Читать книгу L'Ulisses de James Joyce: l'oxímoron perfecte - Víctor Aldea - Страница 6

I

Оглавление

«La història és un malson del que intento despertar», amb aquesta afirmació, que apareix en les darreres pàgines del segon capítol, esbandeix Stephen Dedalus un dels estirabots que assaona la conversa amb Garrett Deasy, el director de l’escola on treballa, una conversa que gira al voltant de la història d’Irlanda i del paper que la comunitat jueva hi ha jugat, socialment i econòmica. Ja de bon començament, Deasy es revela com un personatge antisemític i ignorant, de qui Dedalus decideix fugir per manca de cap punt en comú, tret de la consideració que a tots dos els mereixen les dones.

La història és, doncs, un dels grans temes de l’Ulisses, una llavor de discussió i reflexió al llarg de les seves pàgines i del pensament de la majoria dels seus personatges.

Stephen Dedalus és un dels tres personatges de l’Ulisses, la segona novel·la de l’irlandès James Joyce. Dedalus ja havia aparegut com a personatge principal a la primera novel·la de l’autor, Retrat de l’artista adolescent, publicada a Nova York el 29 de desembre de 1916 en forma de llibre després d’haver aparegut per entregues a la revista londinenca The Egoist (d’ara endavant TE) entre febrer de 1914 i setembre de 1915.

La primera novel·la de Joyce, un llibre inserit en la tradició de les anomenades «Bildungsroman» o novel·les de formació, descriu el creixement personal i intel·lectual del personatge, un jove irlandès massa proper a Joyce per no tenir-ho en compte a l’hora de capbussar-se en el text. Al final del llibre, Dedalus decideix abandonar Irlanda i lliurar-se de ple a la crida de convertir-se en un intel·lectual, lluny de la família, de l’església, de la nació on s’ha criat però, sobretot, del pare, un personatge de qui se sentirà orfe arran del moment en què se n’esbocina la idealització. Arran d’aquesta premissa Joyce traçarà una de les línies argumentals de l’Ulisses, en què Dedalus sortirà a la recerca del pare que enyora i al qual va renunciar al final del Retrat de l’artista adolescent.

L'Ulisses de James Joyce: l'oxímoron perfecte

Подняться наверх