Читать книгу Pedres a la butxaca - Kaouther Adimi - Страница 8

Estrany, increïble; mai no havia estat tan feliç. Ara res no podia ser prou lent; res no podia durar massa. Cap plaer no podia equiparar-se, pensava, posant bé les cadires, ajustant un llibre al prestatge, al d’haver deixat enrere els triomfs de la joventut després d’haver-se perdut en el procés de viure per descobrir-ho, amb un estremiment de joia, quan el dia s’alçava, quan el dia es consumia.

VIRGINIA WOOLF, La senyora Dalloway (traducció de Dolors Udina)