Читать книгу El record de la bellesa - Oriol Broggi - Страница 7

Aquest llibre que teniu a les mans és fruit d’una conversa, d’una xerrada apressada per telèfon en què un periodista, servidor, li demanava a un director, Oriol Broggi, per què havia dirigit clàssics. La resposta, breu, clarivident, em va sorprendre. Setmanes, potser mesos, més tard, en una nova entrevista, li vaig comentar a l’Oriol que no estaria malament desenvolupar la idea en un llibre, perquè els directors de teatre tenien coses a dir més enllà de les obres que ajudaven a pujar a escena. Davant la meva sorpresa, em va assegurar que no li semblava una mala idea, però que ell no sabia escriure. Jo li vaig contestar que podríem gravar una sèrie de converses amb un índex pactat a veure què passava.

Començàrem poc abans del tancament total de la primavera del 2020 i, durant un any, ens hem anat trobant, l’Oriol i jo, per parlar de teatre i de la bellesa, de com treballa, de com treballava, de per què fa les coses d’una manera o d’una altra, dels seus records, de què l’obsessiona, de les seves fonts i de tot el que pensa sobre l’art de fer teatre. Jo preguntava i ell responia. Després, vaig transcriure i acabar de donar forma a El record de la bellesa. Tot el que s’hi diu, ho diu l’Oriol. Fins i tot he intentat mantenir cert to oral per fer més reconeixible la seva veu. Els que el coneixen o l’han escoltat alguna vegada, el sentiran. Segur.

El teatre és un art efímer que només perviu en el record dels espectadors i que, un cop desapareguts equip artístic, tècnic i públic, s’esvaeix sense deixar gairebé cap rastre. L’únic que potser queda són els textos. Tal volta alguna anècdota recollida en un llibre, alguna fotografia. Poca cosa més. Fa poc més d’un segle que els directors d’escena són importants i alguns dels més grans, com Bertolt Brecht, Jerzy Grotowski o Peter Brook, dotats per a l’escriptura, han deixat llibres pedagògics que ens ajuden a entendre com treballaven, què era important per a ells.

Broggi diu aquí que se sent part d’una cadena, que és una baula més, que comença amb els grecs i arriba fins als nostres dies. Diu que el teatre són capes i capes col·locades l’una damunt de l’altra al llarg dels segles. Ningú dels que llegiran aquest llibre no ha vist una obra dirigida per Brecht, però la seva manera de fer ha arribat fins a nosaltres d’una manera o d’una altra, gràcies a aquesta cadena, de la qual Broggi forma part.

ANDREU GOMILA