Читать книгу Memòria de noia - Annie Ernaux - Страница 3

«Fa tres dies que és a les colònies. És dissabte al vespre. Als dormitoris, tots els nens i nenes ja estan allitats. La veig com l’he vista després desenes de vegades, baixant amb la seva companya els esgraons, amb texans, un jersei blau marí sense mànigues, sandàlies blanques de tires. S’ha tret les ulleres i desfet el monyo, deixant els cabells llargs surant a les espatlles. L’excitació és màxima, és la seva primera surprise party.»

És l’estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l’amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult...

A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d’enfrontar-s’hi —es capbussarà en fotos i cartes d’aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats—, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d’inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut.

Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària.