Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló II - AA.VV - Страница 8

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró que com ell entene que maestre Pere Castellot s’entén a mudar sa habitació fora la dita vila, per ço dix que pregave al consell que, atés que la terra no stà axí sana com se merexie, per ço dix que pregave al consell que fes per manera que una vegada aturàs lo dit maestre Pere e que·l afermàs a un temps gran, per tal que aquell se puxe heretar en lo dit loch. L’onrat consell volch e manà que maestre Pere Castellot sie refermat⁸³ a .X. anys e que haje haver specier per tal que la vila sie mils abu<n>dada d’especieria, lo qual afermament sie feyt sots les condicions del primer afermament e per aquell preu matex.

||^25r Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila tingue boalar, lo qual boalar [atengue los bestiars] de València, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que de bé fos. Lo consell ordenà que sie [haüda] certificació, quiny ni qual manera serà tenguda en lo dit feyt, del⁸⁴ advocat que la vila ha, per [...] [que·l] feyt nos ere, e ço que serà atrobat, que sie seguit.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda una letra del molt alt e reverent bisbe de València, que lexen traure fusta de noguer per fer una gran e bella obra e·l cor de la Seu de València, la qual letra fon explicada⁸⁵ en consell, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie dada licència de traure, en reverència del senyor bisbe, aquella fusta que⁸⁶ los vehins li volran vendre.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la dona na Galina los haje supplicat que com ell<a> sie debilitada e no haje de què viure,⁸⁷ e haje supplicat que li facen gràcia de la peyta, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyta gràcia de .L. sous de la peyta per cascun any, e açò a aytant com al consell plaurà.

||^25v Ítem, fon proposat en consell per en Pere Bataller que com contesa e bregua sie stada entre en n’Anthoni d’Anyó e los Vilamanya, e vulle ésser amich e haver pau ab tot hom, per ço dix que supplicave al consell que y provehís per enantar que pau sie entre ells per ço que·l dit n’Anthoni puxe tornar en la dita vila. Lo consell acordà que dues bones persones sien eletes a levar la fahena de carrera, e aquell o aquells qui pau fer no volran que sien bandits de la vila segons la letra del senyor duch, e nomenà-y per prohòmens, ço és, en (en blanc).

L’onrat consell volch que la ordenació feyta sobre lo feyt del vi de la barata sie revocat, lo qual volch que sie revocat.

Lo consell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de aquella, attenent haver ordenat bovalar e aquell designat per certs límits, afrontacions e designacions, en lo qual bovalar fon impossada pecúnia per ramat de bestiar, .XX. sous de dia e de nit .XXX. sous. Et consideran la pràticha⁸⁸ introduhida de les penes peccuniàries no ésser guardat e defés segons fer-se degere, per tal, haüda consideració del temps passat e volent provehir que d’aquí avant lo dit boalar sie mils guardat e defés, stabliren e ordenaren que si bestiar alcú de qualssevol persones stranyes ni privades, de qualsevol ley, stament e condició sien, metran o metre faran bestiar alcú dins lo dit boalar amagada, e tolta la pena peccuniària de .XX. sous e .XXX. sous impossada, aquell aytal metent e tinent lo bestiar dins los límits del dit boalar sie encorregut en pena de dia que li puxen ésser preses e degollades una res e de nit dues reses, exceptat que no sien mardans o squellats, les quals reses sien les dues parts de aquell o aquella qui faran la degolla e la terça part als jurats qui de present són o d’aquí a avant seran, e ultra la dita degolla paguen lo da<n>y donat e messions que·s covendran fer per la dita rahó. Et de continent, lo dit bestiar hisque del dit boalar; en altra manera que·n sie e puxe ésser gitat e cascun vehí de la dita vila puxe fer la dita degolla que·l dit bestiar trobaran en lo dit bestiar (sic). E que alcú o alcuns, axí pastors com altres, no gosen ni presumesquen fer contrast o embarch alcú en fer la dita degolla sots pena per cascuna vegada de .LX. sous, lo terç al senyor duch e les dues parts a aquell o aquella qui la dita resistència o contrast serà feyt en la dita degolla, los quals trobants lo dit bestiar en lo dit boalar sien creeguts per son propri sagrament; emperò, en açò no sien enteses carnicers o altres qui segons stabliments del dit boalar és legut o permís (sic) metre bestiar en aquell. Retení lo consell a si que tota vegada que li plaurà puxe [cré]xer, remoure o enadir en lo dit stabliment; e si dupte o duptes alcuns exire sobre lo [dit] boalar e ordenació, sie determenat per lo justícia ab consell dels jurats.⁸⁹

||^26r Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die [...] die decembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida e [corredor] públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Johan Tauengua, Domingo Maurell, Andreu Sala, Pere Pintor, Guillamó Miquel, Berenguer Celma, Johan Barbarossa, Anthoni Curúbies, Bernat Pelegrí, Johan Godes, Montserat Alquècer, Bernat Mut, Domingo Ferrer, Berenguer Guitard, Berenguer Marbruscha, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Pere Ribaroja, Ramon Masquefa, Guillamó de Rippoll, Bernat Cavaller, consellers, maestre Arnau de Peralta.

Fon proposat en consell per los honrats jurats que com los guardians de la céquia hajen request ells que haje<n> albarà del guardianatje de la céquia, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls fos feyt albarà. Lo consell acordà que·ls fos feyt.⁹⁰

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com⁹¹ en Gotèriç haje request que·ls (sic) sie feyt albarà dels pous, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró que aroços fossen feyts en lo terme a planter. Lo consell acordà que no·n fossen feyts com ja en temps passat per rahon dels arroços grans malalties fossen infeccionades en les jents.

||^26v Ítem, fon proposat en consell per en Jacme Martí [...] [Berthomeu] Tàrrega que com la vila sie servida per [...] jutglars, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls fes què vestir. Lo consell acordà que·ls dits jutglars servisquen la vila de jutglars per un any e que hajen per vestir de ells .V. alnes de drap a cascun per vestir e servisquen la dita vila per un any.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats de la dita vila que com maestre Rodrigo, metge en medicina, sie en la dita vila e haje supplicat, en tant quant és natural de la dita vila, que li plàcie fer alcuna cossa de pensió e servirà aquella. Per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sien dades .XV. lliures per un any.

Lo consell acordà e elegí en captador de Senta Maria, de la obra de aquella, ço és, en Pere Miquel, vehín de la dita vila, e manà⁹² a·n Johan Tauengua que donàs compte.

Com segons forma de furs e privilegis del regne de València sie ussat e acostumat de crear justícia tres jorns ans de la festa de Nadal, per ço, feyta proposició per los honrats jurats, l’onrat consell enantà a fer elecció de aquell en la forma sigüent, ço és que foren atrobats per més veus los honrats en Pere de Reus, en Bernat Cabeça, Francesch Tovarç, Berenguer Moliner, Guillem de Rippoll, Berenguer Guitard. Enaxí que, meses en sis redolins de cera foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del honrat en Pere de Begues, batle. E regoneguts per aquell, fon dat per⁹³ justícia per lo dit batle l’onrat en Guillem de Rippoll, notari, lo qual jurà e féu lo sagrament en presència de tot lo poble lo jorn de la Nativitat de Nostre Senyor segons fur, a la qual elecció foren elets per prohòmens ço és maestre A(rnau) de Peralta, Pere Ribaroja, Domingo Maurell, Johan Tauengua.

||^27r Lo consell acordà e donà licència e poder als honrats jurats que puxen fer vendre a cascun vehí los [blats que tenen], enaxí que almenys hi haje una botiga de blat per [...], puxen haver blat, e que·ls jurats, ab sagrament, [sàpien quant] blat ha en la vila. E que sie vedat de traure forment, ordi, paniç e dacça sots pena de .LX. sous [...]adors per lo mustaçaf, lo terç al comú, lo terç al mustaçaff e l’altre terç al senyor.⁹⁴

Ferma d’en Pere de Begues, batlle, sau dret de senyor.

Lo consell acordà que sie feyt albarà als consellers del justícia.

Lo consell acordà que sien dats dos florins als frares per pietança per a les beneytes festes de Nadal.

Die lune, .XXVIª. die decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº. quinto.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. octuagesimo \quinto/,⁹⁵die lune .XXVIª. die decembris .

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Anthoni Curúbies, Pere Pintor, R(amon) Masquefa, Pere Palau, Pere Sanç, Guillamó Alquècer, Bernat Mut, Ruïç Pèriç, Domingo Ferrer, Pere Ribaroja, Guillamó Gomar, Guillamó Miquel, Guillamó Trullols, Domingo Renovell, Berenguer Marbruscha, Johan Godes, Bernat Bosch, Bernat Cavaller, Johan Ortoneda, maestre Arnau de Roselló, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat frare Bernat Punyet, prior de Sent Agostí, que com ells preguen tot dia Nostre Senyor per lo poble e sien mendicans e no hajen de què viure, per ço dix⁹⁶ que supplicave al consell que li fes alcuna gràcia. Lo consell acordà que li sien dats dos florins.

||^27v [Ítem, fon proposat] en consell per maestre Domingo Rodrigo que [com lo dit consell] haje acordat que a ell sien atorgats [.CCCC. sous], per ço dix que supplicave al consell que li fes de justícia cinquanta florins per cascun any e ell aturarà en la dita vila, e seguir-se’n ha, Déu volent, profit, ço és, que en tant quant dos metges hi haurà, aurà a fer cascun més mercat de ses medicines. Lo consell acordà que li sien dats los dits .CCCC. sous e no pus.

Ítem, fon proposat pre l’onrat en Guillem Miró que lo consell, per profit de la cossa pública, vulle acordar que·s face arroç almenys en la céquia de Almalafa. Lo consell, haüt sguard que en temps passat per los arroços grans infeccions són stades e morts en les jents, per ço dix que per res no consentiria que aroços fossen feyts.

Ítem, fon proposat per⁹⁷ en Domingo Lorenç, fuster, que com ell tingue fusta de noguer tallada, que plàcie al consell de dar-li licència de traure aquella per tal que·s puxe acórrer de ço del seu. Lo consell acordà que no y sie treyta fusta alcuna, ans sie servat lo stabliment./

||^28r Fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells facen execució en los béns dels Mirons \e altres obligats/, e si lo preu que [...] exirà, si vol que sie convertit en lo quitament [...], que la quantitat exida e exidora dels béns [sie] [...]⁹⁸ en quitar per lo síndich si baste [a quitar]⁹⁹ violari e mig violari. E si no y podie bastar, que sie delliurada als diputats e que·n sie feyt quitament e que·n sie feyta menció per ço que apparegue la quantitat en què n’és anada, [tan] que en levar la quantitat, lo síndich don fermances e que y oblich los béns de la vila.

Lo consell vo<l>ch que·l justícia face aquelles gràcies que benvist li serà segons forma del privilegi.

||^28v Com segons forma de furs e privilegiis del regne de València sie ussat e acostumat de elegir e crear¹⁰⁰ \cequier/, per ço, feyta proposició per los honrats jurats, l’onrat consell enantà a fer elecció de aquell en la forma sigüent, ço és, que foren atrobats per més veus los honrats \en Bernat Cavaller, Bernat Mut, Johan Tauengua, A(rnau) Merí, Bernat Bosch, Pere de Reus/.¹⁰¹ Enaxí que, meses en sis redolins de cera, foren meses en¹⁰² un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del honrat en¹⁰³ \Guillem de Rippoll, justícia/, e regoneguts per aquell fon donat per \cequier/¹⁰⁴ per lo dit honrat \justícia/,¹⁰⁵ ço és, l’onrat en Bernat \Cavaller/,¹⁰⁶ lo qual jurà e féu lo sagrament en presència dels \honrats jurats en poder del dit honrat justícia/¹⁰⁷ segons forma de fur, a la qual elecció foren elets per .IIII. prohòmens, Berenguer Moliner, Johan d’Alçamora, Domingo Renovell, Anthoni Curúbies.¹⁰⁸

Ítem, semblantment fon enantat a fer elecció de secristà, ço és, que foren atrobats per mes veus en Berenguer Moliner, Johan Tauengua, Pere Miquel, Guillamó Trullols, Andreu Sala, Pere Cabrer. Enaxí que, meses en sis redolins de cera, foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del honrat justícia e, regonegus per aquell, fon donat per secristà l’onrat en Berenguer Moliner ||^29r lo qual jurà e féu sagrament [que bé e lealment si haurie, e foren elets per prohòmens [a la dita] elecció en Ruïç Pèriç de Cella, Guillamó [Padrells, Arnau Roselló,] Johan Barbarossa.

||^29v Die dominica, .VIIIª. die ianuarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .VIIIª die ianuarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Johan Barbarossa, Johan Ortoneda, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Arnau Roselló, Johan Tauengua, Domingo Renovell, Anthoni Curúbies, Pere d’Alors, Berthomeu Bosch, Ramon Masquefa, Domingo Ferrer, Pere Palau, Johan Godes, Berenguer Sala, Berenguer Marbruscha, Bernat Cavaller, maestre Arnau de Peralta, Pere Sanxis, Berenguer Moliner, consellers.

En lo qual consell fon proposat per (en blanc), vehí de València,¹⁰⁹ que com ell haje comprat alcun poch de blat special tro .XXV. kafissos de forment e tro .XXV. kafissos d’ordi, e ell lexe lo dit ordi en la dita vila, per ço dix que supplicave al consell que li donàs licència de portar lo forment a València. Lo consell acordà que en tant com en la vila ha gran carestia, que no li’n porie dar licència, e lo blat és stat comprat de vehins de la vila e collita de aquella.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Pere de Begues, batle, que com ell haje acostumat de reebre la peyta dels juheus per son salari de la batlia, e ara la vila li contraste reebre aquella per vigor del empenyorament de les¹¹⁰ ||^30r rendes del senyor duch, per ço dix que supplicave al consell que en reebre la dita peyta [alcun contrast] no li fes. Lo consell acordà que si·l batle haurà [carta] del senyor duch e de son [exceptar], e que ladonchs li p[...] [...] que [no u] consentrie.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com les imposicions¹¹¹ dejen fenir dins breus dies e de nou dejen ésser venudes, per ço dixeren que u notificaven al consell que y ordenàs com ni per qual manera seran encantades. Lo consell acordà que la imposició sie venuda al més de preu donant \a un any/, e assignaren-hi en prohòmens que y sien ensemps ab los honrats jurats, Johan Barbarossa, A(rnau) Merí, Bernat Cavaller, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Berenguer Guitard.

Ítem, fon proposat en consell per los dits honrats jurats que com alcuns qui porten forment, paniç e dacça demanen licència de traure civada, per ço dixeren que u notificaven al consell que y ordenàs de manera que de bé fos. Lo consell acordà que sie comanat a coneguda dels jurats e del mustaçaf.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com \per part d’en/ en Gill lo ferrer sie dit que ell se’n vendrà star ací si per la vila li serà feyta ajuda tro a .C. sous per portar la roba, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie<n> dats .C. sous per ajuda de aportar la roba e que·n sie feyt albarà al síndich.

Del obrer de Santa Maria, lo consell acordà que y sie elet¹¹² en manobrer en Domingo Ferrer.

||^30v Die iovis, .XIª. die ianuarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XIª. die mensis ianuarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats \en Guillem de Rippoll, justícia/, en Pere Moster,¹¹³ en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, en Bernat Cabeça, Berenguer Sala, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Bernat Mut, Domingo Sanç, Pasqual Miró, Ramon Masquefa, Guillem Trullols, Bernat Pelegrí, Guillamó Padrells, Bernat Cavaller, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Johan Ortoneda, Johan Godes, Guillamó Gomar, Guillamó Miquel, A(rnau) Roselló, Johan Barbarossa, Domigo Ferrer, <consellers>.

Ítem, fon proposat en consell per en Francesch Serra que plàcie aquell de haver relació d’en Guillem Trullols e d’en Pere Reus sobre ço que demane a la vila, als quals per lo consell fon comanat.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Bernat Pinell que com ell sie anat al senyor duch a la vila de Perpinyà, on aquell és, per haver difinició de les dates e reebudes de .X. anys passats per los quals¹¹⁴ la dita vila ha tengudes les rendes del senyor duch en penyora, e sobre lo dit feyt haje feyt son forç en¹¹⁵ haver aquella. Et lo senyor, sobre alcuns duptes feyts ||^31r per \l’onrat/ en Bernat de Sors, de maestre Racional, lo senyor duch vulle e entene que·ls dits duptes sie [certificat e] per la vila tramés síndich a fer e oyir (sic) [...] de aquell, lo qual síndich sie llà on lo dit senyor serà per tot lo propvinent mes de febrer, sots pena de mill morabatins d’or segons que en cartes¹¹⁶ del dit senyor, les quals al dit honrat consell foren explicades. és contengut. Per ço, dix que ho notificave al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que sien trameses, per lo dit compte al dit senyor, en Bernat Pinell e en Berenguer Moliner, qui sap et saber deu los comptes, e que fos feyt sindicat bastant a aquells ab¹¹⁷ protestació que per lo present sindicat no sie feyt alcun prejudici a la dita universitat en la acció que ha contra lo dit en Bernat Pinell per raon d’aquells .XXXI^M.DXVII. sous, .VII., diners, mealla, a ell per la dita vila delliurats, e que sien ordenats capítols a aquells los \quals/ no gossen passar la norma d’aquells capítols. Et que·ls dits en Berenguer Moliner e Bernat Pinell vajen dins temps ordenat per tal que la vila sie scusada de les penes en les dites cartes impossada (sic). Quant és als .XII^M. sous que són deguts pre lo sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual encara no és quitat, que sie feyta execució encontinent en les fermances e en los .III^M.DCCC. sous d’en Pere de Begues de ço que fon fermança, la qual execució sie feyta per los jurats \e en Berenguer Guitard/, síndich, si e segons és acostumat en feyt de rendes e regalies de senyor¹¹⁸ per manera que·ls diners hivaçosament sien treyts.

Testimonis: Bernat Borraç, Johan Miquel.

||^31v Ítem, l’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Bernat Pinell lo qual és stat tramés al feyt dels comptes de les rendes del senyor duch, al qual mane ésser dat de diornal deu sous per cascun dia, e mane esser feyt albarà a·n Berenguer Moliner, de manament. Los quals dies són de la anada de Leyda, \.XX. sous dats,/ e de la anada de Perpinyà com partís a .XVI. de octubre e fos tornat a .X. de jener, que són .LXXXIIII. jorns, que són cent quatorze dies, a raó de .X. sous, són mill .C.XL. sous.¹¹⁹

L’onrat consell volch e ordenà que sien ordenats .IIII. bons hòmens los quals sien meses en .IIII. albarans, la un dels quals d’aquell qui exirà sie regidor e reebedor de les rendes del senyor duch, lo qual haje a dar compte al racional del dit senyor. E en cars que fora la vila havie anar per la dita rahó e lo senyor duch aquell no volie pagar, que la vila lo¹²⁰ pach suficientment a conexença del consell, en manera que sie guardat de dan. Et que aquell que elet serà sie forçat tenir la dita administració ab manaments penals e altres leguts destrenyiments, e noresmenys que sie tengut dar bones e suficients fermances tro en .X^M. sous. Et que aquell qui serà elet sie tengut tenir la dita administració per dos anys e no pus, e que d’aquí avant sie mudat de dos en dos anys. Et fon elet en regidor per la forma desús dita, ço és, l’onrat en Pere Miquel.

||^32r Die iovis, .XIXª. ianuarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XIXª. die ianuarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo quan foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats.

En Johan Ortoneda, Ramon Masquefa, R(amon) Renovell, G(uillem) Trullols, Johan Tauengua, Ruïç Pèriç, Domingo Ferrer, Pere Ribaroja, Johan Godes, Domingo Maurell, Bernat Bosch, Pere Palau, Guillamó Padrells, Berenguer Moliner, Berenguer Guitard, Berenguer Celma, Arnau Sala, Johan d’Alçamora, Arnau Roselló, Berenguer Sala, Bernat Cavaller, Berenguer Marbruscha, Guillem Miquel, Bernat Pelegrí.

En lo qual consell fon proposat per en Pere Miquel, mercader, que com l’onrat Bernat Amil, de la dispenseria del dit senyor, face cerquar los albarans de la batlia dient que alcuns albarans falten e face missionar¹²¹ als mercaders, la qual cossa és dan dels mercaders e altres de la dita vila, per ço dix que u notificave al honrat consell que y provehís de manera que de bé fos. L’onrat consell provehí e ordenà que y sien assignats prohòmens a parlar ab en Bernat Amil, e que no·s face contra fur ni privilegi, àlias que·l feyt sie defés per justícia, per manera que furs e privilegis sien servats. Et noresmenys, eligiren en missatgers per defendre los dits afers en Berenguer Moliner, en Johan d’Alçamora.

L’onrat consell provehí e ordenà que axí com en lo stabliment \del bovalar/ ha penes impossades de peccúnia, que sie feyta degolla sí e segons que·s serve a Murvedre.

||^32v Ítem, fon proposat en consell per en Johan d’Alçamora que com l’onrat consell hagués ordenat que execució fos feyta contra ell e les altres fermances d’en Guillem Andreu, e ells no hajen a present la quantitat demanada, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls digués apear alcun temps de allò que·l puxe pagar.

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Ramon de Belsa de les rendes a vendre, de .X. sous, e de les imposicions .XV. sous.

L’onrat consell manà als jurats que facen servi a·n Bernat Amil per tal que ara e per a avant face bones obres a la dita vila, e açò a fer sien demanats alcuns bons hòmens ensemps ab lo justícia e jurats.

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Lorenç Valentí de .LX. sous los quals són deguts de la terça de .VIII. de jener proppassat per tenir lo pes de la farina.

||^33r Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XXIIIIª. die ianuarii.

Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló <per> veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents l’onrat en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, e en Guillem Feliu, jurats de la dita vila. En Johan d’Alçamora, Johan Tauengua, Anthoni Curúbies, Ramon Reno-vell, Pere d’Alors, Montserrat Alquècer, Domingo Maurell, Pere Rubert, Domingo Ferrer, Pasqual Miró, A(rnau) Sala, Ramon Masquefa, Bernat Pelegrí, Bernat Cavaller, A(rnau) Roselló, Johan Barbarossa, maestre A(rnau) de Peralta, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Guillem Trullols, Berenguer Moliner, <consellers>.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda letra dels .M. sous que·s han a dar de pensió a mossén en Pere d’Artes e, si no paguen la quantitat, sien encorreguts en penes certes, hoc encara hajen a tenir hostatges en València¹²² e hajen requests a les fermances d’en G(uillem) Andreu que donen la quantitat, la qual cossa fer no volen. Per ço dixeren que u notificaven al consell.

Lo consell acordà que encontinent e de feyt sie feyta execució en los béns de les fermances, si e segons és acostumat en feyt de rendes e regalies de senyor e segons forma \de la [carta]/, axí de la pura sort com del annual?, en manera que·l se<n>sal sie quitat. Et axí matex, sie feyta execució en los béns¹²³ d’en Pere de Begues en lo interesse e en la quantitat que deu Pere Nàger de les rendes; en altra manera, en cars que la execució no faran, que sie imputat a ells, la qual execució sie feyta si e segons forma de la carta de les rendes per aquells comprades. Et ab la present l’onrat consell proteste que en cars que·ls jurats e síndich seran nechligents o remises, que tots dans, greujes e missions sien imputats als dits jurats e aquells puxen haver, emperò, loch e temps. Et en cars que hivaçossament la dita quantitat no pux<e> ésser haüda en la annual, que·l síndich hi bestrague tro en .CCL. sous sens prejuhii de la vila e que segons dit és sie feyta la dita execució. Et encontinent los dits jurats dixeren que·s [ofrien] de fer e de continuar \aquella/ e protestaven que no starà per ells.

||^33v L’onrat consell manà ésser fet albarà a·n Berenguer Guitard [...] per [...] sous lo qual s’endreç a·n Berenguer Moliner.¹²⁴

L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n G(uillem) Feliu lo qual sen dreç a·n \Berenguer Moliner/¹²⁵ de .IIII. sous per un translat de la carta que féu del arrendament d’en Guillem Andreu.

L’onrat consell manà a·n Berenguer Moliner que·l compte¹²⁶ de la administració per ell feyta de les rendes del senyor duch¹²⁷ don al \dit/ senyor, o a son tresorer, compte, en manera que la vila sie exempta de ço que per aquell és stat administrat.

Die martis, ultima die ianuarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis ultima die ianuarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, per los lochs acostumats ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en G(uillem) Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Berenguer Guitard, Anthoni Curúbies, Pere Palau, Johan Godes, A(rnau) Sala, Domingo Sanç, Ramon Masquefa, Pasqual Miró, Domingo Ferrer, Pere Sanxis, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Johan Barbarossa, G(uillem) Trullols, Pere Pintor, Guillamó Gomar, Jacme Alquècer, Bernat Cavaller, Ruïç Pèriç de Cella, <consellers>.

||^34r Fon proposat en consell per en Guillem Dezcoll, notari de cassa del senyor rey, que com ell haje servit la vila en lo feyt de les corts de Monçó e treballat en altres afers de la dita vila, per ço dix que pregave al consell que·n fos satisfeyt. Lo consell acordà que li sien dats los .XXX. florins acordats, àlias que no li’n sien dats res.

En lo qual consell fon proposat per los honrats en Guillem Miró, en Pere Moster, Berenguer Serra,¹²⁸ Guillem Feliu, jurats de la dita vila, que com per la gran carestia que Déu ha dada en la terra les jens van remolestes e no troben blat, et si blat per a menjar no trobaven leugerament, se porie enseguir alcuna occasió en la dita vila, ço que Déu no \vulle/. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que \de/ bé fos. Lo consell acordà que sie feyta botiga de cent kafisos de mestal e aforà lo forment a raon de .LXXV. sous lo kafís, e l’aroç a raon de .XXIIII. sous lo kafís. Quant és del ordi, lo consell comanà als jurats que ensemps ab l’onrat en Guillem Miró vajen a veure e regonéxer los blats e vejen l’ordi e aquell aforen segons valrà, ensemps ab n’Arnau Sala, A(rnau) Merí,¹²⁹ Pere Palau, Domingo Ferrer, Berenguer Moliner, \Pere Sanxis/, prohòmens elets per l’onrat consell, en manera que les jents hajen provissió ab lurs diners. Et noresmenys, volch que la dita botiga sie comanada a·n \Berenguer/¹³⁰ Serra e a·n Pere Sanxis, los quals cascun tingue sa clau e que reeben los diners e aquells cascuna setmana paguen aquells dels quals hauran preses los blats, e açò juren que bé e felment s’i hauran. Et feyt lo diy mestal, que aquell sie venut en manera que·l \preu/¹³¹ \e/ missions de aquell sie carregat a·quell qui·l comprarà, en manera que la vila sie guardada de dan.

||^34v Et noresmenys lo dit honrat consell stablí e ordenà que negun hom strany ni privat¹³² no sie tant gosat¹³³ que gos traure o fer traure alcun linatge de blats de la dita vila ni de son terme, ço és,¹³⁴ forment, ordi, arroç, paniç, dacça ni altre blat, figues, garofes, legums, e açò sots pena de .LX. sous e de perdre la bèstia, los quals sien partits en aquesta forma: lo terç a la senyoria, e lo terç al acusador e lo terç a la obra dels murs e valls. E que tot hom puxe ésser acusador, del qual terç del acusador no·n puxe ésser feyta gràcia ni mercé, e que de la dita ordenació, \confermant la crida feyta per la dita rahó/, sie feyta crida per la dita vila per tal que per alcun ignorància no puxe ésser al·legada.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Ítem, l’onrat consell stablí e ordenà que tot traginer, \moliner e senyors de molins/, qui traurà blat de la dita vila per molre, haje a fer sagrament que tota la moltura que de aquell blat traurà tornarà en la dita vila cascun dissapte per vendre als vehins de la dita vila sens alcun frau. En altra manera, que per los justícia e jurats los sie inibit de no traure, et que la present ordenació dur¹³⁵ dementre al consell plaurà, e açò sens prejudici del consell de la dita vila.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||^35r Die dominica, .XIIª. die februarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto,¹³⁶die dominica .XIIª. die februarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual (sic),¹³⁷ per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, en Pere Sanxis, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Ramon Masquefa, Johan Godes, Domingo Bosch, Bernat Bosch, Johan Tauengua, Johan Barbarossa, A(rnau) Roselló, Jacme Alquècer, Ramon Renovell, Berenguer Marbruscha, Berenguer Guitard, Pere d’Alors, Johan d’Alçamora, Pere Ribaroja, Domingo Ferrer, Bernat Pelegrí, Pere Palau, Guillamó Miquel.

Ítem, fon proposat per en \Lorenç/¹³⁸ Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça de .VIII. de jener per tenir lo pes de la farina, per ço dix que supplicave al consell que li fes albarà.¹³⁹

Ítem, fon proposat en consell que com lo consell haje ordenat que en Berenguer Moliner e en Bernat Pinell vajen al senyor duch per dar compte e ajen a ésser dins per tot lo mes de febrer al senyor duch sots certa pena, e ell no haje diners¹⁴⁰ que·ls don, per ço dix al consell que li donàs recapte ab què donàs diners a·quells; en altra manera, protestave que per ell no stà. Lo consell acordà que sien dats diners a·n Berenguer Moliner¹⁴¹ \tro en .L. florins/ per lo síndich, e que si no·n té, que·ls manleu e que li sien dats aquell de qui·ls malevarà dels diners de les rendes del dit senyor. Quant és del feyt d’en Pinell, que sie monestat e que no li sien dats diners ni mealla, e si anar no y voll, que·n sie forçat e que li sien dats capítols, als quals sien a fer los jurats Johan d’Alçamora, maestre Arnau, Berenguer Guitard, Johan Tauengua.

Ítem, fon proposat en consell¹⁴² per en Pere Moster que com ell haje dats .XL. florins a un bon hom que·ns fes bo sobre lo compte de les rendes, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li plahie.

||^35v En Bernat Çabata dix que com ell pledeig ab la vila sobre la imposició que demanen del sensal que fon encarregat per a obs del senyor duch, per ço dix que y renunciave e que·l consell ne fes ço que li plagués, com d’ara a avant no entenés res demanar.

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Pere Moster que com ell haje dats .CCL. sous per lo sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual an a pagar les fermances, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li fos feyt; emperò, que per la present paga no·n sie feyt alcun prejudici a la dita universitat ne innovació de contracte ne altre acte novell.

Ítem, lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Pere Moster de (en blanc) sous que ha bestreyts pre haver translat del compte que fon feyt del sensal del senyor duch an Pere de Tous. Lo consell acordà que li plahie.¹⁴³

Lo consell acordà que·ls vehins de Benicàcim puxen traure blats a llur menjar ab licència dels jurats, fahent sagrament que·ls volen a son menjar.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ell<s> hajen preses alcuns blats e feyt mestal d’alcuna partida, et los¹⁴⁴ blats sien tornats en mercat e baxats de for, per ço dixeren al consell¹⁴⁵ que fos tenguda manera. Lo consell acordà que sie dat a les flaqueres a pastar en manera que la vila no y perde res.

||^36r Lo consell acordà que sobre ço que demane en Francesch Serra sie mès en poder d’en Trullols, d’en Pere de Reus e d’en A(rnau) de Peralta.

Die veneris, .XVIIª. febroarii dicti anni.

Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die veneris .XVIIª. febroarii.

Fou plegat (sic) e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual, per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren¹⁴⁶ presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, Guillem Feliu, \jurats/. En Johan Tauhenga,¹⁴⁷ en Berenguer Moliner, en Johan d’Alçamora, Arnau Sala, Berenguer Celma,¹⁴⁸ Domingo Ferrer, Johan Ortoneda, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berthomeu Bosch, Anthoni Currúbies, n’Arnau de Peralta, Ramon Masquefa, Pere Ribaroja, Guillamó Miquel, Bernat Mut, Bernat Bosch, Johan Barbarossa, Pere d’Alors, Ramon Renovell, Guillamó Padrells, Bernat Cabeça,¹⁴⁹ Guillamó Rubert, Domingo Maurell, \Domingo Sanç/, Ramon Galter, Roïç Pèriç de Cella,¹⁵⁰ Guillamó Trullols, Arnau Roselló, consellés.

Fon proposat en lo consell per en Bernat Miralles que com a ell fassen pagar e peytar los seus forns més que als altres senyors de forns, per ço que supplicave al consell que sobre lo dit feyt li degués fer justícia, ço és, que no peyt ne pach més peytes que los altres senyors de forns.

L’onrat en Guillem de Ripoll, justícia de la vila de Castelló, a instància e requisició dels dessús dits e nomenats jurats e consellers ||^36v manà a·n Pere Miquel, elet per lo dit consell en regidor e reebedor de les rendes del senyor duch, en pena de mill morabatins d’or applicadors als còfrens del senyor duch¹⁵¹ la meytat e l’altra meytat al consell e universitat de la dita vila, \si acusats seran per lo dit consell/, que reebe la administració e regiment dessús dit e enseguisque sobre aquell la dita ordenació e ordenacions e manaments feyts e fahedors per lo dit consell.

E encontinent, lo dit en Pere Miquel dix que, temén les penes a ell imposades per lo dit justícia, que ere apparellat de enseguir la dita ordenació \e ordenacions/ e fer la dita administració sí e segons que és o serà ordenat per lo dit consell e universitat. Emperò, que si dins los dos anys del dit regiment serà demanat o manat donar compte a racional, que aquell és apparellat de donar, ell emperò \ésser/ guardat lo dampnatje e no aprés.

E lo dit consell, no acceptan la dita protestació, dix que si ans o aprés del dit temps lo compte serà demanat e serà necessari aquell donar a racional, que·l dit en Pere, per donar aquell dit compte, no contrastant que haje donat aquell al consell, haje anar al dit racional e donar aquell. Emperò, que tota vegada lo dit en Pere sie guardat de dan segons la ordenació per què és stat elet. Feyta a .XI. de giner del any present.

Et lo dit en Pere Miquel dix que no y consentie sinó dins los dos anys.

Et lo dit consell dix que, demanat o no, que finits los dos anys haje donar lo dit compte a racional o a hom ||^37r per aquell \o a altre havent poder de donar e reebre aquell./ emperò, que·n sie tota vegada guardat de dan. E en cars que·l racional o altra persona havent loch reebre no volie lo dit compte, que en lo dit cars fos tengut dar lo dit compte al consell e fer a aquell absolució.

Lo consell acordà que·n Guillem Trullols, Bernat Cabeça, Domingo Maurell, maestre Arnau de Peralta e en Johan d’Alçamora, fossen assignats en hoir lo compte d’en Berenguer Moliner.

Sie feyt albarà a·n Bernat Pinell, lo qual anà a València per haver translat dels contractes del noble en Pere Boyll e d’en Alpicat, e stech .VIII. jorns, a raon de .X. sous,¹⁵² .LXXX. sous. Ítem, de altra part que donàs a·n Johan Robiols, notari, per una àpoqua que reebé d’en Galceran d’Oragues?, .II. sous. Ítem, d’altra part, que donàs a·n Bernat Frexenet, de la scrivania del senyor duch, per un translat que féu dels comptes, .XVI. sous, .VI. diners. Ítem, que donàs a·n Berthomeu de Vilalba, per lo translat del contracte del noble en Pere Boyll, .XI. sous. Ítem, a·n Francesch Pellicer, per lo translat de la venda que n’Alpicat féu a·n Jacme Ferrer, .VII. sous. Ítem, per .VI. jorns que stech a València per mostrar a·n Bernat Amil la àpoqua feyta per lo senyor duch dels .XXXI^M.DC.XVII. sous, .VII. diners, mealla, lo qual dit en Bernat Amil havie scrit que si mostrada no li ere farie la execució contra¹⁵³ la dita universitat per los dits .VI. dies .LX. sous, les quals quantitats cent .LXXVII. sous, .VI. diners.¹⁵⁴

Ítem, sie feyt albarà al dit en Berenguer Moliner de dos florins pagats a·n Bernat Arnau, notari, per rahon de la anada que féu a Benicàcim hon ere la carta dels .IIII^M. sous sensals d’en Pericó de Tous e per fer lo dit translat, com stigués dos dies, per tot .XXII. sous.

||^37v Ítem, fon manat albarà a·n Berenguer Moliner de .CC.XX. sous per .XXII. dies que en Bernat Pinell stech entre anar e star a Leyda al senyor duch per haver provisió de la execució que en Bernat Amil o en Bernat Guasch, subdelegat d’aquell, feye contra la dita universitat de la [intima]ció de les rendes que la vila té empenyorades del dit senyor duch.¹⁵⁵

Ítem, lo consell acordàs que fos feyt albarà a·n Pere Miquel, administrador de les rendes del senyor duch per lo consell ordenat, que don e pach a·n Berenguer Moliner, dels diners de les rendes, cinquanta florins per missions del viatje que fa al senyor duch ensemps ab en Bernat Pinell per finar lo compte de les dites rendes.¹⁵⁶

L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Guillem Dezcoll de .XXX. florins per totes coses, axí per star en les corts de Monçó com per tots altres treballs per aquell sostenguts per la universitat tro al present dia, e volch que·l sindicat de aquell sie revocat.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .XXVª. die februarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló¹⁵⁷ per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) de Rippoll, justícia, Pere Moster, Guillamó Feliu, Pere Sanxis, A(rnau) Sala, Pere Strader, Berenguer Marbruscha, Guillamó d’Alors, Berenguer Rubert, Berenguer Celma, Guillamó Alquècer, Johan Godes, R(amon) Galter, Pere Sanç, Guillamó Padrells, Johan Barbarossa, Pasqual Miró, Berenguer Sala, Matheu Arnau, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Bernat Cavaller, Johan Ortoneda, consellers.

||^38r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com los pescadors se [...]nyaren en tant quant tots no venen a un for, e la vila sie freturossa e minva de pexs, per ço¹⁵⁸ dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que fos \de/ bé. Lo consell¹⁵⁹ acordà que·ls fossen dats a tot hom en general los fors següents: primerament, a pagell .VI. diners; peix negre .IIII. diners; muçola vera e ragada e agullado ubert scoat e smorrat .II. diners; peix ample pastril canell .I. diner, e que aquells pescadors qui trauran fora lo terme aporten tots los peixs en la dita vila qui pescaran; àls, que·l mustaçaf leu la pena del pa e del vi d’aquells qui pa e vi trauran segons los stabliments.

Lo consell, per tal que la vila sie abundada de carns¹⁶⁰ ordenà que aquells carnicers qui volran asegurar, hajen gràcia .I. diner per lliura més que no·s ven lo moltó en València; e que aseguren moltó e cabró e que hajen lo bovalar segons antigament és acostumat, e la orta semblantment. E aquells qui asegurar no volran, que no gossen metre nengun linatje de bestiar en l’orta ni en lo bovalar sots les penes en los stabliments parlants d’aquells qui no són carnicers expresades.

Lo consell acordà que les garrofes puxen exir de la dita vila sens pena alcuna.¹⁶¹

||^38v Die lune, .XXª. die marcii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die lune .XXª. die marcii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Bernat Pelegrí, Johan Godes, Bernat Cabeça, Pere Ribaroja, Guillamó Gomar, A(rnau) Sala, Guillem Trullols, Johan d’Alçamora, Pere Palau, Guillamó Gomar (repetit abans), Bernat Mut, Guillamó Padrells, R(amon) Masquefa, Pere Sanxis, A(rnau) de Peralta, Bernat Bosch, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Johan Barbarossa, Berenguer Celma, <consellers>.