Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 38

Ruth Bebermeyer, col·lega meva, contrasta el llenguatge estàtic i el llenguatge de procés en una cançó que il·lustra la diferència entre l’avaluació i l’observació:

No he vist mai un gandul;

sempre he vist un home que no corria mai

mentre el mirava,

i he vist algú que de vegades dormia

entre l’hora de dinar i la de sopar,

i que es quedava a casa quan plovia,

però no era un gandul.

Abans de dir-me boja, pensa:

era gandul o només feia coses

que etiquetem com de “ganduls”?

No he vist mai un nen ruc;

he vist un nen que de vegades feia

coses que jo no entenia

o de manera diferent de com les preveia.

He vist un nen que no havia vist

els llocs on jo havia estat,

però no era un nen ruc.

Abans de dir-li ruc, pensa:

era ruc o només sabia coses

diferents de les que tu sabies?

Per més que buscava i buscava

no vaig trobar mai un cuiner;

vaig veure algú que barrejava

ingredients en una olla,

algú que encenia el foc

i mirava la safata

on es rostia el be.

Vaig veure tot això en comptes d’un cuiner.

Digue’m, després de mirar bé:

és un cuiner el que veus

o es algú que fa coses

que anomenem cuinar?

Del que alguns en diem gandul

uns altres en diuen cansat o tranquil,

del que alguns en diem ruc

uns altres en diuen saber divergent,

així que he arribat a la conclusió

que evitarem de confondre’ns

si no barregem el que veiem

amb la nostra opinió.

I com que potser tu també ho faràs,

et vull dir:

sé que és només la meva opinió.

RUTH BEBERMEYER

Encara que els efectes de les etiquetes negatives, com ara “gandul” i “ruc”, probablement són més obvis, inclús una etiqueta positiva o aparentment neutral, com ara “cuiner”, ens limita la percepció de la totalitat d’una altra persona.