Читать книгу Pols de roses - Olga Besolí Montserrat - Страница 4

Vull llevar-me demà al matí

i saber-te llunyà, i sentir-te estrany,

com el record del somni nocturn.

Però no tinguis por que no vull oblidar-te.

Només vull haver-te somiat

sabent que has existit

A la persona de qui vaig aprendre

que l’amor també és renúncia