Читать книгу Sobre el descrèdit de la modernitat - Autores Varios - Страница 3

Quan el nou equip directiu del MuVIM, al juny del 2004, va començar a preparar les línies generals del seu programa d’activitats, va tenir molt clar que una part de la seua atenció havia de centrar-se en les figures més destacades del segle XX valencià, igual que havia de fer amb aquelles altres que van anunciar, entre nosaltres, el Segle de les Llums i el seu posterior decurs històric. Sens dubte era una forma equilibrada de seguir pautadament l’arc cronològic, que donava nom al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.

Per això, després dels congressos dedicats a les figures internacionals de Kant, Schiller, Hegel o Rousseau, i les exposicions centrades en les aportacions de Gregori Maians o d’Antoni Cavanilles, es van obrir també pas escalonadament, en la nostra meditada programació, les «Documenta» dedicades a Joan Fuster en 2005, Alfons Roig o Juan José Estellés, inaugurades en 2007 i 2009 respectivament. Històries viscudes, totes tres, amb passió i generositat ben singulars, que calia rememorar per la nostra part. I ho vàrem fer al MuVIM.

El fet significatiu que justament l’any 1955 es publicara el primer assaig editat de Joan Fuster, El descrèdit de la realitat, centrat en la temàtica artística que ocupava, en aquella conjuntura històrica de postguerra, algunes de les claus polèmiques més destacades, es va convertir, per a nosaltres, en la millor ocasió per a celebrar els cinquanta anys transcorreguts, a recer d’aquest text de Joan Fuster, tan plens de memòria compartida i de molt diversos afanys viscuts.

D’aquesta manera, el llibre esmentat es convertia en la millor estratègia metonímica, de la part pel tot, tant respecte del reconeixement públic de la figura emblemàtica abordada, com amb relació a la situació i la conjuntura històrica estudiada, a partir concretament del fil aportat per l’ajustada sèrie de reflexions personals que el jove Joan Fuster va desgranar llavors, entorn del zigzaguejant tema del realisme i de la creixent consolidació de l’abstracció a través de la història de l’art, des del Renaixement fins a la segona meitat del segle XX. I així, aquella particular mirada il·lustrada, cinquanta anys després, podia entrar, per dret propi, en un museu valencià, per a ser represa, analitzada, contextualitzada i degudament exposada.

L’equip del MuVIM va encomanar la feina del comissariat de l’esmentada «Documenta» a Francesc Pérez i Moragón (membre de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València), el qual justament va entendre l’oportunitat de la celebració d’aquest cinquantenari i va començar eficaçment a contactar amb les institucions i persones que haurien de col·laborar en el sempre complex préstec de materials i documents per a l’exposició i en la redacció de textos per a l’edició del Quadern núm. 1, commemoratiu de l’esdeveniment, que, d’aquesta manera, donava peu a estrenar una nova col·lecció de publicacions per part del MuVIM (aadd, El descrèdit de la realitat. Fuster-1955, València, 2005, 136 pàgines).

Per la seua banda, la mostra, titulada «Documenta Fuster. El descrèdit de la realitat, 1955» –en la qual van col·laborar, amb el MuVIM, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i l’Ajuntament de Sueca– es va inaugurar, no sense desagradables esdeveniments, en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat el 21 d’abril del 2005, i romangué oberta fins al 15 de juny. Posteriorment s’articularia una itinerància que va portar l’exposició, dins del mateix any, a altres indrets com Oliva, Algemesí i Sueca.

Per a la Càtedra Joan Fuster –creada per la Universitat de València (1993) amb els objectius d’estudiar i difondre l’obra de l’escriptor i els temes que foren objecte del seu treball, en l’àmbit de les ciències humanes, i adscrita a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana–, col·laborar amb el projecte commemoratiu del cinquantenari d’El descrèdit de la realitat era una manera excel·lent de complir les finalitats que donen sentit a la seua actuació. Com ho fa, puntualment, a través d’altres iniciatives, com ara són: la Jornada «Joan Fuster», que se celebra anualment, des del 2003, a Sueca, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat; l’edició de la correspondència de l’assagista, sota la direcció d’Antoni Furió, i altres obres; les beques destinades a promoure l’estudi d’algun aspecte de l’obra fusteriana i altres activitats, entre les quals destaca la realització d’una altra mostra «Els arxius de Fuster», patrocinada des del Vicerectorat de Cultura i inaugurada el 2006 a la Universitat de València, per a ser exhibida després en altres ciutats.

D’acord amb els plantejaments organitzatius característics del MuVIM –un museu que vol ser diferent, amb els seus projectes museogràfics innovadors–, totes les exposicions que s’hi projecten han d’anar acompanyades de les corresponents sessions públiques d’estudi i reflexió. I així es va fer també en aquest cas, en què es van organitzar unes «Jornades al voltant d’El descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys després. Art, modernitat i descrèdit», que van tenir lloc entre els dies 25 i 28 d’abril del 2005. Durant les quatre jornades d’intenses intervencions hi van participar més d’una dotzena de professionals i especialistes, entre ponències i taules redones. Per la seua banda, la Universitat de València-Estudi General va concedir crèdits acadèmics de lliure disposició als assistents matriculats que els sol·licitaren. Aquestes sessions van ser seguides per un centenar llarg d’assistents i se’n van expedir els certificats pertinents.

Precisament en el present volum s’arrepleguen, superades certes dificultats, les actes de les jornades, en la col·lecció que el MuVIM i Publicacions de la Universitat de València (PUV conjuntament promouen. Sempre hem apostat decididament per conservar i difondre aquestes aportacions històriques, analítiques, contextualitzadores o teòriques, com a part –documental i informativa– summament destacada de les activitats propiciades pel MuVIM , com ho fa també la Càtedra Joan Fuster, per la seua banda, amb les iniciatives que du a terme.

Finalment, és just agrair el decidit suport i la generosa col·laboració dels que van fer possible el conjunt de totes aquestes iniciatives: Documenta, Jornades i publicacions. Molt en especial volem citar Josep Palàcios, Rafael Gil Salinas, Carlos Pérez, María José Hueso, Brígida Alapont Ferri, María José Navarro i Vicent Flor. Igualment, és obligat fer referència, en aquest apartat d’agraïments, als participants en les Jornades, els textos dels quals s’arrepleguen en aquestes actes: Xavier Antich, Josep Iborra –amb dues intervencions distintes–, Joan Àngel Blasco Carrascosa, Joan Borja, Aina Moll, Doro Balaguer i Isidre Crespo. Malgrat tot, algunes persones que també van participar en el programa no han pogut atendre a la redacció dels seus textos per a aquesta ocasió. En tot cas, com a organitzadors i responsables d’aquelles sessions de treball, a tots els qui hi van col·laborar, volem mostrar, des d’ací, les nostres millors expressions de respecte, gratitud i afecte, materialitzades en el present volum d’homenatge al jove Fuster.

València, octubre del 2009

Francesc Pérez Moragón

Cátedra Joan Fuster

Universitat de València

Romà de la Calle

Director del MuVIM