Читать книгу Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles - Joan Binimelis - Страница 8

L a descripció particular de l’illa de Mallorca e viles e altres coses memorables que en ella s’han seguides

Aquest llibre és la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis en la versió en català de l’obra, que, com és sabut, és l’original.

Hom es podria demanar per què he decidit de fer una edició d’una part tan concreta de l’obra i no pas de l’obra sencera. Els motius són d’índole diversa:

En primer lloc, és la part més original de l’obra, on Binimelis aboca les seves pròpies recerques i no es limita a reproduir escrits d’altri.

En segon lloc, és realment una part autònoma i clarament diferenciada de la resta de l’obra, fet que facilita molt la possibilitat d’una edició a banda.

En tercer lloc, la descripció geogràfica de Mallorca i les seves viles és la part que manté més vigència i més interés avui dia, en tant, que admira la modernitat del seu plantejament, i la varietat dels aspectes que són objecte de la seva metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d’aigua, cales i aptesa per a desembarcs, cabuda i possibilitats d’ancoratge, demografia, dades econòmiques (produccions agràries i caps de bestiar gros i menut) i històriques amb règim jurídic, institucions, monuments etc.

I, en quart lloc, hi ha el fet, no gens negligible, que no crec que aquesta edició parcial haja d’entrebancar en res i per res l’edició completa de l’obra, la necessitat de la qual no pos pas en qüestió, ans l’encoraig vivament.

BINIMELIS: VIDA I OBRA

FORMACIÓ I ESTUDIS

Joan Binimelis i Garcia, autor de la primera història del Regne de Mallorca, és sens dubte el més gran exponent del Renaixement a les Illes Balears, i una de les figures cabdals del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó. Hom veu en ell una de les manifestacions de l’home total, típic del Renaixement, amb la seva formació que abastà els camps de la teologia, la història, la medicina, les matemàtiques, l’astronomia i la cartografia, fruit de la passió pel coneixement del món que l’envolta a través de l’observació directa de les coses i el contrast, si cal, dels sabers que se’n deriven amb el llegat tradicional dels clàssics.

Tanmateix, la personalitat de Joan Baptista Binimelis i Garcia no és encara del tot aclarida, a pesar dels estudis que han dedicat a la seva complexa figura autors com el pare Lluís de Vilafranca (1806), Joaquim Maria Bover (1868), Antoni M. Alcover (1916),¹ Gabriel Llabrés (1916), Llorenç Pérez Martínez (1978)² i Antoni Contreras Mas,³ car encara romanen prou punts foscs de la seva vida. Se sap que nasqué a Manacor en una data que cal situar entre l’any 1538 i el 1539, i que morí a la ciutat de Mallorca el 12 de gener de l’any 1616. Una tradició mallorquina el feia fill de la vila de Pollença, però en el judici a què fou sotmès el 1604⁴ ell mateix declara haver nascut a la vila de Manacor.

Sembla ser que la seva família era menestral,⁵ cosa que, al seu temps, condicionava força, i dificultava en gran manera la possibilitat d’uns estudis, fins i tot elementals. Però qualcú, potser el seu oncle matern, Vicenç Garcia,⁶ que era prevere, es degué tèmer de les aptituds intel·lectuals de l’infant, i féu per manera que pogués cursar els primers estudis, amb tota probabilitat, a l’escola major d’arts de la ciutat de Mallorca.

Acabats els primers estudis, cap a l’any 1560 passa a la ciutat de València per a fer la carrera de medicina a la Universitat, atret sens dubte pel prestigi d’aquesta Universitat, que al segle XVI era, amb diferència, la més avançada dels Països Catalans, i també pel fet que a la Universitat de Mallorca els estudis de medicina encara no s’havien començat a impartir.⁷

A València, Binimelis fou deixeble del prestigiós anatomista Luis Collado.⁸ Després dels preceptius quatre anys d’estudis en la Facultat de Medicina, obtenia el títol de batxiller en medicina, títol que per si sol no facultava per a poder exercir la medicina en pacients. Per a poder-ho fer calia acreditar dos anys de pràctiques al costat de metges aprovats. Tot i que Binimelis s’atribueix sempre el títol de doctor, no consta en les llistes de graus universitaris concedits per la Universitat de València dels anys 1562 i 1580. Hem de suposar, doncs, que el degué obtenir el 1567, que és un any les llistes del qual, ensems amb les de 1572, manquen en la documentació.⁹ L’etapa de formació de Binimelis a la Universitat de València ha estat estudiada a fons per Antoni Contreras Mas, el qual ha fet també l’estudi de seva obra mèdica, i l’anàlisi dels llibres de la seva biblioteca particular, esmentats en l’encant efectuat dels seus béns després de la seva mort.

A València, Joan Binimelis s’estigué a casa del notari Lluís Casanova, que tenia la casa prop d’on era l’antiga església de Santa Tecla, de l’antic Convent de Santa Tecla. Com diu Contreras Mas, és ben probable que el record de la seva estada a València el vaja acompanyar tota la seva vida, i ens ho fa creure el llegat, que trobam al seu testament, de «deu lliures, moneda de Mallorca, a la confraria dels pobres estudiants del studi de València, en satisfacció del bon socorro que·m féu quant jo era studiant en València».¹⁰

Antoni L. Moll Benejam¹¹ recull la notícia segons la qual sembla esser provat que l’any 1562, Binimelis féu d’actor a València en una obra teatral de caire moralitzant de Jaume Romanyà, la Noua tragicomedia Gastrimargus apellata, que es representà amb tota pompa i davant les autoritats del Regne.¹²

Remarquem, finalment, de la seva estada formativa a València la possibilitat de l’inici de la relació amb Joan de Vic i Manrique de Lara, que, essent ja bisbe de Mallorca, es convertirà en el seu protector i mecenat, sense que a hores d’ara hom puga precisar si la dita coneixença es féu a València o a Roma, ciutat on Vic fou ambaixador de Felip I d’Aragó abans de ser designat bisbe de Mallorca el 1573, i on probablement coincidiren tots dos.

Devers l’any 1570 Binimelis anà a Roma, on cursà estudis de teologia i sobre monuments i esglésies. Allí conegué el metge, matemàtic i astròleg italià Gerolamo Cardano.¹³ L’any 1571 Binimelis acabà a Roma la redacció del Tractat de la precedència entre España e França,¹⁴ que féu per encàrrec de Joan de Zúñiga i de Requesens, germà de Lluís de Requesens i de Zúñiga i alt funcionari reial. Potser a causa dels coneixements de Binimelis en matemàtiques, astronomia i cartografia, el 1571 li fou encomanada la descripció cartogràfica de les illes de Cabrera i Menorca. Poc més se sap de l’estada de Binimelis a Roma, a banda del que acap de dir. Ni tan sols si hi fou ordenat sacerdot, o bé si l’ordenació tingué lloc un cop retornat a Mallorca.

El cert és que Binimelis es féu capellà, amb tot el que açò significa pel que fa a l’orientació de la seva vida. Potser influí en aquesta decisió el seu oncle matern Vicenç Garcia, que era prevere, o el qui fou després el seu gran valedor, Joan de Vic i Manrique de Lara.¹⁵

Així, la vigília de Nadal de 1575, Joan Binimelis prengué possessió d’un benefici a la Seu de Mallorca, benefici que fou versemblantment concedit pel nou bisbe Joan de Vic, el qual l’any 1578 el nomenà procurador de causes pies de la diòcesi de Mallorca. Com a procurador impulsà l’elaboració d’un inventari de totes les causes pies.¹⁶

Binimelis, el 22 de maig de 1581, apareix citat com a testimoni en la transferència a la parròquia de Santa Creu del llegat de tres lliures censals que ell mateix abans havia fet al Convent de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca, i hi és qualificat de familiar del bisbe. L’any 1585, formà part, en qualitat de metge, del sèquit del bisbe en la seva visita pastoral a Menorca.¹⁷ Arran d’aquesta visita, Binimelis efectuà la carta geogràfica de Menorca.¹⁸

Binimelis fou rector de la parròquia de Marratxí des del 1583 fins el 1588.

L’any 1583 Binimelis rebé l’encàrrec de l’elaboració d’un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de les característiques de la costa, tasca que requerí un exhaustiu treball de camp, que Binimelis, un cop retornat a Mallorca, dugué a terme personalment. L’obra li fou encomanada per l’aleshores lloctinent general de Mallorca, el comanador general d’Aragó Lluís de Vic i Manrique de Lara,¹⁹ germà del bisbe Joan, protector de Binimelis, amb la finalitat d’obtenir un més precís coneixement de la costa per a poder-la dotar d’unes adequades estructures defensives davant la proliferació d’incursions piràtiques. El mapa, enllestit vers el 1586, ultra les informacions de caràcter estratègic, anava acompanyat de dades de caire econòmic i demogràfic que, sens dubte, foren aprofitades després per Binimelis per a l’elaboració del Llibre V de la Història del Regne de Mallorca o Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca, objecte de la present edició.

Tot seguit de fet el mapa, els jurats de Mallorca encomanaren a Binimelis la redacció d’una història de Mallorca, com ell mateix reconeix al pròleg que els dedica, on resten clars, de les manifestacions del mateix Binimelis, els motius de l’encàrrec, l’interés de l’estat en la preservació de béns i de la llur seguretat, i el fet de servirse dels coneixements geogràfics del territori per a aconseguir-ho i, finalment, l’interès dels jurats a vincular geografia i historia per a l’enaltiment del Regne.²⁰

L’obra quedà enllestida, en tres volums manuscrits, ja el 1595, que ell mateix traduí al castellà (1597-1601).²¹ Són l’obra, de molt, la més extensa i que més fama donà a l’autor, a la qual dedicarem un detingut estudi més endavant.²²

Tanmateix, pocs mesos després de la partida de Mallorca, el maig de 1604, de Joan de Vic, per raó del seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona, Binimelis es veié denunciat, l’octubre del mateix any, davant el Tribunal de la Inquisició per quatre monges i una dona, que denunciaven haver estat objecte de tocaments obscens (besades als llavis, agafar-los la mà) i proposicions deshonestes (anar al llit plegats i dir que allò no era pecat) fets per Binimelis, que hauria aprofitat per a fer-ho la intimitat pròpia del sagrament de la confessió.²³ Binimelis, sense negar d’antuvi les acusacions, al·legà que els tocaments havien estat a causa que, en la seva condició de metge, les havia ateses en el curs de malalties que les denunciants havien patit.²⁴ Però el testimoniatge de la primera de les monges fou molt explícit respecte de les intencions de Binimelis. Aquest, finalment, reconegué que totes les acusacions eren veres, excepte l’acusació segons la qual ell hauria dit que els dits tocaments i proposicions no eren pecat.

La condemna consistí en la privació per sempre de poder confessar, un any de reclusió on decidís l’inquisidor, la suspensió per mig any de poder celebrar l’eucaristia i una multa de 25 ducats, multa que després li fou condonada.²⁵ Aquest desgraciat incident contribuí, sens dubte, al desprestigi social de Binimelis, i molt probablement també, de retop —òbviament injustament—, sobre la seva obra, que tot d’una es veié preterida i romangué inèdita fins al segle XX.²⁶

Després d’aquest incident, la seva vida deixa de tenir relleu social, i Binimelis viu retirat fins a la mort, que s’esdevingué el 12 de gener de 1616.

Binimelis mantingué relació, a Mallorca, amb el jesuïta Pere Gil, l’autor de d’una Història catalana, el Llibre primer de la qual, una descripció natural de Catalunya, manté un paral·lelisme amb el Llibre que tracta de la descripció de la illa de Mallorca de Binimelis. De resultes d’aquesta relació, Binimelis entrà en la confraria jesuïta que fundà Pere Gil durant la seva estada a Mallorca com a rector del Col·legi de Montision (1611-1614). També és probable que fos a causa d’aquesta vinculació amb els jesuïtes, que els nomenàs, en el codicil testamentari de 1612, receptors de la seva obra més preuada, la Història de Mallorca, en cas que no es complissen les seves primeres previsions testamentàries relatives a la conservació de la dita obra.

Binimelis havia mantingut amistat amb Margalida Magdalena Safortesa de Sanglada i amb el prevere Joan Mas, i també amb Lleonard Safortesa, i Pere Nunis de Berard (a qui llegà tots els seus instruments de matemàtiques i astronomia); també amb Mn. Ripoll (a qui llegà 40£ i amb Pere Antoni Safortesa, famós mercader.

Pel seu testament²⁷ sabem que Joan Binimelis, en morir, tenia rendes per valor de 300 £ censals, que llegà a la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, de la Catedral de Mallorca, amb la comanda de dir misses i fer obres pies. La seva casa era «decorada amb diversos quadros i retaulets de temàtica religiosa, alguns a l’oli, diversos mapamundis, molts planos o vistes de ciutats, un de gran, pintat a l’oli, de la ciutat de Mallorca “ab tots los carrers”,²⁸ un altre de la ciutat de València,²⁹ d’altres de bulto de guix (Alger i la Goleta) o de països (illa de Mallorca, Espanya). La biblioteca comprenia més de 130 llibres impresos (només un “de ploma” o manuscrit).

»Respecte a la seva obra, especifica al seu testament que deixa a don Pere Berard tots els instruments de matemàtiques i els “deu tomos o volums de cosas escritas de mà mia” sobre temes diversos.»³⁰

L’OBRA DE BINIMELIS

De l’anàlisi dels més de 130 llibres de la biblioteca de Binimelis, on hi havia llibres de teologia (Benito Arias Montano), i també d’humanitats (Plató, un bestiari —Historia animalium—, un Dant, el De re militari de Vegeci, una Història de Spanya, entre d’altres),³¹ i sobretot obres de medicina, es desprenen clarament els interessos de Binimelis, que sorgeix davant els nostres ulls com un autèntic humanista. A continuació passaré revista als diferents aspectes de la seva formació, i també a la seva obra en cadascun dels camps que, d’una manera o altra, conreà.

Binimelis, obra mèdica. Binimelis posseïa una considerable i correcta formació científica, d’acord amb els més estrictes cànons de l’època. Concretament, pel que fa a la medicina, dins el galenisme hipocratista.

Escriví diverses obres de caire mèdic³² que fins en dates recents han restat pràcticament oblidades: El Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca, que probablement es correspon amb el cap. II del Llibre V i els caps. IV i V del Llibre I de la seva Història general del Regne de Mallorca, evidencia una clara influència de les doctrines ambientalistes que, des d’Hipòcrates, enllacen amb els moderns conceptes d’higiene pública i ecologia sanitària. L’obra de tema botànic, Tractat de las virtuts de la herba que es diu Sanctae Crucis o nicoriana³³ i el Tractat de com se han de curar las feridas y colps del cap, y com se ha de pendra y estancar la sanch de ellas en las personas que no tingueren més malaltias que las ditas feridas³⁴ són obres citades per Joaquim M. Bover, en l’article que dedica a Binimelis, i afegeix que el dit tractat és seguit per onze tractats més sobre diferents malalties. Seguint Contreras, sembla lògic pensar que dins aquesta sèrie d’obres hi devia haver el De morbo gallico, un tractat sobre la dosificació de simples en les medecines compostes, i el De utilitate et nocumento coitus, un dels tractats de Binimelis no localitzats dels quals es declara autor en la seva Medicorum nomenclatura per alphabetum, relació alfabètica de totes les obres mèdiques que posseïa Binimelis en la seva biblioteca, molt més completa que la citada al seu testament. L’obra té interés no sols per al coneixement de la formació científica i mèdica de Binimelis, ans per a establir el nivell de coneixements teòrics que podien tenir els metges mallorquins de l’època. En aquest manuscrit Binimelis es descriu a si mateix amb aquests mots: «Ioannes Benimelis balearis, cuius extant apud eum manuscripta quedam, liber unus de morbo gallico: et alius de utilitate et nocumento coitus, opus a nemine actenus inuentum, nonnulla alia pretermedicinam scripsit tum in philosophia, tum mathematicis scientiis que omnia ante biennium in lucem proderunt».

El De morbo gallico, tractatus quam breuis ac necessarius, authore Ioanne Benimelis ens ha arribat en un manuscrit de la fi del segle XVI, probablement l’autògraf, avui propietat de Bartomeu Darder Hevia. Són 24 fulls, escrits per totes dues cares a ralla tirada, d’unes trenta-sis a quaranta ralles per cara. És escrit en llatí en la seva major part, però a la fi de l’obra hi ha tres folis escrits en català que tracten de diversos remeis que es poden aplicar als afectats per la sífilis. A la fi del manuscrit hi ha l’horòscop de l’infant Ferran, fill de Felip I d’Aragó, la qual cosa ens el situa en una data anterior al 1578, any que morí l’infant. Malgrat no ser citat per Bover entre les obres de Binimelis, l’autoria del text no deixa lloc a dubtes essent el text inclòs en un lligall d’obres de Binimelis. Té interés pel fet de ser la primera obra i per ara l’única coneguda escrita en aquella època a Mallorca sobre el tema.

Tanmateix, l’obra mèdica de Binimelis restà pràcticament ignorada en la historiografia, a causa sobretot del fet d’haver-se perdut la majoria dels seus tractats o de trobar-se encara manuscrits. El valor de les obres que s’han conservat, conclou Contreras Mas, situa Binimelis com un dels científics humanistes l’obra del qual mereix ocupar un dels llocs més honorables en la història de la nostra cultura del Renaixement.

Binimelis, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Binimelis és també autor d’una important i suggestiva obra escrita científico-mèdica, extensa i variada. Fou un científic de caire clarament humanista, magníficament connectat amb el món científico-mèdic del seu temps si hem de fer cas de les obres que constituïen la seva biblioteca.

Recordem que, per a obtenir el títol de batxiller en arts Binimelis, hagué de cursar estudis d’astronomia i astrologia, i de matemàtiques. En aquestes matèries, a València es destacà especialment el professor Jeroni Munyós,professor de matemàtiques i astronomia a la Universitat (1563-1578), el qual renovà i actualitzà els estudis universitaris d’aquestes disciplines.³⁵ Amb tota seguretat fou el mestre principal de Binimelis en les disciplines de matemàtiques, astronomia i astrologia i cartografia, car consta fefaentment la col·laboració de Binimelis amb el mestre valencià. Afegim, finalment, que la planta de València que Binimelis tenia entre les seves pertinences (citades al seu testament) era, com hem dit abans, la d’Antonio Manceli (Nobilis ac regia ciuitas Valentie in Hispania, 1608).³⁶

Com altres metges de la seva època, doncs, Binimelis fou un conreador de les ciències matemàtiques, físiques i astronòmiques, de les quals se servien per a establir l’etiologia de les malalties i aventurar-ne el pronòstic. És sabut que prestigiosos metges de l’època conreaven l’astronomia i l’astrologia, llavors molt pròximes.

Pel que fa a la formació de Binimelis com a cartògraf, Antoni Contreras Mas³⁷ creia molt possible el mestratge de Jeroni Munyós —creença que ha estat recentment confirmada—, com ja hem dit suara, car aquest mestratge, com a part dels seus ensenyaments en geografia, cartografia i nàutica, incloïa el càlcul de les distàncies, i de les coordenades d’un punt, la latitud i la longitud.³⁸

Pel que fa al vessant cartogràfic de la seva obra, Binimelis també pogué haver entrat en contacte amb cartògrafs mallorquins, com els Pruners, o d’origen mallorquí, com els Olives, els quals signen mapes i atlas de Mallorca, Marsella, Messina i Nàpols entre 1550 i 1566. I és probable que conegués Vicenç Pruners, cosmògraf, veí de la parròquia de Santa Eulàlia, a la Vila Alta de la ciutat de Mallorca, que testà l’any 1609.

Remarquem finalment que, entre els béns subhastats a la mort de Binimelis, hi havia dos ases, un llit de camp amb cortines vermelles, una tenda de campanya, llanternes, compassos, regles i escaires, un rellotge d’arena, un astrolabi i dues trompes de mirar lluny, instruments matemàtics inventats per ell, que havia utilitzat per a la seva tasca cartogràfica, basada en el seu treball de camp, que feia mitjançant viatges per tota l’illa de Mallorca, muntant un ase, protegint-se de les rigors del sol amb el para-sol blau, i amb armament propi per a defensar-se de possibles saltejadors de camins. És a dir, es pot concloure, doncs, que Binimelis disposava de tot el que un cartògraf o geògraf de l’època havia de mester. El seu mapa de Mallorca es degué beneficiar també dels coneixements geogràfics que obtingué del contacte amb les parròquies de l’illa per raó del seu càrrec de procurador de causes pies de la diòcesi.

De les obres de caire tècnic de Binimelis, cal citar la Relació e modo que donà Aparício Subià per a fer l’oli, d’on se declara més particularment que en altres que ell havia donat de la manera que lo dit oli se té de fer, corregit e més reduït a la forma de l’art per Joan Binimelis.³⁹ Els seus coneixements matemàtics li permeteren també d’escriure uns Opera matematica, que probablement són el mateix text que J. M. Bover esmenta com a Tractatus matematicarum, avui perdut.⁴⁰ La seva formació matemàtica li possibilità, així mateix, l’accés al conreu de l’astronomia i l’astrologia. Entre les obres de caire astronòmic de Binimelis, cal citar Quaestio an sint plures Coeli in uniuerso i Quod coelum spherica sit figurae.⁴¹ Per raó dels seus coneixements d’astronomia, que li servien també per a la determinació de dates, calcular taules i establir almanacs o calendaris, el bisbe de Mallorca Joan de Vic li encomanà l’elaboració d’un calendari per a regular les celebracions de la diòcesi de Mallorca. També en el mateix lligall del manuscrit de De morbo gallico es pot veure una mostra de la seva activitat astrològica, car hi ha, com ja ha estat esmentat, malgrat les prohibicions aleshores vigents de confegir aquesta mena d’obres, l’horòscop de l’infant Ferran (mort el 1578).

Dins l’obra geogràfica de Binimelis, cal esmentar, en primer lloc la Descripció de la illa de Mallorca, compresa dins el Llibre V de la seva Història general del Regne de Mallorca. En aquest sentit cal remarcar que al segle XVI la disciplina geogràfica no constituïa una disciplina deslligada de la història, sinó que n’era un element més. D’ací que els jurats mallorquins, en veure la planta geogràfica confegida per Binimelis per encàrrec del lloctinent i capità general Lluís de Vic, trobassen que li faltava vida, que era un cos mort, sense la vida que hauria tingut si fos estada integrada dins una història, i que, en conseqüència li fessen l’encàrrec formal d’escriure la història del Regne.

Binimelis també escriví un Tratado de los montes de la isla de Mallorca, citat per Joaquim M. Bover en la seva Biblioteca de escritores baleares, i també pel mateix Binimelis en la seva Història del Regne de Mallorca. Ha de ser el mateix que apareix citat al capitol XVII del Llibre V, el dedicat al terme d’Escorca, com a Tractat de la fortificació de les muntanyes de la illa de Mallorca.⁴² Perdut, en coneixem, si més no, part del contingut perquè Binimelis l’aprofità, en tot o en part, per a la redacció de la seva Història.

Pel que fa a la seva obra cartogràfica, els mapes de Mallorca (1593) i de Menorca (1585), cal dir que, malauradament, s’han perdut. Resta la possibilitat que siga una còpia del mapa de Mallorca de Binimelis el mapa de Mallorca reproduït al manuscrit 2.348 de la Societat Arqueològica Lul·liana, del segle XVIII,⁴³ i, també, cal dir que és molt probable que en siguen fragments, els croquis geogràfics dels sectors de la costa i terres adjacents de cada terme coster de Mallorca, que els manuscrits GT i BL, reprodueixen com a il·lustració dels capítols dedicats a cadascun d’aquests termes, i que també consten en el manuscrit de la versió en castellà molt probablement autògrafa de Joan Binimelis, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. BNE 10394). Binimelis aixecà, així mateix, el mapa de Menorca, del qual sembla ser una còpia el mapa que acompanya el manuscrit Martorell (Llibre I, cap. XXXI) i el de l’illa de Cabrera, una reproducció del qual acompanya el capítol corresponent del Llibre V (mss. GT i BL). Cal descartar, així mateix, l’atribució a Binimelis del mapa a petita escala de Mallorca i Menorca del manuscrit Serra i Ventayol.⁴⁴ Encara cal consignar la notícia, imprecisa, de l’existència d’un mapa de Mallorca realitzat també per Binimelis l’any 1614.⁴⁵

El mapa de Mallorca, enllestit vers l’any 1593 per Binimelis, per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic, amb la finalitat d’establir un sistema senyals per a la vigilància de la costa, tan afectada llavors d’incursions piràtiques, s’és perdut. Sabem que a l’inventari que es féu dels béns de Joan Binimelis hi havia un quadro a l’oli, penjat en una paret de casa seva, on es representava l’illa de Mallorca, que versemblantment podria correspondre al mapa que ell mateix havia aixecat de l’illa. Hom ha apuntat la possibilitat que en siga una còpia el mapa que es troba als fulls preliminars del ms. 2.348 de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, o bé que siga el mateix mapa de Binimelis el que hi ha penjat al Museu de Mallorca, si és que no es tracta del mapa de l’historiador Vicenç Mut, que aquest inclogué en la continuació de la Historia general del reino baleàrico, de Joan Dameto (Mallorca 1632), el qual mapa sembla ser que fou el model del famós mapa del cardenal Despuig, i que possiblement Mut tragué del de Binimelis.⁴⁶

El que sabem del cert és que la Història de Binimelis s’acompanyava de mapes o croquis geogràfics, perquè el mateix Binimelis hi fa al·lusió en el text:

e peraquè estes coses que aquí [són] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca ab les poblacions e llocs que aquí en lo present capítol havem descorregut.⁴⁷

Pel que fa als croquis geogràfics dels manuscrits GT i BL, tot i tractar-se de còpies més tardanes que les F o M, és ben probable, doncs, que es tracte de còpies de l’autògraf binimelià. És segur que són sectors o fragments d’un mapa més gran, car en nombroses ocasions es deixen veure prolongacions de la línia de costa que ultrapassen l’orla del croquis en qüestió. És també possible que es tracte de fragments més o menys reduïts del mapa de Mallorca fet per Binimelis per encàrrec del lloctinent general Lluís de Vic i Manrique de Lara, mapa que, com ja he dit, ara com ara cal donar per perdut.

El mapa de Menorca es troba avui perdut, com tota la resta de la producció cartogràfica de Joan Binimelis, exceptuats els esbossos cartogràfics de la costa que acompanyen els capítols de termes costers de Mallorca dels mss. A₂ i GT (cas que se’n confirme l’autoria de Binimelis i no sien afegitons d’una altra procedència a còpies posteriors de la Història de Binimelis, que per ara no sembla que sia el cas). El mapa fou elaborat, com ja ha estat dit, arran de la visita que Binimelis féu a Menorca l’any 1585, acompanyant el bisbe Joan de Vic i Manrique de Lara. D’aquest mapa de Menorca avui només es poden aventurar hipòtesis sobre si determinats exemplars coneguts a hores d’ara en poden ser còpies més o menys fidels. El tema ha estat tractat, a fons, pel professor menorquí Tomàs Vidal, estudiós de la cartografia menorquina, el qual seguiré en les dades que donaré a continuació, extretes del seu treball, publicat en els «Treballs de la Societat Catalana de Geografia» i al qual remet a qui vulga ampliar la informació.⁴⁸ Segons Vidal, tres mapes són candidats a ser còpies més o menys fidels del mapa de Menorca de Binimelis: el fet per Antoni Vic de Superna, el fet per Francesc Xavier de Garma i Duran, i l’anònim del Servicio Geográfico del Ejército (Madrid). Val a dir que si es confirmava l’autoria de Binimelis del mapa font original de qualsevol d’aquests tres, llavors Binimelis «ocuparia un lloc d’honor en la història de la cartografia, puix el seu mapa presenta un grau de precisió rar per a l’època i a una escala prou generosa (aproximadament 1:250.000).⁴⁹ Com a referència, recordem que els primers mapes d’escala mitjana i gran de països de l’entorn foren més tardans i menys rigorosos: la Catalunya de De Vrints (1:750.000) és de 1603, i la Mallorca de Mut, de 1683».

Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.

Còpia actualitzada (20 x14 cm), no professional, feta per A. Vic de Superna, d’un mapa de Menorca suposadament atribuït al mateix Binimelis, incorporada a la còpia manuscrita, en castellà, feta (1765) pel mateix Vic, de la Història de Mallorca de J. Binimelis, per a il·lustrar el capítol XXXI del Llibre I. Avui es troba dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Binimelis féu, a més, una planta de la ciutat de Mallorca, avui perduda, la qual sembla que fou aprofitada per Antoni Guerau per a fer la seva, tan famosa, de La Ciutat de Mallorca, olim Palma (Mallorca 1644).⁵⁰

L’obra cartogràfica de Joan Binimelis ha estat estudiada també, en les possibles còpies que versemblantment se’n feren, per Vicenç M. Rosselló i Verger.⁵¹

Binimelis, historiògraf. Binimelis escriví, molt probablement a la ciutat de València, De mulierum uitiis ac uariis earum moribus,⁵² que es troba en el mateix lligall on hi ha el Tractado de la precedencia entre España y Francia⁵³ i la Mulierum non uulgariter doctarum nomenclatura,⁵⁴ relació de dones que per llur intel·ligència i fets assoliren un lloc en la història. I també escriví, a València, la Notícia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de València, fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos, manuscrit que J. Maria Bover assenyala com a existent en la Biblioteca de la Sociedad Económica de Valencia, bé que, com assenyala Rosselló i Verger, no consta als catàlegs corresponents.⁵⁵