Читать книгу L'illa del doctor Moreau - Herbert George Wells, Herbert George Wells - Страница 10

L’1 de febrer de l’any 1887, el Lady Vain es va perdre després d’haver impactat amb un vaixell abandonat a prop d’1 grau de latitud sud i de 107 graus de longitud oest.

El 5 de gener de 1888, onze mesos i quatre dies després, el meu oncle, Edward Prendick, home acomodat, que al seu dia havia embarcat al Lady Vain al Callao i se’l considerava mort a alta mar, va ser recollit a 5 graus 3 minuts de latitud sud i 101 graus de longitud oest en un petit bot de nom il·legible, encara que es creu que pertanyia a la goleta Ipecacuanha, donada per perduda. L’estrany relat del que, segons ell, havia viscut va fer que el prenguessin per dement. Posteriorment va al·legar que era incapaç de recordar res del que havia passat des que s’havia escapat del Lady Vain. En el seu moment, els psicòlegs van discutir el seu cas com a rar exemple de pèrdua de memòria causada per un sobreesforç físic i mental. La narració següent va aparèixer entre els seus papers, la va trobar qui signa això, el seu nebot i hereu, sense cap aclariment, però, de si volia publicar-la o no.

A la regió on es va recollir el meu oncle, l’única illa que es coneix és l’illa de Noble, un minúscul illot volcànic deshabitat. L’H. M. S. Scorpion el va visitar l’any 1891. Un destacament de mariners va baixar a terra i els únics éssers vius que hi van trobar van ser unes estranyes arnes blanques, quatre verros i conills, i un tipus de rata molt peculiar. O sigui que no hi ha manera de confirmar l’element essencial d’aquesta narració. Havent aclarit aquest punt, no sembla que hagi de fer mal a ningú dur a la llum pública aquesta història, que és la que, crec, devia ser la intenció del meu oncle. Almenys queda acreditada per aquest fet: al meu oncle se li va perdre el rastre a 5 graus de latitud sud i 105 graus de longitud est, i va reaparèixer a la mateixa zona de l’oceà passats onze mesos. D’alguna manera devia sobreviure durant aquest interval de temps. I, pel que sembla, una goleta que es deia Ipecacuanha, comandada per John Davies, un capità alcoholitzat, va salpar d’Arica carregant una puma i altres menes d’animals el gener de 1887, i aquesta embarcació, que era ben coneguda a molts ports del sud del Pacífic, va acabar desapareixent en aquelles aigües (amb una considerable quantitat de copra a bord) quan navegava des de Banya cap a un destí desconegut, el desembre de 1887, una data que coincideix del tot amb la història del meu oncle.

CHARLES EDWARD PRENDICK