Читать книгу El patrimonio natural de la Ribera del Júcar. - AA.VV - Страница 6

Conéixer, conservar, valoritzar

El Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat té com a principal objectiu fer arribar la tasca investigadora i educativa de la Universitat de València a tots els racons del territori valencià. Per fer-ho, desenvolupa múltiples activitats en el seu entorn territorial, en les quals participen professors i un altre personal de la Universitat.

Entre aquestes activitats, el programa d’Universitats Estacionals destaca per acostar a la ciutadania de diversos municipis els coneixements, les recerques i les opinions expertes del professorat de la Universitat de València sobre múltiples temes d’actualitat o d’interès, no solament per als residents en el lloc de celebració, sinó també per a una àmplia audiència. Conferències, taules redones, tallers i cursos es complementen en ocasions amb activitats més lúdiques. La flexibilitat caracteritza aquest programa, que adapta el seu format i continguts no ja només a la seu que hi pertoca, sinó també a la temàtica tractada. A més de la Universitat d’Estiu de Gandía, degana d’aquestes universitats estacionals, altres 11 seus acullen aquest programa: la Universitat de Tardor de Bunyol, la Universitat d’Estiu de Sagunt, la Universitat de la Tardor d’Alaquàs, la Universitat de Primavera de Xàtiva, la Universidad de Verano de Aras de los Olmos, la Universidad de Verano del Rincón de Ademuz, la Universitat d’Hivern d’Ontinyent, la Universidad de Otoño de Enguera, la Universitat de la Tardor de l’Eliana i la Universitat de Primavera d’Alzira.

En el moment d’escriure aquestes línies han tingut lloc ja tres edicions de la Universitat de Primavera d’Alzira (UPA). En les dos anteriors els cursos, conferències i activitats de la UPA s’han centrat en la temàtica mediambiental, i en concret sobre el medi ambient valencià. El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial (actualment de Projecció Territorial i Societat) de la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira, amb el patrocini de Caixa Popular, van organitzar en 2017 la Segona Universitat de Primavera d’Alzira, en la qual es van impartir diferents cursos englobats sota el títol “Coneixement, conservació i posada en valor del patrimoni natural de la Ribera del Xúquer”. Els cursos van ser impartits per professorat de diversos Departaments i Instituts Universitaris de la Universitat de València que, en conjunt, van proporcionar una visió integral del patrimoni biològic, geològic i paisatgístic de la comarca i de les seues necessitats de conservació, fent a més propostes de com es pot posar en valor aquest patrimoni des del punt de vista turístic i educatiu. Atesa la importància de la temàtica, i la complementarietat dels diferents cursos, es va convidar als professors a redactar textos que reflectiren el contingut de les classes, i tots ells s’integren en el present volum.

La publicació arreplega en primer lloc una visió general del paisatge de la Ribera, que ha realitzat el professor Emilio Iranzo, del Departament de Geografia. En aquesta contribució es ressalta la diversitat de paisatges en la comarca, fruit de la diversitat geològica i de l’acció humana ja des de l’Edat Mitjana. Partint de consideracions generals sobre el patrimoni natural i cultural, i de com podem aplicar aqueix binomi al paisatge (natural i cultural), el professor Iranzo entra a descriure quins són els components del paisatge, i realitza una detallada anàlisi dels diferents paisatges de la Ribera del Xúquer, molt mediatitzats, des del punt de vista geomorfològic, pel curs del riu que li dóna nom.

En el segon capítol, el doctor Francisco Javier Ruiz, del Departament de Botànica i Geologia, ens submergeix en l’encara bastant desconegut món de la geodiversitat. Aquest patrimoni geològic que, segons la Societat Geològica d’Espanya, inclou les roques, minerals, fòssils, sòls, formes del relleu, formacions i unitats geològiques, i paisatges presents en un territori, és de vital importància per al suport de la biodiversitat i de les activitats humanes. Després de posar en context la geodiversitat i la importància de la seua conservació, el professor Ruiz entra a descriure amb detall alguns dels elements més rellevants de la Ribera Alta, incloent fòssils, materials i formes de modelatge.

El professor Juan Salvador Monrós, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, realitza en el tercer capítol una àmplia revisió de la biodiversitat de la Ribera. Com en altres capítols, i d’acord amb el seu origen docent, dedica part del seu treball a definir la biodiversitat i fer un breu repàs de totes les formes de vida, les seues relacions, i com es nomenen. A continuació, aborda la biodiversitat de la comarca, fent paleses també les moltes llacunes existents en aquest coneixement, per plantejar finalment les estratègies de conservació dels diferents grups taxonòmics. Acaba el capítol amb una útil referència a diverses aplicacions informàtiques i xarxes socials aplicades a l’estudi de la biodiversitat, que es van tractar en el curs.

Un tema que no es va examinar de forma monogràfica en els cursos, tot i que està present a la majoria d’ells, fou el dels espais protegits de la comarca. De cara a donar-los major visibilitat i protagonisme, en el capítol quart, els doctors Emilio Barba i Elena Álvarez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, desenvolupen l’important paper d’aquests espais en la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. Comenten en aquesta aportació els tipus d’àrees protegides, el seu nombre i extensió a nivell internacional i nacional, així com aspectes relacionats amb la seua efectivitat i gestió. Finalitzen el capítol recorrent i descrivint amb cert detall tots els espais protegits de la comarca de la Ribera.

El cinquè capítol se centra en l’educació ambiental com una de les principals opcions per posar en valor el patrimoni natural. En aquest treball, els professors Javier García Gómez i Ignacio García Ferrandis, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, aprofundeixen en les relacions entre l’educació ambiental i el patrimoni, posant l’accent en la importància de la interpretació ambiental i en el seu paper fonamental en la conservació del patrimoni. A continuació, expliquen de forma detallada com incorporar l’educació ambiental al currículum, i com desenvolupar un projecte d’educació ambiental, aspectes tots dos de gran utilitat per a l’alumnat.

Finalment, el professor Ruben Arnandis, del Departament de Geografia, tracta una de les vies imprescindibles de posada en valor del patrimoni natural: el turisme. Comença el capítol des de la generalitat d’introduir a l’audiència en les definicions d’oci, turisme, recurs, recurs turístic i patrimoni, per a després desenvolupar la manera que es poden (i s’han de) adaptar els espais naturals per a l’ús turístic per tal que siga alhora satisfactori i sostenible. Finalment, presenta un interessant exemple realitzat ad hoc per a aquest curs, analitzant des d’una perspectiva professional l’adaptació a l’ús turístic de la senda històrica del Paratge Natural Municipal de la Murta i La Casella.

València-Alzira, tardor 2018.

JORGE HERMOSILLA PLA

Vicerector de Projecció Territorial i Societat Universitat de València

EMILIO BARBA CAMPOS

Cap d’Iniciatives

Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat Universitat de València