Читать книгу Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400) - AA.VV - Страница 11

1.

1238, maig, 1. València.

Donacions de Jaume I a colons de Terol, entre els quals hi ha un Martí del Pintor i un Joan Pintor, cognoms que podrien fer referència al seu ofici.

ACA, Llibre del Repartiment, llibre 1, f. 16.

Llibre del Repartiment, 1979, p. 26, assentament 253.

[f. 14v] In obsidione Valentie apud Roçafam. Kalendas madii.

[f. 16] De Turolio.

[...] Martí del Pintor, [...] J. Pintor, [...]

2.

1239.

Donació de Jaume I d’unes casa a Guiraut Pintor, el cognom del qual podria fer referència al seu ofici.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 3, f. 1.

Cerveró 1966 p, 20.

Llibre del Repartiment, 1979, pp. 307 i 308, assentament 3.204.

Incipimus ad portam Bovatelle.

[...]

+ b Guiraut Pintor, domos Mahomat Abencalairat.

3.

1239.

Donació de Jaume I d’una casa a Bernabé Pintor, el cognom del qual podria fer referència al seu ofici.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 3, f. 10v.

Llibre del Repartiment, 1979, pp. 323 i 324, assentament 3.295.

[f. 10v]

In partita [h]ominum Tarachone, incipimus in mezquita de Rabat Anaxar.

[...]

+ Tar. Bernabé \Pintor, [domos] de ipso [es refereix a Anaxar]

4.

1239. València.

Donació de Jaume I d’una casa a Joan Ferrer, pintor.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 3, f. 44.

Llibre del Repartiment, 1979, pp. 382 i 386, assentament 3.625.

[f. 42]

In vico Daroce, incipimus ad portam de Bebalbarac.

[f. 44]

+ Da (Juannes) \Ferrer, pintor, domos Mahomat Abenabdallaziz.

5.

1239. València.

Donació de Jaume I d’una casa a Joan Pintor, el cognom del qual podria fer referència al seu ofici.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 3, f. 52.

Llibre del Repartiment, 1979, pp. 393 i 399, assentament 3.686.

[f. 48v]

In partita de Turolio, incipimus in balneum de Abinegama.

[f. 52]

+ Ter. J. Pintor, domos Ubecar Axama.

6.

1239. València.

Donació de Jaume I d’una casa a Martí Pérez, pintor.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 3, f. 53v i 54.

Cerveró, 1960, p. 246.

Liber iste memorat de domibus Valençie. In vico que dederamus hominibus de Jaca, Martí Pérez, pintor, domos Mahomat Abenhabaca, II.

7.

1246, juny, 29. València.

Venda feta per Drogo, cavaller, i la seua dona Toda Peris d’un hort, situat a l’Alcúdia de València, a Pere Armer i la seua dona Maria Peris i a Guerau Armer, pintor, i la seua dona Maria Peris.

ACV, Pergamí, núm. 5.970.

Cerveró, 1956, p. 95, núm. 1.

Olmos, 1961, p. 23, núm. 174.

8.

1248, abril, 13. València.

Referència al Llibre del Repartiment d’Aparici, pintor.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 2, f. 53.

Cerveró, 1963, p. 71.

Llibre del Repartiment, 1979, p. 225, assentament 2.472.

Guillelmo Scribe, notario domini regis, per hereditatem francham domos in Segorbio, que fuerunt de Azmet Amal[a]ssan, et domos de Abdella Mazot, et ortum de Hamet Abdellalez, et maleolum vinee de Iucef Adub, et vineam XX peonatarum in Supenam et tres iovatas terre in Albalato in quadrella Aparicii p[ic]toris. In obsidione Luxén, VII idus

aprilis.

9.

1249, juliol, 26. València.

Donació de tres jovades de terra a Ramon Pintor, el cognom del qual podria fer referència al seu ofici.

ACA, Llibre del Repartiment, ll. 2, f. 80v.

Cerveró, 1964, p. 91.

Llibre del Repartiment, 1979, p. 275, assentament 2.925.

Dominico de Paylars, Bonanato, Guillelmonus de Paylars et (A. de Conques),\ Raymundo Pictori, Laurentius de Hospitali, III iovatas unusquisque in Hegep Alhobra, alqueria de Marynén, et domos in eadem alqueria. VII kalendas augusti.

10.

1251, abril, 24. València.

Trasllat del testament de Pere Armer, en el qual se cita Guerau, pintor, marit de Maria Peris, filla del testador i de Maria Peris.

ACV, Pergamí, núm. 5.975.

Cerveró, 1956, p. 97, núm. 2.

Olmos, 1961, p. 27, núm. 210.

11.

1257, agost, 7. València.

Concòrdia signada per Guerau Armer i Pere Armer, pintors de València, per raó d’un camí o carrer que hi havia hagut entre unes possessions seues.

ACV, Pergamí, núm. 4.640.

Cerveró, 1956, p. 97, núm. 3.

Olmos, 1961, p. 36, núm. 277.

12.

1266, maig, 20. València.

Venda d’una alou feta per Guerau Armer, pintor, i la seua dona Maria Peris al seu gendre Bernat Oliver per preu de 380 sous, com a dot de la seua filla Benvinguda, dona del dit Bernat Oliver.

ACV, Pergamí, núm. 5.991.

Cerveró, 1956, p. 97, núm. 4.

Olmos, 1961, p. 49, núm. 376.

13.

1278, agost, 31. València.

Donació dels béns de Ramon Armer, fill de Pere Armer, a Guerau Armer, pintor, i a la seua dona Maria, germana del donant, amb motiu de l’entrada del dit Ramon en l’orde dels Frares de la Penitència de Jesucrist.

ACV, Pergamí, núm. 2.920.

Cerveró, 1956, p. 97, núm. 5.

Olmos, 1961, p. 71, núm. 560.

14.

1279, agost, 10. València.

Guerau Armer i la seua dona Maria Peris pacten d’evicció amb Guillem Bosc sobre unes possessions a l’Alcúdia de València.

ACV, Pergamí, núm. 6.013.

Cerveró, 1960, p. 239.

Olmos, 1961, p. 74, núm. 579.

15.

1279, agost, 10. València.

Fiança de Guerau Armer,¹ pintor i veí de València, en la venda d’un tros de terra a l’Alcúdia feta per Bernat Oliver, habitant de Torres Torres, i la seua dona Benvinguda, filla del dit Guerau, a Guillem del Bosc, seller de València. El tros de terra afronta amb un altre de Guerau Armer.

ACV, Pergamí, núm. 1.360.

Cerveró,² 1956, p. 97, núm. 6.

Olmos, 1961, p. 74, núm. 579.

Sit omnibus notum quod nos, Bernardus Olivarii, olim vicinus Valencie et nunc habitator de Torres Torres, et Benvenguda, eius uxor, simul et uterque nostrum in solidum per nos et omnes successores nostros et ex certa sciencia, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro vendimus et concedimus vobis, Guillelmo de Boscho, sellario, vicino Valencie, et vestris perpetuo pro vestro proprio alodio, libero atque francho quendam trocium terre nostrum situm in Alcudia iuxta Sanctum Iulianum, confrontatum in orto monacarum Scarpii, et in terram quam Guilabertus emit a Maria Amargosa et in terra Gueraldi, pictoris, et de aliis partibus in viis publicis, pro quadringentis et decem solidis regalium Valencie. Damus vobis et vestris fideiussorem salvitatis ad forum Valencie Gueraldum, pictorem, vicinum Valencie, patrem meum Benvengude.

Quod est actum Valencie, IV idus augusti anno Domini MCCLXX nono. Sig-[creu]-num Bernardi Olivarii. Sig-[creu]-num Benvengude, eius uxoris iurantis venditorum. Sig-[creu]-num Gueraldi, pictoris, fideiussoris predictorum, qui hoc concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Berenguarius de Fabarçano, Vitalis de Ramoneto, Dominicus Paschalis, Garcias Petri Dueso, milites, et Raymundus de Ripullo.

Sig-[signe notarial]-num Petri de Sancto Iohanne, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et clausit loco, die et anno prefixis.

16.

1296, desembre, 3. València.

Préstec de 100 sous de Jaume de Sant Boi, ciutadà de València, a Domingo Felip, pintor, i la seua dona Saurina, habitants de València, el seu germà Miquel Felip, habitant de Montesa, Ramon Barba, triturador d’or, i Sanxo de Badia, seller, tots dos habitants de la Freneria a la ciutat de València.

ARV, notari desconegut, núm. 11.178, f. 15.

Cerveró,³ 1963, p. 98.

Tercia nonas decembris die lune anno Domini M° CC° XC° sexto. Dominicus Felip, pictor, et Saura,⁴ uxor ipsius, habitatores Valencie, et Michel Felip, frater Dominici, habitator Muntese, et Raimundus Barba, triturator auri, et Sanxo de Bad[ene]s,⁵ cellerius, habitatores in Freneria Valencie, simul et quilibet nostrum in solidum et cetera, per nos et omnes nostros confitemur et cetera, nos debere vobis, Iacobo de Sen Boy, civi et campsori Valencie, presenti et recipienti, et vestris centum solidos monete regalium Valencie, quos nobis ex causa [mutui muneracione ...] tradidistis, [et ex si] omnes et cetera, et inde et cetera. Renunciantes et cetera, solvere vobis vel vestris et cetera, statim et qua hora volueritis ad vestram voluntatem sine omni dilacione et cetera, dampnum ex tunc et cetera, super quibus credamini solo vestro plano et simplici verbo et cetera. Obligantes scienter ad hec vobis et vestris simul et quilibet nostrum in solidum nos et omnia bona nostra mobilia et inmobilia, [ubi]que habita et habenda. Renunciantes scienter super hiis benefficio dividende accionis, et nove ac veteris constitucionis, et epistole divi Adriani et omni alio cuilibet iuri et cetera. Et dicta Saura iura et cetera, in hiis non contravenire et cetera, immo [spes cum] renunciavit quantum ad [...] omni iuri dotis et sponsalicii sui, et beneficio senatus consulti Velleyani et iuri ypothecarum suarum. Testes, Bernardus Cases et Petrus de Castres.⁶

[Al marge:] Dampnata et infradampnati per partes III° idus marcii in anno Domini M° CC° X°C VI. Testes, Arnaldus de Cases, Simon de Calidis et Victorianus de Sosis.

17.

1297, juny, 16. València.

Testimoni de Pere Sarrebolleda, pintor, en el contracte de germania signat entre Ramon d’Altafulla ⁷ i la seua dona Sança, filla de Joan, sastre.

ACV, Pergamí, núm. 2.934.

Cerveró, 1960, p. 236.

Olmos, 1961, p. 104, núm. 846.

18.

1301, desembre, 15. València.

Referència al contracte matrimonial signat per Marc de Roures, pintor de València, i Barcelona.

ARV, Justícia Civil, núm. 6, mà 1.⁸

19.

1302, gener, 13. València.

Relació feta pel procurador de Barcelona, dona del pintor Marcoló de Roures, de la donació inter vivos que el seu sogre Marc de Roures feu al dit Marcoló de Roures, fill seu, d’un tros de terra, figueral i mallol a Binata, en l’horta de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 8.

Cerveró, 1960, p. 250.

Comparech devant l’onrat en Bernat Dalmau, justícia de València, n’Esteve de Toló, axí com a procurador de na Barcelona, muller d’en Marcholó de Roures, pintor, et dix et proposà devant lo dit justícia que en Marcho de Roures, pare del dit en Marcholó, donà et atorgà en donació pròpria entre vius al dit fill seu un troç de terra e de figueral et de malloill, asetiat en lo terme de Binata, orta de València.

20.

1304, octubre, 23. València.

Cessió feta pel pintor Guillem Canet, veí de València, al també pintor Ferran, avi matern seu, de tots els drets que li pertanyen en la successió de la seua mare Miquela i de la seua àvia materna Guillamona, per raó d’una sentència arbitral.

ARV, Justícia Civil, núm. 29, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 229.

X kalendas novembris. Noverint universi quod ego, Guillelmus de Caneto, pictor et vicinus Valencie, attendentes quod per sententiam arbitralem inter me et vos, Ferdinandum, pictor, avuum meum maternum, x kalendas novembris anno Domini MCCC quarto, fuit

pronunciatum et declaratum quod omnia debita et iura michi pertinencia iure successionis dompne Michaele, matris mee, et domine Guillamone, avie mee materne, defunctarum, essent vestri, Ferdinandi, et vos possetis [...] Idcirco, dono et cedo vobis, dicto Ferdinando, totum locum meum et omnia iura que et quas habeo vigore dicti iuris successionis. Quod est actum Valencie.

Sig-[signe notarial]-num mei Iohannis d’Íxer, notarii.

21.

1304, desembre, 26. València.

Nomenament fet per Ramon Despont, bisbe de València i el capítol de la seu de València de Nicolau d’Autona com a mestre major de les obres de la seu.

ACV, Pergamí, núm. 440.

Sanchis Sivera, 1928, pp. 7-8; 1930, p. 7.

Cerveró,⁹ 1956, p. 98.

VII kalendas ianuarii MCCCIIII. Noverint universi quod nos, Raymundus, divina miseracione episcopus Valentinus, et totum capitulum eiusdem, ad honorem Dei et gloriose Virginis Marie matris eius, de voluntate expressa Iacobi de Manso, operarii eclesie Sancte Marie sedis Valencie, facimus et constituimus vos, magistrum Nicholaum de Autona, magistrum maiorem operis sedis predicte, ita quod omnes alii operantes ibidem sint sub vobis ad ducendum, dirigendum, faciendum et construendum fideliter et diligenter ac sufficienter opus predictum. Assignantes et confferentes vobis pro benefficio personali seu stipendio vestro duos solidos et dimidium regalium Valencie, percipiendos die qualibet toto tempore vite vestre, tam die scilicet feriata quam non feriata, et tam in egritudine quam sanitate, dum presens tamen fueritis in civitate Valencie, quod utilitate vel facto eiusdem operis dum vos contingerit absentare de voluntate et consensu nostro ac licencia speciali. Dictos duos solidos et dimidium percipiatis, scilicet, quindecim denarios de porcione quam fabrice eiusdem operis nos capitulum predictum assignavimus, et residuos quindecim denarios de caxia comuni operis supradicti. Concedimus etiam vobis quolibet anno dandos toto tempore vite vestre quinquaginta solidos regalium Valencie pro hospicio seu habitatione vestra, qui quinquaginta solidi solvantur de pecunia operis supradicti. Ita quod vos non possistis recipere aliquod aliud opus faciendum sine voluntate nostra et licencia speciali, et etiam teneamini operari de omnibus vestris artibus in quibus sciatis operari et que sunt necessaria et oportuna operari supradicto, tam videlicet in faciendis vitreis, imaginibus et picturis, quam quibuslibet aliis operibus quod dicta opera fuerint necessaria, pro stipendio supradicto vobis concesso. Et etiam non possitis tenere nec habere in dicto opere nisi tamen unum mancipium [...] omnia mancipia que tenueritis pro addicendo ea vestrum ministerium teneatur operari in dicto opere, et quo opus ipsum providere ac [...] ac perfecte predictum opus ducatis, dirigatis [...] honoram. Sig-[creu]-num Iac[obi de Manso], sig-[creu]-num magistri Nicholai de Autona, qui [hec concedo] et firmo.

Testes huius rei sunt, Raymundus de Troulicario, miles, Martinus Trestell, Marchus de Gineta, presbiter, Iacobus de Naval, vicinus Valencie. Et ego, Raymundus, Valencie episcopus, subscribo. Ego, Guillelmus de Valleviridi, canonicus Valencie, suscribo.

Sig-[signe notarial]-num Iacobi Martini, notarii publici Valencie, qui hec scribi feci, et cum raso et emendato in septima linea, ubi dicitur «ita quod nos», et etiam cum raso et emendato in X linea, [ubi dicitur] «die et anno prefixis».

22.

1305, octubre, 29. València.

Testimoni de Romeu Tallada, pintor, en un document de procuració.

ARV, notari desconegut, núm. 11.181.

IIII kalendas novembris.

Testes, Romeus Tallada, pictor, et Petrus Iohannis, pellerius.

23.

1306, gener, 7. València.

Curadoria de Jaumet, fill de Fortuny Llop i Benvinguda, assignada al pintor Simó Peris, veí de València, per tal de buscar-li algun ofici, amb el testimoni del pintor Pere Sarrebolleda.

ARV, Justícia Civil, núm. 7, f. 4.

Cerveró, 1960, p. 247.

Die iovis septimus idus ianuari. Bartholomeus Mathoses, iusticia Valencie et cetera, ad requisicionem Benvenguda, uxore Fortunii Lupi, nunch absentis a regno Valencie ut asseritur, damus et assignamus vos, Simonem Petri, pictorem, Valencie vicinum, in curatorem Iacmeto, pupillo filio coniugum predictorum, quantum ad afirmandum ipsum cum domino causa discendi officium aliquod, ministerium sive artem. Ita quod in dicto negocio et cetera. Et auctoritate [nostra] et cetera. Et ad hec ego, Simon¹⁰ Petri predictus, recipiens, et cetera, promitto et cetera, et obligo mei et omnia bona mea et cetera, et iuro et cetera.

Testes, Guillermus Constantini, Petrus Çarebolleda, pictor, et Bonanatus Suavis.

24.

1306, gener, 24. València.

Curadoria de Pericó, fill del difunt Pere Despuig, mercader, assignada al pintor Romeu Tallada.

ARV, Justícia Civil, núm. 7, f. 5.

Cerveró, 1960, p. 254.

Bartholomeus Mathoses, iusticia Valencie et cetera, ad requisitionem Periconi, adulti, filii quondam Petri de Podio, mercatoris, defuncti, damus et assignamus vos, Romeum Taylada, pictorem, in curatorem predicto Pericono, adulto, et eius bonis.

25.

1306, abril, 12. València.

Referència a una procuració feta per Sanxa Peris, vídua d’Arnau Alberola, pintor de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 8.

Cerveró, 1963, p. 156.

26.

1306, maig, 6. València.

Testimoni del pintor Macià Guerau, ciutadà de Valencia, en un document de procuració.

ARV, Justícia Civil, núm. 8, f. 93.

Cerveró, 1960, p. 240.

Pridie nonas madii.

Testes huius rei sunt Macianus Geraldi, pictor, et Michael d’Alçamora, civis Valencie.

27.

1306, maig, 17. València.

Clam de Sanxa Peris, dida de la infanta Blanca, contra Martí Peris, pintor, per la possessió d’una casa a la parròquia de Sant Bartomeu de València.

ARV, Justícia Civil, núm, 8.

Cerveró, 1963, pp. 155-156.

XVI kalendas iunii. Denant vós, sènyer en Bernat Dalmau, justícia de València, en Berenguer d’Alberola, axí com a procurador de dona Sanxa Peris, nodriça de la infanta dona Blancha, filla del molt alt e poderós senyor rey d’Aragó, proposa clamant contra en Martín Pèriz, pintor, afermant en juhí contra aquell que ell injustament té e poseeix unes cases situades en la parròquia de Sent Berthomeu sots les afrontacions devall scrites, les quals foren de Março Adallil, avi de la dita Sanxa Pèriz, pare de la mare de la dita Sanxa Pèriç, el qual morí sens testament. On com la dita Sanxa sia pus pròxima parenta del dit Março Adallil que nengun altre, per la qual rahó a ella, així com a succeydora ab intestato, pertanyen les dites cases, per ço lo dit procurador, en lo nom damunt dit, demana per vós, dit sènyer, lo dit en Martí Pèriç ésser condepnat en restituhir les dites cases al dit en Berenguer ab los fruits que són exits del temps ençà que lo dit en Martí Pèriz les dites cases injustament à detengudes. Afronten les dites cases, d’una part ab en Domingo Miquel, e ab cases de la filla de Martín Gil, e ab carrera pública e ab lo mur de la ciutat.

28.

1307, febrer, 17. València.

Demanda de Martí Peris de Burgos, pintor, al justícia civil de València perquè Guillem de Vallfarosa, especier, concloga la curadoria dels seus béns que li havia administrat mentre s’havia absentat del regne.

ARV, Justícia Civil, núm. 8, mà 4.

Cerveró, 1972, p. 48.

XIII kalendas marcii. Comparech davant l’onrat en Bernat Dalmau, justícia de València, en Martí Pèriç de Burgos, pintor, e dix e proposa denant lo dit justícia que com ell fos absent de la ciutat e regne de València n’Arnau Çafont, ladonchs justícia de València, asignà e donà en curador als béns del dit en Martí Pèriç a·n Guillem de Vallfarosa, especier, e com lo dit en Martí Pèriç sia ara present en la ciutat de València e la cura del dit en Guillem sia finida per la sua presència, per ço requer e demana al dit justícia que ell absolvés de la dita cura lo dit en Guillem, com ell, Martí Pèriç, se tinga per pagat de tot ço que aquell en Guillem ha ministrat e rebut per rahó de la dita cura. E axí demana lo dit en Martí Pèriç ésser feit per offici del dit justícia breument e sumària.

29.

1308, abril, 21. València.

Compromís de l’armer i pintor Bartomeu Llorenç, veí de València, de fer a Eiximén Pérez d’Arenós, senyor d’Andilla, vuit cobertes d’armes a 100 sous la peça.

ARV, Notal de Jaume Martí, núm. 2.871.

Cerveró, 1963, p. 118.

XI kalendas madii. Bartholomeus Laurentii, armerius sive pictor, vicinus Valencie, scienter promitto vobis, nobili Eximino Petri d’Arenosio, domino de Andilla, quod hinc ad kalendas mensis iunii proxime venturi faciam et operabo ad opus dicti nobilis octo coperta armorum, scilicet, octo scuta et octo sellas barrealescas [...], it quod dictus nobilis teneamini michi dare pro pretio dictorum armorum, videlizet, pro uno armorum dicto nobili centum solidos regalium Valencie [...].

30.

1308, octubre, 27. València.

Deute de 650 sous de Guillem Daví, pintor de València, a Guillem Mir, del preu d’un mallol situat a l’Altell, en l’horta de València, amb el testimoni del pintor Pere Esteve.

ARV, Justícia Civil, núm. 16, mà última.

Cerveró, 1960, pp. 236 i 238.

VI kalendas novembris. Quod nos, Guillelmus Daví, pictor Valencie, confiteor debere vobis, Gillelmo Mir, presenti et acceptanti, et vestris sexcentos et quinquaginta solidos pretio meleoli siti in termino de Altell, orta Valencie. Quod est actum Valencie. Sig-[signe notarial]-num Simonis de Cruce, notarii publici Valencie.

Testes huius rei sunt, Petrus Stephani, pictor, et Petrus Baldoví, fusterius.

31.

1309, març, 22. València.

Delegació del justícia de València a Ponç de Montalbà, notari, i Bartomeu de Llemena, ciutadà de València, com a oïdors de comptes entre Clavell Jordà i Ramon Tallada, pintor, com a marmessors del difunt Pere Rafart, pintor, d’una part, i Jacinta, filla del dit difunt i dona de Guillem Cigar, d’altra part, per raó de l’administració feta pels dits marmessors de l’herència del dit Pere Rafart.

ARV, Justícia Civil, núm. 10, f. 21.

Cerveró, 1960, p. 248.

[XI kalendes aprilis]. Nós, en Pere de Bones Combes, justícia de València, etcètera, delegam et assignam vós, en Ponç de Montalbà, notari de València, e en Berthomeu de Lemena, ciutadà de la dita ciutat, en oydors del conte o contrast de conte qui és o espera ésser entre en Clavel Jordà e en Ramon Taylada, pintor, manumissors del testament d’en Pere Rafart, pintor, de la una part, et Jacinta, filla que fo del dit en Pere Rafart et muller d’en Guillem Cigar, de la altra, per rahó de la administració que·ls dits marmesors feyta an dels béns que foren del dit en Pere Rafart.

32.

1309, novembre, 8 - 1310, març, 8. Bellver.

Pagaments als pintors Francesc Cavaller, Perpinyà, Antoni Abrahim, Pere Valentí, Ramon, Llorenç Percassol i Martí Mallol¹¹ pels treballs efectuats al castell de Bellver de Mallorca. Les partides continuen fins al 31 de març.

AHM, Llibre de Bellver, any 1309, RP 1192, f. 21, 22v, 23v, 24v.

Llompart, 1980, vol. IV, pp. 38-39 ( doc. núm. 30).¹²

Dissabte, a VIII dies de novembre pagam [...].

Ítem, a·n Francesch Cavaler, pintor, per V dies, a II sous, II diners: X sous, X diners. Ítem, a·n Perpinyà, pintor, per II dies, a II sous: IIII sous, IIII diners.

Ítem, a n’Antoni, pintor, per IIII dies, a VII diners: II sous, III diners.

Ítem, a n’Abrahim, pintor, per III dies, a VII diners: I sou, VIIII diners.

Ítem, a·n Pere Valentí, pintor, per VI dies, a XXII diners: X diners.

Dissabte, a XXII dies de novembre pagam [...].

Ítem, a·n Francesch Cavaler, pintor, per V dies, a II sous, II diners: X sous, X diners. Ítem, a·n R[amon] pintor, per VI dies, a II sous, II diners: XIII sous.

Ítem, a·n Pere Valentí, per VI dies, a XXII diners: XIIII sous, II diners.

Dissapte, a XXVIIII dies de novembre pagam [...].

Ítem, a·n Francesch Cavaler, per III dies, a II sous, II diners: VI sous, VI diners.

Ítem, a·n R[amon], pintor, per III dies, a II sous, II diners: VI sous, VI diners.

Ítem, a·n Pere Valentí, per III dies, a XXII diners: V sous, VI diners.

Dissapte, a VI dies de deembre.

Ítem, a·n Francesch Cavaler, pintor, per VI dies, a II sous, II diners: XIII sous.

Ítem, li pagam per II fedrins seus per VI dies a cascun, a VII diners: VII sous.

Ítem, a·n R[amon], pintor, per VI dies, a II sous, II diners: XIII sous.

Ítem, a·n P[ere] Valentí, per VI dies, a XXII diners: XI sous.

Ítem, a·n Martí Mayol, per VI dies, a XXII diners: XI sous.

Dissabte, a XIII dies de deembre pagam [...].

Ítem, a·n Francesch Cavaler, per VI dies, a II sous, II diners: XIII sous.

Ítem, li pagam per II fedrins seus, per VI dies a cascun, a VII diners per hom: VII sous. Ítem, a·n R[amon], pintor, per VI dies, a II sous, II diners: XIII sous.

Ítem, a·n Pere Valentí, per IIII dies, a XXII diners: VII sous, IIII diners.

Ítem, a·n Lorens Percassol, per VI dies, a XXII diners: XI sous.

Ítem, a·n Martí Mayol, per V dies, a XXII diners: VIIII sous, II diners.

33.

1310, març, 5. València.

Tutoria de Caterina, filla de Francesca, vídua de Pere Rané, assignada al pintor Bernat Guerau.

ARV, Justícia Civil, núm. 11, f. 10.

Cerveró, 1960, p. 240.

34.

1310, juny, 8. València.

Venda d’una casa a la paròquia de Sant Martí de València feta per Pere de Sant Pau, resident en la dita parròquia, a Guillem Daví, pintor, per preu de 70 sous.

ARV, Real Cancelleria, núm. 635, f. 21.

Cerveró, 1963, p. 92.

VI° idus iunii die lune. Petrus de Sancto Paulo,¹³ comorans in parrochia Sancti Martini Valentie, scienter et consulte, per me et cetera vendo, concedo, trado et quasi trado vobis, Guillermo Daví, pictori, presenti et recipenti, et vestris in perpetuum quasdam domos meas, quas habeo et teneo in dicta parrochia Sancti Martin, et tenentur sub dominio domini regis ad censum octo denarium regalium solvendorum annis singulis in festo Natalis Domini, et ad laudimio et fatica, et etiam tenentur ad retrocensum quatuor [maçmutinas] et tercie partis unius [maçmutina] boni auri et cetera, quam heredibus Petri Parellada solvendarum, scilicet [me]dietatem in festo Natalis Domini et aliam medietatem in festo sancti Iohannis iunii, ut in instrumento acapiti contractatur, prout confrontatur cum domibus Iacobis Rausells, et cum muro civitatis, et cum domibus michi remanentibus [...] pro dicti domino rege et cum via publica. Iamdictis itaque domos a celo usque in abissum, prout superius confrontatur, cum solis, tectis et cetera, introitibus, exitibus et cetera, et cum omnibus partibus [ad meis] et cetera, precio videlicet septuaginta solidos regalium Valencie, quos omnes et cetera. Renuncio et cetera, et beneficio etiam minore precii et cetera, dando et cetera. Et sic habeatis et cetera, ad dandum et cetera, exceptis militibus atque sanctis, salvo cum [...] dicti domino regi et suis dicti censu, iure, dominio, laudimio et faticha in omnibus et dictis heredibus censu predicto, cum ut in instrumento acquisicionis continetur. Promitens solvere et cetera, ad forum Valencie. Et pro eviccione et cetera, obligo et cetera, me et omnia bona mea et cetera, fide salvitatis ad forum Valencie, dabum Paulum de Sanctopaulo, filium meum, sartorem, Valencie vicinum, et cetera.

Sig-[creu]-num Bernardi Despeluncis, baiuli et cetera, qui, recepto inde laudimio quinque solidos pro servicio fatiche, hanc vendicionem auctoritate que [fungor] firmo in omnibus et concedo, salvo iure dicti domini regis et suorum [...]

Testes, Iacobus de Tremino et Bernardus Ferrarii de Montealbis. Testes sunt firmamenti dicti baiuli, qui firmavit IIII^a kalendas octubris anni prefati, Uguetus [...] et Berenguer de Motar.

35.

1310, agost, 22. València.

Venda d’una casa a la parròquia de Santa Caterina de València feta pel pintor Ferran i la seua dona Guillamona, ciutadans de València, al pintor Bartomeu Llorenç, ciutadà de València, per preu de 1.000 sous.

ARV, Justícia Civil, núm. 67, mà 5.

Cerveró, 1960, pp. 238 i 241; 1963, p. 99.

Sit omnibus notum quod ego, Ferdinandus, depictor, et uxor eius Guillamona, cives Valencie, ambo insimul et uterque nostrorum in solidum, cum hoc presenti publico instrumento vendimus vobis, Bartholomeo Laurentii, depictori, civis eiusdem, presenti et recipienti, et vestris imperpetuum [per] propium, franchum et liberum alodium quasdam domos nostras, sitas et positas in parrochia Sancte Catherine Valencie, prout confrontantur cum domibus vestri, dicti emptoris, et cum domibus Bartholomeum Portell, et de alia parte cum domibus Petri Çarebolleda et cum via publica, pretio videlicet mille solidos regalium Valencie [...].

Sig-[signe notarial]-num Benaveni Benviure, notarii publici Valencie.

36.

1311, febrer, 17. València

Deute de 38 lliures de Jaume Folques, fuster i pintor, i la seua dona Margarida, residents a la parròquia de la Boatella de València, a Domingo de Caselles, germà de la dita Margarida, pel preu d’una casa on habiten a la parròquia de Sant Joan.

ARV, Justícia Civil, núm. 25.

Cerveró, 1960, p. 238.

XIII kalendas marcii. Quod nos, Iacobus Folquesii, fusterius et pictor, et uxor eius Margarite, commorantes in parrochia Boatelle Valencie, recognoscimus debere vobis, Dominico de Caselles, fratri mei dicte Margarite, triginta octo libras, ad solvendum pretium quarundem domorum a celo usque in abisum sitarum in parrochia Sancti Iohannis, in quibus modo habitamus [...].

37.

1311, abril, 17. València.

Marmessoria del pintor Romeu Tallada del testament de Pere Rafart.

ARV, Justícia Civil, núm. 12.

Cerveró, 1960, p. 254.

38.

1311, desembre, 1. València.

Tutoria de Llorenç, Rainer, Felip i Agneta, fills del sastre Llorenç Rainer, difunt, i Agnès, assignada al pintor Andreu Rebolleda, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 12.

Cerveró, 1960, p. 234; 1972, p. 49.¹⁴

Kalendas decembris. Iacobus Bonmacip, iusticie Valencie, ad requisitionem Agnetis, uxoris Laurencii Raynerii, sartoris, quondam, damus et assignamus vos, Andream de Rebolleda, pictorem et Valencie vicinum, in tutorem Laurentio, pupillo, et bonis eiusdem, Raynerii, Philippe et Agneti, adultis, fratibus, filii dictorum coniugum, et bonis adultorum predictorum.

39.

1312, agost, 25. València.

Confessió de Guerau Macià davant el justícia de València que en la dita data Marc de Roures, pintor, va començar l’obra nova dels seus patis, prop de casa seua.

ARV, Justícia Civil, núm. 13, mà 2.

Cerveró, 1960, p. 240.

40.

1314, març, 1. València.

Venda d’una casa a la parròquia de Santa Caterina feta per Andreu Rebolleda, pintor, i la seua dona Felipa, residents en la dita parròquia, a Arnau Espermeu, carnisser, per preu de 1.300 sous.

ARV, Real Cancilleria, núm. 635, f. 71v-72.

Cerveró 1964, p. 91.

[Kalendas marcii.] Andreas de Rebolleda,¹⁵ pictor, et uxor eius Phelipa, comorans in parroquia Sancte Caterine Valencie, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, per nos et cetera vendimus, concedimus, tradimus et quasi tradimus vobis, Arnaldo Spermeu, carnifici, presenti, et vestris in perpetuum quasdam domos francas et liberas, quas habemus in parrochia antedicta infra murum barbacane et murum civitate, sicut confrontatur cum operatorio quod in hunc diem emistis a Bonanato de Rivoulmorum, et cum domibus Raymundi Gasconis, carnificis, et cum corrali Iohannis Ivanyes, pellerii, et cum vallis civitate. Iamdictis et cetera, a celo usque in abissum et cetera, cum solis et cetera, et cum omnibus iuribus et cetera, precio mille et trescentorum solidorum monete regalium Valencie, quos omnes et cetera. Renuncio et cetera, et beneficio et cetera, dantes et cetera. Et sic habeatis et cetera, ad dandum, vendendum et cetera, exceptis militibus atque sanctis, sicut melius et cetera, salvare et cetera, ad forum Valencie. Et [tenemur] de eviccione et cetera, obligantes in solidum omnia bona mea et cetera. Et uxor iurat et cetera, renunciat doti et cetera. Fide Petrum de Rebolleda,¹⁶ patrem mei dicti Andree, pictorem, comorans in dicta parrochia et cetera, quam fidanciam et cetera.

Testes ut supra. Testes sunt firmamenti dicte uxore, que firmavit die et anno quibus supra, Iacobus Comitis, ballistarius, et Iacobus Ferrarii.

41.

1315, març, 2. Lleida.

Reconeixement de Jaume II al seu tresorer Pere Martí que ha pagat al pintor Bernat Gonter 30 sous jaquesos per anar i tornar de Saragossa a Daroca.

ACA, Registre, núm. 299, f. 202.

Sanchis Sivera, 1928, p. 8; 1930, p. 8.

Nos, Iacobus et cetera, [quod] vos, fidelis thesaurarius noster Petrus Martí, ad mandatum nostrum oretemus vobis factum solvistis de peccunia curie nostre quantitates peccunie infrascriptas pro causis inferius expressatis infra menses ianuari et febroarii proxime preteritos, videlicet, pro decem et septem cubicis panni mesclat [...] [...]. Item, solvistis Bernardo Gonter, pictori, triginta solidos iaccensis, quos solvi mandamus pro expensis quos ipsum facere opportuit in reccedendo de villa Daroce [et retornando] ad nos ad civitate Cesarauguste, ad quam ipsum accedere mandamus. [...]. Data Ilerde, VI° nonas marcii anno Domini M° CCC° XIIII°.

42.

1315, setembre, 17. Barcelona.

Notificació de Jaume II al justícia de Daroca de l’ampliació a un any al pintor Bernat Gonter i als seus fiances del termini per pagar als seus creditors.

ACA, Registre, núm. 158, f. 12-12v.

Sanchis Sivera, 1928, p. 8; 1930, p. 8.

Iacobus, fidelibus suis iusticie Daroçe et aliis officialibus nostris ad quos presentes pervenint, salutem et gratiam. Noveritis nos de speciali gracia elongasse magistrum Bernardum Gonterii, pictorem, et debitores ac fideiussores pro eo obligatos et bona eorum a solucione debitorum, quibus tenetur Iacobo de Montefo[...] et quibusdam aliis christianis vicinis Daroce, hinc ad unum anum ac diem confeccionis presentium in antea numerandum, nisi iam alia a dictis debitis per nos extititur elongatus et assecurato primum idonee in posse vestro nisi iam assecuratum sit, quod in fine dicti anni solvat suis creditoribus debita supradicta. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus dictum elongamentum observetis et observari faciatis dicto magistro Bernardo et fideiussoribus pro eo obligatis per tempus predictum, prout superius continentur. Data Barchinona, XV° kalendas octobris anno Domini M° CCC° XV°.

43.

1316. València.

Referència al nomenament del pintor Andreu Rebolleda, veí de València, com a curador dels béns de Bernat, major d’edat i fill del difunt Bernat Ramon de Graus. ¹⁷

ARV, Justícia de València, llibre 19, f. 27v.

Cerveró, 1972, p. 49.

44.

1316, març, 29. València.

Menció del pintor Bernat Guerau.

ARV, Justícia Civil, núm. 15.

Cerveró, 1960, p. 240.

45.

1316, març, 29. València.

Intervenció del pintor Bernat Guerau, ara com a part contractant ara com a testimoni, entre el 29 de març de 1316 i el 12 de setembre de 1320 als llibres del justícia civil de València. ¹⁸

ARV, Justícia Civil, núm. 15 i 29.

Cerveró, 1960, p. 240.

46.

1316, juliol, 10. València.

Manament executori de 2.000 sous fet pel justícia de València a instància del pintor Ferran Peris, fill del també pintor difunt Ferran Peris, contra Jaume Castell, tutor dels fills del dit difunt, els quals el seu pare li deixà en el testament i que corresponen al dot de sa mare Marta.

ARV, Justícia Civil, núm. 73, f. 42v-43.

Cerveró, 1960, p. 245.

Eadem die et anno. L’onrat en Pere Colom, justícia de la ciutat de València en lo civil, a instància e requisició d’en Ferrando Pèriz, pintor, fill que fon d’en Ferrando Pèriz, pintor defunct, mana a·n Jacme Castell, tudor e curador testamentari dels fills e béns del dit en Ferrando, segons que appar de la dita tudoria e cura per lo testament del dit deffunct, lo qual fon feyt per en Francesch Palau, notari, pridie nonas, (retro in prima carta ante in carta / iunii anno presenti), que dins X dies primers vinents e peremptoris li haja pagats duo mil sous reals de València, los quals lo dit en Ferrando li lexà e regonech en lo dit seu testament o codicil per rahó de la dot, la qual la dona na Marta, muller que fon del dit en Ferrando e mare del dit Ferrando, li aportà en temps de númpcies, segons que en la dita carta numpcial, la qual fon feta per en Guillem de Cervià, notari de València, quinto nonas novembris anno Domini M° CCC° XVI°, pus largament és contengut.

Ítem, fon feyt lo dit codicil del difunt damunt dit en poder del dit en Francesch Palau, notari, XIIII° kalendas iulii presenti anni, segons que les dites coses e altres en lo dit testament e codicill són pus largament contengudes, o mostrats béns clars e desembargats e ab títols en los quals la dita exsecució puxa ésser feta o justes rahons perquè fer no u deja, en altra manera que·l dit justícia rehebrà la oferta fahedora dels béns de la dita tudoria e cura passats los dits X dies per lo dit Ferrando Pèriz, pinctor.

47.

1316, juliol, 15. Montalbà.

Carta de Jaume II al seu oficial Bartomeu Safont en què li mana que apresse el justícia de València a pagar al pintor Bernat Gonter el treball d’il·luminar una bíblia i que, després de recuperar-la, li l’envie.

ACA, Registre, núm. 277, f. 215v.¹⁹

Sanchis Sivera, 1928, p. 8; 1930, p. 8.

Iacobus, fideli nostro Bartholomeo Çaffont, de camera nostra, salutem et cetera. Significamus vobis quod nos nuper per aliam literam nostram, quam vobis mittimus cum presenti, scribimus iusticie Valencie vel eius locumtenenti ut satisfaciat incontinenti magistro Bernardo Gonter, pictori, racione cuiusdam viblie nostre quam illuminavit in suo salario competenti et, satisfacto sibi, ipsam vibliam protinus recuperet et vobis tradat per vos nobis mittendam. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus, visis presentibus, presentetis dicto iusticie litteram supradictam et requiratis eum ut incontinenti satisfaciat dicto magistro Bernardo et recuperet dictam vibliam eamque vobis tradat, prout nos sibi mandamus. Vos autem, tradita vobis ipsa viblia, eam in quaternis sicuti nunc stat in premsa bene scrittam ponatis et in pluribus pannis enceratis involutam, sic quod tute portari possit eam nobis protinus transmittatis. Super hiis igitur vos sollicitum et diligentem esse volumus in procurando et mittendo nobis vibliam antedictam. Datum in Montealbo, idus iulii anno Domini M° CCC° XVI°.

48.

1316, agost, 9. Montalbà.

Carta de Jaume II al guardià dels frares menors de Daroca notificant-li que el pintor Bernat Gonter li ha tornat la bíblia que havia d’il·luminar.

ACA, Registre, núm. 277, f. 245.

Sanchis Sivera, 1928, p. 8; 1930, p. 8.

Iacobus, et cetera. Venerabili et religioso guardiano fratrum minorum Daroce, salutem et cetera. Exponuit coram nobis Bernardus Gunterii quod ipse obligaverat se cum instrumento publico tornare in posse vestro bibliam vestram, quam nomine nostro sibi tradideratis ad illuminandum, quamque ipse Bernardus Gonterii nobis tradidit illuminatam. Quare ad instanciam eiusdem Bernardum Gunterii vobis significamus quodquidem Bernardus tradidit nobis bibliam antedictam. In cuius rei testimonium [...] tradi iussimus hanc nostram litteram nostro sigillo munitam, volentes et mandantes vobis [quia instrumentum dicte] obligacionis reddatis eidem. Datum in Montealbo, V idus augusti anno Domini M° CCC° XVI°.

49.

1316, desembre, 8. València.

Tutoria de Ciprés, fill de Marta, vídua de Montesinos Alfons i filla de Domingo de Fontfreda, assignada al pintor Marquet de Roures, ciutadà de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 19, f. 55v.

Cerveró, 1960, p. 250.

[VI idus decembris]. Raymundus Guillermi Catalani, iusticie Valencie, auctoritate et cetera, ad requisitionem Marte, filie quondam Dominici de Fontefrigida, damus et assignamus vos, Marquetum de Roures, pictorem et Valencie civem, in curatorem Ciprés, pupillo, filio naturali dicte Marte et Montesini Alfonsi, defuncti [...]

50.

1317. València.

Reunió del Consell de València, a la qual assisteix el pintor Macià Guerau com a conseller per l’ofici dels freners.

AMV, Manual de Consells.

Sanchis Sivera, 1929, p. 18; 1930, p. 80.²⁰

51.

1317. València.

Declaració del pintor Berenguer Tona davant el justícia civil de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 20.

Cerveró, p. 1960.

52.

1317, març, 29. València.

Deute de 16 lliures de Francesc Morruix, pintor, resident a Campanar, i Pere Peris i la seua dona Òria, residents a la parròquia de Sant Pere de València, al mercader Savila, preu d’un cistell d’indi de golf.

ARV, Notal de Domingo Claramunt, núm. 2.791, f. 7, s.a. 493.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 159; 1912 (2), p. 213; 1914, p. 3; 1928, p. 8; 1930, p. 8.

Cerveró,²¹ 1963, p. 134.

[IIII^a kalendas aprilis]. Francischus Morruç,²² pictor, commorans in Campanario, et Petrus Pèriç,²³ garbellator, et uxor eius Òria,²⁴ comorantes in parroquia Sancti Petri Martiris Valencie, in solidum per nos et cetera confitemur et cetera debere vobis, [...] Çavila, mercatori, civi Valencie, presenti et recipienti, et vestris sexdecim libris monete regalium Valencie [... cistelle] indi de golf quod a vobis emimus et cetera. Renuncio et cetera, persolvere et cetera, tunc sta[nte] et cetera. [...] Et credatur et cetera. Obligamus in solidum nos et omnia bona nostra et cetera, [...] dividende [...] Ego, dicta Òria et cetera, renuncio doti et cetera.

Testes, Bernardus Ferrarii, notarius, et Bartholomeus Ianuarii [...].

53.

1317, abril, 13. València.

Àpoca de 12 lliures signada pel pintor Jaume Folques, ciutadà de València, a Teresa, vídua de Bernat Rovira, habitant de València, pel preu d’una cafissada de vinya a Andarella, en l’horta de València.

ARV, Notal de Domingo Claramunt, núm. 2.791, f. 22v, s.a. 493.

Cerveró, 1963, pp. 100-101.

[I idus aprilis]. Iacobus Folquesii,²⁵ pictor, civis Valencie, scienter per me et cetera confiteor vobis, Teresie, uxor quondam Bernardi Rovira, habitatrici Valencie, presenti et recipienti, et vestris quod solvistis michi voluntate mee numerando omnes illas duodecim libras monete regalium Valencie, pro quibus ego et Margarita, uxor mea, vendimus et alienavimus vobis et vestris imperpetuum unam caficiatam vinee, sitam in termino de Andarella, orte Valencie, cum instrumento per notario infrascripto [ut] in ipso continetur. Et quia et cetera, renuncio et cetera. Ideoque pro me et cetera, absolvo et cetera, dictarum XII [libras ...] facio et cetera, imponendo et cetera, sicut melius et cetera.

Testes, Bartholomeus Ianuarii et Thomasius d’Olit.

54.

1317, setembre, 6. València.

Referència al contracte de germania signat entre el sastre Arnau d’Arenys, veí de València, i Gueraula, filla del pintor Domingo de Montflorit, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 31.

Cerveró, 1960, p. 243.

In Dei nomine et eius gratia. Noverint universi quod nos, Arnaldus d’Areyns, sartor, vicinus Valencia, ex una parte, et Gueralda, filia Dominici de Monte Florito, pictoris et vicini eiusdem, ex altera, tamen ego, dicta Gueralda, de assensu et firmamento dicti patri mei, presens et firmantis, modo tempore nupciarum nostrarum facimus seu contrahimus inter nos fraternitatem seu germaniam inter nos firmiter tenendam et observadam diebus omnibus vite nostre super omnibus bonis nostris[...].

Sig-[signe notarial]-num Luppi de Apraria, notarii publici Valencie.

55.

1318, maig, 7. València.

Referència a la procuració feta per Margarida, dona del pintor Jaume Folques, veí de València, al mercader Domingo Caselles, ciutadà de València i germà seu.

ARV, Justícia Civil, núm. 24.

Cerveró, 1971, p. 32.

Sit omnibus notum quod ego, Margarita, uxor Iacobi Folques, pictoris et vicini Valencie, scienter et ex certa sciencia facio, constituo et ordino procuratorem meum, certum et specialem vos, Dominicum de Caselles, fratem meum, mercatorem et cives Valencie.

56.

1318, maig, 11. València.

Referència al contracte matrimonial signat entre Jaume Folques, pintor, i Margarida Caselles, filla de Pere Caselles, ciutadà de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 23, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 239.

57.

1318, maig, 23. València.

Deute de 21 barcelles de forment de Ramon de Soler, resident a Soternes,²⁶ en l’horta de València, i la seua dona Sanxa al pintor Guillem Martí, resident a Manises.

ARV, Protocol de Guillem Savall, núm. 2.830, s.a. 502.

Cerveró, 1963, p. 121.

Die martis, qua computabatur X° kalendas iunii anno predicto. Raymundus de Solerio, commorans in Soterna, orta Valencie, et eius uxor Sanxa, ambo in solidum confitemur et recognoscimus nos debere vobis, Guillermo Martí, pictori, commoranti in Manizes, presenti, et vestris viginte unam barçellam frumenti boni, pulcri et receptibilis, racione venditionis per nos inde vobis facte certo pretio, quod inde a vobis confitemur habuisse et recepisse numerando ad totam nostram voluntatem. Et quia inde a vobis bene paccati sumus et contenti voluntati nostre, renunciantes [...] peccunia non numerate et non recepte et frumenti predicti vobis non debiti ex causa predicta et doli, promittimus et convenimus vobis uterque nostrum in solidum quod dictas viginti unam barçellam frumenti solvemus vobis vel vos volueritis loco vestri in proximo instante festo sancti Iohannis mensis iunii sine omni dilacione, escusacione et excepcione et absque omni dampno et missione vestri et vestrorum. Et pro hiis complendis obligamus vobis et vestris uterque nostrum in solidum omnia bona nostra et cetera, et renunciamus nove constitucioni et beneficio dividende accionis. Et specialiter ego, dicta Sanxa, iuro per Deum et eius sancta IIII^or Evangelia manibus meis corporaliter tacta quod contra predicta vel aliqua de predictis non venire rationi dotis et sponsalicii mei vel alterius cuiuslibet obligacionis. Immo quod, cum ad hec cerciorata de iure meo a tabellione infrascripto, renuncio doti mee, et sponsalicio, et beneficio Velleyani senatus consulti, et iuri ypothecarum [...] et omni alii iuri et cetera.

Testes, Paschasius de Iacca et Bernardus Feliu, specierii, habitatores Valencie.

58.

1318, maig, 25. València.

Societat d’un any signada entre els pintors Vicent de Nabal, fill del difunt Joan Nabal, habitant de València, i Ramon Pagès, fill del difunt Francesc Pagès, habitant de València.

ARV, Protocol de Guillem Savall, núm. 2.830, s.a. 502.

Cerveró, 1963, pp. 134 i 139.²⁷

Die iovis, que fuit VIII° kalendas iunii anno quo supra.

[Al marge:] paga VI Vincencius.²⁸

Vincencius de Nabal, pictor, filius Iohannis de Nabal, habitatoris Valencie, quondam, et Raimundus de Pagès,²⁹ pictor, filius Francisci Pagès, habitatoris predicte civitatis, quondam, bonis animis et spontaneis voluntatibus, gratis et ex certa sciencia, a presenti die qua hec scribitur carta ad unum annum primum venturum et completum facimus et contrahimus inter nos societatem tenendam et duraturam per annum superius expressatum. Ita inde licet quod quicquid et qua cum nos lucrabimur ac lucrari habere et procaciare poterimus infra dictum annum ex dicto officio seu pro ipso dividamus inter nos medio per medium bene et fideliter, ita quod uterque nostrum habeat suam medietatem integriter. Promittentes alter alteri et nobis adinvicem super predictis erimus alter alteri solliciti, diligentes et intenti ad comodum et utilitatem que nostrorum amborum, et quod de omnibus hiis que lucrari seu procaciare poterimus infra dictum annum reddemus alter alteri bonum, iustum et legale compotum, et dicemus alter alteri de omnibus veritatem et dabimus seu trademus alter alteri medietatem fideliter de omnibus supradictis. Promittimus et alter alteri et nobis adinvicem quo si casus acciderit, quod Deus avertat, quod aliquis nostrum impediretur infra dictum tempus propter infirmitatem vel alia, quod ille qui non fuerit impeditus det et tribuat illi qui fuerit impeditus vel infirmus medietatem fideliter de omnibus hiis que ille qui non fuerit impeditus lucrabiter durante tempore infirmitatis vel impedimenti. Et pro hiis complendis obligamus alter alteri et nobis ad invicem omnia bona nostra et cetera. Et iuramus per Deum et eius sancta IIII^or Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula attendere et cetera.

Testes, Iacobus Riquerii et Iacobus Casenes, habitatores Valencie.

59.

1318, agost, 25. València.

Clam de Francesc Escrivà contra els pintors Pere Arnau i el seu fill Joan Arnau, per dos retaules de drap que li havien de fer per preu de 18 lliures.

ARV, Justícia Civil, núm. 24.

Cerveró, 1960, p. 228.

VIII kalendas setembris. Devant vós, senyor en Jacme Scrivà, justícia de València, proposa clamant en Francesch Scrivà contra en Pere Arnau et Iohannes Arnau, fill d’aquell, pintors, dient en juhí contra aquells que dits Pere et Johan, pintors, convingueren al dit en Francesch, no contrastant una carta entre ells feita, que farien al dit en Francesch II retaules de drap, l’un dels quals haver de longària XV palms, d’amplària VII palms, ço és, lo drap qui està damunt l’altar, e l’altre drap de XII palms de largària et IIII palms e mig d’amplària, de pintura, per preu de XVIII lliures, del qual preu li à pagats L sous [...].

60.

1318, setembre, 18. València.

Venda d’una cafissada de vinya feta per Pere de Sos, hortolà i resident a València, a Arnau Bonet, fuster i resident també a la ciutat, la qual confronta amb una del pintor Marquet en terme de Burjassot, per preu de 64 sous.

ARV, Protocol de Guillem Savall, núm. 2.830, s.a. 502.

61.

1318, setembre, 19. València.

Venda d’una vinya feta per Arnau Lleopart, aluder de València, i la seua dona Caterina a Ponç Mallol, ciutadà de València, per preu de 870 sous, situada a l’Altell, en l’horta de València, la qual afronta amb una altra del pintor Guillem Daví.

ARV, Protocol Guillem Savall, núm. 2.830, s.a. 502.

Arnaldus Leopart, minor dierum, aluderius, et Caterina, uxor eius, comorantes in Valencie in parrochia Sancti Iohannis de Buatella, gratis et ex certa sciencia, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro per nos et nostros, presentes et futuros, vendimus vobis, Ponciano Mayolli, civi Valencie, comoranti in parrochia Sancti Nicholai, et vestris, licet absenti tanquam presenti et notari et cetera, unam cafficiatam vinee cum expleto quod ibi est, et cum arboribus diversorum generum que ibi sunt vel erunt, et aqua ad regandum et cum introitibus et cetera, quam habemus in termino de Alteyl, orta Valencie, et tenemus per Guillermum Mir, civem Valencie, ad censum unius maçmutina iuceffie auri fini et recti pensi solvende annuatim sancti Michaelis mensis septembris presentis et ad laudimium et faticam, ut in instrumento acapiti plenius continetur. Sicut confrontatur predicta vinea quam vobis vendimus cum vinea Guillermi Penella, bassalem in medio, et cum vinea Guillermi Daví, pictoris, et cum cequia de Favara et cum senda que ibi est. Iamdicta itaque cafficiatam vinee cum expleto quod ibi nunc est, et aqua ad regandum et cum introitibus et cetera, et cum omnis iuribus, locis, vocibus, accionibus et racionibus realibus et cetera, sic vobis et vestris vendimus cum precio videlicet octingentorum septuaginta solidos regalium Valencie, quos omnes numerando habuimus et recepimus a Berengario Rovira, cive Valencie, procuratore vestro, qui ipsos tradidit vobis pro vobis et nomine vestro et ad nostram voluntatem [...].

Testes, Pelegrinus d’Areny, Petrus Benet, pelliparius, et Pelegrinus de Cervaria, cives Valencie.

62.

1318, setembre, 23. València.

Àpoca de 14 lliures signada per Jaume Coma, pintor, als marmessors del testament del difunt Bernat Tosquella pels serveis fets al dit difunt.

APPV, Protocol de Joan de Pina, núm. 23.269.

63.

1319, maig, 10. València.

Subhasta d’una casa que pertanyia al difunt Guillem Daví, pintor, a la parròquia de Sant Martí, comprada per Jaume Rossell, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 28, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 236.

64.

1319, juny, 8. València.

Contracte d’aprenentatge de Domingo Llàtzer, fill del difunt Bartomeu, amb el pintor Arnau Bonet, veí de València, durant tres anys.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.627.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 159; 1912 (2), p. 213; 1914, p. 3; 1928, pp. 8-9; 1930, pp. 8-9.

VI idus iunii M CCC XIX. Dominicus Lazari, filius quondam Bartholomei [...], mito et afirmo me vobiscum, Arnaldo Boneti, pictori et vicino Valencie, presenti et recipienti et cum [...] in [...] vestrum ad [...] dictum magisterium vestrum picture, et ad faciendum omnia precepta vestra iusta et honesta secundum [...] posse habet ad tres annos proxime venturos et continue computatos, quod vos racione [...] dictum officium vestrum bene el legaliter mihi docere, et per totum dictum tempus comestu et potu, vestitu et calceatu ut [...] consimilis [...] providere de [...] [...]. Non [...] et cetera. Et si aliquid malum et cetera. Totum aliud et cetera. Et accedatur et cetera. [...] me et omnia bona nostra. Et ad maiorem firmitatem iuro per Deum et cetera, predicta omnia et singula rata et firma habere et cetera. Ad hec et cetera, promito, obligo omnia bona mea.

Testes, Berengarius de Villalva et Petrus Simonis.

65.

1319, juny, 29. València.

Contracte d’afermament de Caterina, filla de Joan Rubió, sastre, i de la seua dona Maria, veïns de Xàtiva, amb el pintor Arnau Bonet, veí de València, durant el temps d’un any, amb una retribució de 20 sous, més el vestit i l’aliment.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.627.

Cerveró, 1963, p. 75.

66.

1319, agost, 10. València.

Acord entre el pintor Pere Mulnar, veí de València, i Bernat Julià i Miquel de Torre, fusters i veïns de València.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.627.

Cerveró, 1963, p. 134.

Petrus Mulnar, pictor et vicinus Valencie, per me et meos promitto et convenio firma et legal stipulatione, vobis, Bernardo Iuliani et Michaele de Turri, fusteriis et vicinis Valencie [...]

67.

1319, agost, 22. València.

Establiment d’una cafissada de terra fet per Llorenç Guinart, capellà de Santa Maria de Calatrava de València, al pintor Ferran Peris, veí de Valencia.

ARV, Justícia Civil, núm. 65, mà 3.

Cerveró, 1960, p. 245.

Sit omnibus notum quod ego, Laurencius Guinart, capellanus capellanie quam nobilis Fernandus Díez pro anima sua instituit in ecclesia Sancte Maria de Calatrava Valencie, dono, stabilo, trado et concedo vobis, Ferdinando Pèriz, pictori, filio Ferdinandi, pictori, vicino Valencie, presenti et recipienti, et vestris in perpetuum unam caficiatam terre ex illa tanquam nudus ad opus dicte capellanie [...]

Sig-[signe notarial]-num Berengarii Scamardi, publici notarii Valencie.

68.

1319, desembre, 3. València.

Arrendament d’un hort situat en l’horta de València fet pel pintor Bononat de Tona, veí de València, a Arnau Guerau, llaurador i veí de València, durant tres anys i per preu de 100 sous anuals.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.627.

Cerveró, 1964, p. 118.

69.

1319, desembre, 9. València.

Préstec de 45 sous d’Arnau Mir, sastre i veí de València, a Jaume Bonet, pintor i veí de València.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.627.

Cerveró, 1963, p. 76.

Iacobus Boneti, pictor et vicinus Valencie, per me et meos confiteor me debere vobis, Arnaldo Mir, sartori et vicino Valencie, quadraginta quinque solidos reales Valencie causa mutui, quod in bone amore facistis in denariis numeratis. Renuntio et cetera.

70.

1320, maig, 9. València.

Referència a la procuradoria del pintor Ramon Pagès de les vídues Bartomeua i Ramona.

ARV, Justícia Civil, núm. 29, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 244.

Raymundus Pagesii, pictor, nomine procuratorio Bartholomee, uxor quondam Raymundi de [...], et Raymunde, uxor Iohannis de Cetina [...].

71.

1320, juliol, 29. València.

Deute de 12 lliures del pintor Bartomeu Llorenç a Pere Marull.

ARV, Justícia Civil, núm. 29, f. 44v.

Cerveró, 1960, p. 241.

72.

1320, setembre, 10. València.

Menció del pintor Bernat Guerau.

ARV, Justícia Civil, núm. 29.

Cerveró, 1960, p. 240.

73.

1321, febrer, 15. València.

Clam de Guillamona contra el seu marit Simó Despuig per haver-se absentat de casa més de deu mesos. Martí Peris, pintor, és el procurador de Simó Despuig.

ARV, Justícia Civil, núm. 2, mà 1.

Cerveró, 1960, pp. 236³⁰ i 246.

XV kalendas marcii. Devant vós, senyor en Pere Celom, tinentloch de l’honrat en Guillem de Manresa, justícia de la ciutat de València en lo civil, proposa clamant en Pere Gerp, procurador de la dona Guillamona, muller d’en Simon Despug, absent de la ciutat de València, contra en Martí Pèriz, pintor, procurador del dit absent, posant en juhí contra aquell dit en Simon Despug, deu mesos són passats e més se absentà de la dita ciutat per anar en les parts de Sicília, dins los quals deu mesos no ha fet sos obs a la dita muller sua, ni a Johaneta, Catalina, Jaume, Simonet e Nicholaueta, fills seus et del dit marit seu.

74.

1321, març, 10. València.

Deute de 16 lliures i mitja, restant de major quantitat, de Francesc Morruix, pintor, i Òria, vídua de Pere Peris, a Bernat de Villasís, mercader de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 29, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 244.

Franciscus Morruix, pictor, et Òria, uxor quondam Petri Pèriç, uterque eorum pro toto condepnantur per iusticiam Arnaldo Mironi, procuratori Bernardi de Villasís, mercatoris Valencie, in sexdecim libras et mediam regalium Valencie, restantibus de maiori quantitate.

75.

1321, març, 28. València.

Deute de 13 lliures i mitja de Jaume Peregrí i la seua muller Guillamona i Francesc Marco, pintor, veïns de València, a Pere de Pals, mercader de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 30, f. 27.

Cerveró, 1960, p. 242.

Iacobus Peregrini et uxor eius Guillamona, et Franciscus Marcho, pictor, vicini Valencie, quisque eorum pro toto comdepnantur per iustitiam Arnaldo Mulnerii, procuratori Petri de Pals, mercatoris Valencie, in tresdecim libras et dimidia regalium Valencie.

76.

1321, maig, 15. València.

Deute de 15 sous del pintor Andreu Sarrebolleda al draper Jaume d’Orca, de preu de draps.

ARV, Justícia Civil, núm. 35, mà 3.

Cerveró, 1971, p. 30.

Andreas Çarebolleda, pictor, obligavit se sub pena quarti Iacobo d’Orcha, draperio, in XV solidos regalium Valencie, qui debentur racione pannorum, solvendis hinc ad unum mensem proximum venientem.

77.

1321, juliol, 20. València.

Testimoni del pintor Andreu Sarrebolleda en el procés de Ramon Sanç davant el justícia civil de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 1, mà VI.

Cerveró, 1960, p. 234.

78.

1321, agost, 18. València.

Testimoni del pintor Ramon Lorani en el document de procuració que Jaumeta, vídua de Ramon de Girona, ciutadà de València, fa a Sebastià d’Alanga, notari de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 6, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 117.

79.

1321, setembre, 14. València.

Delegació feta pel justícia civil de València a Ramon Satorre, fuster, i Romeu Tallada, pintor, per determinar en la qüestió que hi ha entre Jaume Folques, pintor, i Ramon Fortea, curador de Bernat Amat, fill de Miquel Amat, per raó de l’afermament que el dit curador feu de Bernat amb el dit pintor.

ARV, Justícia de València, núm. 14.

Cerveró, 1972, p. 53.

XVIII calendas octobris. Nós, n’Arnau Çafont, justícia de Valencia, per autoritat de la qual usam e de volentat e consentiment de les parts dejús scrites, delegam e assignam vós, en Ramon Çatorre, fuster, e en Romeu Taylada, pintor, vehins de Valencia, en conexedors e determinadors de la qüestió que és ho espera ésser entre en Jacme Folques, pintor, de la una part, e en Ramon Fortea, curador testamentari de Bernar Amat, adult, fill qui fo d’en Michel Amat, de la altra part, per rahon de l’affirmament que·l dit curador feu d’aquell Bernat ad lo dit Jacme Folques a cert temps, lo servey que·l dit Bernat és tengut fer segons que·s diu per lo dit affirmament al dit Jacme Folques. Axí que, les parts apellades, la dita qüestió ojats e aquella per sumària cognició determinets. Data Valencie.

80.

1321, setembre, 14. València.

Venda d’una casa feta per Maria, vídua d’Arnau Peris, com a hereva del seu marit, a Bernat d’Olzinelles, pintor, i a la seua muller Francina, residents a la parròquia de Sant Joan de la Boatella de València, per preu de 1.070 sous.

ARV, Justícia Civil, núm. 18, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 244.

Ego, Maria, uxor quondam Arnaldi Pèriç heresque universalis bonii ipsius, vendo vobis, Bernardo de Olzinelles, pictori, licet absentem tanquam presentem, et Francisne, uxor vestre, commorantibus in parrochia Sancti Iohanis Boatelle Valencie, inperpetuum quasdam domos sitas in parrochia supradicta, videlicet mille et septuaginta solidos regalium Valencie. Sig-[signe notarial]-num Petri de Acrimonte, notarii publici Valencie.

81.

1321, setembe, 16. València.

Testimoni del pintor Domingo Montflorit,³¹ en un procés davant el justícia de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 1, mà 6.

Ceveró, 1960, p. 243.

82.

1321, novembe, 17. València.

Deute de 47 lliures i 6 diners per raó d’una comanda del pintor Jaume Folques a Guillem de Manresa,³² resident a Massanassa, en l’horta de València.

ARV, Justícia Civil, núm, 30, f. 63.

Cerveró, 1960, p. 239.

Iacobus Folques, pictor, ex confesione sua condepnatur per iusticiam Bernardi Crexelli, procuratori Guillelmi de Minorisa, commorantis in Maçanasa, orta Valencie, in quadraginta VII libras, VI denarios regalium Valencie, quae debentur racione comande.

83.

1322, maig, 7. València.

Menció de Guillamona, dona de Simó Despuig, pintor, als llibres del justícia civil de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 7, f. 13.

Cerveró, 1960, p. 236.

84.

1322, maig, 27. València.

Empara d’un camp d’alfalç de Jaume Folques, pintor, feta pel saig de la cort del justícia civil de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 7.

Cerveró, 1963, p. 101.

Johan Domínguez, saig de la cort, dix que per manament del justícia, a instància d’en Bernat Pujol, havia emparat un camp d’alfafeç, lo qual és sitiat prop la terra d’en Riquer, e lo qual és d’en Jacme Folques, pintor, e lo qual alfaç n’Oliver Costa e en Ferrer Oliver havien comprat, segons que·s dehia. Et en senyal d’empara posà-y una creu.

85.

1322, juny, 12. València.

Posada a la venda d’una cota i dos bacins del pintor Roig feta pel justícia de València.

ARV, Justícia de València, núm. 9, f. 78.

Cerveró, 1972, p. 51.

1322, pridie idus iunii. Roig, pintor, vehí de València, liurà e féu córrer e vendre segons fur de València per Berenguer Colomer, corredor, una cota blava listada ab lista groga e cendal vermell e II bacins, la primera gran pla e l’altre poquet redut.

86.

1322, juliol, 15. València.

Deute del pintor Pere de Rives, veí de València, a un mercader de 8 càrregues de raïm.

ARV, Notal de Salvador Vich, núm. 2.837.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 9; 1930, p. 9.

87.

1322, octubre, 10 i 15. València.

Testimonis dels pintors Berenguer Llàtzer, veí de València, Pere de Roures i Blai de Roures, ambdós fills del difunt Marc de Roures, pintor i veí de València, en un procés davant del justícia civil de València sobre la majoria d’edat de Francesc de Roures.

ARV, Justícia Civil, núm. 6, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 112; 1964, p. 99 i 100.

En Berenguer Làcer, pintor e vehí de València, testimoni, jura. Interrogat sobre lo dit capítol contengut en la demanda, dix ésser ver que lo dit en Francesch de Roures ha e pot aver XX anys et pus, per ço com ell, testimoni, ara fa XVI anys poch més ho menys vench en lo vehinat on lo pare e la mare del dit Francesch estaven, ço és, lo carrer de la Freneria de Valencia, e fon aquí mès ab mestre per apendre lo mester de pintar, ço és, ab en Bartholomeu Lorenç, pintor.

[...]

En Pere de Roures, fill que fo d’en Marcho de Roures, pintor, vehí de València, diu que com lo dit en Francesch de Roures sia pervengut a perfecta edad de XX anys e de pus. Interrogat que com ho sap, dix que per ço com ell, testimoni, fo present al naiximent del dit Francesch, qui nasché a II mesos poch més o meyns aprés que en March de Roures, frare seu, ach presa la muller que ara ha, e pres-la en lo mes de giner del any mil CCC I. E axí mateix, ell, testimoni, ho ha vist e reconegut en lo kalendari de la carta nupcial de la dona na Barcelona, cunyada d’ell, testimoni, e muller del dit en March de Roures, la qual carta dix que fon feyta per en Bernat de Narbona, çaenrere notari de València, XVIII kalendas ianuarii anno Domini millesimo CCC primo.

Interrogat de parentesch, e dix que lo dit en Francesch e ell, testimoni, són germans de un pare e una mare, més per ço no y diria sinó veritat.

[...]

En Blay de Roures,³³ pintor, fill qui fo d’en March de Roures, testimoni, interrogat sobre lo dit capítol contengut en la dita demanda, e dix que ell, testimoni, e lo dit Francesch de Roures són germans fills de un pare e de una mare.

88.

1324, novembre, 12. València.

Testimoni de Barcelona, vídua del pintor Marc de Roures, en el procés instat per Domingo Soler contra

Esclaramunda, dona del notari Nicolau Despuig.

ARV, Justícia Civil, núm, 15, f. 4v.

Cerveró, 1964, p. 100.

89.

1325, abril, 4. València.

Deute de 15 sous i 6 diners per 7 alnes de drap de Bononat de Tona, pintor, i Jaume de Castro, fuster, al mercader Pere Esteve de Llemotges, draper de València.

ARV, Protocol d’Aparici Lapart, núm. 2.855, s.a. 507.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 9; 1930, p. 9.

Cerveró, 1964, p. 118.

Pridie nonas aprilis die iovis. Bononatus de Thona,³⁴ pictor, et Iacobus de Castro,³⁵ [fusterius,] in solidum confitemur [debere vobis,] Petro Stephani de Limocitis, civi et draperio Valencie, presenti, et [Berengario Martí, iuniori,] socio vestro, absenti et cetera, et notario et cetera, vel alteri vestri [...] et quindecim solidos et sex denarios regalium Valencie, racione et precio septem alnarum [...] quem a vobis [...] ad opus Romeo Gonçalves, filii [...] Moye, ad racionem viginti sex solidos quamlibet alnam [...] solvere vestre voluntati et cetera, sine omni dilacione et cetera, dampnum [...] et cetera, fide credatur et cetera. Obligamus in solidum et notario et cetera, omnia bona nostra et cetera. Renunciamus super [...] benefficio dividende accionis et cetera. Testes, Dominicus de Casellis et Guillermus Genoerii, mercator.

90.

1325, maig 16. València.

Testament de Pere Oller, llaurador i veí de València, en el qual nomena marmessors seus Ponç Carbonell, pintor, i Maimó Ros, sastre, ciutadans de València.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm. 2.855, s.a. 507.

Cerveró, 1963, p. 80.

XVII° kalendas iunii die iovis. Cum omnia mundana et cetera. Idcirco in Dei nomine et eius gratia, ego, Petrus Ollerii, laborator et vicinis Valencie, gravi egritudine detentus de qua mori timeo, tamen in meo bono et perfecto sensu et memoria integra et firma, loquela et manifesta existens, meum facio, condo et ordino testamentum, in quo pono et eligo manimissores meos atque exsequtores Poncium Carbonelli, pictorem, et Maymonum Ros, sartorem, cives Valencie, quibus dono et concedo plenum posse, licenciam et auctoritatem fecendi et cetera, omnia bona et iura mea eaque vendendi et cetera, dande et cetera, auctoritate eorum et cetera. Et hoc faciant et cetera, absque dampno et cetera. Primo, volo et mando omnia debita mea et omnes iniurias meas, in quibus alicui vel aliquibus tenere et [steti] in aliquo obligatus, solvi et restitui de plano ad noticiam dictorum manumissorum meorum. Et [confesim] quod omnia bona que ego et Bartholomeua, uxore mea, habemus sunt comuna et mediatim inter nos racione fraternitatis et germanie facte et contracte inter nos tempore nupciarum nostrarum. Et eligo sepulturam meam in cimeterio Sancti Andree Valencie. Et accepio michi et anima mea quadringentos solidos regalium Valencie, de quibus volo et mando meam sepulturam fieri bone et decenter ad noticiam dictorum manumissorum meorum. Item, dimitto cuilibet operi ecclesie parrochialium Valencie duodecim denarios. Item, [...] bacino pauperum verecundancium eorum duodecim denarios. Item, volo et mando omni [trencentarum] missarum celebrari pro anima mea in eclesia Sancti Andree predicta. Item, dimito [...] equis partibus inter eos. Item, dimito Caterine, filie dicti [...], viginti solidos. Item, dimito cuilibet dictorum manumissorum meorum pro laboribus presentis manumissorie decem solidos. Item, dimito Geraldo Ollerii, fratri meo, ad opus vestitu triginta solidos. Item, dimito duobus filiis Marchi Solerii, mutis, viginti solidos equibus partibus inter eos. Item, dimito cuidam filie Iacobi Ollerii, fratris mei, defuncti, viginti solidos. Item, dimito Bernardo Ollerii, secco, decem solidos. Item, meam sepulturam per acta laxiisque predictis completis siquid est dictis CCCC solidos super [aliter] volo et mando dari, dividi et distribui amore Dei pro anima mea in piis causis et locis ad noticiam dictorum manumissorum meorum. Cetera vero bona et iura mea sedencia et movencia michi pertinencia ubique dimito Bartholomeve, uxori mee, et ipsam in hiis heredem meam constituo universalem. Hoc est meum ultimum testamentum et cetera.

Testes fuerunt et cetera Arnaldus Rubei, Matheus de Perearnau, Bernardus Perpiniani et Macianus Alberti.

91.

1325, agost, 23. València.

Àpoca signada per Macià Guerau, pintor, i la seua dona Maria per la venda d’unes terres a València.

AHN³⁶

Viñaza, vol. I, 1889, p. 72.

Alcahalí,³⁷ 1897, p. 147.

Sanchis Sivera,³⁸ 1912 (1), p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; p. 36, 1928, p. 10; 1930, p. 10, 1930 (1).

92.

1325, setembre, 1. València.

Referència a una venda de llenços feta pel pintor Macià de Guerau. ³⁹

Alcahalí, 1897, p. 135.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1930 (1), p. 36.⁴⁰

93.

1326, febrer, 19. València.

Testimoni de Pere de Roures, pintor, en el plet entre Guillem Rabassa i Ponç de Safranca.

ARV, Justícia Civil, núm. 15, mà 34.

Cerveró, 1960, p. 252.

94.

1326. maig, 13. València.

Contracte de dida signat per Maria, vídua de Pere Robiols, amb el pintor Jaume Benet, veí de València, per alletar la seua filla Mateua.

ARV, Notal, núm. 2.873.⁴¹

Cerveró, 1963, p. 76.

III idus madii. Maria, uxor Petri Robiols, defuncti, scienter mito et afirmo me in vos, Iacobo Boneti, pictore et vicino Valentie, in nutricem vestram ad lactandum et nutriendum Matheua, filiam vestram, et ad faciendum omnia precepta vestra, et tempore hic ad unnum annum primum venturum et ad maius tempus de dicta Matheua fuerit lactanda. Et vos teneamini dare michi pro mea solidata quadraginta solidos regalis Valentie et unam mazmutinam, quindecim solidos, et duas camisas et duas savenas et comextum et potum ut mea consimilis interes.

95.

1326, juny, 25. València.

Àpoca de 115 sous i 9 diners signada pel pintor Pere de Roures, veí de València, a Antoni Peris, cambrer del noble Bernat de Sarrià, per una tela de cuir amb esmalts, colors i argent per al dit noble.

ARV, Notal, núm. 2.873.⁴²

Cerveró, 1964, pp. 100-101.

1326, VII kalendas iulii. Petrus Roures, pictor et vicinus Valencie, scienter confiteor vobis, Anthonio Petri, cambrerio nobilis Bernardi de Sariano, presenti, et vestris quod dedistis et deliberastis michi et ego a vobis habui et recepti numerando centum quindecim solidos, novem denariis regalium Valencie, videlicet, pro quadam tella cuyrenus cum esmaltis, septuaginta duos solidos, et pro coloribus et argenteo, quadraginta tres solidos et novem denariis, que ad opus dicte nobili Bernardi de Sarriano emistis.

Testes, Petrus Delesquarra et Iacobus Ferdinandi.

96.

1326, octubre, 27. València.

Referència al testimoni del pintor Andreu Querol en la procuració de Guerau Oller, veí de València, feta a Pere Mateu, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 18, mà 4.

Cerveró, 1960, p. 247.

97.

1327. València.

Àpoca de 800 sous signada pel pintor Andreu Querol, veí de València, a la seua dona Monsona, filla de Domingo de Falcs,⁴³ per raó del seu dot.

ARV, Notal, núm. 2.873.⁴⁴

Cerveró, 1964, p. 86.

Andreas Querol, pictor et vicinus Valencie, scienter confiteor vobis, Monsone, uxor mee filieque quondam Dominici de Falex, presenti, et vestris quod solvistis michi voluntati mee omnes illos octingentos solidos monete regalium Valencie, quos vos michi promisistis dare in dote et pro dote vestra, ut in instrumento vestro dotali presenti die et anno facto per notarium infrascriptum.

98.

1327, febrer, 10. València.

Àpoca de 200 sous signada pel pintor Macià Albert, veí de València, del preu d’un solar que havia venut.

ARV, Notal d’Aparici Lapart, núm 10.408.

Sanchis Sivera, 1912 (1), p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 10; 1930, p. 10.

IIII idus februarii. Macianus Alberti, pictor et vicinus Valenctie [...] patuum domorum [...].

99.

1327, juny, 30. València.

Venda efectuada per Bononat Martínez, mestre de pintura al blanc i habitant de Manises, a Joan Eiximeno, sastre i veí de València, de totes les seues pertinences de pintura al blanc.

ARV, Notal, núm. 2.873.⁴⁵

Cerveró, 1963, p. 122.

Bononatus Martíneç, magister operis albe pictor, habitator Manizes, scienter vendo et concedo vobis, Iohanni Eximeno, sartori, vicino Valencie, presenti et cetera, totum pertinentium que opus albura et picture ego, domino concedente, [...].

100.

1328. València.

Compromís dels pintors Andreu Sarrebolleda i Gonçal, veïns de València, de pintar a Eiximén Llopis de Rufer, alcaid de la Vall d’Almonesid, 109 escuts amb les armes de Luna, a raó de 4 sous, 8 diners la peça.

ARV, notari desconegut.⁴⁶

Sanchis Sivera, 1928, p. 10; 1930, p. 10.

Andreas Çarabolleda et Gondiçalbus [...] pictores, vicini Valencie, consulte promitimus et cetera vobis, Exemino Lòpiz de Rufer, militi, alcaido Vallis d’Almonezyr, presenti, et vestris, et aliame dicti vallis et notario et cetera, et vestris quod hinc ad kalendas mensis septembris proxime et cetera dabimus vobis et dare teneamur intus civitatem Valencie C et IX scutos de matzem pictatos cum signo de Luna, bonos incuyraçatos, coreo de paratge, et guarnits et paratos cum coreo bono dandi et recipiendi. Vos enim detis nobis et dare teneamini pro precio dictorum scutorum, pro quolibet scut IIII solidos et VIII denarios regalium Valencie, de quibus confitemur a vobis habuisse pro [...] et pacca XC solidos. Et quia et cetera renunciamus [...] Et totum residuum solveritis [...] incontinenti cum vobis deliberaverimus dictus scutos. Etiam hec attendere et complere promittimus sub pena V solidorum regalium pro qualibet die ultra terminum dandorum medietatem vobis et aliam domino regi et si forte prope dictis a vobis complendis dampnum et cetera. Et credatur et cetera, obligo et cetera. Renuncio dividendarum et cetera, ad hec et cetera, sub dicta pena et in dicta [...].

Testes, Franciscus Descanç, Petrus Pelegrí et Thomas [...].

101.

1328, maig, 28. València.

Notícia de la donació d’una casa al barri de la Freneria, en la parròquia de Santa Caterina de València, que el pintor Bartomeu Llorenç i la seua dona Guillemona fan al seu fill Llorenç, amb motiu del seu matrimoni amb Miquela, filla de l’escuder Guerau.

ARV, Justícia Civil, núm, 89.

Cerveró, 1960, p. 241.

102.

1328, setembre, 19. València.

Referència a l’inventari del taller del pintor Bartomeu Llorenç, amb escuts i adargues pintades. ⁴⁷

ARV, Justícia Civil, núm. 25, mà 2, f. 20.

Cerveró, 1960, p. 241.

Inventari de son obrador.

Primerament, un scut gran ab roses e pexines. Ítem, un altre scut ab senyal de Muntesa. Ítem, altre scut ab senyal de Castell. Ítem, altre scut ab senyal de Soler. Ítem, altre scut ab barres. Ítem, altre scut ab senyal de garbes de forment. Dues adargues ab senyal de Castell. Ítem, una altra adarga pinta d’or ab senyal de Castell. Ítem, un scut vert ab barres verts et d’aur. Ítem, un scut pintat ab un cavaller. Ítem, un scudet poch daurat. Ítem, dos scuts argentats.

103.

1328, novembre, 11. València.

Contracte de mitgeria d’una vinya fet pel pintor Andreu Sarrebolleda, veí de València, a Bartomeu Aragonès, de la parròquia de Sant Salvador.

ARV, notari desconegut.⁴⁸

Sanchis Sivera, 1928, p. 10; 1930, p. 10.

1328, III idus novembris. Andreas Çarabolleda, pictor, vicinus Valencie, consulte et cetera, dono ad laborandum ad medias vobis, Bartholomeo Aragonès, commoranti in parrochia Sancti Salvatoris [...]

104.

1328, novembre, 19. València.

Testimonis Andreu Querol i Ramon Pagès, pintors de València, de la procuració feta per Miquela, filla de Bernat Alegre, abans veí de València, a Bernat Aguiló, notari de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 33.

Cerveró, 1960, p. 247.

1328, XIII kalendas decembris.

Testes huius rei sunt Andreas Queroli et Raymundus Pagesii, pictores Valencie.

105.

1330, febrer, 1. València.

Préstec de 12 lliures de Bernat Grifeu, paraire, a Salvador de Roda, il·luminador de llibres, habitant de València, i la seua muller Guillamona.

ARV, Justícia Civil, núm. 74, mà 2.

Cerveró, 1964, p. 98.

1330, kalendas februari. Noverint universi quod nos, Salvador de Roda, illuminator librorum, habitator Valencie, et uxor eius Guillamona, ambo simul et in solidum confitemur vobis, Bernardo Grifeu, paratori pannorum, nos debere vobis duodecim librarum quos nobis bono amore confessione predicte [...]

106.

1330, abril, 16. València.

Àpoca de 150 sous signada pel pintor Bernat Llobera, veí de València, com a curador de Bernat Duran, adult, fill del difunt Berenguer Duran, a Pere de Cervera, ciutadà de València, curador testamentari d’Arnau, hereu d’Arnau Duran, peller i veí de València, els quals 150 sous Arnau Duran havia llegat al dit Bernat Duran.

ARV, Protocol, núm. 2.⁴⁹

Cerveró, 1963, p. 113.

Bernardus Lobera, pictor et vicinus Valencie, scienter, ut curator datus et assignatus per curiam Valencie, videlizet, per Berengarius de Ripullo, iusticia Valencie in civilibus, Bernardi Durandi, adulto, filio quondam Berengarii Duranti, defuncti, ut de dicta cura constat per publicum instrumentum factum per Petrum de Acrimonte, notarium publicum Valencie, auctoritate eiusdem per Iacobo Scribe clausique ac subsignatum per Raimundo de Ponte, notario Valencie, loco dicti Petri de Acrimonte, VI idus marcii anno Domini MCCCXXIX, ut in ipso continetur, confiteor vobis, Petro de Cervaria, civis Valencie, tutori et curatori testamentario Arnaldi, filii pupilli ac heredis universalis dicti Arnaldi Durandi, pellerii et vicini Valencie, quod dedistis et deliberastis michi illos centum quinquaginta solidos monete regalium Valencie, quos dictus Arnaldus Durandus in suo ultimo testamento legavit iamdicto Bernardom adulto, ut in ipso continetur.

107.

1330, abril, 28. València.

Referència a la curadoria dels fills del difunt Berenguer Rainer,⁵⁰ assignada pel justícia civil de València al seu germà Bernat Rainer, il·luminador de llibres i habitant de València.

ARV, Protocol, núm. 2.⁵¹

Cerveró, 1964, p. 91.

1330, IIII kalendas madii. Bernardus Raynerii, illuminator librorum, habitator Valencie, curator datus et asignatus per curia Valencie, filiis quondam Berengarii Raynerii, fratis eius.

108.

1330, maig, 30. València.

Testimoni Pere Peregrí, pintor de València, en el contracte de lloguer d’una casa.

ARV, Protocol de Joan Sabata, núm. 2.758.⁵²

Cerveró, 1963, p. 142.

Thomasius de Fenolleres, civis Valencie, de certa sciencia loco suum ad loguerium trado vobis, Tode Martíniç, uxor quondam Raymundi Durfort, olim vicini Turoli, defuncto, presenti et cetera, a prima die mensis iunii proximi futuri usque ad tres annos proximi subseguentes et cetera, quasdas domos meas sitas in Ferreria Valencie, in quo sunt duo operatorio [...].

Testes, Pere Pelegrí, pictor, et Guillelmus Periconi, çabatarius Valencie.

109.

1330, desembre, 14. València.

Deute de 23 sous i 6 diners del pintor Bartomeu Llorenç, veí de València, a Bernat Reixa, draper.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 3, mà 2.

Cerveró, 1963, p. 118.

Bertomeu Lorenç, pictor, vehí de València, per confesió sua, condempnat per justícia a n’Esteve de Mur, procurador d’en Bernat Rexa, draper, ab carta pública feyta [...].

110.

1331. València.

Notícies dels treballs d’ornamentació i pintura de caixes i cortines fets pel pintor Miquel de Pere, resident a València.

APPV⁵³

Viñaza, vol. I, 1889, pp. 114 i 130.

Alcahalí, 1897, p. 236.

Sanchis Sivera, 1912 (1),⁵⁴ p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 11; 1930, p. 11.

111.

1331, gener, 26. València.

Deute de 152 sous del pintor Marc de Roures, menor, al metge Bernat de la Grassa.

ARV, Justícia Civil, núm. 36.

Cerveró, 1960, p. 250.

Marchus de Roures, pictor, minor dierum et vicinus Valencie, sua propia confessione condepmnatur per iusticiam antedictum Iacobo Spanyol, apothecario, procuratori magnifici Bernardi de la Grassa, medicus, ut aparet per quodam publicum instrumentum confectum per Iohanem de Pina, publicum notarium Valencie, septimo kalendas februarii anno Domini millesimo CCCXXX, in centum quinquaginta duabus solidos.

112.

1331, febrer, 19. València.

Testimoni del pintor Macià Guerau⁵⁵ en l’àpoca signada per Aclarefi, jueu de València.

ARV, Protocol Joan Saballa, núm. 10.413.⁵⁶

Cerveró, 1963, p. 103.

113.

1331, juny. València

Referència a una venda feta pel pintor Marc de Roures, veí de València, i la seua dona Barcelona, amb esment del pintor Miquel de Pere, veí també de València.

AHN⁵⁷

Viñaza, vol. I, 1889, p. 130.

Alcahalí, 1897, p. 286.

Sanchis Sivera, 1912 (1),⁵⁸ p. 160; 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 10; 1930, p. 10.

114.

1331, agost, 17. València.

Referència en un procés del justícia civil de València a Andreu Sarrebolleda, pintor, com a posseïdor dels béns de Pere Sarrebolleda, pare seu difunt.

ARV, Justícia Civil, núm. 28, mà 5.

Cerveró, 1960, p. 234.

XVI kalendas septembris. [...] fill d’en Pere Çaraboleda, defunt, axí com a detenidor e posehidor dels béns del dit pare seu [...].

115.

1331, novembre, 23. València.

Testimoni del pintor Gil Sanlleí,⁵⁹ veí de Tortosa, en la procuració feta per Berenguer Dalmau, fill i hereu de Bernat Dalmau, a Pere de Fraga, notari de Valencia.

ARV, Justícia Civil, núm. 33, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 252.

116.

1332, març, 1. València.

Obligació contreta pel pintor Bartomeu Llorenç, veí de València, de fer i pintar 12 escuts i 12 selles per al comte de Terranova.

ARV, Justícia Civil, núm. 30, f. 2v.

Cerveró, 1960, p. 241.

[VII nonas marcii]. En Berthomeu Lorenç, pintor, vehí de València, s’obliga a en Rodrigo Lançol, justícia de la ciutat de València en lo civil, que ell aurà feyts dotce selles et dotce scuts, les selles tyrenyes et els scuts pintats, et un scut ab fulla d’or, los quals scuts et selles són a obs del comte de Terranova, segons que entre ells fon feyta conveniença, ço és a saber, d’ací al dia de Rams primer vinient, en pena de X lliures pagadores en aquesta manera, ço és [...].

117.

1332, maig, 28. València.

Deute de 19 sous del pintor Bartomeu Llorenç, menor i veí de València, a Guillem Genta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 3, mà 2.

Cerveró, 1963, p. 118.

[Quinque kalendas iunii].

Bertomeu Lorens, menor de dies, pintor, vehí de València, per confesió sua condempnat per justícia a·n Guillem Figueres, procurador d’en Guillem Genta, ab carta pública feyta per en Bernat Pontons, notari de València, en XIX sous.

118.

1332, juliol, 20. València.

Petició al justícia de Maria, vídua de Joan Saragossà,⁶⁰ d’un curador per a la seua germana Bartomeua, vídua de Bartomeu de Molina, tot presentant el pintor Guillem Martí com a curador suficient.

ARV, Justícia Civil, núm. 33.

Cerveró, 1960, p. 242.

119.

1332, agost, 15. València.

Testimoni de Bernat Miquel, pintor, de la venda feta per Ramon Girvàs i la seua dona Marieta a Ponç Llarguet d’una casa i un corral, situats prop de l’hospital de Sant Guillem de València.

ACV, Pergamí, núm. 6.630.

Cerveró, 1960, p. 242.

Olmos, 1961, p. 223, núm. 1.879.

120.

1332, octubre, 21. València.

Referència a la procuració feta per Bartomeu Llorenç, fill del pintor Bartomeu Llorenç, veí de Valencia, al també pintor Pere de Roures, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 36.

Cerveró, 1960, pp. 241 i 252.

Barthomeus Laurencii, filius Bartholomei Laurencii, pictoris, vicini Valencie, procurator Petri de Roures, pictoris, vicini eiusdem [...].

121.

1332.

Deute de 14 sous del pintor Blai de Roures, veí de València, a Antoni Claramunt, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 3, mà 5.

Cerveró, 1964, p. 99.

Blai Roures, pintor, vehí de València, per confesió sua condempnat per justícia a n’Anthoni Claramunt, vehí de València, en XIIII sous que li deu. [...] Die III idus ianuarii M CCC XXX, compareix lo dit Anthoni Claramunt, féu reclam de VII sous, III diners.

122.

1333, febrer, 16. València.

Clam de Pere del Pont, procurador del pintor Pere Galindo, veí de Xàtiva, contra Berenguerona de Sarrià, filla del noble Bernat de Sarrià, per un deute de 100 sous.

ARV, Justícia Civil, núm. 41, mà 1.

Cerveró, 1960, p. 239.

XIV kalendas marcii. Pere del Pont, dién-se procurador d’en Pere Galindo, pintor, vehí de Xàtiva, havia anat citar la dona na Berengona de Sarrià, filla del noble en Bernat de Sarrià, que ans cort pasada del dit dia fos et comparegués devant ell proveeser una condepnació de pena de quart de aquells cents sous, los quals lo dit en Pere del Pont afermà al dit en Pere Galindo ésser deguts per la dita dona.

123.

1333, abril, 12. València.

Deute de 13 sous i 7 diners del cens d’una vinya del pintor Macià Guerau, major, procurador de la seua muller Maria, a Ramon i Miquel Munyoç.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

[II] idus aprilis anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Macià Guerau, pintor, major de dies, procurador constituyt de na Maria, muller sua [per carta pública] feta per en Miquel [...], notari de València, IIII° idus aprilis anno Domini M° [CCC°] XXX° I, condempnat per justícia a·n Ramon [...] e en Miquel [Munyoç, àlias de Poble] en XIII sous, VII dinés que [li deu] per sens de vinya, a pagar a X dies proximi.

124.

1333, maig, 15. València.

Deute de 34 sous i 6 diners d’un cens de vinyes i terra del pintor Simó Peris, veí de València, a Garcia Llopis, mestre de Calatrava.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

Die sabati idus madii anno idem. Simon Pèriç, pintor, vehí de València, per confessió sua s’obliga en pena del quart a·n Johan Domingues, substituyt de n’Àlvar Garcia, alcayt de Xilvella e procurador de l’honrat religiós frare Garcia Lòpiç, per la gràcia de Déu [maestre] de Calatrava, ab carta pública feyta per en Berenguer d’Agramunt, [notari, data a] IIII° idus ianuarii anno Domini M° CCC° XXX° primo, en XXXXIIII sous, VI diners que li deu per sens de vinyes e terra. Pagar a X dies proximi. Et açò obliga sos béns.

125.

1333, juny, 8. València.

Deute de 35 sous i 6 diners del cens d’una casa del pintor Francesc Llagostera, veí de València, a Francesc de Claramunt.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

Cerveró, 1963, p. 112.

Die martis VI° idus iunii anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Francesch Lagostera, pintor, vehí de Valencia, per conffessió sua condepnat per justícia a·n Pere Malet, procurador d’en Francesch de Claramunt, ab carta pública feyta per en Guillem Compte, notari de València, XIIII kalendas iunii anno Domini M° CCC° XXX° III°, en XXXV sous, VI diners que li deu per sens de unes cases. Pagar a X dies proximi. Die martis [XI] kalendas novembris anno Domini M° CCC° XXX° III°, comparech lo dit Pere Mallet, procurador dit, e feu reebut de tot lo dit diner.

126.

1333, juny, 9. València.

Deute de 19 sous del pintor Bartomeu Llorenç, menor i veí de València, a Guillem Gener.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

Cerveró, 1963, p. 118.

Die mercuri V° idus iunii anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Berthomeu Lorens, pintor, menor de dies, vehín de València, per conffessió sua condempnat per justicía a·n Guillem Figueres, procurador d’en Guillem Jener e de la muller de aquell, na Catalina, ab carta pública feyta per en Bernat de Pontons, notari de València, V° kalendas iulii anno Domini M° CCC° XXX° secundo, en XIX sous que li deu per cens. Pagar a X dies. Si dóna fermanca que pach a sancta Maria del mes d’agost proximi. Die iovis XV° kalendas iulii anno quo supra, comparech lo dit Berthomeu Lorenç davant lo dit justícia e dóna fermança Berthomeu Lorenç, pare seu, qui per predictis bona sua obligavit.

127.

1333, juliol, 1. València.

Deute de 15 sous de preu de drap del pintor Ferran Peris, menor i veí de València, a Joan Guerau, draper de València.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

Die iovis kalendas iulii anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Ferrando Pèriç, pictor, menor de dies, vehí de València, s’obliga en pena del quart a·n Johan Guerau, draper de València, en XV sous que li deu per preu de drap. Pagar a la festa de madona Sancta Maria de setembre proximi. E açò obliga sos béns. Et encontinent, de volentat de les parts, lo dit Ferrando dóna fermança al dit deute en Pere Çabater, vehí de Valencia, qui per predicta bona sua obligavit.

128.

1333, juliol. València.

Deute de 24 sous i 6 diners, restants de major quantitat, del pintor Bartomeu Llorenç, veí de València, a Bernat Riera, draper.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà [2].

Cerveró, 1963, p. 118.

Die iovis kalendas iulii anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Berthomeu Lorens, pintor, vehí de València, per conffessió sua condempnat per justícia a n’Estevan de Mur, procurador d’en Bernat Riera, draper, ab carta pública feyta per en Jacme Martí, notari de València, V° idus iulii anno M° CCC° XXX° II°, en XXIIII sous, VI diners contadors a pagar de major quantitat, ab carta pública feyta per en Berthomeu Janer, notari de Valencia, XIX° kalendas ianuarii anno Domini M° CCC° XXX° primo. Pagar a X dies. Si dóna fermança que pach a sent Miquell proximi. Et encontinent dóna fermances Pasqual Cerveró, scilicet, qui per predictis bona sua obligavit. Die martis IX° kalendas setembris anno qui supra, comparech Jacme Prats, procurador del dit Bernat Riera, ab carta pública, feu reeclam de tot lo dit deute. Die martis VII° kalendas augustii anno Domini M° CCC° XXX° IIII comparech lo dit Esteve de Mur, procurador damunt dit, e atorgà per pagat tot lo dit deute.

129.

1333, juliol, 14. València.

Deute de 30 sous i 8 diners de dues pagues del lloguer d’una casa del pintor Bartomeu Llorenç, menor, a Bernat de Camós, ciutadà de València.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 3.

Die mercurii II° idus iulii, anno Domini M° CCC° XXX° III°. [...] Berthomeu Lorens, pintor, vehí de València, per conffessió sua condempnat per justicía a·n Bernat de Camós, ciutadà de València, en XXX sous, VIII diners que li deu per II pagues [pecúnnies] del loguer de les cases que logà d’el [...] per XLVI sous. Pagar a X dies. Si dóna fermança que pach a sent Miquell proximi. Die mercurii V° kalendas augusti anno quo supra, comparech Bernat Lorens, pintor, e per voluntat del dit en Bernat de Camós establí si mateix fermança al dit deute e obligà-hi sos béns. Die mercurii XIII° kalendas novembris anno Domini M° CCC° XXX° III°, comparech lo dit en Bernat de Camós e feia reeclam de XXVIII sous e VIII diners, [salvu] lo romanent.

130.

1333, agost, 5. València.

Obligació feta pel pintor Ferran Peris, veí de València, de lliurar a Ramon Revert, prevere, un retaule acabat sota l’advocació de sant Bernabeu.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 3.

Cerveró, 1963, p. 147.

Die iovis nonas augusti anno Domini M° CCC° XXX° III°. Ferrando, pintor, vehí de València, s’obliga en pena del quart a·n Raimon Revert, prevere, en donar e deliurar a aquell un retaule acabat de la avochació de sent Bernabeu, he per interesse a la part del dit retaule CL sous, e açò d’ací a la festa de sent Miquel de cetembre proximi. E açò obliga sos béns.

131.

1333, agost, 9. Montblanc.

Notícia continguda en una carta d’Alfons el Benigne que Ferrer Bassa, pintor, havia començat a pintar i historiar el llibre dels Usatges i Constitucions de Catalunya, que el conseller Ramon Vinader, doctor en lleis, havia fet escriure per ordre reial.

Gudiol,⁶¹ 1929, pp. 118 i 123.

132.

1333, setembre, 19. València.

Deute de 27 sous del cens d’un hort i una casa de l’any 1331 de Berenguer Gras, pintor, a Guillem Riera, draper.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 4.

Cerveró, 1963, p. 108.

Die sabati XIIII° kalendas octobris anno Domini M° CCC° XXX° III°. Berenguer Gras, pintor, qui està al frares menors de València, per conffessió sua condempnat per justícia a·n Pere del Pont, procurador d’en Guillem Riera, draper, ab carta pública feyta per en Berthomeu Falchó, notari de València, XII kalendas decembris anno Domini M° CCC° XXX° [I°,] en XXVII sous, los quals li deu per sens d’un ort e cases de l’ayn de mill CCC XXXI. Pagar a X dies proximi. Die veneris kalendes octobris anno quo supra, comparech lo dit Pere del Pont, procurador damunt dit, feu reeclam de tot lo dit deute.

133.

1333, octubre, 9. València.

Deute de Macià Guerau, pintor, d’11 sous i 6 diners del preu d’un ase a Guillem Riera, draper, amb fiança el seu fill Macià Guerau, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 4.

Cerveró, 1963, p. 109.

Die sabati VII° idus octobris anno Domini M° CCC° XXX° III. Macià Guerau, pintor, vehín de València, per confesió sua condepnat per justícia a·n Pere del Pont, procurador d’en Guillem Riera, draper, ab carta pública, en XI sous et VI diners que li deu per preu de un ase. Pagar a X dies. Si dóna fermança que pach a XX dies proximi. Die sabati XVII° kalendas novembris anno quo supra, comparech lo dit Macià Guerau davant lo dit justícia e dóna fermança al dit deute en Macià Guerau, pintor, fill seu, qui per predictis bona sua obligavit. Die mercurii III° nonas novembris anno quo supra, comparech lo dit Pere del Pont e atorgàs pagar tot lo dit deute.

134.

1333, novembre, 6. València.

Deute de 15 sous de preu de drap de Pere Sobirats, pintor, i Antoni Sobirats a Jaume Bages, draper.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 5.

Die sabati VIII idus novembris anno Domini M° CCC° XXX° III°. En Pere Sobirats, pintor, e n’Anthoni Sobirats, cascú per [lo hu], s’obliguen en pena del quart a·n Jacme Bages, draper, en XV sous que li deuen per rahó de drap. [Pagar] a Nadal, e açò obligaren tots lurs béns. Die mercurii XIIII kalendas marcii anno Domini M° CCC° XXX° III°, comparech Pere Ponts, procurador del dit en Jacme Bages, feu reeclam de tot lo dit deute.

135.

1333, novembre, 15. València.

Deute de 7 sous de jornals de pintar del pintor Berenguer Albert, veí de València, a Ramon de Fraga, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 5.

Die lune XVII° kalendas decembris anno Domini M° CCC° XXX° III°. Berenguer Albert, pictor, vehín de València, s’obliga en pena del quart a·n Ramon de Fraga, pintor, en VII sous que li deu per rahó de jornals de pintar. Pagar a X dies proximi. E açò obliga sos béns.

136.

1333, novembre, 17.

Deute de 14 sous de cens d’una vinya del pintor Blai de Roures, veí de València, a Antoni Claramunt, veí de València.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 5.

Cerveró, 1964, pp. 99 i 100.

Die mercurii XV° kalendas decembris anno Domini M° CCC° XXX° III°. Blay de Roures, pintor, vehín de València, per conffesió sua condempnat per justícia a n’Anthoni Claramunt, vehín de València, en XIIII sous que li deu per rahó de sens de vinya. Pagar a X dies proximi. Die martis III° idus ianuarii anno Domini M° CCC° XXX° III°, comparech lo dit Anthoni Claramunt feu reeclam de VII sous, III diners.

137.

1333, desembre, 1. València.

Deute de 6 sous i 7 diners de cens d’una vinya del pintor Berenguer Gras, veí de València, a Jaume Valero, procurador de Bevenguda, vídua de Domingo Verdú.

ARV, Justícia dels 300 sous, Apel·lacions, núm. 3, mà 5.

Cerveró, 1963, p. 108.

Die mercurii kalendas decembris anno Domini M° CCC° XXX° III°. Berenguer Gras, pintor, vehín de València, per conffesió sua condepnat per justícia a·n Jacme Valero, procurador de na Bevenguda, muller qui és d’en Domingo Verdú, dona e [possehidora] ussufruchtuària dels béns que foren d’aquell, ab carta pública feyta per en Garcia Pèriç, notari de València, kalendas octobris anno Domini M° CCC° XXX° III°, en VI sous, VII diners que li deu per rahó de sens de vinya. Pagar a X dies proximi. Die martis XIX° kalendas ianuarii anno Domini M° CCC° XXX° III°, comparech lo dit Jacme Valero, procurador damunt dit, e atorgàs pagar de tot lo dit deute.

138.

1334, abril, 28. València.

Referència a Joana i Arnau Salelles, veïns de Valencia i pares d’Arnaldona, vídua del pintor Marc de Roures, veí de València. ⁶²

ARV, Justícia Civil, núm, 44, mà 6.

Cerveró, 1960, pp. 250-251.

V kalendas madii. Noverint universi quod cum Iohanna, uxor Arnaldi Salelles, vicini civitatis Valencie, quondam mater et coniuncta persona Arnaldone, filie sue et dicti Arnaldi, viri sui, uxorique Marqui de Roures, pictoris et vicini dicti civitatis Valencie, defuncti[...].

139.

1334, juny, 29. València.

Indempnitat feta per Bartomeu de Bonastre, jurisperit i ciutadà de València, al pintor Ramon de Fraga, veí de València, de cert cens que té a Russafa.

ACV, Pergamí, núm. 1.485.

Cerveró, 1960, p. 239.

Olmos, 1961, p. 230, núm. 1.941.

140.

1334, octubre, 7. València.

Deute de 50 sous, restants del preu de 40 vetes de cànem, de Joan Lleonís,⁶³ pintor, a Miquel Garcia, brunater.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 36, mà 8.

Cerveró, 1963, p. 113.

Joan Lleonís, pintor, ex confesione, e fon condepnat en donar e pagar a·n Miquel Garcia, brunater, present, cinquanta-set sous restans del preu de cuaranta vetes de cànems.

141.

1334, octubre, 22. València.

Referència al clam posat davant del justícia criminal de València el 22 d’octubre de 1304 per Joana, vídua d’Arnau Salelles i mare d’Arnaldona, dona de Marc de Roures,⁶⁴ pintor, per denunciar el dit pintor de la mort d’Arnaldona, prenyada de cinc mesos.

ARV, Justícia Civil, núm. 46, f. 37.

Cerveró, 1960, p. 251.

Noverint universi quod cum Iohana, uxor Arnaldi Salelles, vicini civitatis Valencie, quondam mater et coniuncta persona Arnaldone, filie sue et dicti Arnaldi, viri sui, uxorique Marquetum de Roures, pictoris et vicini dicti civitatis, defuncti, comparuisset coram Andrea Guillelmi, scribe, iusticie in criminalibus civitatis predicte, die sabbati XI kalendas novembris anno Domini MCCCIIII, ac denunciasset Marquetum de Roures predictum, afirmando ipsum Marquetum de Roures die iovis tunch proxime preterita in vespere, absque aliqua iusta causa, suis manibus interfecisse seu suffocasse eandem Arnaldonam, prenatem de quinque mensibus vel circa, iacente in lecto, nudam cum dicto Marqueto, viro suo, requirendo ipsum Marquetum pena debita castigari. Et propositis coram dicte iusticie per dictam denunciantem aliquibus racionibus presuntionis, dictus iusticie fecit dictum Marquetum citari legitimum ad domum et subsecuenter per civitatem Valencie publici proclamari quod infra triginta dies tunch sequentes veniret et compareret coram iamdicto iusticie [...].

142.

1334, novembre, 6. València.

Deute de 22 sous i 4 diners, restants de major quantitat, dels treballs de serrar fusta, de Bartomeu d’Isona, pintor, a Lambert Fillac.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 36, mà 9.

Cerveró, 1963, p. 94.

Bartholomeo d’Isona, pintor, voluntàriament se obliga en donar e pagar a·n Lambert Fillach, vint-e-dos sous, quatre diners deguts de resta de major quantitat de serrar fusta.

143.

1335, febrer, 18. València.

Referència a una gràcia atorgada per Alfons el Benigne a Ferran Peris, menor de dies, pintor de València, on allarga durant dos anys el pagament de certs interessos que devia al rei.

ARV, Justícia Civil, núm. 45, f. 46.

Cerveró, 1963, p. 148.

144.

1335, juny, 13. València.

Compromís signat entre el pintor Gonçal de Mora, veí de València, i Domingo Peris de Vilell, síndic de la vila de Begís, per la confecció de 65 pavessos de cuir, pintats amb les armes de l’orde de Calatrava, per preu de 375 sous.

ARV, Notal de de Bernat Costa, núm. 2.876.

Cerveró, 1963, pp. 130-131.

Idus iunii. Gondiçalbus de Mora, pictor, vicinus Valencie, sciencia per me et meos promitto et per firma et solempne ac legali stipulatione vobis, Dominico Péreç de Villel, sindici universitatis de Bexiç [...], per sexaginta pavesos factis et incuyratos de paratge, et pictos de signo ordinis Calatrave, et perfectos ex toto, vos teneamini dare michi pro meo salario trescentos septuaginta quinque solidos regalium Valencie.

145.

1335, juliol, 17. València.

Venda feta per Miquel de Roures, notari de València, com a procurador del seu germà Marc de Roures, pintor de València, a Pere Miquel, colteller de València, d’una casa del pintor a la parròquia de Santa Caterina per preu de 40 lliures.

ARV, Justícia Civil, núm. 53.

Cerveró, 1960, p. 251.

Noverint universi quod ego, Michaelis de Roures, notarius Valencie, procurator Marchi de Roures, pictoris Valencie, fratris mei, ut de me procuratione constat per publicum instrumentum confectum autoritate Arnaldi de Conques, notarii publici Valencie, duodecimo kalendas novembris anno Domini Millesimo CCCXXX quarto, habens plenum posse in dicto procuratorio instrumento infrascripta faciendi ut notario infrascripto, vendo vobis, Petro Michaelis, cultellario Valencie, quasdas domos dicti Marchi de Roures sitas in parrochia Sancte Catherine Valencie precio videlicet quadraginta libras regalium Valencie. Quod est actum Valencie.

Sig-[signe notarial]-num Geraldo de Benviure, notarii publici Valencie.

146.

1335, juliol, 28. València.

Demanda de Ramona, vídua de Joan Cetina, i el seu fill Domingo Cetina, pintor i veí de València, al justícia civil de València perquè els siguen reconeguts els seus drets en els béns de Ramon Cetina, fill de Ramona i germà de Joan, mort intestat.

ARV, Justícia Civil, núm. 46, f. 58v.

Cerveró, 1960, p. 231.

V kalendas augusti. Comparech davant la presència de l’honrat en Pere Colom, justícia de València en lo civil, na Ramona, muller que fo d’en Johan de Cetina, et en Domingo Cetina, pintor e vehí de la dita ciutat, e dixeren e proposaren que com Ramon de Cetina, germà que fo del dit en Domingo e fill de la dita na Ramona, sia mort intestat sens que dels seus béns no feu alguna ordenació, e los dits na Ramon e en Domingo de Cetina hagen dret en los béns que foren del dit en Ramon, defunt, tro en quantitat de XXX sous [...].

147.

1336, febrer, 5. València.

Compromís signat entre el pintor Gonçal de Mora, veí de Valencia, i Pere Navarro de Villalba, procurador del consell de la vila de Terol, per a la confecció de 50 pavessos de cuir, pintats amb les armes de Terol, per preu de 400 sous.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.876, f. 375v - 376.

Cerveró, 1963, pp. 130-131.

Nonas febroarii, die lune. Gondiçalbus de Mora, pictor et vicinus Valencie, scienter per me et meos promitto et convenio firma et solempni ac legali stipulacione vobis, Petro Navarro de Villalva, tribus consilii procuratori consilii ville Turolii, presenti, et nomine predicto stipulanti et recipienti, et vestris quod ego meis propriis sumptibus et expenssis hinch ad proximum venturum festum Ramorum Palmarum fecero, perfecero et operatus fecero ad opus dicte ville Turolii quinquaginta paveschs bonos et pulcros, et bene factos et in incuyratos de paratges et pictos cum signo ville Turolii predicte. Vos vero teneamini dare michi pro salario, labore, missionibus et faccione dictorum quinquaginta paveschs pro omnibus quadringentos solidos regalium Valencie, quos michi teneamini dare et solvere perfectos [...]. Et predicta omnia et singula atendere et complere promitto. Et dare [...] et cetera omnes misiones et cetera. Et credatur et cetera. Obligo et cetera, omnia bona mea et cetera. Ad hec autem ego, Petrus Navarro de Villalva, tres de consilii et procurator consilii ville Turolii predicte unacum Benedicto Francés, ut constat per publicum instrumentum procuracionis factum per Andream Péreç de Castiel, notarium publicum Turoli, XXIII die mensis marcii et anno infrascripto, scienter, nominibus predictis, recipio a vobis, dicto Gondiçalbo de Mora, predictam promissionem et cetera. Promittens et cetera. Obligo et cetera, auctoritate qua fungor omnia bona universitatis dicte ville Turolii et cetera.

Testes, Paschasius de la Illa et Petrus Espital, cives Valencie.

148.

1336, febrer, 5. València.

Compromís signat entre el pintor Gonçal de Mora, veí de Valencia, i Pere Navarro de Villalba, veí de Terol, per a la confecció d’una sella i una adarga per preu de 88 sous.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.876, f. 376.

Cerveró, 1963, pp. 130-131.

Nonas febroarii die lune. Gondiçalbus de Mora, pictor et vicinus Valencie, scienter per me et meos promitto et convenio firma et solempni ac legali stipulacione vobis, Petro Navarro de Villalva, vicino Turolii, presenti et cetera, quod ego meis propriis sumptibus et expenssis hinch ad medium Quadragesima proxime venientis fecero, perfecero et operatus facero pro vobis ad opus vestri unam cellam de armar, bonam, pulcram et bene factam et perfectam de toto ad equitandum, et unam adargam rotundam, similiter bonam et bene factam. Vos vero detis michi pro meo salario, labore, misione et faccione predictorum pro omnibus octuaginta octo solidos regalium Valencie, quos omnes iam a vobis habui et recepi numerando. Et inde et cetera. Renuncio et cetera. Et hec atendere et cetera. Et etiam restituere et cetera, omnes misiones et cetera. Et credatur et cetera. Obligo et cetera, omnia bona mea et cetera.

Testes ut supra.

149.

1336, març, 4. València.

Lloguer fet pel pintor Ferran Peris, veí de València, a Francesc de Torrent, corredor i veí de València, d’uns obradors seus situats a la parròquia de Sant Pere durant quatre anys.

ARV, Protocol de Bernat Costa, núm. 2.801.

[IV nonas marcii.] Ferdinandus Petri,⁶⁵ pictor et vicinus Valencie, scienter, per me et meos loco et logerium trado vobis, Francisco de Torrente, cursori et vicino eiusdem, presenti et cetera, hinc ad quatuor annos primo venturos et cetera, quosdam operatorios meos sitos in parrochia Sancti Petri sedis Valencie, et tenentur ab dominio heredi Bevenguti de Podio ad censum viginti septem solidos regalium Valencie, sibi et suis annuatim solvendorum medietatem in festo sancti Iohannis iunii et alia medietatem in festo Nativitatis Domini et ad laudimio et factica, prout confrontantur cum duabus viis publicis, et cum domibus Marchi d’Estella et cum domibus Francisci de Vilanova, cerdonis. Hanc autem locacionem dictorum operatorium a celo in abissum vobis et vestris ad totum dictum tempus facio et concedo logerio, videlicet, septem librarum regalium Valencie, quas omnes a vobis numerando habui et recepi et inde et cetera. Renunciantes et cetera, vos vero de [...] logerium teneamini solvere censum contingente solvere per totum dictum tempus pro operatoriis antedictis. Et sic promitto et cetera, habere et cetera. Obligamus [...] et omnia bona nostra et cetera, fide et principalem defenssorem, guidatorem et completorem, Iacobum Castelli, vicinum Valencie, qui de dictis omnibus et singulis vobis et vestris firmiter et principaliter mecum et sine me tenantur et obligetur. Quam fidem et cetera. Obligantes et cetera. Et nos, Ferdinandus Petri et Iacobus Castelli, ambo renunciamus super hiis beneficio dividende accionis et cetera, et legi et cetera. Ad hec autem et cetera, promittens et cetera. Obligamus et cetera, omnia bona mea et cetera.

Testes, Bernardus Poncii, Iacobus Royg et Dominicus de Bolea.

150.

1336, març, 4. València.

Àpoca de 7 lliures signada pel pintor Ferran Peris, veí de València, a Francesc de Torrent, corredor i veí de València, pel lloguer d’uns obradors a la parròquia de Sant Pere.

ARV, Protocol de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 214; 1914, p. 4; 1928, p. 11; 1930, p. 11.

Cerveró, 1972, p. 44.

[IV nonas marcii.] Ferdinandus Petri,⁶⁶ pictor et vicinus Valencie, scienter per me et meos confiteor et cetera vobis, Francisco de Torrente, cursori et vicino eiusdem, presenti et cetera, quod dedistis et solvistis michi et ego a vobis habui et recepi numerando omnes illas septem libras regalium Valencie, pro quibus vobis locavi ad quatuor annos quosdam operatorios meos sitos in parrochia Sancti Petri sedis Valencie, ut in instrumento locacionis presenti die et anno facto per notarium infrascriptum et cetera. Et quia et cetera, renuncio et cetera, ideoque per me et meos absolvo inde vos et vestros et omnia bona vestra ab omni accione et cetera, dictarum septem librarum. In cuius rey testimonium et cetera.

Testes ut suppra.

151.

1336, juny, 1. València.

Àpoca de 100 sous signada pel pintor Gonçal de Mora, veí de València, al procurador del Consell de la vila de Terol, dels 400 que li devien per la confecció de 50 pavessos.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, pp. 11-12; 1930, pp. 11-12.

[Kalendas iunii.] Gondiçalbus de Mora, pictor et vicinus Valencie, scienter per me et meos confiteor et cetera, vobis, Petro Navarro de Vilalva, tribus de consilio et procuratori Consilii ville Turoli, abssenti et cetera, et notario et cetera, quod ex illis quadringentis solidis regalium Valencie quos vos, dicto nomine, michi dare tenemini racione quinquaginta paveschs quos ego facio eum ad opus dicte ville Turoli, ut in [instrumento] promisionis inde per vobis facto in posse et manu notarium infrascriptum [...], solvistis michi voluntati mee centum solidos dicte monete, quos per vobis et loco vestri habui et recepi numerando a Egidio d’Ocón, vicino Turolii. Et quia et cetera renuncio et cetera. In cuius rey testimoni et cetera.

Testes, Iacobus Blanch et Petrus Leoni.

152.

1336, juny, 9. València.

Venda feta pel pintor Joan Cetina i la seua muller Benvinguda a Domingo Cetina, germà del pintor, del dret que posseeix en la casa heretada per ambdós del seu pare, mort intestat, per 100 sous.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 214;⁶⁷ 1914, p. 4; 1928, p. 11; 1930, p. 11.

[V^a idus iunii]. Iohannes Cetina, pictor, et uxor eius Bevenguda, vicini Valencie, et cetera, in solidum et cetera, per nos et nostros vendimus et concedimus vobis, Dominico Cetina, fratri mei dicti Iohannis vicinoque eiusdem, presenti et cetera, imperpetuum totum ius et partem quod et quam nos vel alter nostrum habemus et habere debemus et nobis vel alteri nostrum competunt et competere possunt et debent racione herencie et successionis Iohannis Cetina, quondam patris mei dicti Iohannis et vestri dicti emptoris, mortui ab intestato, vel aliis quibuscumque modis, [racionibus sive causis] in quibusdam domibus comunibus inter nos et vos et dominam Raymundam, matrem mei dicti Iohanni et vestri dicti emptoris, sitis in parrochia Sancti Martini Valencie, et tenentur sub dominio Raymundum de Salas, civi [dicti civitatis Valencie] ad censum media ma[zmutina] sibi et suis annuatim solvendi medietatem in festo sancti Iohannis iunii et aliam medietatem in festo Nativitatis Domini et ad laudimium et faticam, ut in instrumento [...], prout confrontantur cum domibus Petri Ban[...], et cum domibus Raymunde, matris mei dicti Iohannis et vestri dicti emptore, et cum valle civitatis et cum via publica. Iamdictum itaque totum ius et partem quod et quam nos alter nostrum habemus et habere debemus et nobis vel alteri nostrum competunt et competere possunt et debent in dictis domibus a celo in abissum superius confrontatis, cum solis et cetera, ingressibus et cetera, et cum omnibus iuribus et cetera, nobis et nostris in dictis domibus vel per ipsis competentibus aut competeritis quoquomodo vobis et vestri perpetuo vendimus et concedimus precio videlicet centum solidos regalium Valencie, quos omnes a vobis numerando habuimus et cetera. Renunciantes et cetera, et beneficio etiam minore precii et cetera. Dantes et cetera. Et sic vos et vestri habeatis et cetera, ad dandum et cetera, exceptis militibus atque sanctis [...] et cetera. Salvo tamen semper domino suppradicto censu predicto, dominio, laudimio ac fatica et omni alio pleno iure emphiteotico nostri instrumento accapiti continetur, promitentes in solidum et cetera, salvare ad forum Valencie et cetera. Et tenemur de eviccione et cetera. Obligando in solidum et cetera nos et omnia bona nostra et cetera. Renuncio super hiis benefficio dividende accionis et cetera, et legi et cetera. Fide et cetera. Obligo et cetera. Et ad cautelam ego, dicta Bevenguda, iuro et cetera predicta omnia et singula rata et firma habere et cetera, per quod sacramentum renuncio quantum ad hec doti et cetera.

Sig-[creu]-num Raymundi de Salas, domini suppradicti, qui, recepto inde laudimio, hanc vendicionem firmo et concedo salvo in omnibus iure meo.

Testes, Petrus de Sarrió, Dominicus de Bolea, Iohannes del [...] et Sancius Péreç de Xea. Et dictus Raymundus de Salas firmavit [...].

153.

1336, setembre, 11. València.

Àpoca de 192 sous signadapel pintor Gonçal de Mora, veí de València, a Jaume Blanch, batle de Sollana, per la confecció d’un escut i altres objectes per a Ramon de Vilaragut, senyor de Sollana.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, p. 12; 1930, p. 12.

[Tercio idus septembris]. Gondiçalbus de Mora, pictor et vicinus Valencie, scienter per me et meos confiteor et cetera, vobis, Iacobo Blanch, baiulo Sollane pro venerabili Raymundo de Vilariacuto, domino dicti loci, presenti et cetera, quod pro brians et cellam et escutum quos ego feci et operatus fui ad opus dicti venerabilis Raymundi de Vilariacuto de mandato vestro, dedistis et solvistis michi et ego a vobis habui et recepi numerando pro meo salario, labore et factione novem libras regalium Valencie. Item, pro duabus pellibus vermellis cordovani, quos a me emistis et habuistis ad opus dicte celle et escuti, dedistis michi numerando duodecim solidos. Et quia et cetera renuncio et cetera. In cuius rey testimonium et cetera

Testes ut supra.

154.

1336, setembre, 29. València.

Préstec de 100 sous de Peirona d’Albalat, dona de Jaume d’Entensa, al pintor Pere Sobirats i la seua dona Francesca, veïns de València.

ARV, Notal de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, p. 11; 1930, p. 11.

Tercio kalendas octobris, die dominica. Petrus de Sobirats,⁶⁸ pictor, et uxor eius, Francisca,⁶⁹ vicini Valencie et cetera, in solidum et cetera, per nos et nostros confitemur et cetera nos debere vobis, venerabili dompne [Peyrone] d’Albalat, uxore venerabilis Iacobi de Entencia, abssentis et cetera, tenetur et cetera, centum solidos regalium [racione] mutui, quod nobis bono animo fecistis et quos pro nobis et [...] nomine et [...] et [recipimus] numerando in presencia notarium et testium infrascriptorum a Iacobo Arbocerii, de domo vestra. Et quia et cetera, renunciamus et cetera, solvere vestre voluntati [...]. Et hec [attendere et] complere promitimus in solidum et etiam restituere et cetera, omnes missiones et cetera. Et credatur et cetera. Obligamus et cetera, in solidum et cetera, et notarium et cetera, nos et omnia bona nostra et cetera. Renunciamus super hiis beneficiis [dividende] accionis et cetera, legi et cetera. Et ad maiorem firmitatem dicta Francisca iuro et cetera, predicta omnia et singula rata [et firma] habere et cetera. Immo renuncio quantum ad hec doti et cetera.

Testes, Bartholomeus Blanch et Bartholomeus Avinyó.

155.

1336, octubre, 23. València.

Comanda de 50 sous barcelonesos feta pel pintor Gonçal de Mora, veí de València, al pintor Jaume Puig i la seua germana Simona, vídua del pintor Martí Peris i veïna de València.

ARV, Notal de de Bernat Costa, núm. 2.801.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, p. 12; 1930, p. 12.

[X^a kalendas novembris die mercurii]. Iacobus de Podio,⁷⁰ pictor, et soror eius Simona⁷¹ uxorque quondam Martini Péreç, pictoris, defuncti, vicini Valentie et cetera, in solidum et cetera, per nos et nostros confitemur et cetera nos tenere in comanda et puro deposito a vobis, Gondiçalvo de Mora, pictore et vicino eiusdem, presenti, et cetera quinquaginta solidos barchinonensis argenti, quos omnes numeratos in presencia notarium et testium infrascriptorum misimus in quodam saculo panni lini, quod saculum cum dictis denariis intus ipsum clausis et ligatis sigilloque notarii infrascripti cere vermelle sigillatis nos a vobis habuimus et recepimus manualiter in presencia notarium et testium subscriptorum. Renunciamus et cetera, reddere vostre voluntate et cetera. Et hec attendere et complere promitimus in solidum et etiam restituere et cetera omnes missiones et cetera. Et credatur et cetera. Obligamus in solidum et cetera, nos et omnia bona nostra et cetera. Renunciamus super hiis benefficio dividende accionis et cetera, et legi et cetera. Et ad maiorem firmitatem ego, dicta Simona, iuro et cetera predicta omnia et singula rata et firma habere et cetera, pro quod sacramentum renuncio quantum ad hec doti et cetera.

Testes, Arnaldus Ianerii, sartor, et Laurencius de Solerio, pelliparius.

156.

1337, gener, 23. València.

Referència a un deute de 80 sous del pintor Blai a Jaume Sart.

ARV, Justícia Civil, núm. 55.

Cerveró, 1964, p. 100.

X kalendas februarii. Quod dictus Blasii confesus fuit debere dicto Iacobo Sart, cum publico instrumento confecto auctoritate Bernat de Vallesi, notario publico Valencie, XIII kalendas ianuarii anno Domini MCCCXXXVI, octuaginta solidos.

157.

1337, juliol, 7. València.

Referència d’una procuració de Domingo Peris a Bernat Miquel, pintor.

ARV, Justícia Civil, núm. 54, mà 2.

Cerveró, 1960, p. 242.

158.

1337, desembre, 14. València.

Assignació de curadoria de Caterina i Gueraula, filles de Bartomeu Llorenç, major, al pintor Bartomeu Llorenç, menor.

ARV, Justícia Civil, núm. 63, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 118.

159.

1338, gener, 15. València.

Referència a una subhasta del lloguer d’una casa de Joana, vídua del pintor Martí Peris.

ARV, Justícia Civil, núm. 58, mà 1.

Cerveró, 1960, pp. 243 i 247.

Comparech devant la presència de l’honrat en Vicent Dezgraus, tinentloch de l’honrat en Romeu Guerau, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Gonçalbo de Mora, pintor et vehí de la dita ciutat, axí com a procurador et conjuncta persona d’en Martín Pérez, pictor, ciutadà d’aquell mateix loch, çaenrere defunt. E dix et propossa devant aquell que com lo dit lochtinent de justícia a instància et requisició d’en Bernat Starit, vehí de Burriana, faça vendre et públicament subastar axí com a béns de la dona na Johana, muller que fon del dit en Martín Pèriz, pintor, çaenrrere defunt, et per aquell dit en Johan ofer a la cort, és a saber, lo loguer de unes cases situades et posades en la parròchia de Sent Lorenç, les quals són tengudes sots senyoria de l’honrat en Ramon de Soler [...]. Lo dit en Johan de Vallporcar, aferma que la dita na Johana et na Guillamona, mare d’aquella, muller que fo d’en Simó Despuig [...].

160.

1338, octubre, 28. València.

Procuració del pintor Bartomeu Llorenç,⁷² a Guillamó Peris, veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 63, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 119.

161.

1339, març, 13 - abril, 29. València.

Manament executori de 60 sous a instància de Bernat Comte contra Antoni Fills, notari i curador dels béns de Francesca, dona que fou del pintor Jaume Bonet, absent de la ciutat i regne de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 67, mà 2, f. 5.

Cerveró, 1960, p. 229.

Anno Domini M° CCC° XXX° VIII°, die sabbati III° idus marcii, comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Guillem de Thamarit, notari, e en lo nom davall scrit posà ço que·s segueix:

Com per vós, sènyer honrat justícia, en lo dia que era comptat VI° kalendas febroarii del present any ajats manat a n’A[nthoni] Fills, notari, en nom de tudor donat e asignat per vós als béns de na Francesca, muller que fo d’en Jacme Bonet, pintor, absent de la ciutat e del regne de València, que dins X dies següents e peremptoris agués pagat a·n Guillem de Thamarit, notari, en nom de procurador d’en Bernat Compte, aquells LX sous de reals de València, en los quals la dita na Francescha al dit en Guillem de Tamarit el dit anno fon condempnada sots pena del quart, e feyt reeclam d’aquella, segons que en lo libre de la cort sots kalendari de VII° kalendas iulii anno presenti pus largament se conté, ho mostrats béns clars e desembargats de la dita absent en los quals pogués ésser feyta exsecució de aquells, segons que en lo libre de la cort sots kalendari de VI° kalendas febroarii anni presenti és contengut, e ell no aja béns altres de la dita absent dels quals pogués pagar la dita quantitat e messions. Per tal, per fer paga al dit en Guillem de la dita quantitat e messions e fer e metre en poder de la cort lo loger de unes cases, les quals aquella ha en la parròquia de Sent Lorenz, ço és, atinent del portal del pont dels Serrans, et són tengudes sots senyoria del noble en Nicolay Caroç a cens de quatre sous, VI diners pagadors cascun any en la festa de Nadal, e a loysme e fadiga segons la carta de l’acapte, segons que afronten ab carrera pública, e ab lo portal del pont dels Serrans e ab les cases d’en Domingo Pèriz, peller, lo qual loguer ofer a tants anys ho temps que bast a fer la dita paga ab la càrrega dels cens, et com no aja en poder seu algunes cartes, per ço diu que no pot fer fe de títol alcú.

Et en aprés lo dit justícia, rebuda la dita offerta e assignació a instància e demanda d’en Guillem de Thamarit, procurador d’en Bernat Compte, e a paga a aquell a fer, en lo dit nom, de LX sous reals de València, en los quals la dita na Francesca li és condempnada en pena del quint e d’aquèn feyt reeclam, segons que les dites coses en lo libre de la cort sots kalendari de VII° kalendas iullii anno presenti són largament contengudes, per tal, menan lo dit reeclam a exsequció, manà e feu córrer la vil·la públicament subastar segons fur per Goçalbo Lóppez, corredor, axí com a béns de la dita absent e per lo dit curador oferts de la cort, ço és saber, lo loguer de les dites casses damunt contengudes e declarades e confrontades, axí que si alguns altres corredors hi ha etcètera.

Die lune, intitulata pridie idus aprilis anno Domini M° CCC° XXX° nono, lo dit justícia a instància e requisició del dit en Guillem de Tamarit, en lo dit nom, assigna X dies primers vinents e peremptoris al dit n’Arnau Fills, en lo dit nom, dins los quals haja pagada la quantitat damunt demanada o procurat qui més de preu de XV sous per cascun any ab lo càrrech del dit més do en lo dit loguer los quals hi trobà lo dit corredor, en altra manera que vinga veure fer la venda damunt dita, car lo dit justícia farà aquella per qualque preu que y serà atrobat, la sua absència no contrastant.

Die veneris nono kalendas madii anno Domini millessimo trecentesimo tricesimo nono, constituït devant la presència de l’honrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, Goçalbo López, corredor sobredit, e dix que atrobava tant solament en lo loguer de les dites cases ab lo càrrech del dit cens per cascun any vint-e-un sous reals de València, los quals hi donava e hi prometia donar en Guillem de Tamarit, en nom seu propri et axí com a més donant. E prometent, fo-li’n feta venda per lo dit justícia per lo preu de vint-e-un sous per cascun any, present lo dit n’Arnau Fills, en lo dit nom, lo qual fo interès sabia qui més de preu hi donàs e dix que no. Et fo-li’n manada fer carta pública de venda ut sequitur.

Testimonis, en Francesch de Bellprat, en Guillem de Betesa, notari, e en Pere Sanç, vehins de València.

Bartholomeus Fabra,⁷³ iusticia Valencie in civilibus, auctoritate qua fungimur racionibus supra tactis, facta publica subastacione [legittime] secundum forum Valencie per triginta dies et amplius per Gondisalbum López, publicum [preconem] dicte civitate, de predicto logerio domorum predictarum, quas dicta Francisca habet, tenet et possidet in parrochia Sancti Laurencii Valencie, et tenentur sub domino Francisci Carrocii ad censum quatuor solidorum et sex denariorum singulis annis solvendorum et ad laudimum et faticam, ut in instrumento accapiti continetur, ad tres annos et novem menses, cum [ter]minus non sufficiant ad solvendum dictum debitum et missiones. Et cum non inveneretur aliquis alius qui [tantum] daret vel daturum se offerret in predicto logerio domorum predictarum cum honere dicti census quantum vos, [Guillermi] de Tamarito, notario Valencie, nomine vestro proprio, facitis qui in ipso et pro ipso emendo, datis et dare offeritis pro [quo]libet anno cum dicto honere viginti unum solidum regalis Valencie. Idcirco nos, dictus iusticia, auctoritate predicta, [tam] danti et offerenti cum hoc etiam vendimus et cetera vobis, dicto Guillermo de Tamarito, presenti, et cetera predictum logerium per dictum tempus precio antedicto. Quodquidem logerium per tempus predictum ascendit summam septuaginta [no]vem solidorum monete predicte, quos omnes a vobis numerando habuimus. Et ad totam et cetera. Renuncio [ad] beneficium et cetera. Dantes et cetera. Et sic et cetera, ad dandum et cetera. Sicut melius et cetera. Salvo [...] et cetera. Promittentes et cetera. Salutem et cetera. Et pro evictionem et cetera. Obligamus et cetera.

Testes qui suppra.

Die iovis tercio kalendas madii anno predicto, comparech devant lo dit justícia lo dit en Guillem de Tamarit, en lo dit nom, d’una part, e n’Arnau Fills, en lo nom que desús, de la altra. E lo dit en Guillem de Tamarit, present a les missions següents:

Messions per en Guillem de Tamarit feytes aprés lo reeclam feyt de la condempnació de la qual devalla la present subastació. E primerament, com la dita na Francesca se’n fos fuyta per rahó de crim, lo dit en Guillem hac a fer asignar curador a aquella absent, ab lo qual fos feyta la dita venda, ço és, n’Arnau Fills, notari, e costà la cura en la cort XIIII diners. Ítem, un saig qui anà a saber si la dita na Francischa era absent, ne si y havia procurador, II diners. Ítem, de dictar la dita requisició de cura VI diners. Ítem, lo manament executori de [X] dies que li fos feyt II diners. Ítem, la offerta que fon feta del loguer damunt dit II diners. Ítem, la subastació entre lo corredor e la cort XIIII diners. Ítem, los X dies peremptoris qui trobàs qui més de preu hi donàs II diners. Ítem, de regonèxer la venda a casa de l’assessor VI diners. Ítem, al curador per sos treballs de la execució X sous. Ítem, a·n Guillem de Tamarit per sos treballs de la procuració XV [sous]. Ítem, al corredor per la part a aquell pertanyent en lo preu II diners. Ítem, la fermança del tornador VI diners. Ítem, d’escriure los diners en lo libre de la cort II diners. Ítem, de reebre les presents messions XIIII diners.

Et encontinent lo dit justícia, vistes les dites messions per manament, reebut sagrament primerament et abans del dit en Guillem de Tamarit si les messions per ell en la present exequció feytes munten a summa la quantitat de deenou sous, lo qual respós per vigor del dit sagrament que hoc, e més tatxa aquelles a la dita quantitat de denou sous.

Et lo dit en Guillem de Tamarit, en nom seu propri, axí com a comprador del loguer de les cases damunt dites, et mès e deposà en poder del dit justícia setanta e nou sous, ço és saber, sexanta sous per lo deute desús demanat e deenou sous per messions dessús taxades, per preu de la compra desús per ell en Guillem del loguer damunt dit feta. Et encontinent lo dit justícia dix que havia haüts e reebuts per lo preu o loguer de la dita venda del dit en Guillem, en nom seu propri, les dites [sic] setanta e nou sous. Los quals setanta e nou sous lo dit justícia donà e delliurà al dit en Guillem de Tamarit, axí com a procurador d’en Bernat Comte, per la rahó en la dita subastació expressa los dits setanta e nou sous. Et aquells lo dit en Guillem de Tamarit, en lo dit nom, del dit justícia hagué e reebé. Sobre·ls quals sexanta sous fon reebuda del dit en Guillem de Tamarit, en lo dit nom, la seguretat dejús següent, com sobre·ls XIX sous de messions no sia tengut de dar aquella:

En Guillem de Tamarit promès e s’obliga a l’honrat en Berthomeu Fabra, justícia de València en lo civil, axí com a jutge ordinari, e al notari de la cort, axí com a pública persona, singulars e reebents en loch, nom e veu de tots aquells de qui·s pertany o pertànyer pot e deu, que si alcuna altra persona [...] primera en temps o millor en dret o coegual ab aquell en los dits sexanta sous, que·l dit en Guillem de Tamarit, en lo dit nom, tota hora que per la cort ne serà request ni amonestat de pla sens pleyt, tota excepció, appel·lació e excusació d’aquèn remogudes e a tot altre proferiment de dret, a les quals de certa scència, en lo dit nom, [...] tornarà et metrà en poder de la cort los dits sexanta sous. [Et a les dites coses fer e complir] obliga al dit posant et al notari de la cort en la forma damunt dita tots los béns del dit en Bernat Comte, mobles e seents, haüts e per haver on que sien. Et a major cautela dona d’aquèn fermança de tornador de pla en pla en la forma damunt dita, ço és saber, en Pere Morera, vehí de València, present, qui la dita fermanceria volenter [...] feu e atorga e si e tots sos béns hi obliga.

Testimonis, en Ramon Pol e en Guillem de Betesa, notaris.

Et reebuda la dita fermança de tornador, lo dit justícia, a requisició del dit en Guillem de Tamarit, comprador del dit loguer, manà a Miquel Segarra, saig de la cort, que anàs encontinent a les dites cases e feés manament a l’estager que y està que dins X dies primers vinents hagués buydades les cases damunt dites e aquelles desembargades, en manera que·l dit comprador pogués reebre la possessió de aquelles per lo temps a ell degut, en altra manera que·l justícia damunt dit enantaria en lo dit feyt segons que atrobés ésser faedor. Lo qual saig retornat, dix sí haver feyt lo dit manament a la dona na Majoreta, la qual estava en les dites cases, la qual havia atrobada personalment e li havia respost que ella havia comprades les cases damunt dites e que·l dit justícia no podia vendre res del seu e que alcú hi havia major que·l dit justícia.

162.

1339, abril, 1. València.

Oferta d’una cafissada de terra sembrada de forment de Ferran Peris, pintor,⁷⁴ per pagar 30 lliures que deu a Tobies Vallriaz, jueu d’Alzira.

ARV, Justícia Civil, núm. 67, mà 4, f. 125-126v.

Cerveró, 1963, p. 148.

Anno Domini millessimo CCC° XXX° nono, die iovis kalendas aprilis. Comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Ferrando Pèriz, pintor, e per scrit posa ço que·s segueix:

Ans de reeclam feit d’en Ferrando Pèriz, pintor, vehí de València, de XXX dues lliures en les quals és condempnat en pena del quart el libre de la cort a·n Thobies de Vallriaçz, juheu e habitador en Algezira, en lo libre de la cort, segons que en aquell és contengut, a excusació del quart e en defalliment de béns mobles ofer lo dit en Ferrando Pèriz e presenta a la cort per a vendre per fer paga de la dita quantitat e mesions una kafiçada de [terra], la qual és sembrada de forment e la qual ha e poseheix en terme de Meliana, orta de València, que és tenguda sots senyoria de la capellania la qual l’onrat en Ferrando Díez, çaenrere, instituí per ànima sua en la església de Senta Maria de Calatrava, a cens de [dues mazmutinas] d’aur [iucifias] pagadores a la dita capellania e als seus en la festa de sent Johan del mes de juny e a loïsme e fadiga, segons que en la carta de l’acapte és contengut, en axí que la cort faça córer e subastar legítimament la dita cafiçada de terra e vena aquella, e del preu d’aquella pach lo dit deute e messions al dit creedor. Affronte la dita kafiçada de terra ab terra de Johan Navarro, cèquia en mig, e ab terra d’en Pere Ninot, cèquia en mig, e ab terra de n’Arnau Ruiz, cèquia en mig, e ab terra d’en Jacme Çamiçay, e ab terra d’en Domingo Martí e ab terra d’en Domingo Guitart.

Et encontinent feu fe del títol que ha de la dita terra ab carta pública ut sequitur:

Sic omnibus notum quod ego, Laurencius Guinart, cappellanus capellanie quam nobilis Ferdinandibus Díez pro anima sua instituit in eclesia Sancte Marie de Calatrava Valencie, nomine meo proprio, videlicet, ut capellanus eiusdem capellanie et ut procurator etiam venerabili Enrico de Quintavalle, milite, executore a domino rege deputato [...] testamenti nobilis domine Sanccie Ferràndiz Díez, neptis ipsius nobilis Ferdinandi Díez supradicti, constitutus cum procuratorio instrumento confecto et clauso per subscriptum notarium IIII° idus iulii anno presenti, de certa sciencia dono, stabilio et in emphiteosim trado et concedo vobis, Ferdinando Pèriz, pictori, filio Ferdinandi, pictoris, vicino Valencie, presenti, et recipienti et vestris in perpetuum unam cafiçatam terre ex illa terra quam [...] ad opus dicte capellanie emi a Bartholomeo Ferrarii de Ulmellis, cive Valencie, in termino de Mellilla, orta Valencie, prout confrontatur cum terra Iohannis Navarro, cequia in medio, et cum terra Petri Ninot, cequia in medio, et cum terra per me stabilita Artaldo Ruiz, cequia in medio, et cum terra per me stabilita Iacobo Çamiçay, et cum terra per me stabilita Dominico Martini et cum terra per me stabilita Dominico Guitart. Iamdictam itaque cafiçatam terre, ut superius confrontatur et terminatur, cum introibus, exitibus, afrontacionibus et [molto trimentis] et cum cequis aquis ad rigandum, arboribus qui ibi sunt vel fuerunt cunctisque aliis suis universis et singulis per omnia loca sic vobis et vestris perpetuo dono, trado et stabilio in hunc modum, videlicet, pro ipsum stablimentum melioretis et aliquo non deterioretis ad usum et consuetudinem boni adquisitoris, et quod nos et nostri succesores detis et tributeretis michi et succesoribus meis in dicta capellania pro censu huiusmodi stabilimenti semper et annuatim in quolibet festo sancti Iohannis mensis iunii duas mazmutinas iucifias auri boni et fini rectique ponderis, et quod non eligatis seu proclametis in dicto stablimento alium dominum nisi solum me et succesores meos in eadem capellanie. Et sic vos et vestris perpetuo dictum stablimentum cum omnibus suis melioramentis factis et faciendis habeatis, teneatis, posideatis et pace expletetis ad panem vel vinum ad magis eligeretis, et ad erradicandum et planeandum plantas et arbores quaslibet absque licencia mei et meorum succesorum in predicta cappellania, et etiam ad dandum, vendendum, impignorandum, obligandum, alienandum, excomutandum et ad omnes vestras et vestrarumque voluntates inde cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis militibus adque sanctis. Salvo tamem semper michi et meis succesoribus in dicta capellania dicto censu et faticha, dominio, laudimio et alio pleno iure emphiteoticho secundum forum Valencie. Promitens vobis [...] de nominibus predictis dictum stabilimentum cum omnibus suis melioramentis factis et faciendis semper vobis et vestris defendere et salvare, et facere, habere, tenere, posidere et expletare quiete, potenter et in sana pace contra omnes personas ad forum Valencie. Et teneor inde vobis et vestris perpetuo de firma et legali eviccione et ab omni dampno ac etiam interesse, obligando ad hoc vobis et vestris, nominibus iamdictis, omnia bona dicte capellanie, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda. Preterea confiteor et recognosco me a vobis habuise et numerando recepise pro intrata huiusmodi stabilimenti septingentos viginti solidos regalium Valencie, renuncians excepcione predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte et doli. Ad hec autem ego, dictus Ferdinandus Pèriz, recipiens et acceptans a vobis, dicto Laurencio Guinart, predictum stabilimentum ad dictum censum et ad dictam intratam et sub modis, formis et condicionibus predictis, promito hec omnia que [superius] dicta sunt a me attendenda et complenda sic vobis et succesoribus vestris in dicta cappellania attendere firmiter et complere, prout superius expresatur, sine contradicti aliquo in bona pace, obligando ad hec vobis, nominibus predictis, et succesoribus vestris in dicta capellania omnia bona mea, mobilia et imobilia, ubique habita et habenda. Quod est actum Valencie, X° kalendas septembris anno Domini M° CCC° nonodecimo. Sig-[creu]-num Laurencii Guinart, capellani et procuratoris, sig-[creu]-num Ferdinandi Pèriz, predictorum, qui hec concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Vitalis de Frígola, Raymundus Franchi, piquerius, et Raymundus Saselles, frenerius, minor dierum, civis Valencie.

Sig-[signe notarial]-num mei Berengerii Scamardi, publici Valencie notarii, qui hec scripsit et clausit, loco, die et anno predictis.

Et en aprés lo dit justícia, reebuda la dita offerta e assignació de béns en lo dia que era comptat nonas aprilis anno Domini M° CCC° XXX° nono, a instància et demanda d’en Jacme Martí, notari, procurador d’en Tobies de Vallriaz, et a paga a aquell a fer, en lo dit nom, de trenta-dues lliures reals de València, en les quals en Ferrando Pèriz al principal del dit en Jacme és condempnat en pena del quart e d’aquèn feyt reeclam, segons que les dites coses en lo libre de la cort sots kalendari de VIII° idus iulii anno Domini M° CCC° XXX° VIII° són largament contengudes, per tal, manant lo dit reeclam a exequció, manà e feu córrer e públicament subastar segons fur per Goçalbo López, corredor, axí com a béns del dit en Ferrando Pérez, pintor, e per aquell offerts a la cort, ço és saber, la dita kafiçada de terra damunt contenguda, declarada e confrontada, axí que si alcuns altres creedors hi ha etcètera. Et encontinent lo dit en Jacme Martí feu fer de la sua procuració ut sequitur:

Noverint universi quod ego, Thobias de Vallriaz, iudeus Algezire, ex certa sciencia facio, constituo, ordino adque eligo procuratorem meum, certum et specialem ac etiam generalem vos, Iacobum Martini, minorem dierum, notarium et civem Valencie, absentem, et Omar Abnayub, iudeum Valencie, presentem, recipientem et utrumque vestrum in solidum, ita quod vobis sic melior condicio occupantis [in] illis quod per unum vestrum inceptum fuerit per alterum posit deduci ad effectum, ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum nomine meo et pro me omnia universa et singula debita que michi debitus, depositu et comandas que a me detinentur et detinebuntur et omnia alia bona et iura michi pertinencia et peremptorie debencia hic et ubique a quibuslibet personis, cum cartis et sine ipsis qualibet racione, et ad hostendum quibuslibet personis, iudiciis, baiulis, iuratis, lezdariis, peatgeriis et aliis oficialibus vel locum donationis tenentibus infra discretum domini regis constitutis quadam cartam mee franquitatis ex franquitate quam ego, [...] inde alguatzir [electus] a domino rege pro excusada lezda, pedagio, ribagio et illo quolibet iure quam et quod pro rebus et mercibus meis nobis [petierint] et de iure meo verbo vel scripto protestari. Et ad agendum, procedendum, respondendum et defendendum in omnibus universis et singulis causis, questionibus et demandis motis et movendis vobis quam moveri posunt inter me, ex una parte, agentem vel defendentem, et quaslibet alias personas, ex altera similiter agentes vel defendentes, coram quibuslibet iudicibus qualiterque racione. Concedendo vobis in hiis tamquam legitimo procuratori autem legitimum constituto plena et liberam potestatem, ita quod positis in et supradictis agere, procedere et respondere, defendere, ponere, opponere, excipere, replicare et triplicare in iudicio et extra iudicum; litem vel lites contestari; et debitores meos comdepnari facere; et de condempnacionibus pene quarti factis et faciendis retroclamum facere, et retroclamum factum et faciendum ad execusionem postulare; emparam vel emparas fieri, requirere et absolvere; fideiusores [...] aut curritores aferre et dare et bona mea obligare; et de calumpnia seu veritate dicenda in omniam meam iurare a presente alterius cuiuslibet generis iuramentum; et sententia vel sentencias, tam interlocutorias quam difinitivas, audire, et ab ipsa vel ipsis si necese fuerit apellare; appellaciones prosequi et executiones sentenciarum postulare, cumponere et transhigere; laxias composiciones et avinencias super iure meo facere ut vobis benevisum fuerit; procuratorem vel procuratores substituere ipsos que prout vobis videbitur removere; et apocham facere de receptis et instrumentum absolucionis et difinicionis, et generaliter omnia alia facere et firmare in et super predictis quamadmodum ego facere posem personaliter constitutus, ratum et firmum promito perpetuo habiturum vos vel per substituendos a vobis in et super predictis actum fuerit seu etiam procuratum et nullo [iure] revocabo. Et volens vos et substituendos a vobis relevare ab omni honere satisdandi, promito notario infrascripto, ut publice persone a me legitime stipulanti et recipienti nomine omnium illorum quorum interest vel intererit, iudicio sisti et iudicatum solvi cum omnibus suis clausulis universis et singulis sub obligacionem omnium bonorum meorum, mobilium et imobilium, ubique habitorum et habendorum, que ad hec scienter et caute obligo de presenti. Quod est actum idus iulii anno Domini millessimo CCC° XXX° octavo. Sig-[creu]-num Thobie de Vallriaz, iudei predicti, qui hec concedo et firmo. Testes huius rei sunt Berengario de Vilaarnau, vicinus Valencie, et Salamon Thovi, iudeus.

Sig-[signe notarial]-num Guillelmi de Camps, notarii publici Valencie, qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.

Die iovis, tercio idus madii anno predicto, lo dit justícia a instància e requisició del dit en Jacme Martí, en lo dit nom, assignà X dies primer vinents et peremptoris al dit en Ferrando Pèriz, pintor, qui present era, dins los quals haja pagada la quantitat damunt demostrada, o procuràs qui més de preu de CCC sous reals de València do en la dita kafiçada de terra los quals hi trobà lo dit corredor, en altra manera que [tinga] veure fer la venda damunt dita, car lo dit justícia farà aquella pro qualque preu que y serà atrobat, la sua absència no contrastant.

Die sabbati, intitulata pridie idus augusti anno Domini M° CCC° XL°, Berengarius Umbert, saig de la cort, dix e receptà que ell de manament de l’honrat en Bernat de Camós, tinentloch de l’honrat en Pere Mercer, justícia de la ciutat de València en lo civil, hera anat a casa del dit en Ferrando Pèriz, pintor, per citar aquell a instància e requisició del dit en Jacme Martí, que dilluns primer vinent de matí ans de cort partida fos et comparegués devant lo lochtinent de justícia damunt dit apparellat de veure fer la venda damunt dita. Et com no l’atrobàs, dix-ho en casa de aquell, qui li respongueren que no era en la ciutat, ans era a Tortosa.

Al qual dia de dilluns e hora damunt assignat, que hom comptava nonodecimo kalendas septembris anno predicto, comparech devant lo lochtinent de justícia damunt dit lo dit en Jacme Martí, en lo dit nom, dient-s’i apparellat de veure fer la venda damunt dita si lo dit en Ferrando comparegués. Et com lo dit en Ferrando no curàs comparer, per tal, cort partent del dit dia de matí, lo dit en Jacme acusà la contumàcia de aquell.

Et en aprés, en lo dit dia de dilluns, intitulat nonodecimo kalendas septembris anno predicto, en hora de véspera del dit dia, Berenguer Umbert, saig de la cort, dix e recomptà que ell de manament del dit lochtinent de justícia e a instància e requisició del dit en Jacme Martí era anat a casa del dit en Ferrando Pérez per citar aquell, que dimecres primer vinent de matí ans de cort partida fos e comparegués devant lo dit lochtinent de justícia apparellat de veure fer la venda damunt dita. Et com no l’atrobàs, dix la dita [...] a la muller de aquell, que li respós que no y era, que a Tortosa era ab [obra].

Al qual dia de dimecres e hora damunt assignat, que hom comptava septimadecima kalendas septembris anno predicto, comparech devant lo dit lochtinent de justícia lo dit en Jacme Martí, apparellat de veure fer la venda damunt dita, et com lo dit en Ferrando Pérez no comparegués, per tal, cort partent del dit dia de matí, acusa la contumàcia de aquell.

163.

1339, maig, 7. València.

Oferta de la meitat de 9 fanecades de vinya de Miquel Roig situades a Rafalagata, en l’horta de València, per pagar 175 sous que deu a Isaac Sibili, a part altres 60 sous que deu a Francesc Pasqual. Les 9 fanecades pertanyien al pintor Marquet de Roures i a la seua dona Arnaldona i afronten amb una vinya de Marc de Roures, pare de Marquet.

ARV, Justícia Civil, segle XIV, núm. 67, mà ultima, 313-314.

Cerveró, 1960, p. 251.

Anno Domini millessimo CCC° XXX° nono, die veneris intitulata nonas madii, comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Francesch Ferrer, et en lo nom davall escrit posa ço que·s seguex:

Ans de reeclam feyt d’en Francesch Ferrer, procurador d’en Miquel Roig, de VIII liures et quinze sous, en les quals és condempnat en pena del quart a Içach Sibili, com a procurador d’aquell; ítem, en sexanta sous en los quals és condempnat en pena del quart e obligat a·n Francesch Pascual, procurador de Içach Abnayub, en com lo dit principal seu no haja béns mobles dels quals puxa pagar les quantitats damunt dites. Per tal, en escusació del quart lo dit en Francesch Ferrer offir e met venals en poder de la cort béns del dit principal seu, ço és saber, la meytat per indivís de nou fanecades de vinya, la qual és ara terra blancha e la qual lo dit en Miquel Roig e la dona na Dominga, muller sua, et per indivís posseexen en terme de Rafalagata, orta de València, e les quals són tengudes sots senyoria de n’Arnau Rubert a cens d’una mazmedina et miga pagadores cascuns anys en la festa de sancta Maria del mes de agost et a loysme e fadiga, segons que en la carta d’aquèn fon largament és contengut, les quals nou fanecades de terra són affrontades ab vinya d’en March de Roures, et ab vinya d’en Bernat Guerau, et ab vinya dels hereus d’en Arnau Poch, cèquia en mig, et ab lo camí d’Almàcera.

Et encontinent feu fe del títol ab carta pública ut sequitur:

Sit omnibus notum quod nos, Marchetus de Roures, minor dierum, pictor, et uxor eius Arnaldona, cives Valencie, ambo insimul et uterque nostrum in solidum per nos et nostros vendimus, concedimus, tradimus seu quasi tradimus vobis, Michaeli Rubei de la Pomereda, laboratori, et Miguele, uxore vestre, comorantibus in alcarea Arnaldi Rubert, presentibus et recipientibus, et vestris perpetuo novem fanecatas vinee quas habemus et tenemus in termino de Raffalagata, orta Valencie, sub dominio dicti Arnaldi Rubert, ad censum unius mazmutinam et medie iucifias boni auri, fini et ponderis recti sibi et suis solvende semper et anuatim in quolibet festi beate Marie mensis augusti et ad laudimium et faticham, prout in instrumentis inde confectis continetur, sicut confrontantur cum vinea Marchi de Roures, patris mei dicti Marcheti, et cum vinea Bernardi Gueraldi, et cum vinea heredum Arnaldi Pich, cequia in medio, et cum termino quo itur apud Almaceram. Iamdictas itaque IX fanecatas vinee, prout superius confrontantur et terminantur, cum arboribus, aquis, cequis ad rigandum, ingresibus, egresibus et suis pertenencibus et pertinenciis universis et singulis per omnia loca, et cum omnibus iuribus, locis, vocibus, accionibus, [donibus], peticionibus realibus et personalibus, utilibus et directis, variis sive mixtis nobis et nostris in predictis IX fanecatas vinee vel pro ipsis competentibus et competituris quoquomodo sic vobis et vestris perpetuo vendimus, concedimus, tradimus seu quasi tradimus precio videlicet quingentorum solidorum monete regalium Valencie, quos omnes a vobis numerando habuimus et recepimus, renunciantes scienter omni excepcioni peccunie predicte non numerati sive precii predicti a vobis non habiti et non recepti et doli, et beneficio etiam minoris precii, et duplicis decepcionis, et illi iuri quod subvenit deceptis ultra dimidiam partem iusti precii et omni alii iuri contra hec venienti, dantes et concedentes vobis et vestris perpetuo quicquid hec vendicio predicta amplius modo valet aut in posterum valebit precio antedicto. Et sic vos et vestri etiam succesores habeatis ex tunch predictam vendicionem cum omni suo melioramento facto et faciendo teneatis, posideatis et in pace perpetuo expletetis ad dandum, vendendum et aliter alienandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus atque sanctis, sicut melius potest dici, scribi et intelligi ad comodum vestrum et vestrorum perpetuo. Salvo tamen semper domino supradicto et suis dicto censu, dominio, laudimio et fatica et omni alio pleno iure emphiteotico in omnibus et per omnia prout in instrumentis inde confectis continetur, promitentes uterque nostrum in solidum predictam venditionem cum omni suo melioramento facto et faciendo vobis et vestris perpetuo deffendere et salvare et facere, habere, tenere et posidere ac cunctas personas ad forum Valencie. Et tenemur inde vobis et vestris perpetuo de firma et legali eviccione huius vendicionis et ab omni dampna ac etiam interesse, obligantes scienter ad hec vobis et vestris uterque nostrum in solidum nos et omnia bona nostra ubique habita et habenda, renunciantes super hiis beneficio dividende actionis, et nove ac veteris constitutionis et epistole divi Adriani, et foro ac lege dicentibus de principali prius conveniendo et omni alii iuri contra hec venienti. Et ad cautelam ego, dicta Arnaldona, iuro per Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus meis corporaliter tacta predicta omnia et singula rata et firma habere et perpetuo observare et in aliquo non frangere seu revocare, sub cuius vinculo sacramenti, cerciorata a iure meo, sponte renuncio quantum ad hec doti et sponsalicio meo, et beneficio senatus consulti Velleyani, et omni legitimo et muliebri auxilio et iuri ypothecarum mearum. Insuper damus vobis fideiusorem salvitatis Matheum de Roures, patrem mei dicti Marcheti, pictorem et civem Valencie, qui de predictis omnibus et singulis vobis et vestris firmiter teneatur et obliguetur ad forum Valencie, quam fideiusionem ego, dictus Marchus de Roures, libenter facio et concedo vobis, dictis emptoribus, et vestris sub rerum mearum omnium ypotheca. Quod est actum Valencie, septimo kalendas novembris anno Domini M° CCC° XXX° nono.

Sig-[creu]-num Marcheti de Roures, sig-[creu]-num Arnaldone, uxor eius iurantis, sig-[creu]-num Marchi de Roures, fideiusoris, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt Bernardus Plana et Iohanes Tintorii [...] Valencie, firmavit dicta Arnalda tercio kalendas decembris et anno predicto, [dictis emptoribus] absentibus, in pose notarii infrascripti loco ipsorum ab ea stipulantis et recipientis, et fuerunt testes Guillermus Palacino et Petrus Enyéguiz d’Alagó.

Sig-[creu]-num Arnaldi Rubert, domini dicti censualium, qui, recepto inde laudimio, hanc vendicionem firmo et concedo septimo kalendas aprilis et anno domini M° CCC° XXX° primo, in presencia et audiencia Raymundi de Rufes et Guillermi de Vilardello, testium, salvo in omnibus toto pleno iure et dono mei et meorum perpetuo, prout in instrumentis inde confectis continetur.

Sig-[signe notarial]-num Bernardi Vallesii, notarii Valencie publici, qui hec scripsit et clausit loco, die et anno predictis.

Et en aprés, die veneris, intitulata pridie idus madii anno predicto, lo dit justícia, reebuda la dita offerta e asignació de béns a instància e demanda de Içach Sibili, juheu, et a paga a aquell a fer de VIII liures, XV sous reals de València,⁷⁵ en los quals en Francesch Ferrer, procurador d’en Miquel Roig, li és condempnat en pena del quart e d’aquèn feyt reeclam, segons que les dites coses en lo libre de la cort sots kalendari de undecimo kalendas madii anno presenti són largament contengudes. Per tal, menant lo dit reeclam e exequció, manà et feu córrer et públicament subastar segons fur per Goçalbo López, corredor, axí com a béns del dit en Miquel Roig e per lo dit en Francesch Ferrer, en lo dit nom, offerts a la cort, ço és saber, la meytat per indivís de les dites nou fanecades de terra damunt contengudes, declarades e confrontades. Axí que si alcuns altres creedors hi ha etcètera.

Die veneris VIa nonas iulii anno predicto, lo dit justícia, a instància e requisició dels dits Içach Sibili et en Francesch Pascual, en lo dit nom, assignà X dies primers vinents e peremptoris al dit en Francesch Ferrer, en lo nom damunt expressat, qui present dins los quals haja pagada la quantitat damunt demanada o procurat qui més de preu de deu lliures reals de València do en la meytat per indivís de les dites nou fanecades de terra, les quals hi són atrobades per lo dit corredor, en altra manera que vinga veure fer la venda damunt dita, car lo dit justícia farà aquella per qualque preu que y serà atrobat, la sua absència no contrastant.

Die martis quarta nonas novembris anno Domini millessimo trecentesimo tricesimo nono, constituït davant la presència de l’honrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, Goçalbo López, corredor sobredit, e dix que atrobava tant solament en la meytat per indivís de les dites nou fanecades de terra quatre-cents sous reals de València, los quals li donava e hi prometia donar en Jacme Ricart, notari de València, et axí com a més donant. Et prometent fo-li’n feta venda per lo dit justícia per lo dit preu de quatre-cents sous, present en Francesch Ferrer, en lo dit nom, lo qual fo interrogat si sabia qui més de preu hi donàs, e dix que no. Et fo-li’n manada fer carta pública de venda ut sequitur.

Testimonis, en Domingo de Monçó et en Ramon Spel, notaris.

(Ante II manu in prima carta +).

164.

1339, maig, 26. València.

Protesta al justícia civil de València de Pere Sala, pintor, per la subhasta feta a instància del curador dels béns del seu pare, Pere Sala, d’una casa situada a la parròquia de Sant Martí de València, ja que com a successor de sa mare Ramona li correspon la meitat de la casa o del preu d’aquella.

ARV, Justícia Civil, núm. 65.

Cerveró, 1960, p. 252.

Comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de València en lo civil, en Pere Sala, pintor, et dix et proposa devant aquell que a audiència sua és novellament pervergut que vós, senyor dit justícia, a instància d’en Berenguer Sarrovira, curador asignat a la persona d’en Pere Sala, fets converter et subastar et volets vendre unes cases del dit Pere Sala, pare d’aquell, que són en la parròquia de Sent Martí et són tengudes sots senyoria d’en Francesch Marrades, a cert cens, loïsme et fadiga, segons que en la carta és contengut. On com lo dit en Pere, lo fill, aja la mitat en les dites cases per rahó de succesió de na Ramona, mare sua, muller del dit pare seu, los quals eren ajermanats perquè los béns d’aquells eren comuns, per tal lo dit en Pere Sala oposa’s a la dita subastació, diu que vós, sènyer dit justícia, no podets vendre les dites cases totes, [salvu] la meytat d’aquelles, com la meytat d’aquelles sia del dit Pere Sala, lo fill, per succesió de la dita mare sua. Emperò si vós, senyor dit justícia, volets vendre les dites cases, requir que deliurets la meytat del preu d’aquelles.

165.

1340. Manises. València.

Notícies sobre el naixement de Mateu Terrés, il·luminador, a Manises el 1340 i la seua posterior residència en València, a la parròquia de Sant Martí, on va obtenir una gran reputació com a il·luminador.

Alcahalí,⁷⁶ 1897, p. 315.

Sanchis Sivera,⁷⁷ 1912 (1), p. 160; 1913 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, p. 12; 1930, p. 12.

166.

1340, març, 14. València.

Referència a Caterina, dona del pintor Simó Despuig, veí de València, i filla de Berenguer de Tallaraures.

ARV, Justícia Civil, núm. 74, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 92

Pridie idus marcii. Na Caterina, esposa d’en Simó Despuig, pintor e vehí de la ciutat de València, filla que fo d’en Berenguer de Tallaraures e néta d’en Pere de Tallaraures, ciutadà de València, çaenrere defunt [...]

167.

1340, desembre, 1. València.

Plet pel préstec de 12 lliures de Bernat Grifeu, paraire i veí de València, a Salvador de Roda, i il·luminador de llibres, i la seua dona Guillemona, habitant de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 74, mà 2.

Cerveró, 1960, p. 250.

E millor en dret que·ls dits en Berenguer Tapioles e en Bernat del Mas e encara que algun altre creedor, e requer e demane que del preu que d’aquella exirà satisfaçats de la dita quantitat al dit en Bernat Grifeu per les rahons damunt dites, com axí u dejats fer seguons fur e rahó. En altra manera si les dites coses vós, sènyer dit justícia, fer no volrets, ço que no creu, protesta lo dit en Bernat Grifeu que no consent ni consentir entén cautament o expresa a la dita venda, ans tot son dret li romanga salvu sobre aquella.

Et encontinent fa fe de la dita carta debitòria, la tenor de la qual és aytal:

Noverint universi quod nos, Salvator de Roda, illuminator librorum, habitator Valencie, et uxor eius Guillamona, ambo simul et uterque in solidum, confitemur vobis, Bernardo Grifeu, paratori pannorum, vicino eiusdem civitatis, presenti, nos debere vobis duodecim librarum monete regalium Valencie, quos nobis bono amore mutuo tradidistis. Et quia rey veritas sic est renunciamus scienter omni excepcioni confesionis predicte per nos vobis non facte, pecunieque iamdicte vobis non debite ex causa predicta et doli. Quosquidem duodecim librarum dicte monete vobis aut cui volueritis loco vestri ambo simul et uterque nostrum in solidum solvere promitimus hinc ad festum Nativitatis Domini proxime [...] sine omni dilacione, excusacione et absque omni dampno vestro vestrorumque gravamine, misionibus et interesse ac querela curie, cum si predicto vestro credito a nobis seu nostrum altero petendo vel habendo dampnum [...] sustinueritis vel gravamen aut missionibus aliquas inde feceritis vel expensas, totum id quid et quantumcumque sit vel fuerit vobis et vestris restituere et emendare promitimus confesam voluntati vostre. Et credatur inde vobis et vestris solo sacramento sine testibus et probacionibus, quibuscumque obligando vobis et vestris ad hec ambo insimul et uterque nostrum in solidum specialem et in pignore ponimus quasdam domos nostras quas habemus et posidemus in parochia Sancte Crucis Valencie, que tenetur sub directo dominio reverendi patris domini Valencie episcopi ad censum unus morabatinus boni hauri, fini rectique pensi in festo Nativitatis omni annis singulis exsolvendi et ad laudimium et faticham et aliud plenum ius enphinteoticum, quamquidem censum nos solvere teneamur, prout ipse domus confrontantur cum via publica, et cum domibus domine Elvire et cum açucacho. Quasque domos nisi prefixo termino vobis satisfaccio extiterit, de vestro credito supradicto positis vos auctoritate vestra propria vendere et alienare et in ipsis domibus execucio fieri valeat, tamquam de sentencia lata quam in rem iudicatam, penitus [transivet] subastacione aliqua decem dierum, XXX vel plurium [minatum] precedente foro Valencie de hoc loquente nullatenus obsistente. Et de precio quod inde habitum fuerit vos positis satisfacere de toto vestro credito supradicto cum omnibus dampnis, misionibus et interesse quas et quam hoc de causa vos facere opportuerit vestro seu vestrorum sacramento proprio ut premititur onerandis. Et generaliter omnia bona mea mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda renunciacione quantum ad hec ambo in simul et uterque nostrum in solidum super hiis novarum constituentem, et epistole divi Adriani, beneficio et omi alii iuri, foro, consuetudini et constitucioni quibus contra predicta vel predictorum aliquid nos seu alter nostrum se pose in aliqua defendere vel [...]. Et ad cautelam ego, dicta Guillamona, iuro ad Deum et eius sancta quatuor Evangelia [...] corporaliter tacta, predicta omnia rata et firma propria habere et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua racione, sub cuius vinculo sacramenti renuncio beneficio senatus consulti Velleyani, et iuri ypotecharum meorum et omni aliqui auxilio in favorem mulierem quomodolibet introducto. Quod est actum Valencie, kalendas febroarii anno Domini millesimo CCC° XXX°.

Sig-[creu]-num Salvatoris de Roda, sig-[creu]-num Guillamone uxor eius, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus. Sig-[creu]-num Berengari Guòmiç, procuratoris domini episcopi qui, recepta [sue] XX^a parte, predictam inpignoracionem firmavit in continenti.

Testes huius rey sunt Bartholomeus Molnar, notarius, et Thomas de Vilamaiori, scriptor, Valencie comorantes.

Sig-[en blanc]-num Arnaldi de Casesvelles, notarii publici per totam dominacionem domini regis Aragone, qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno superius anotatis.

Fo interrogat per sagrament lo proposant qui havia dictada la dita requisició, e dix que en Pere d’Òdena, notari.

168.

1341, febrer, 25. València.

Deute de 4 sous de Guillem Lopillo, corredor de València, a Guillem Martí, pintor, i a Bartomeu Plana, barber, marmessors d’Elisenda, filla del difunt Guillem de Solares.

ARV, Justícia Civil, núm. 71.

Cerveró, 1963, p. 121.

169.

1341, març, 1. València.

Testimoni del pintor Antoni Sobirats, de la parròquia de Sant Andreu de València, en un procés davant la cort del justícia civil de València

ARV, Justícia Civil, núm. 141, mà 41, f. 224r-v.

Kalendas marcii anno Domini millessimo CCC° quinquagesimo primo. N’Anthoni Sobirats, pintor, habitador en la parròquia de Sent Andreu, testimoni qui jura dir veritat sobre la damunt dita demanda e capítols aprés de aquella proposats, los quals largament li foren lestes punt a punt singularment e de partida. E primerament, sobre lo primer e dix que·s ver e cert que·l dit en Nicolau Roig és mort e pasat de aquesta present vida, emperò no porie dir si·s feu testament o no e sobrevisquent aquell la dita na Pascuala, muller qui fon sua. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ell, testimoni, veé moltes e diverses vegades aprés obte de aquell la dita na Pascuala [...] e tenia e possehie tots los béns del dit quondam marit seu, e àls no sab sobre aquell. Interrogat sobre lo III, e dix que no y sab res sinó per oyda d’una vehina qui ere d’aquells. Interrogat sobre lo IIII qui comença «primerament», e dix que no y sab res. Interrogat sobre lo V, e dix que no y sab res. Interrogat sobre lo VI°, VII°, VIII°, IX, X, XI, XII, XIII, XIIII, XV, XVI, XVII, XVIII, XIX, XX, XXI, XXII, XXIII, XXIIII, XXV, XXVI, XXVII, XXVIII, XXIX, XXX, los quals cascú li foren lests punt a punt, e dix que no sab res sobre aquells ni en cascú de aquells, salvu ço que·s seguex, que ell, testimoni, veé en casa dels dits en Nicolau Roig e de la dita na Pascuala lo temps que aquells venien de bells matalafs en plega e de bels travesers, vestidures, vànova e cuyraçes e molts d’altres bels reus de casa, emperò no sab ell, testimoni, que·s podien valer ni quom. Interrogat com ho sab, e que per ço com ell, testimoni, entrave sovén en casa d’aquells. Interrogat si sab que les [...] se’n portàs lo dit en Berthomeu Gerau, e dix que no y sab res sinó per oyda d’huna dona appellada per nom na Francescha. Interrogat que li oy dir, e dix que aquestes o semblants, que Berthomeu Gerau se n’avie portats tots los béns que atrobà en casa dels dits defunts, e aquells [o per ceda] de aquells avia venuts axí com marmesor, e ell matex com ha venedor los venie, e ell mateix los se traie e los se aturave a si matex. Interrogat de temps, e dix que pasada la mortaldat. Interrogat en qual loch hoy dir, e dix que en lo carrer on aquells estaven. Interrogat de persones, e dix que dels vehins hi avie alcuns. Interrogat de parentela, amore, salvu etcètera, e dix que no. Interrogat qual part volria que guanyàs, e dix que aquella qui millor dret hi aga. Iniuctum fuit sibi et cetera.

170.

1341, març, 16. València.

Demanda al justícia civil de València del pintor Domingo Cetina, veí de València, com a tutor i curador dels fills menors del defunt Domingo Cetina, pintor de València, perquè faça taxació de les despeses que ha fet en la manutenció de dits menors.

ARV, Justícia Civil, núm. 145, mà 2, f. 48.

Cerveró, 1960, p. 231.⁷⁸

Anno Domini millessimo CCC° quinquagesimo primo, die sabbati VII° kalendas aprilis. Comparech davant la presència de l’honrat en Guillem Scrivà, tinentloch de l’honrat en Jacme Scrivà, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Domingo Cetina, qui, en lo nom dejús scrit, posa ço que·s seguex:

Comparech denant la presència de l’honrat en Jacme Scrivà, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Domingo Cetina, pintor, vehín de la dicta ciutat, tudor donat e asignat per la vostra cort a les persones e béns de Johan Suet e Berthomeua, pubills, fills çaenrere que foren d’en Domingo Cetina, pintor deffunt, e dix e proposa devant aquell que com ell haja tengut de la mortaldat a ençà e tingua huy en dia los dits pubills e aquells haja provehïts et alimentats en sos necessaris, ço és, en menjar, beure e vestir e calçar, la qual cosa ell no entena haver feyt del seu propri ans dels béns del dits pubills. Per ço demane e requer que per vós, sènyer dit justícia, sia tatxada covinent provissió als dits pubills de [mengar e beure] axí del temps pasat com del sdevenidor sguardada la edat dels⁷⁹ dits pubills, los quals [ha més] mester [a aquell] e aquella [...ada] que de la dita tacxació li sia manada fer carta pública per los scrivans de la vostra cort si e quant haver-la’n volrà a conservació de son [dret]. E encontinent fa fe de la carta de la tutela ut sequitur.

Noverint universis et cetera.

Fon interrogat per sagrament lo proposat qui havia scrita la dita scriptura, e dix que en Nadal [Raga], notari.

Et lo dit honrat justícia, [vist] que haüda certa [...] de les facultats dels dits pubills [qui...] feu ne de [...], és apellat de tatxar la dita provisió.

171.

1341, maig, 7. València.

Testimoni de Ferran Peris, pintor, en el testament de Bernarda, dona de Tomàs Castell, ferrer de València.

ARV, notari desconegut.⁸⁰

Cerveró,⁸¹ 1956, p. 98, núm. 8.

172.

1341, maig, 10. València.

Testimoni de Ferran Peris, pintor, en l’inventari dels béns de Bernarda, dona de Tomàs Castell, ferrer de València.

ARV, notari desconegut.⁸²

Cerveró, 1956, p. 98, núm. 8

173.

1341, juliol, 10. València.

Manament del justícia civil de València a instància de Ferran Peris, pintor, fill del difunt Ferran Peris, pintor, al curador dels béns del dit difunt perquè pague els 2.000 sous que el seu pare li llegà en un codicil per raó del dot de sa mare Marta.

ARV, Justícia Civil, núm. 73, f. 43r.

Cerveró, 1960, p. 245.

Eodem die et anno. L’onrat en Pere Colom, justícia de la ciutat de València en lo civil, a instància e requisició d’en Ferrando Pèriz, pintor, fill que fon d’en Ferrando Pèriz, pintor defunct, mana a·n Jacme Castell, tudor et curador testamentari dels fills e béns del dit en Ferrando, segons que appar de la dita tutoria certa per lo testament del dit deffunct, lo qual fon feyt per en Francesch Palau, notari, pridie nonas (retro in prima ante in carta iunii anno presenti), que dins X dies primers vinents e peremptoris li havia pagats duo millia sous reals de València, los quals lo dit en Ferrando li lexà o regonech en lo dit seu testament o codicil per rahó de la dot, la qual la dona na Marta, muller que fon del dit en Ferrando e mare del dit en Ferrando, li aportà en temps de núpcies, segons que en la dita carta nupcial, la qual fon facta per en Guillem de Cervià, notari de València, quinta nonas novembris anno Domini M° CCC° XVI°, pus largament és contengut.

Ítem, fon fet lo dit codicil del defunct damunt dit en poder del dit en Francesch Palau, notari, XIIII° kalendas iulii presentis anni, segons que les dites coses e altres en lo dit testament e codicil són pus largament contengudes, o mostrats béns clars e desembargats e ab títols en los que la dita exsecució puxa ésser feta o justes rahons perquè fer no u deja. En altra manera que·l dit justícia rehebrà la oferta fahedora dels béns de la dita cudoria et carta passats los dits X dies per lo dit en Ferrando Pérez, pinctor.

174.

1341, agost, 28. València.

Testimoni de Ferran Peris, pintor, en un document rebut per Francesc Palau, notari de València, amb menció de la seua segona esposa Vicenta, vídua, i els seus fills Bernadona i Ferran.

ARV, Justícia Civil, núm. 89.

Cerveró, 1960, p. 245.

175.

1341, setembre, 18. València.

Deute de 120 sous de Francesc Celma, pintor, a Arnau de Morera, jusperit de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 71, f. 20 r.

Cerveró, 1963, p. 81.

Die martis XIIII° kalendas octobris anno Domini M° CCC° XL° primo. Raymundus de Manso, notarius, procurator Francisci de Celma, pictoris, cum publico instrumento inde confecto per A[rnaldum] de Conques, notarium, die predicto, condempnatur sub pena quarti per venerabilem Petrum Columbi, iusticiam Valencie in civilibus, Laurencio [Vitalis], procuratori A[rnaldi] de Moraria, iurisperiti Valencie, ut de ipsa procuracione constat per publicum instrumentum inde confectum per [Guillermum Sicardi], notarium, quinto kalendas marcii anno Domini M° CCC° XL°, in centum viginti solidos regalium, quos dictus Franciscus de Celma dicto Arnaldo de Moraria confessus fuit debere cum publicum instrumentum inde confecto per Arnaldum de Conques, notarium, quinto kalendas octobris anno Domini M° CCC° XL°, solvere hinc ad decem dies, et si [in dictum] fideiusserit solvant hinc ad festum Natalis Domini [proximi venturum]. Die martis, intitulata septimo kalendas octobris anno predicto, comparuit dictus Raymundus de Manso et obtulit se fidanciam in premissis nomine proprio et obligat omnia bona sua. Die iovis XVI° kalendas februarii anno predicto, comparuit dictus Laurencius Vitalis et dixit se sibi solutum de dicto debito.

176.

1341, octubre, 20. València.

Curadoria dels béns del pintor Francesc Roures, de la parròquia de Sant Martí i absent de la ciutat i regne de València, assignada al seu nebot Miquel de Roures, veí de la ciutat, per tal de pagar 35 sous que deu al pintor Francesc Celma, veí de València, del preu d’un mul.

ARV, Justícia Civil, núm. 75, f. 27 - 27v.

Cerveró, 1960, p. 231.

[XIII° kalendas novembris].

Eadem die et anno. Comparech devant la presència de l’honrat en Pere Colom, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Ramon del Mas, notari, axí com a procurador d’en Francesch Celma, pintor, vehí de la dita ciutat, e dix e proposa devant aquell que com per en Francesch de Roures, pinctor, habitador en la parròquia de Sent Martí de València, sien deguts al principal del dit en Ramon del Mas XXXV sous de reals per rahó de I mul que d’aquell comprà, hagué e reebé per aytal qual era, e lo dit en Ramon, el dit nom, vulla demanar e recobrar la dita quantitat e lo dit en Francesch de Roures se sia absentat de la dita ciutat et regne d’aquella sens que no ha lexat procurador qui puxa fer part per aquell, requer per ço que curador sia assignat quant al present article en nomenar per sufficient en Michel de Roures, vehí de València, nebot del dit en Francesch de Roures. Fo interrogat per sagrament lo dit proposant qui havia dictada la dicta requisició, e dix que ell mateix.

Fide Raymundus de Manso, notarius.

Petrus Columbi, iusticia Valencie in civilibem, auctoritate qua [sumptum] ad instanciam et requisicionem Raymundi del Mas, notarii, procuratoris Francisci de Celma, pictoris, damus et cetera vos, Michelem de Roures, vicinum civitatem iamdicte, in curatorem bonis Francisci de Roures, quo ad deffendendum ipsa in [questionem] quam dictus Raymundus, dicto nomine, movere intendit in et super bonis predicti pretextu XXXV solidus regalium per dictum Franciscum de Roures eidem Francisco de Celma debitorum racione et precio unus muli quem ab tempo emit. Ita quod, in predictis et cetera. Et auctoritatem predicta [...] et cetera. Ad hec ego, dictus Michael de Roures, recipiens et cetera, promito et cetera, obligando et cetera. Et iuro et cetera. Insuper dono vobis fidanciam pro predictis dictum Raymundum de Manso, nomine proprio, quam fidanciam ego, dictus Raymundus de Manso, habuere facis et cetera, sub obligationem et cetera. Actum et cetera.

Testes, Guillermus Gozi et Guillermus de Betesa, notarii.

177.

1341, octubre, 20. València.

Protesta de Jaume Castell, tutor de Bernadona, filla del difunt Ferran Peris, pintor, i Marta, per la venda d’una casa situada a la Freneria de València que vol fer el justícia de la ciutat.

ARV, Justícia Civil, núm. 74, f. 199-201v.

Cerveró, 1960, p. 231 i 245-246.

Anno Domini millesimo CCC° quadragesimo primo, die sabbati intitulata XIII° kalendas novembris, comparech denant l’onrat en Pere Colom, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Jacme Castell e en lo nom davall scrit posa per scrit ço que·s segueix:

Comparech davant l’onrat en Pere Colom, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Jacme Castell, tudor e curador testamentari dels fills e béns que foren [d’en] Ferrando Pèriz, pintor, deffunct, et dix e proposa davant aquell que com la dona na Marta, muller que fo del dit en Ferrando Pèriz, muda naturalment, aportàs en temps de núpcies al dit en Ferrando en dot e per dot sua, entre los altres béns, mil e doents sous reals de València en diners, de la qual na Marta és romasa solament Bernadona, filla dels dits marit e muller, a la qual per successió romanen tots los béns de la dita mare sua, e los quals mil e CC sous lo dit deffunct à lexats en son testament a la dita Bernadona, de la clàusula del qual davall fa fe. Et lo dit tudor e curador nega que de tots los béns que foren del dit deffunct se faça execució en la vostra cort a instància de creedors del dit en Ferrando, e specialment se faça execució d’unes cases situades en la Freneria de València, en la parròquia de Sancta Catalina, tengudes sots directa senyoria de la capellania de Sent Làzer a cens de XXVII sous, e loysme e fadiga e a tot altre plen dret emphiteòtich, segons que en la offerta d’aquèn feta per en Domingo Dezprats, notari, procurador de na Vicenta, muller última que fo del dit deffunct és contengut. Per tal, ab la present scriptura lo dit tudor e curador oposa’s a la venda o preu de les dites cases per la dita offerta fahedora, requerín a vós, senyor dit justícia, que del preu de les dites cases sien satisfets e pagats al dit en Jacme, en los dits noms en e per la dita Bernadona, los dits mil e doents sous de la dita moneda, com la dita Bernadona sia primera en temps e millor en dret en los dits béns que la principal del dit en Domingo Dezprats, segons que en la carta nupcial de la dita na Marta ab lo dit en Ferrando Pèriz feta, de la qual davaill fa fe clarament e·s contengut, com axí sia fahedor de fur e de rahó. En altra manera, [protest] lo dit en Jacme que si vós, senyor dit justícia, la quantitat dels dits mil e CC sous deliurar no li féyets dels dits béns com o dejats fer de fur e de rahó, que u puxa aver e recobrar de vostres béns en son loch e temps ab tots dans, messions e interesses per la dita rahó d’aquí avant en colpa vestra sostenidors. Et de les dites coses requer a si ésser feta carta pública per lo notari de la vostra cort a perdurable memòria e a conservació del dret de la dita Bernadona, pubilla, si aquella haver volrà en testimoni de veritat.

Et encontinent lo dit en Jacme fa fe de les dites tudoria e cura ut sequitur:

Hoc est transtalum bene e fideliter factum XVI° kalendas novembris anno Domini

M° CCC° XL° primo, sumptum a quadam clausula testamenti Ferdinandi Petri, pictoris, vicini Valencie, deffuncti, contenti in notulis Francisci de Palacio, notarii publici Valencie, sub kalendario de pridie nonas iunii anno predicto, cuiusquidem clausule tenor dinoscitur esse talis: «Denique dono et assigno in tutorem et curatorem predictis Bernadone et Gisabelli, filiis meis, predictum Iacobum Castelli, manumissorem meum antedictum, quem rogo quod dictos filios meos et bona ipsorum regat, procuret et deffendat ut bonus tutor et curator facere tenetur et debet iuxta forum Valencie».

Sig-[creu]-num venerabilis Petri Columbi, iusticie Valencie in civili, qui, viso prefato originali testamento, hinc translato auctoritatem suam prestitit ac decretum.

Sig-[signe notarial]-num Philipi de Rossilione, notarii publici Valencie, auctoritate regia et curie eiusdem pro Iacobo Scribe qui, auctoritatem dicti iusticie, eius iussu in hoc traslato apposuit et scripssit.

Sig-[signe notarial]-num Francisci de Palacio, notarii publici Valencie, [qui] hoc translatum [translatus] dictum [testamentum] notula diligenter comprobavit et clausit in [die et anno in ... littera contentis].

Ítem, fa fe de la dita carta nupcial entre los dits en Ferrando Pèriz, pintor, e la dita na Marta, muller que fo sua, feta ut sequitur:

In Dei nomine amen. Noverint universi quod ego, Ferdinandus Fornerii, civis et [draperius] Valencie, ex certa sciencia colloco in matrimonium vobis cum Ferdinando Pèriz, pictori, cive Valencie, presente, Martam, filiam meam, bona cuius Marte sunt ea que secuntur, videlicet, quidam furnus et domus in quibus dictus furnus constructus est, que situantur in parrochia Sancti Salvatoris et que tenentur sub dominio venerabilis Guilaberti de Nogaria, militis, ad censum septuaginta solidos regalium Valencie eidem et suis annuatim solvendorum et ad laudimium et faticham, que confrontatur cum tribus viis publicis et cum domibus Salvatoris Carbonellii. Item, septuaginta solidos regalium Valencie de retrocensu sine laudimio et sine faticha, quos faciunt et facere tenentur annuatim proprio persone infrascripte pro domibus infrascriptis, sitis in villa nova parrochia Sanctis Salvatoris, de quibus facit et facere tenetur, medietatem in quolibet festo sancte Marie mensis augusti et aliam medietatem in quolibet festo beate Marie mensis marcii, Dominicus de Epila quindecim solidos. Item, facit de eisdem in dictis festis mediatim Bernardus des Palau pro domibus quindecim solidos. Item, facit de eisdem medietatem in quolibet festo sancti Iohannis iunii et aliam medietatem in quolibet festo Omnium Sanctorum Petrus Scuder pro domibus decem solidus. Item, facit de eisdem in dictis festis mediatim Petrus Terrades pro domibus decem solidus. Item, facit de eisdem in dictis festis mediatim Martinus del Poyo pro domibus decem solidos. Item, facit de eisdem in dictis festis mediatim Marquesia, filia quondam Ferrarii de Lizana, pro domibus decem solidus. Quiquidem retrocensus unacum domibus super quibus fit tenentur sub dominio et alodio Petri de Populeto, civis Valencie, ad censum unius morabatinus boni auri, fini et recti ponderis eidem et suis solvendi in quolibet festo Omni Sanctorum et ad laudimium et faticham, ut in instrumento accapiti continetur, qui morabat debet solvi de dicto retrocensu, et que domus super quibus dictus retrocensus fit adinvicem continguantur et confrontantur cum cequia que decurrit ad molendinum regalis domini regis, via publica in medio, et cum domibus Petri Pinçana, et cum cequia de Algerós et cum domibus Bernardi Caçador. Item, centum octuaginta quatuor solidos, sex denarii regalium Valencie de retrocensum et sine laudimio et faticha, quos faciunt et facere tenentur persone infrascripte pro domibus infrascriptis ponitis in villa nova parrochia Sancti Salvatoris, de quibus facit et facere tenentur in quolibet festo Pasce Resurrectionis Domini Petrus Comte quatuordecim solidos pro domibus. Item, facit de eisdem in dicto dictus Petrus Comte novem solidos pro domibus. Item, facit de eisdem in quolibet festo sancti Michelis dictus Petrus Comte viginti unum solidos pro domibus. Item, facit de eisdem Bernardus Riera in quolibet festo sancti Michelis pro domibus decem solidos, unum denarium et oblatam. Item, facit de eisdem in dicto festo Maria, uxor quondam Guillermi Colom, pro domibus decem solidos, unum denarium et oblatam. Item, facit de eisdem in quolibet festo sancti Michelis Bernardus Barberà pro domibus viginti solidos, tres denarios. Item, facit de eisdem in dicto festo Dominicus Sanxo pro domibus decem solidos, unum denarium et oblatam. Item, facit de eisdem in dicto festo Iohannes Martini pro domibus decem solidos, unum denarium et oblatam. Item, facit de eisdem in dicto festo Simon de Rabinats viginti solidos, tres denarios pro domibus. Item, facit de eisdem in dicto festo sancti Michelis Elicsendis Rossa septem solidos pro domibus. Item, facit de eisdem in quolibet festo Pasce de Resurrectionis Domini dicta Elicsendis Rossa pro domibus unum solidum, novem denarios. Item, facit de eisdem in dicto festo Pasce Vincencius Ros pro domibus septem solidos. Item, facit de eisdem in dicto festo Pasce dictus Vincencius Ros pro domibus unum solidum, novem denarios. Item, facit de eisdem Maria, uxor Mathei Serra, in quolibet festo sancti Iohannis iunii pro domibus quatuordecim solidos. Item, facit de eisdem in dicto festo Maria, uxor quondam Arnaldi de Belloch, pro domibus septem solidos. Item, facit de eisdem in dicto festo Raymundus de Penafel pro domibus quatuordecim solidos. Item, faciunt heredes Egidii de Civera in dicto festo sancti Iohannis iunii pro domibus septem solidos. Quiquidem retrocensus unacum domibus pro quibus fit tenetur sub dominio et alodio domini episcopi Dertusensis ad censum quadraginta trium solidorum eidem et suis solvendorum annuatim, videlicet, in quolibet festo Pasce Resurreccionis Domini viginti octo solidos et in quolibet festo sancti Michelis quindecim solidos et ad laudimium et faticha, prout in instrumento accapiti continetur, qui quadraginta tres solidos de censu debet solvi annuatim de dicto retrocensu quequidem domus super quibus dictus retrocensus fit adinvicem contiguantur et confrontantur cum via publica qua tenditur de ponte que vulgo dicitur Sarranorum apud monasterium Sancti Guillermi, et cum domibus censualibus Petri Abelló, via publica in medio, et cum orto Andree Vallfarosa, via publica in medio, et cum domibus Iacobi Çabella, censualibus domini episcopi Dertusensis, et cum domibus Guillermi d’Almenar, censualibus dicti domini episcopi, et cum domibus censualibus dominarum de la Çaydia, via publica in medio. Que bona superius declarata fuerunt empta ad opus dicte Marte per me et per Michelem de Acrimonte, virum quondam dicte Marte, et per Guillermum de Acrimonte et Iacobum de Acrimonte de illis quinque mille solidis qui de dote per me data dicto quondam primo viro dicte Marta converti debebant in emptione bonorum sedentium, que bona dicte Marte dotalia remanerent iuxta pacta in instrumento dotali dictorum Michelis de Acrimonte et Marte, confecto per notarium infrascriptum pridie kalendas octobris anno Domini millessimo CCC° vigesimo septimo largius expressata. Habet etiam in bonis dicta filia mea mille ducentos solidos in denariis, quos ego dedi in denariis dicto Micheli et eos post obitum dicti Michelis recuperavi de bonis suis nomine dicte filie mee. Quos mille ducentos solidos in denariis necnon et dictum furnum ac retrocensum superius declaratum ego, ut pater et legitimus administrator dicte filie mee, vobis delibero modo tempore nupciarum vestrorum et suarum, que bona vos teneatis durante matrimonio vestri et sui tanquam bona dotalia dicte filie mee ad forum Valencie. Hoc cum acto quod cum dicta Marta sit muta et surda a natura et non possit testari, quod de dote predicta dentur pro anima dicte Marte tempore obituts sui sive obierit cum filiis vel sine filiis quingenti solidos, prout in instrumento dotali facto cum dicto Michele de Acrimonte continetur, qui quingenti solidos contenti in presenti instrumento [...] illi iidem qui in dicto instrumento dotali facto cum dicto Michele de Acrimonte continentur et non alii. Ad hec ego, dictus Ferdinandus Pérez, assenciens supradictis et confitens me totam dictam dotem, videlicet, dicta bona sedencia necnon et dictos mille ducentos solidos in denariis recepisse, renuncio exceptioni dotis predicte per me non habite et non recepte et non numerate peccunie et doli. Quamquidem totam dotem promito deliberare dicte Marte, filie vestri, dicti Ferdinandi Fornerii, et suis sine augmento aliquo, et ipsam dotem eidem et suis habendam assigno tempore dotis restituende ad forum Valencie tanquam bona sua dotalia super omnibus bonis meis, mobilibus et inmobilibus, ubique habitis et habendis, que ad hec scienter dicte Marte et suis et vobis, dicto patri suo et notario infrascripto, ut persone publicam a me loco eius stipulantibus et recipientibus, obligo de presenti. Quod est actum Valencie, octavo kalendas febroarii anno Domini M° CCC° XXX° secundo. Sig-[creu]-num Ferdinandi Fornerii, sig-[creu]-num Ferdinandi Pèriz, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Dominicus Quinyoner, presbiter, Bernardus Pineda, filius Arnaldi Pineda, et Iacobus Tamarit, mercatori.

Sig-[signe notarial]-num Andree de Spígol, publici Valencie notarii, qui hec scribi fecit, et cum raso et emendato in linea VI^a, ubi dicitur «octuaginta», clausit loco, die et anno prefixis.

Ítem, fa fe de la dita clàusula del testament del dit en Fernando Pèriz, et en la qual lo dit en Ferrando lexà los dits mil e doents sous a la dita Bernadona ut sequitur:

Hoc est translatum bene fideliter et legaliter factum sexto idus octobris anno Domini Millessimo CCC° XL° primo, sumptum a quadam clausula contenta in codicillo testamenti Ferdinandi Petri, pintoris, quiquidem codicillus continetur in notulis Francisci de Palacio, notarii publici Valencie, sub kalendario de tercio decimo kalendas iunii anno Domini M° CCC° XL° primo, et quodquidem testamentum continetur in dictis notulis sub kalendario de pridie nonas iunii anno predicto cuiusquidem clausule, tenor sequitur sub hiis verbis: «Item, dimito Bernadone, predicte filie mee, ultra legatum per me eidem in dicto meo testamento factum, sexaginta libras regalium Valencie, quas ego recepi per dictam Martam, matrem suma, uxorem meam, ultra bona et res eidem filie mee assignata et iudicata in dicta sentencia, ut in ea lacius continetur».

Sig-[creu]-num venerabilis Petri Columbi, iusticie Valencie in civili qui, viso prefato originali codicillo, hinc translato auctoritatem suam prestitit ac decretum.

Sig-[signe notarial]-num Philipi de Rossilione, notarii publici Valencie, auctoritate regia et curie eiusdem pro Iacobo Scrive qui, auctoritatem dicti iusticie, eius iussu in hoc translato aposuit et scripsit.

Sig-[signe notarial]-num Francisci de Palacio, notarii publici Valencie, qui hoc translatum translatari fecit et cum suo originali notularum diligenter comprobavit, clausitque die et anno prefixis.

Fo interrogat per sagrament lo dit proposat qui havia dictada la dita propossició, e dix que en Francesch Palau, notari.

178.

1342, juliol, 10. València.

Emancipació d’Antoni, d’edat de 20 anys, feta pel seu pare Pere Sobirats, pintor i veí de València.

ARV, Justícia Civil, núm. 83.

Cerveró, 1964, p. 112.

Eodem die. Compareix davant la presència de l’honrat en Bernat de Valldaura, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Pere de Sobirats, pintor e vehí de la dita ciutat, com a pare e conjunta persona de Antoni, fill seu legítim, e dix e proposa que com lo dit fill seu sia pervengut en edad de XX anys e pus, segons que per esdeguardament de la persona del dit Antoni pot apparer, e encara lo dit Antoni sia benemèrit de ministrar si e sos béns, per ço lo dit pare emancipa de pàtria potestat sua, lo dit fill [...].

179.

1342, octubre, 29. València.

Referència a la marmessoria d’Elisenda, filla dels difunts Guillema de Solar i Tomàs de Monsó, a Guillem Martí, pintor, i Bartomeu Plana.

ARV, Justícia Civil, núm. 71, mà 2.

Cerveró, 1960, p. 242.

... Guillelmo Martini, pictori, et Bartholomeo Plana, manumisoribus ultimi testamenti Elisendis, filie quondam Guillelma de Solar et uxor quondam Thomasii de Montesono, ut de dicta marmessoria patet per testamentum per dictam Eligsendis fecit et condidit in posse et manu Arnaldi Fells, notarii, quinto kalendas marcii anno Domini MCCCXL...

180.

1342, novembre, 19. València.

Testimoni del pintor Bernat Canet en la compra d’una embarcació.

ACV, Pergamí, núm. 2.009.

Cerveró, 1960, p. 229.

Olmos, 1961, p. 256, núm. 2.163.