Читать книгу Pedres a la butxaca - Kaouther Adimi - Страница 4
ОглавлениеJeanne de Ménibus, Le Figaro Magazine – «De la ploma impressionista de Kaouther Adimi afloren l’humor i la ira, la fascinació i la tristesa, una bella sensibilitat poètica.»
Claire Julliard, L’Obs – «Aquest relat commovedor mostra la doble angoixa de les dones exiliades i incideix en aquesta joventut desorientada en un país pres per la violència.»
Olivia de Lamberterie, Elle – «Amb tanta acidesa com humor, Kaouther Adimi descriu el determinisme social que ofereix a les dones algerianes el casament com a únic horitzó de futur.»
Tawfiq Belfadel, La Cause Littéraire – «En aquesta novel·la realista, Kaouther Adimi retrata la condició d’aquelles persones que viuen al límit de dues geografies, de dues cultures: França i Algèria.»
Charybde 27 – «La segona novel·la de Kaouther Adimi esbossa el retrat subtil i senzill d’una dona que alterna entre la revolta i la nostàlgia, entre l’exili i el retorn, i destaca la dificultat de fer-se gran abans d’envellir, especialment quan la terra que l’ha vist néixer és tan lluny.»
Sophie Joubert, L’Humanité – «Discret homenatge a Virginia Woolf, que es va suïcidar ofegant-se amb les butxaques plenes de còdols, Pedres a la butxaca es construeix com una història a contrapel. [...] La narradora rememora la seva infància, la por, els talls de subministrament d’aigua, els riures esbojarrats entre amigues, la bella llum d’Alger, una mala nota en una redacció per haver escrit que la igualtat entre sexes no existia. Fragmentària, la novel·la travessa el Mediterrani i fa entrexocar tot de sentiments contradictoris, entre la revolta i la nostàlgia, entre la fanfarronada i l’empatia.»
Emmanuelle Caminade, L’or des livres – «Un bell relat que aborda un seguit de conflictes amb grans quantitats de lleugeresa i d’humor, d’imaginació i de poesia, i amb un punt de vista doble que es nodreix de la visió parisenca i algeriana, de l’adulta i de la nena. Una mirada plena de sensibilitat, frescor i d’una lucidesa mordaç que confronta dues ribes, enriquida amb una forta dosi d’autoparòdia.»
