Читать книгу Dejuni intermitent saludable - Carla Zaplana - Страница 10

Als països mediterranis tenim el mal costum de sopar tard i d’anar a dormir encara més tard. Això ens porta al llit amb l’estómac ple, en plena digestió, ens impedeix descansar tan profundament com podríem i ens fa despertar amb falta d’energia o amb la panxa inflada. Jo n’era una víctima…

Tot va començar, i encara segueix, amb l’autoconeixement, amb l’escolta i observació de què és allò que se li posa millor al meu cos físic, mental i energètic. Després d’acabar la carrera de Nutrició vaig creuar l’Atlàntic i vaig viure uns quants anys als Estats Units, on vaig continuar formant-me a l’Institut de Nutrició Integrativa de Nova York i vaig participar en seminaris de l’Optimum Health Institute, una reconeguda clínica de teràpies alternatives per al càncer i altres malalties greus a San Diego (Califòrnia). A més de descobrir més de mil teories dietètiques, viure en aquest país em va portar, sense adonar-me’n, a començar a avançar els meus horaris de menjar, ja que allí és costum sopar aviat, entre les sis i les vuit de la tarda com a màxim. Així vaig poder experimentar el canvi orgànicament i veure la diferència entre sopar aviat o molt tard a la nit. Aquí vaig començar a identificar i experimentar els beneficis en mi mateixa. Com que les arrels de la infantesa són molt profundes i costa canviar-les, era molt fàcil tornar enrere, i hi havia dies en què sopava a hores intempestives, tot i que això només servia per continuar reafirmant la importància de sopar aviat; la sensació en el meu cos era una resposta òbvia i clara.

Va ser també als Estats Units on vaig sentir a parlar per primer cop del dejuni intermitent (ja sabem que moltes de les noves tendències nutricionals esclaten en aquest país abans d’expandir-se per la resta del món). Vaig descobrir aquest concepte seguint doctors i professionals de la salut que en parlaven als seus blogs, en conferències i en cursos. Més endavant, quan vaig col·laborar com a experta en nutrició en el programa «Un nuevo día» del canal Telemundo a Miami, vaig investigar més a fons sobre el dejuni intermitent per exposar-lo davant dels milions de teleespectadors que veien el programa. Al final de la meva etapa en aquest país em vaig convertir en una experta en els beneficis i modalitats d’aquesta pràctica.

Però quan realment vaig començar a implementar-lo d’una manera molt més constant i conscient va ser al març de 2020, quan la pandèmia de la covid-19 i el confinament em van deixar «atrapada» al Perú. Allí vaig conviure durant uns quants mesos amb la Martha, algú que es convertiria en un ésser molt especial per mi. La Martha portava ja uns quants anys practicant el dejuni intermitent, així que vaig decidir «solidaritzar-me» amb ella i fer-ho juntes, sense saber que en realitat era ella qui m’estava acompanyant a mi en una cosa bona, molt bona, per a la meva salut. A més a més, en trobar-nos a una altitud de gairebé tres mil metres, les digestions eren més lentes, de manera que fer aquest descans digestiu, sobretot abans d’anar a dormir, era de gran ajut. Viure en primera persona els grans beneficis del dejuni intermitent em va portar a compartir els meus coneixements i la meva experiència amb els meus clients, a les meves xarxes i a través dels meus podcasts, i finalment a escriure aquest llibret sobre el tema, ja que les preguntes i l’interès del públic eren creixents.