Читать книгу La memòria històrica i democràtica - AA.VV - Страница 11

El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys

Pilar Vidal Monferrer¹

El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal va nàixer l’any 2003, farà ara 13 anys. En esta comunicació es vol donar unes pinzellades del que ha estat el nostre treball, que va començar a l’any 2003, i explicar breuement els trets que ens defineixen.

El GRMH de Benassal és un grup heterogeni format per unes 15 persones que treballa per investigar el passat més recent del nostre poble, i utilitza les fonts orals com a metodologia, complementades amb altres fonts primàries i secundàries. Des del començament hem treballat de manera col·lectiva. La nostra trajectòria investigadora es centra principalment en l’àmbit local i la podem definir per tres grans projectes duts a terme:

• Benassal segle XX, un estudi d’un poble rural basat en fonts orals (2003- 2007).

• Els masos de Benassal (2008-2011).

• L’exposició itinerant, Experiments de la legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser (2012-2016).

Un mètode de treball que emprem sovint, com ja hem dit, són les fonts orals: les històries de vida en la primera publicació, les entrevistes en el segon projecte i els testimonis sobre els bombardejos en el tercer. Les fonts orals faciliten l’estudi de la realitat més propera i permeten abordar temes i problemàtiques que no s’han recollit o que ens poden ajudar a contrastar la versió oficial, a la vegada que democratitzen el discurs històric perquè prenen la gent senzilla i treballadora (pares, mares, avis, joves, veïns, immigrants, mestresses de casa, treballadors del camp i dels xicotets tallers, etc.) com a protagonistes de la història. Són conscients que els testimonis, mitjançant el seus records reconstrueixen la història des de la seua vivència, per tant la feina de l’historiador És contrastar les diverses fonts que té a l’abast per arribar a uns fets més objectius. El treball amb les fonts orals ens ha permès crear una secció de Fonts Orals en l’arxiu municipal, que de moment està ubicat en la seu de la Fundació Carles Salvador a Benassal.

El Grup de Recuperació de la memòria de Benassal participa en tots els processos del projecte: la investigació (treball de camp, interpretació i redacció), la publicació i la difusió. Pensem que és importantíssim que el treball puga arribar al màxim nombre de gent a fi de divulgar i donar a conèixer els temes que hem investigat. És per eixe motiu, que després de cada publicació planifiquem activitats de difusió, tant a nivell local com fora del nostre poble.

El primer projecte, Benassal segle XX, un estudi d’un poble rural basat en fonts orals començat l’any 2003 i coordinat per Emili Ferrando i Pere Enric Barreda, fet juntament amb 13 coautors més, és una investigació basada principalment en histories de vida per tal d’aproximar-se a la realitat social benassalenca del segle XX. És un fet constatat que durant la transició va haver un pacte de silenci per no parlar del passat. Eixe fet es va traduir en la privació a les noves generacions de conèixer la seva història, les persones represaliades no van veure reconeguda la seua lluita per la democràcia i als botxins ningú els va passar comptes per les atrocitats comeses. Creiem, i estem convençuts, que una autèntica reconciliació no pot basar-se en l’oblit. La nostra recerca vol contribuir al trencament d´aquest silenci de més de quaranta anys, al mateix temps que vol mostrar el protagonisme de la gent senzilla i corrent d’un poble rural en l’esdevenir històric col·lectiu, a més d’estudiar els diferents aspectes del nostre municipi com la població, l’economia, les classes socials, la política, la vida ordinària, les manifestacions culturals, etc. Vam enregistrar unes 50 històries de vida complementades amb els treballs fets ja sobre el poble. Es va dissenyar un perfil de persones a entrevistar que incloïa naturals, emigrants, immigrants actuals, masovers, del poble, homes, dones, visitants del poble i de la Font d’en Segures, etc. Totes aquestes fonts, les primàries complementades amb les secundàries, ens vam permetre reconstruir la història del nostre poble al llarg del segle XX. Aquestes històries de vida van ser posteriorment transcrites, catalogades, analitzades i interpretades en funció de les hipòtesis establertes i dels objectius de la recerca. El treball es recull en una publicació en 5 volums (en cadascun s’aborda una temàtica) acompanyat d’un DVD de fotografies:

I: Benassal a principi del segle XX (1900-1930).

II: Cultura, costums i temps de lleure.

III: República i Guerra Civil (1931-1939).

IV: L’època de Franco (1939-1977).

V : L’etapa democràtica (1977-2000).

En finalitzar aquest projecte, a l’estiu del 2007, a banda de fer diverses presentacions de la publicació (Benassal, Castelló, Barcelona), varem organitzar unes jornades de difusió, amb la celebració d’una taula redona amb els testimonis, dos rutes a peu que vàrem denominar “Ruta dels refugis I” i “Ruta dels Refugis II” per visitar els llocs on es van amagar els nostres veïns a la guerra. A l’estiu següent van proposar i realitzar la ruta dels guerrillers (maquis), que va consistir en recórrer els masos per on transitaven segons expliquen els testimonis del llibre. Fruit també d’aquest treball és el taller de jocs tradicionals que, any rere any, el GRMH de Benassal organitza, o bé en les festes patronals, o durant la fira d’Oficis.

En el segon projecte, Els masos de Benassal, es retraten els 137 masos del terme. Es un treball col·lectiu coordinat per Emili Ferrando, Pilar Vidal i Roser Vidal i on han participat 11 persones per dur a terme tot el projecte. Més que un recull fotogràfic dels masos, ens interessava recollir l’aspecte humà de l’hàbitat masover, com es vivia, com era el treball al camp, quin era el paper de les dones, l’alimentació, la vestimenta, les relacions entre els veïns i entre els masos i el poble, l’escola rural, etc… S’aborda, també, el procés d’abandonament i despoblament molt significatiu que patim a partir dels cinquanta i finals dels anys seixanta, i els nous usos que se li dona al mas actualment. El retrat de la vida al mas s’ha fet en base a les explicacions donades pels protagonistes, uns 18 testimonis donen la seua veu. La seua paraula recollida mostra una manera de ser, de pensar i viure que avui en dia ha esdevingut residual a causa dels profunds canvis socioeconòmics que han tingut lloc en els últims anys. En la segona part predomina la part gràfica que consta de més de 200 fotografies. Els 137 masos estan classificats en cinc itineraris a partir de la volta tradicional que feien els Quintos. Els Quintos eren els joves que anaven a ser sortejats per a fer el servei militar, que durant una setmana voltaven tots els masos del terme per a “captar” amb la fi de replegar una mica de capital (normalment els donàvem productes del mas). A més de la foto panoràmica de cada mas s’ha intentat mostrar un paisatge humanitzat, sempre que ha estat possible. Juntament amb la foto està la ubicació de les coordenades UTM, un mapa de localització, informació de caràcter toponímic i etimològic, i una taula amb el nombre de pobladors de cada mas, entre 1965-2006, on s’observa el procés de despoblament que hem patit.

Al voltant d’aquest projecte, el GRMH va organitzar unes jornades prèvies per familiaritzar als veïns en el projecte i una vegada feta la publicació, a banda de les presentacions del llibre (Benassal, Castelló, Badalona), varem dissenyar dos rutes pel terme per visitar els masos, que van comptar amb una gran participació. Esta difusió del treball ha estat complementada posteriorment amb altres presentacions del llibre a Vistabella, Costur o Atzeneta.

El tercer gran projecte del GRMH és l’exposició Experiments de la legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser. El comissari de l’exposició és Oscar Vives. La primera mostra que només incloïa fotografies es va inaugurar el dissabte 21 de juliol a Benassal i aquell estiu va estar exposada als 4 pobles afectats pels bombardejos. A la tardor del 2012, es va treballar per dissenyar els 17 panells que conformen l’exposició actual.

Es tracta d’un material documental i gràfic inèdit sobre els bombardejos a Ares, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes realitzats per la legió Còndor l’any 38. Aquest material es trobava custodiat al Bundersarchiv-Militärarchiv de Freiburg (Alemanya). Oscar Vives, veí de Benassal i professor de la Universitat de València, a partir d’una referència bibliogràfica que va trobar en el llibre: “La Guerra Civil Española” d’Antony Beevor (Crítica, 2010) va demanar visitar els arxius. Tot i que l’estiu de 2012 no va ser possible trobar lloc a la sala de lectura perquè estaven d’obres, des de l’arxiu li van enviar un dossier amb una documentació molt interessant sobre els bombardejos. A partir d’aquell moment es va posar en contacte amb el Grup de Recuperació de la memòria del segle XX de Benassal i van començar a treballar de manera conjunta per portar el material de l’arxiu als nostres pobles amb el suport dels ajuntaments implicats. L’informe té 67 pàgines amb 66 fotografies dels quatre pobles on hi ha: fotografies aèries anteriors als bombardejos, panoràmiques aèries de la destrucció i altres fotos a peu de terra on es poden observar les destrosses que van fer. Trobar aquest informe ens ha aportat la resposta a alguns dels interrogants que teníem sobre les causes dels bombardejos que va patir el nostre poble i ens decanta a defensar la hipòtesi que els bombardejos van respondre principalment a la intenció d’experimentar amb el nou avió de bombardeig en picat Junkers 87A. La investigació s’ha complementat amb la visita a l’Arxiu General Militar d’Avila, a l’arxiu militar de Freiburg, amb el material sobre els Stuka i la legió Còndor de l’aeròdrom de la Sénia, i les entrevistes fetes als testimonis que ho van viure.

Totes aquestes troballes varen coincidir amb els 75 aniversari dels bombardejos, per la qual cosa vam organitzar unes jornades per recordar eixos fets. El 25 de maig del 2013 el poble es va despertar amb el toc de campanes simulant l’alarma que va sonar aquell 25 de maig del 1938. L’acte central va estar un acte-homenatge en record de totes les víctimes innocents d’aquell dia, 13 morts que sapiguem al nostre poble. Els nets vam poder estar presents en l’homenatge. Una placa finançada pel GRMH de Benassal que es troba en la placeta de l’Ajuntament recorda a les víctimes. La ruta dels bombardejos pels llocs on van caure les bombes, una xerrada sobre el paper dels Stuka en la II Guerra Mundial i un concert-homenatge varen tancar la jornada.

Esta documentació, que en principi era per portar-la als nostres pobles amb l’objectiu de que fórem conscients del que va passar, s’ha convertit en un tema que desperta un gran interès a nivell nacional i que ha trencat les fronteres locals donada la seua universalitat; experimentar sense avaluar els danys col·laterals ha estat un fet abans i ara. La trajectòria que ha tingut l’exposició és una prova de l’interés que ha despertat el tema, aquesta ha recorregut part del nostre territori i dels territoris veïns: Centre Octubre, a València; Castell de Montjuïc, a Barcelona; Llotja de Cànem, a Castelló; Fundació Caixa Vinaròs, a Vinaròs; Mucbe, a Benicarló; a Vistabella; Xert; Atzeneta; les Coves de Vinromà; Algemesí; la Sénia; Ontinyent; Paiporta; etc… El tema ha estat d’actualitat a la premsa al llarg d’aquest any: reportatges al Levante, El País, la Folha de Säo Paulo, la Directa, Deia, El Mundo, TV4 (Reportatge al Cuarto Milenio), i reproduccions a altres mitjans internacionals. A tota aquesta expectació s’afegeix el projecte, encetat ara fa dos anys, del rodatge d’un documental sobre el tema. La investigació continua per acabar de donar resposta als interrogants que encara ens plantegem.

Per concloure aquesta exposició del que ha estat el treball del GRMH de Benassal volia dir que treballar en aquestos tres grans projectes ens han permès conèixer que va passar i com es va desenvolupar el segle XX al nostre poble: la guerra, la postguerra i la transició, com es van viure els bombardejos, la vida masovera, etc… Al mateix temps, ha recuperat del silenci episodis silenciats com, per exemple, el dels maquis, la repressió, etc.. Aquestes fonts primàries, recollides en la secció de l’arxiu de fonts orals, constitueixen un patrimoni del nostre poble i que podrem preservar per a les noves generacions i que sempre es podran ampliar i obtindre noves dades, encara que la majoria dels testimonis ja no ens podran informar. Pensem que la nostra manera de treballar pot servir de model per a altres llocs, donar valor als testimonis suposa deixar de banda els protagonismes individuals i convertir-los en protagonistes dels fets. Treballar en equip per dur a terme qualsevol investigació des de la peculiaritat d’un grup de gent molt heterogeni és complicat però hem estat capaços d’aconseguir-ho i és una experiència complexa i enriquidora. Altres fruits d’aquest treball, com ja hem dit, ha estat la realització de la ruta dels guerrillers, la ruta dels refugis, la ruta pel terme, l’itinerari dels bombardejos, entre altres rutes, i nombroses xerrades sobre les temàtiques treballades al llarg d’aquestos anys. Pot ser, ens quedaria pendent elaborar un parell de quaderns didàctics almenys, a partir d’aquestos treballs, per a poder ser utilitzats com a recursos a l’aula.

Bibliografia

BARREDA, P.E i FERRANDO, E. (coord.) (2007): Benassal. Segle XX. Estudi d’un poble rural realitzat amb fonts orals, GRMHB, Benassal (5 volums)

FERRANDO, E. (2006): Fuentes orales e investigación histórica, Del Serbal, Barcelona.

FERRANDO E., VIDAL, P i VIDAL, R. (coord.) (2011): Els masos de Benassal, GRMHB, Benassal

VIVES, Oscar (coord): Stuka, Experiments de la legió Còndor 1938, Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser, GRMH, catàleg de l’exposició.

¹ Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal