Читать книгу La teoria del tot - Группа авторов - Страница 7

En aquesta sèrie de conferències intentaré presentar una panoràmica del que pensem que és la història de l’univers, des del big bang fins als forats negres. En la primera conferència repassaré breument les idees que hi ha hagut al llarg de la història sobre l’univers i com hem arribat a la imatge que en tenim ara. Podríem dir que aquest apartat és la història de la història de l’univers.

En la segona conferència descriuré com tant les teories de la gravetat de Newton com les d’Einstein van fer-nos arribar a la conclusió que l’univers no podia ser estàtic: o s’havia d’expandir o s’havia de contreure. D’això es deduïa que en algun moment entre fa 10.000 i 20.000 milions d’anys la densitat de l’univers devia ser infinita. Això és el que anomenem big bang, i hauria estat el principi de l’univers.

En la tercera conferència parlaré sobre els forats negres. Aquests forats es formen quan una estrella massiva o un cos encara més gros es comprimeix a causa de la seva pròpia atracció gravitatòria. Segons la teoria de la relativitat general d’Einstein, una persona que fos tan insensata de caure en un forat negre es perdria per sempre. No podria tornar-ne a sortir mai. Per a aquella persona, la història acabaria malament amb una singularitat. Tanmateix, la relativitat general és una teoria clàssica, és a dir, no té en compte el principi d’incertesa de la mecànica quàntica.

En la quarta conferència descriuré com la mecànica quàntica fa possible que dels forats negres en surti energia. Els forats negres no són tan negres com se’ls sol pintar.

En la cinquena conferència aplicaré idees de la mecànica quàntica al big bang i a l’origen de l’univers. Això ens conduirà a la idea que l’espaitemps pot ser finit en extensió, però sense límits o vores. Seria com la superfície de la Terra però amb dues dimensions més.

En la sisena conferència mostraré com aquesta nova proposta de límit podria explicar per què el passat és tan diferent del futur, malgrat que les lleis de la física presenten simetria temporal.

Finalment, en la setena conferència descriuré com estem intentant trobar una teoria unificada que inclogui la mecànica quàntica, la gravetat i totes les altres interaccions de la física. Si ho aconseguim, entendrem veritablement l’univers i la posició que hi tenim.