Читать книгу Lletres de batalla - Joanot Martorell - Страница 6

Joan de Montpalau,

Crec que no ignoreu el fort lligam de parentiu que teniu amb mi i amb tots els meus germans, atès que som fills de cosins germans, ni la gran i sòlida amistat que manteníeu amb el meu pare i amb tots nosaltres. I així, per aquest lligam de parentiu i d’amistat, cada vegada que veníeu a casa del meu pare, que ara és casa meva, confiàvem que hi veníeu com a parent i amic. Per això totes les portes us eren obertes, ja que cap de nosaltres no es malfiava gens de vós, i ningú no pensava que poguéssiu mai ordir o preparar cap acte vergonyós o malvat contra nosaltres ni a casa nostra. Però fa poc, anant i venint vós sempre lliurement en aquesta casa, amb tota sol·licitud, vau prometre i jurar prendre la meva germana Damiata per esposa i que les noces es farien en un termini breu, la qual cosa fins ara no s’ha produït. És més, en l’entremig, venint a casa nostra aprofitant-vos de la promesa de prendre la meva germana per muller, i de la seva confiança en l’amistat, el parentiu i el jurament fet per vós, i que aquesta promesa era feta amb lleialtat i corresponia a un propòsit veritable, heu enganyat la meva germana amb deslleialtat i maldat, i us heu convertit en lladre del seu honor i del meu. Pensava que no seríeu tan deslleial ni malvat, però heu estat prou deshonest per tacar-la i deshonrar-la, sense respectar ni Déu, ni el vostre honor, ni la fe que teníem en vós a casa del meu pare, que ara és casa meva.

I per tal que una maldat i una deslleialtat com les que heu comeses no quedin sense càstig, si negueu tot el que he afirmat fins ara, jo que, amb tota sol·licitud, vull situar-me plenament sota el judici de Déu, el qual mostra el seu gran poder en actes com aquests, us ofereixo de combatre a tota ultrança. Serà el meu cos contra el vostre, a peu o a cavall, de la manera que m’indiqueu, atès que anirem armats de la mateixa manera, amb armes defensives i ofensives, o desproveïts d’armes defensives. I, si voleu ocupar-vos de la recerca del jutge, us deixaré quatre o sis mesos per tal que el trobeu, cristià o infidel, i no n’hi haurà cap que jo tingui per sospitós. Si el trobeu, haurà de ser algú que ens garanteixi una plaça segura per combatre i que deixi que la nostra batalla vagi fins al final, combatent vós i jo tant i tan llargament i durant tants dies com calgui, fins que un de nosaltres dos mori o sigui vençut. I si el jutge que haureu trobat no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres dos romangués mort o vençut, es faria patent la vostra falsedat i el vostre perjuri, i seríeu reconegut com a vençut i serien notòries la deslleialtat i la maldat de les quals us acuso. I així jo podria usar contra vós tots aquells drets que per dret d’armes em seran donats, i podria procedir contra vós de totes les maneres permeses contra aquells que han estat vençuts, com si haguéssiu confessat la deslleialtat i la maldat que m’heu fet i de les quals us acuso.

I si això no us satisfà o no voleu assumir el càrrec de cercar i trobar el jutge amb totes les condicions escrites més amunt, seré content de cercar-ne un, tant i tan llargament com calgui fins que l’hagi trobat, cristià o infidel, i que ens garanteixi una plaça segura amb les condicions ja exposades. És a dir, que si no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut, podríeu usar contra mi tots aquells drets que per dret d’armes us seran donats. I al contrari, jo podria usar aquest dret contra vós si el jutge que haguéssiu trobat no deixés que la batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut.

I com a testimoni de la meva determinació us trameto la present carta a través de Desirós, patge del molt il·lustre senyor l’infant don Enric, partida per ABC,^[1] signada per la meva pròpia mà i segellada amb el segell de les meves armes a València el 12 de maig de l’any 1437 de la Nativitat de Nostre Senyor.

Joanot Martorell

^[1] En els documents escrits per duplicat, s’escrivien les lletres majúscules ABC en el plec del foli que marcava el final d’una còpia i l’inici de l’altra. En separar les dues còpies es tallaven les lletres per la meitat, de manera que en confrontar-les es pogués demostrar que corresponien al mateix document inicial.