 1626-1632
4. ELS ALLOTJAMENTS MILITARS I LA REVOLTA SOCIAL DE 1640
5. LA REVOLUCIÓ POLÍTICA I L’ALIANÇA AMB FRANÇA
6. LA GUERRA DE SEPARACIÓ
7. EL RETORN DE 1652 I EL TRACTAT DELS PIRINEUS
III. PARETS I LA SEVA ÈPOCA
1. UN MENESTRAL BARCELONÍ
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
3. ELS ARTESANS A LA POLIS
4. REI I PÀTRIA
5. UN DEFENSOR DE LA TERRA
6. EL DESENGANY
IV. LLENGUA I LITERATURA EN LA CRÒNICA DE MIQUEL PARETS
1. ELS MANUSCRITS DE LA CRÒNICA DE MIQUEL PARETS
2. UN POSSIBLE DIETARI PREVI
3. LES FONTS DE LA CRÒNICA I L’ORIGINALITAT DE MIQUEL PARETS
4. LA CRÒNICA COM A LITERATURA
5. LA INCÒGNITA DE L’AUTOR DEL TEXT DE L’EDICIÓ CASTELLANA
6. CRITERIS D’EDICIÓ
LLIBRE PRIMER
ABREVIATURES
ÍNDEX
ELS NOSTRES CLÀSSICS. VOLUMS PUBLICATS* COL·LECCIÓ A
COL·LECCIÓ B
BIBLIOTECA DIGITAL
BIBLIOTECA BARÓ DE MALDÀ
Отрывок из книги
BARÓ DE MALDÀ
(ELS NOSTRES CLÀSSICS)
.....
17. Vegeu Ferran de Sagarra i de Siscar, Sant Vicens de Sarrià. Dades i clarícies referents a la història d’aquesta vila i parròquia, Barcelona, 1921, passim, i Josep M. Martí i Bonet, Sant Vicenç de Sarrià, Barcelona, 1987, p. 336; el germà tan aviat figura amb el nom de Benet com de Bernat. Cal remarcar, a més, la menció expressa de la casa pairal (on Parets i un seu fill cercaran refugi durant la pesta de 1651) al MNA, vol. XV, p. 175, entrada del 12 d’agost de 1651. La «creu d’en Mans», a la cruïlla de les actuals travessera de les Corts i carretera de Sarrià, va ser una fita local fins al segle XIX, segons Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, p. 618. A la seva crònica (II, 45r), Parets diu que tenia a Barcelona dues cunyades que no volgueren visitar la seva dona —germana d’elles— quan aquesta emmalaltí de pesta, però no en tenim cap altra referència.
18. ACB, Esposalles, vol. 86, f. 66v (6 de gener de 1653). Josep Corbera vivia encara l’any 1649, quan va ser nomenat caporal artiller de la milícia urbana, al baluard de Santa Eulàlia; vegeu els Repartiments dels cabos artillers que estan ab diferents puestos de guarnicio de la muralla…, Barcelona, viuda Mathevat, 1649. Corbera vivia l’any 1640 al carrer Jaume Giralt, prop de l’esmentat baluard, segons un dels censos coetanis (AHCB, C-XVI, Guerra, vol. 6, «Llibre de Sinquantena»). Cal recordar que la mestressa de la primera muller de Parets, Maria, també es deia Corbera.
