Читать книгу Sàtira i falles - Josep Lluís Marín i Garcia - Страница 5

PREÀMBUL

Els textos que Josep Bernat i Baldoví va escriure a mitjan segle XIX per explicar l’argument de diverses falles plantades a la ciutat de València constitueixen una de les parts més populars de la seua obra. Però el fet que siguen populars no vol dir que es coneguen amb profunditat, ja que la figura de l’autor i els seus versos –i no parlem únicament en l’àmbit estrictament faller– s’ha divulgat moltes voltes de manera parcial i distorsionada, atenent només el caràcter llicenciós i procaç de la seua obra. Afortunadament, en els darrers anys ha començat a canviar la nostra percepció sobre l’autor de Sueca i la seua producció literària. Així, la publicació de la seua obra completa (1997) i el congrés Bernat i Baldoví i el seu temps (1999) han contribuït a redescobrir una personalitat i una obra complexes i plenes de matisos, que es veuen ara enriquides amb la publicació de nous treballs i estudis en el segon centenari del seu naixement.

En el cas concret dels textos fallers, ben poc podia imaginar l’autor quan escrigué els seus versos que una obra de batalla concebuda per a un consum ràpid arribaria fins als nostres dies reinterpretada i convertida en model canònic de la literatura fallera. Un gènere que, si bé perviu encara avui en dia, ja entrats en el segle XXI, ho fa amb salut desigual i ben lluny de la transgressió i acidesa originals del mestre, molt més modern que la majoria d’aquells que ara se’n reclamen hereus.

Les falles i la seua literatura són fruit d’un temps i d’un context determinat. Ha passat més de segle i mig, i la societat que reflectia Bernat i Baldoví en els seus versos està lluny en el temps, de la mateixa manera que ens resulten allunyats molts dels referents culturals que la sustentaven. Això fa necessari una nova lectura de l’obra que la faça nostra, però que alhora tinga en compte les claus amb les quals la llegien els seus coetanis, els lectors de mitjan segle XIX, coneixent i entenent el context social, cultural, polític i literari en el qual van veure la llum. Això és el que pretén aquesta edició crítica de les seues explicacions falleres.

Per això, la primera part d’aquest volum ofereix una introducció de caràcter general, en què els textos fallers de Bernat i Baldoví ens permetran aproximar-nos a la literatura fallera de l’època, de la qual són representatius per la temàtica tractada, l’estructura, els suports mitjançant els quals es difonien, els canals de distribució, l’acció de la censura o la xarxa de relacions i influències que s’establia amb altres gèneres de la literatura satírica i popular. De la mateixa manera, podrem veure que les seues explicacions falleres també són un clar exemple dels trets que defineixen l’estil de l’autor i dels seus procediments habituals de creació. Perquè allò que singularitza els textos fallers del suecà dins el conjunt de la seua obra és únicament el fet d’estar vinculats a una pràctica festiva concreta, les Falles. Al capdavall, aquesta associació és la que ha fet que les explicacions falleres, juntament amb els miracles de sant Vicent, siguen un dels gèneres cultivats per Bernat i Baldoví que avui en dia encara continua tenint una certa vigència.[1]

En la segona part presentem l’edició crítica, anotada i comentada, de l’obra fallera de Bernat i Baldoví, amb l’objectiu d’acostar-nos al context cultural, social, polític, festiu, literari i lingüístic en el qual van veure la llum. Cadascuna de les explicacions falleres està precedida per un breu estudi introductori, que permet facilitar la lectura de cada text de manera independent i aprofundir també en algunes de les idees esbossades en la primera part. Els criteris seguits en la modernització i regularització dels textos s’exposen a l’inici d’aquesta segona part. En els casos de citacions i referències d’altres obres de Bernat i d’altres autors es manté l’ortografia original, tret de quan n’hi ha edicions modernitzades.

Finalment, voldria expressar la meua gratitud a aquelles persones que m’han oferit la seua generosa ajuda en la redacció d’aquest volum. En primer lloc, a Joan Antoni Carrasquer, tenaç estudiós i divulgador de Bernat i Baldoví, qui em va encomanar aquest treball i a qui dec interessants informacions sobre la biografia i l’obra de l’autor; a Javier Mozas, documentalista, qui m’ha proporcionat valuosíssimes dades sobre les falles i les comissions falleres del segle XIX; al bibliòfil Rafael Solaz, per haver-me obert les portes de la seua biblioteca i permetre’m la consulta de les últimes publicacions en les quals col·laborà Bernat; a Antoni Presència, doctor en història, qui m’ha fet llum amb els seus comentaris sobre la cultura religiosa; a Lluís Mesa, historiador, per haver-me guiat en el meu viatge per l’època en la qual va viure Bernat; a Joaquim Martí, professor de la Universitat de València, qui m’ha facilitat la consulta dels seus treballs sobre els llibrets de falla i sobre l’obra de Bernat; a Gabriel Sansano, professor de la Universitat d’Alacant, per les seues orientacions en l’edició dels textos, i de manera molt especial, a Montse Morales, llicenciada en Filologia, pels seus suggeriments, sempre encertats, que han ajudat a millorar el resultat final d’aquest llibre.

[1] De fet, les Falles i la seua literatura (juntament amb les revistes satíriques i els sainets) van ser en el seu moment el vehicle perquè una part dels codis i referents de la cultura popular tradicional s’incorporaren a la nova cultura popular urbana, almenys fins al 1936. La política cultural del franquisme i la irrupció de la indústria de la cultura de masses en la dècada dels seixanta del segle XX dificultaren el desenvolupament normal de l’antiga cultura popular, que es va veure sotmesa a un procés de folklorització.