Читать книгу La encrucijada de Europa - AA.VV - Страница 6

La Universitat de València i Europa

“La encrucijada de Europa. Luces y sombras para un futuro común” és el títol d’una sèrie de jornades organitzades a diversos municipis valencians per la Universitat de València amb motiu de la celebració de les eleccions europees de 2014. En el marc del programa “Universitat, Territori, Europa” aquestes jornades, moderades pels professors Carlos Esplugues i Jesús Olavarría, van comptar amb la participació de distingits professionals de les Facultats de Dret, Economia i Geografia i Història.

Les reflexions multidisciplinàries presentades en aquestes jornades s’apleguen ara en aquesta publicació, coordinada per la professora Virginia Pardo, que manté l’esperit plural, crític i constructiu que van impulsar la Universitat de València a organitzar-les amb l’objectiu de contribuir al debat fonamentat en idees i en resultats de la recerca desenvolupada en aquesta universitat pública més de cinc vegades centenària.

La construcció europea és el resultat d’un procés dilatat en el temps que ha anat evolucionant des de les inicials Comunitats Europees a una Comunitat Econòmica Europea que es va obrir a la lliure mobilitat no només de mercaderies sinó també de persones que va donar pas a la Unió Europea, fins a la construcció d’una moneda comuna.

Sami Naïr, doctor ‘honoris causa’ per la nostra universitat, destaca la globalització imparable i universal dels perfils econòmics i polítics. Així, la construcció europea es desenvolupa en un context mundial creixentment global en què han emergit nous actors i s’han modificat els equilibris geopolítics i econòmics (la reunificació alemanya, la desaparició de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i el nou rol de Rússia com a potència, l’emergència de països en vies de desenvolupament com Brasil i l’Índia, la reducció de la dependència energètica d’Estats Units i les seues polítiques per superar la crisi econòmica i financera actual, el ràpid creixement econòmic de la Xina i les recents revolucions als països àrabs).

L’Europa actual es troba en una cruïlla de múltiples dimensions. D’una banda, ha de trobar la forma de superar l’actual crisi econòmica, financera i fiscal, així com les seues profundes implicacions socials i les d’algunes polítiques de consolidació fiscal escomeses en allò que Paul De Grawe, doctor “honoris causa” per la Universitat de València, ha denominat “una obra teatral de moralitat”. D’altra banda, construir una Europa en què els ciutadans i les ciutadanes se senten protagonistes del seu present i del seu futur és un repte per a les institucions europees en un temps en què, en un espai polític postwestfalià, la incertesa econòmica pot conduir al replantejament d’aquesta “creatio continua” que és el procés europeu tal com el va definir Walter Hallstein, primer president de la Comissió Europea.

Com va assenyalar Jean Monnet, impulsor de la idea de la Unió, els estats són massa petits per assegurar als seus pobles la prosperitat i els avanços socials, però són la base econòmica solidària imprescindible per aconseguir una posterior unió política.

La Universitat de València comparteix aquest esperit de l’Europa de les persones, del coneixement i les idees, que impulsa un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. La nostra Universitat és la segona universitat europea en recepció d’estudiants Erasmus i una de les principals universitats europees en mobilitat d’estudiants a altres països. A través de la formació, la recerca, la transferència de coneixement i la creació i difusió de cultura i ciència pretén contribuir a la generació d’una ciutadania socialment responsable i activa, millor formada i informada, en el si d’una societat més justa i democràtica. Aquest ha estat l’objectiu principal que ha guiat l’esperit d’aquesta publicació.

• • • • •

La Universitat de València y Europa

“La encrucijada de Europa. Luces y sombras para un futuro común” es el título de una serie de jornadas organizadas en varios municipios valencianos por la Universitat de València con motivo de la celebración de las elecciones europeas de 2014. En el marco del programa “Universitat, Territori, Europa” estas jornadas, moderadas por los profesores Carlos Esplugues y Jesús Olavarría, contaron con la participación de distinguidos profesionales de las Facultades de Derecho, Economía y Geografía e Historia.

Las reflexiones multidisciplinares contenidas en esas jornadas se presentan en esta publicación, coordinada por la profesora Virginia Pardo, que mantiene el espíritu plural, crítico y constructivo que impulsaron a la Universitat de València a organizarlas con el objetivo de contribuir al debate fundamentado en ideas y en resultados de la investigación desarrollada en esta universidad pública más de cinco veces centenaria.

La construcción europea es el resultado de un proceso dilatado en el tiempo que ha ido evolucionando desde las iniciales Comunidades Europeas a una Comunidad Económica Europea que se abrió a libre movilidad no sólo de mercancías sino de personas que dio paso a una Unión Europea, hasta la construcción de una moneda común.

Sami Naïr, doctor “honoris causa” por nuestra universidad, destaca la globalización imparable y universal de los perfiles económicos y políticos. Así, la construcción europea se desarrolla en un contexto mundial crecientemente global en el que han emergido nuevos actores y se han modificado los equilibrios geopolíticos y económicos (la reunificación alemana, la desaparición de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas y el nuevo rol de Rusia como potencia, la emergencia de países en vías de desarrollo como Brasil e India, la reducción de la dependencia energética de Estados Unidos y sus políticas para superar la crisis económica y financiera actual, el rápido crecimiento económico de China, y las recientes revoluciones en los países árabes).

La Europa actual se encuentra en una encrucijada de múltiples dimensiones. Por una parte debe encontrar la forma de superar la actual crisis económica, financiera y fiscal así como sus hondas implicaciones sociales y las de algunas políticas de consolidación fiscal acometidas en lo que Paul De Grawe, doctor “honoris causa” por la Universitat de València, ha denominado “una obra teatral de moralidad”. Por otra, construir una Europa en la que las y los ciudadanos se sientan protagonistas de su presente y su futuro es un reto para las instituciones europeas en un tiempo en que, en un espacio político postwestfaliano, la incertidumbre económica puede conducir al replanteamiento de esa “creatio continua” que es el proceso europeo tal y como lo definió Walter Hallstein, primer presidente de la Comisión Europea.

Como señaló Jean Monnet, impulsor de la idea de la Unión, los estados son demasiado pequeños para asegurar a sus pueblos la prosperidad y los avances sociales, siendo la base económica solidaria imprescindible para alcanzar una posterior unión política.

La Universitat de València comparte ese espíritu de la Europa de las personas, del conocimiento y las ideas, impulsando un crecimiento inteligente, sostenible e inclusivo. Nuestra Universitat es la segunda universidad europea en recepción de estudiantes Erasmus y una de las principales universidades europeas en movilidad de estudiantes a otros países. A través de la formación, la investigación, la transferencia de conocimiento y la creación y difusión de cultura y ciencia pretende contribuir a la generación de una ciudadanía socialmente responsable y activa, mejor formada e informada, en el seno de una sociedad más justa y democrática. Este ha sido el objetivo principal que ha guiado el espíritu de esta publicación.

Esteban Morcillo Sánchez Rector de la Universitat de València

Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Participació i Projecció Territorial