Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 37

OBSERVEU! Hi ha poques coses tan importants, tan religioses com aquesta.

FREDERICK BUECHNER, CLERGUE

Puc acceptar que em diguis

què vaig fer i què no vaig fer.

I accepto que ho interpretis,

però, sisplau, no ho confonguis.

Si vols confondre-ho,

ja et dic jo com fer-ho:

barreja el que faig

amb la teva reacció.

Digue’m que estàs decebuda

en veure feines sense acabar,

però dir-me irresponsable

no em motivarà.

I digue’m que et sents dolguda

quan t’insinues i que et dic que no,

però dir-me frígid

no et funcionarà.

Sí, puc acceptar que em diguis

què vaig fer i què no vaig fer.

I accepto que ho interpretis,

però, sisplau, no ho confonguis.

MARSHALL B. ROSENBERG

El primer component de la CNV implica separar l’observació de l’avaluació. Cal observar amb claredat el que veiem i escoltem que afecta la nostra sensació de benestar, sense barrejar-ho amb cap avaluació.

L’observació és un element molt important de la CNV a l’hora de ferli saber a una altra persona com estem amb claredat i honestedat. Quan combinem l’observació i l’avaluació disminueixen les probabilitats que als altres els arribi el missatge que intentem transmetre’ls; en el seu lloc rebran una crítica i es resistiran a escoltar el que els diguem.

La CNV no ens obliga a ser completament objectius ni a abstenirnos d’avaluar. Només demana que separem les observacions de les avaluacions. La CNV és un llenguatge dinàmic (de procés) que desaconsella les generalitzacions estàtiques; ben al contrari, les avaluacions han d’estar basades en observacions específiques del moment i del context. Wendell Johnson, expert en semàntica, adverteix que ens podem crear molts problemes fent servir un llenguatge estàtic per expressar o captar una realitat sempre canviant: “El llenguatge és un instrument imperfecte creat per homes ignorants que van viure fa molt de temps. És un llenguatge animista que ens convida a parlar de coses estables i constants, de semblances, de normalitats i tipus, de transformacions màgiques, cures ràpides, problemes simples i solucions definitives. Però el món que mirem de significar amb aquest llenguatge és un món de processos, canvis, diferències, dimensions, funcions, relacions, creixement, interaccions, desenvolupament, aprenentatge, enfrontament, complexitat... I aquesta falta de correspondència entre el món en constant canvi i les formes de llenguatge relativament estàtiques que fem servir és part del problema”.