Читать книгу La meva vida, sense embuts - José Manuel Bernal Llorente - Страница 4

Оглавление

Pròleg

Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè els camins empresos es dibuixen torts i forassenyats; perquè tot escapa a les normes acreditades del seny, del bon sentit i de les maneres convencionals. I, tanmateix, en l’horitzó final, tot pren cos i s’aclareix. El més forassenyat es torna coherent, el més tèrbol es fa llum i la bogeria es converteix en seny. Des de la talaia final tot retroba el sentit. Això és precisament el que m’agradaria aclarir en aquest llibre.

Les seves pàgines han anat brollant del cor apassionadament, sense un pla previ. Els capítols apareixen sense un ordre lògic aparent; més aviat se succeeixen de forma anàrquica. Ja es veu que aquest intent és qualsevol cosa menys un projecte acadèmic. Aquest rampell ha respost a la necessitat, per part meva, d’elaborar una mena de relectura, una interpretació de la meva vida, feta des de la maduresa que els anys propicien. Arribat ja als meus 80 anys, des de l’ombrívola placidesa que m’ha regalat el llit d’un hospital, afectat per les goteres que a tots se’ns obren amb els anys pel deteriorament de la nostra salut; des d’aquí m’he sentit en la necessitat de pensar, mirant el passat, el complex desenvolupament de la meva vida. També els meus fills, José Carlos i Manuel Eugenio, no han deixat d’insistir perquè m’hi posés. I la meva dona María Dolores, sobretot ella, no han deixat de fer-ho dia sí i dia també. Aquest és el resultat: no una autobiografia, perquè el meu personatge no dona per tant; sinó una interpretació de la meva complexa vida, feta des de la fe, amb un pregon sentit providencialista. Perquè les coses no han passat perquè sí. Jo hi estic veient l’oculta mà de Déu movent els fils desbaratats d’aquesta vida meva, tan complicada i tan singular. Aquest és el perquè i el sentit d’aquest llibre. No és una autobiografia, torno a dir, com solen fer les persones de prestigi. Jo no en soc ni pretenc ser-ho. Però sí que em ve de gust oferir un testimoni; un testimoni personal, viu i humil. Com a liturgista i com a persona d’Església. Tant de bo serveixi d’alicient i d’estímul per a companys que fan el mateix camí.

José Manuel Bernal

Logronyo

La meva vida, sense embuts

Подняться наверх