Читать книгу Una breu i atzarosa història de la vida - Joan Anton Català Amigó - Страница 12

Fa un cert temps que vaig escriure el text que ara llegeixes.

Que òbvia que ens sembla aquesta afirmació! I és justament al darrere d’aquesta aparent obvietat on s’amaga un dels més grans misteris de la natura: el temps.

Són nombrosíssims els pensadors que, al llarg de la història, han reflexionat sobre aquesta qüestió. I quan un parla del concepte de temps, sembla quasi obligat referir-se a la frase potser més famosa atribuïda a un d’aquests pensadors, sant Agustí d’Hipona, que encapçala una bona part dels llibres i articles científics dedicats a l’estudi del temps: «Què és, doncs, el temps? Si ningú m’ho pregunta, ho sé, però si vull explicar-ho a qui m’ho pregunta, no ho sé.»

És increïble que un concepte tan quotidià, tan innocent com el temps hagi ocupat durant segles les ments dels més brillants filòsofs i científics. I tot i l’esforç invertit, encara avui en dia som incapaços de contestar algunes preguntes bàsiques i fonamentals sobre la naturalesa d’allò que anomenem temps.

En un llibre dedicat a meravellar-nos sobre la nostra existència, sobre algunes de les moltes molèsties que la natura s’ha pres per configurar un univers tolerant a la vida (almenys en un petit i humil racó de l’espai), és normal que sigui precisament el temps el primer element al qual li dediquem atenció. Perquè ell ens ordenarà cronològicament els esdeveniments, començant pel mateix Big Bang i arribant fins a l’aparició de la vida al nostre planeta. En definitiva, el temps és el que ha determinat l’índex del llibre que ara tens entre mans.

Ja t’avanço, benvolgut lector, que a continuació descobrirem ni més ni menys que la primera de les molèsties a què ens referíem. Sense aquest temps, sense el seu capriciós funcionament, no existiríem.