Читать книгу Al voltant del color - Ludwig Wittgenstein, Jacques Bouveresse - Страница 6

Presentació

Aquest llibre acull, sota el títol Al voltant del color, dos textos diferents: Observacions sobre els colors de Ludwig Wittgenstein i La pregunta «què és el color?», la ciència, la filosofia, i la resposta de Wittgenstein de Jacques Bouveresse.

El primer és la traducció al català d’un recull d’anotacions publicat originalment en alemany i anglés com Bemerkungen über die Farben / Remarks on colour. De la importància del filòsof vienés no cal, segurament, afegir-ne massa, donat que és reconegut per tothom com una de les figures filosòfiques cabdals del nostre segle. Potser sí que cal dir alguna cosa del text. Aquestes anotacions varen ser escrites l’últim any de la vida de Wittgenstein (mort el 29 d’abril de 1951). Durant aqueixos mesos, va treballar sobre la certesa ¹ i sobre el color. Aquesta segona inquietud és palesa ja en la carta a Norman Malcolm del 16 de gener del 50, un mes després de pregar-li que no permetera que ningú, que no ho sabera ja, coneguera la natura de la seua malaltia inguarible:

Gràcies per la teua carta del 26 de desembre. Estic realment molt bé i no gens deprimit. No deixe de comptar amb la sort. Fins i tot la doctora Mooney hagué de reconéixer que la meua malaltia era de molta sort. El meu cervell funciona amb lentitud aquests dies, però no puc dir que m’importe. Llisc a bots, per exemple, la teoria del color, de Goethe, que, amb totes les coses absurdes, té punts molt interessants i m’estimula a pensar (…). No estic escrivint res perquè les meues idees mai no cristalitzen bastant.²

En l’última carta que Malcolm rep de Wittgenstein (el 16 d’abril del 51, tretze dies abans de la seua mort) afegeix:

M’ha succeït una cosa extraordinària. Fa més o menys un mes em vaig trobar sobtadament dins el marc mental de fer filosofia. Estava tan absolutament segur que mai no podria fer filosofia novament. És la primera vegada després de dos anys que la cortina del meu cervell es descorre. És clar, fins ací només he treballat unes cinc setmanes i demà pot acabar tot, però m’agrada molt ara.³

Sembla que aquestes dues fites emmarquen bastant bé l’origen d’a-questes anotacions (algunes de les quals foren escrites dies abans de la seua mort). La qüestió dels colors, tanmateix, havia estat ja tractada esporàdicament en altres textos del filòsof, des dels anys trenta. L’escrit de J. Bouveresse fa referència, en bona part, a aqueixos antecedents del problema del color en l’obra de Wittgenstein.

J. Bouveresse, un dels filòsofs francesos actuals més importants, és també, possiblement, el filòsof europeu que ha estudiat el llegat del pensament wittgensteinià amb més extensió, profunditat i en les seues vessants més diverses. De la seua tasca assagística i investigadora, compartida amb la docència, primer com a professor de la Universitat de París I (Panthéon-Sorbonne) i després com a membre del Collège de France (des de la càtedra de Filosofia del Llenguatge i del Coneixement que ara ocupa), són fruit La parole malheurese (1971), Wittgenstein: la rime et la raison (1973), Le mythe de l’intériorité (1976), Le philosophe chez les autophages (1984),⁴ Rationalité et cynisme (1984), La force de la règle (1987), «L’animal cérémoniel» (1982) (precedint l’edició francesa de les Observacions a La Branca Daurada), Le pays des possibles (1988), i, més recentment, Philosophie, mythologie et pseudo-science. Wittgenstein lecteur de Freud (1991) i Herméneutique et lingüistique (incloent «Wittgenstein et la philosophie du langage» (1991)), a més a més de molts altres articles, conferències i textos menors.

A Espanya, la seua obra no ha passat desapercebuda entre els cercles filosòfics especialitzats, però encara no ha tingut el ressò i l’atenció que mereix, tot i que des d’aquesta col·lecció vàrem contribuir-hi amb la traducció d’alguns dels seus textos fonamentals sota el títol Wittgenstein y la estética.⁵ No em fa nosa confessar que l’origen d’aquest text va estar en la idea de demanar-li al professor Bouveresse un estudi-intro-ducció per a la traducció catalana de les Observacions sobre els colors. Afortunadament, el que havia de ser només això es va convertir, amb l’inevitable alentiment del projecte (provocat, entre altres coses, pel seu accés al Collège de France), en un assaig militant, en un text filosòfic a fortiori. J. Bouveresse no ens ofereix una glossa, més o menys compromesa, del text wittgensteinià, ni tampoc només una descripció, des de fora, de la posició wittgensteiniana en aqueixa discussió sobre la natura del color que comença amb Newton i Goethe i continua a hores d’ara, sinó que, més aviat, pren posició ell mateix en aqueix àmbit de discussió filosòfica amb la seua interpretació i valoració dels textos de Wittgenstein.

Ens trobem, doncs, amb dos textos filosòfics indubtablement lligats pel subjecte comú del color, i pel fet que un d’ells pren l’altre com una de les seues referències principals (que no exclusiva). Dos textos, però, amb un pes específic (i no només per la seua extensió) ben bé comparable (amb les inevitables distàncies que el solatge del temps imposa), paral·lels (en cert sentit), fins i tot. Dos textos que, reunits en aquest llibre, entren en diàleg per a enriquir-se mútuament: l’inesgotable poder de suggerència i seducció filosòfiques del bellíssim text de Wittgenstein i la incisiva lucidesa del balanç que Bouveresse fa (a bou passat, podríem dir) de la seua vessant més filosòficament polèmica (la pregunta per l’essència del color). Si més no, aquesta és la intenció amb la qual els presentem davant els ulls dels lectors.

SALVADOR RUBIO MARCO

1.Aquests materials varen ser publicats en 1969 sota el títol d’On Certainty (Über Gewissheit), Oxford, Basil Blackwell & Mott, a cura de G.E.M. Anscombe i G.H. von Wright; en català existeix una molt bona traducció de J. L. Prades i V. Raga: De la certesa, Barcelona, Edicions 62, 1983.

2.Malcolm, N.,«Cartas de Wittgenstein a Norman Malcolm» en Ludwig Wittgenstein, Madrid, Mondadori, 1990 (traducció castellana de l’original publicat amb el mateix títol per Oxford Univ. Press el 1954), pp. 149-150.

3.Ibid., p. 160.

4.Hi ha traducció castellana d’A.Valadés de Moulines: El filósofo entre los autófagos, Mèxic, F.C.E., 1989.

5.Jacques Bouveresse, Wittgenstein y la estética, València, Patronat Martínez Guerricabeitia/Universitat de València (col·lecció Estètica & Crítica), 1993. Traducció, introducció i notes de J. J. Marzal Felici i Salvador Rubio Marco.