Отрывок из книги
Estripar la terra
Contra les mentides del món rural
.....
La relació amb la vida i la mort avança en una direcció molt diferent de la que hem construït en conjunt, em sembla, i és una qüestió que se’m planteja amb una immensa dificultat a l’hora d’entendre-la o, si més no, de poder qüestionar-la. La mort, o la descomposició d’un cos en concret, no s’hauria de percebre com una pèrdua, sinó com un intercanvi o una transformació, una metamorfosi —com ja contemplava Goethe a la seva Teoría de la naturaleza—,1 sobretot si entenem que el creixement no es basa en una mera cursa contra el temps ni en un augment del volum dels cossos i els elements, sinó que implica una transformació permanent, un canvi, que no és major ni menor que el d’un naixement o el d’una mort.
Això, tot i que difícil —o impossible— de poder ser gestionat de la mateixa manera en les diferents situacions que aquest fet implica (pèrdua d’un cultiu, membres del bestiar, un amic, un familiar, un animal domèstic, boscos o elements físics del paisatge amb els quals tinguem una estreta vinculació emocional), em sembla imprescindible per al desenvolupament tant individual com col·lectiu i per aprendre a relacionar-nos amb l’entorn.
.....