Читать книгу Memòria de noia - Annie Ernaux - Страница 9

Hi ha éssers que es veuen absorbits per la realitat dels altres, la seva manera de parlar, d’encreuar les cames, d’encendre una cigarreta. Enganxats en la presència dels altres. Un dia, més aviat una nit, es deixen arrossegar pel desig i la voluntat d’un únic Altre. Allò que pensaven ser s’esvaeix. Es dissolen i observen com el seu reflex actua, obeeix, endut pel curs desconegut de les coses. Sempre van darrere de la voluntat de l’Altre. Sempre els porta algun temps d’avantatge. No l’atrapen mai.

Ni submissió ni consentiment, tan sols l’esbalaïment del real que simplement fa que ens diguem «què em passa» o «m’està passant a mi», tret que no hi ha cap jo en aquesta circumstància, o ja no és el mateix. Només hi ha l’Altre, amo de la situació, dels gestos, del moment següent, que només ell coneix.

Després l’Altre se’n va, has deixat d’agradar-li, ja no et troba cap mena d’interès. T’abandona amb el real, per exemple unes calces brutes. Només s’ocupa del seu temps. Et quedes sol amb el que ja és el teu costum, el d’obeir. Sol en un temps sense amo.

D’altres ho aprofiten aleshores per envoltar-te, per precipitar-se en el teu buit, no els rebutges res, amb prou feines els notes. Esperes que l’Amo et faci l’honor de tocar-te almenys un cop. Ho fa, una nit, amb els plens poders que exerceix damunt teu i que tot el teu ésser ha suplicat. L’endemà ja no hi és. Tant se val, l’esperança de retrobar-lo s’ha convertit en la teva raó de viure, de vestir-te, de cultivar-te, d’aprovar els exàmens. Tornarà i seràs digne d’ell, encara més, el deixaràs bocabadat per la diferència en bellesa, coneixements, seguretat, respecte a l’ésser indistint que eres abans.

Tot ho fas per a l’Amo que has escollit en secret. Però, sense adonar-te’n, treballant per augmentar el teu propi valor, t’allunyes inexorablement d’ell. Mesures la dimensió de la teva bogeria, ja no el vols tornar a veure. Et promets oblidar-ho tot i no parlar-ne mai més amb ningú.