Читать книгу La segona mort del llop - Noèlia Arrotea - Страница 4

Ha arribat l’hora —digué la morsa— de parlar de moltes coses.

LEWIS CARROLL, Alícia en terra de meravelles

Xeics dels Emirats Àrabs, empresaris de Qatar a les ordres del seu Emir, taurons financers de Singapur, magnats russos sense escrúpols, empresaris corruptes xinesos i tailandesos, els bilionaris internacionals han identificat un nou caprici: adquirir un equip de futbol. Com qui es compra un iot, solen ser feliços al principi, mentre la possessió del club esportiu els permet aparèixer a les portades dels diaris arreu del món, fer-se amb grans estrelles esportives, del cinema, compartir llotja amb els principals polítics. Com qui es compra un iot, arriba un moment que se’n cansen d’abocar-hi diners, deixen de pintar-lo tan sovint, als baixos hi comencen a créixer tota mena de penjants, ja no fan tanta patxoca. Una raó més per treure-se’l de sobre de qualsevol manera, joguina trencada de nen consentit.

A instància de les obscures institucions que administren les competicions europees, en virtut de la Llei de l’Esport de 15 d’octubre de 1990, Espanya regula les societats anònimes esportives [SAD], segons les seves sigles en castellà. Imposen que tots els clubs esportius de futbol i bàsquet, que participin en competicions professionals d’allò que anomenen «àmbit nacional», adoptin forçosament aquesta figura mercantil. Això afectà els equips de futbol de primera i segona divisió, que es van haver de dissoldre i transformar-se enmig del desconeixement d’aquells que fins llavors n’eren socis, sorpresos, no varen saber com reaccionar. Tan sols aconseguiren quedar fora d’aquest embat, quatre clubs que no havien tingut pèrdues durant els exercicis anteriors: el Barça, el Real Madrid, l’Atlètic de Bilbao i l’Osasuna de Pamplona.

Malgrat que el Real Madrid està nominalment en mans dels socis, la realitat és que el seu mecanisme d’elecció de president, fa impossible que l’entitat surti del control efectiu del règim del 78, a través de les grans empreses de l’IBEX. A l’elit del futbol internacional, tan sols el FC Barcelona resisteix les formidables pressions econòmiques i polítiques per arraconar els seus valors fundacionals. Sota el setge immisericorde d’institucions corruptes com la UEFA, la FIFA i el mateix règim espanyol, aquest gran Club roman fidel a aquells joves enamorats de l’esport, Hans Gamper i els seus companys, estrangers i catalans residents a Barcelona que formaren una associació amb el nom i l’escut de la ciutat.

El FC Barcelona nasqué el 29 de novembre del 1899 com una entitat oberta a tothom, sense distincions de procedència, integradora, democràtica, regida lliurement pels seus associats i compromesa amb el país. Respectuós amb tots els estaments amateurs, el Club rebutja encara avui les pressions televisives, evitant coincidir amb els horaris dels nombrosos partits d’aficionats, que cada diumenge abans de dinar es juguen pels pobles de Catalunya. Catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat, de tot això parlem quan diem Barça, Barça, Barça.

Aquest llibre ficciona una possibilitat ben real, el somni humit d’enemics molt poderosos, que voldrien enderrocar aquest darrer reducte d’esport i ciutadania que representa el nostre FC Barcelona.

Fragments del cèlebre article a la revista Triunfo, 25.10.1969

Per Manuel Vázquez Montalbán

El equipo del Club de Fútbol Barcelona, del Barça, también actúa como médium. El médium establece contacto nada más y nada menos que con la propia historia del pueblo catalán. Es el Barça la única institución legal que une al hombre de la calle con la Catalunya que pudo haber sido y no fue. Y con ese médium mantiene una relación ambivalente de amor y rechazo, de fanatismo y crítica despiadada, aunque una y otra vez vuelva, domingo tras domingo, al Nou Camp.

En los ojales de muchas de estas personas que avanzan hacia el Nou Camp, hay un escudo con cuatro barras rojas sobre fondo amarillo.