Читать книгу L'oració composta (I): la coordinació - M. Josep Cuenca Ordinyana - Страница 5

NOTA PRELIMINAR

La Biblioteca Lingüística Catalana s’enriqueix amb el llibre de Maria Josep Cuenca per la seua impecable qualitat i, al mateix temps, perquè amb aquest text la col·lecció ha assolit un punt d’inflexió capaç de garantir la consecució del seu propòsit sense dificultat. Quan els responsables de l’empresa projectàrem una sèrie d’aquest tipus sabíem que estàvem afrontant un repte, el compliment del qual semblava, si més no, dubtós. Quantes col·leccions no hauran arrencat vigorosament i il.lusionada per a tancar l’inventari de títols al segon o al tercer volum de la sèrie? Tots coneixem massa aties lingüístics interromputs a la meitat de la seua anadura, o biblioteques filològiques que no sobrepassen mai l’edat mitjana.

Cal dir, però, que al domini lingüístic català hi ha hagut sempre una voluntat ferma d’arribar a port, de la qual cosa el D.C.V.B. o la Bernat Metge de clàssics en són bona mostra: la Biblioteca Lingüística Catalana de la Universitat de València, dins de la seua modèstia, està anant en la mateixa direcció.

Quatre volums en dos anys –sobre substantiu i adjectiu, sobre l’article, sobre els modificadors, i sobre paremiologia– constitueixen un resultat estimable, sobretot quan podem afegir els volums sobre el sistema verbal i sobre l’oració simple, els quals veuran la llum ben aviat.

Tanmateix aquests sis volums pertanyen a la branca de gramàtica interna de la nostra col·lecció. Al seu costat hi ha projectades una branca històrica i una altra de gramàtica externa, segons el que indica la relació de títols anunciats. Això vol dir que aquests sis llibres –com també el de la preposició i el dels pronoms, que eixiran més tard– obeeixen a un mateix pla epistemològic: el que ara cal és iniciar les dues branques més inserides en la realitat externa del món que suporta la llengua, la textual i la històrica.

Aquest llibre de Maria Josep Cuenca representa una transició imprescindible entre la gramàtica interna dels sis volums publicats o en premsa i la sèrie constituïda pels llibres de V. Salvador –Anàlisi del discurs–, S. Serrano –Pragmàtica–, o L. Payrató –Aspectes del català col·loquial–, la qual cosa demostra que la B.L.C. té la voluntat de romandre com un projecte arrodonit el qual durem a terme els anys vinents.

El llibre sobre l’oració composta, del qual publiquem el primer volum, es presentava com un llibre difícil, no sols perquè la seua bibliografia ja és la de tota una ciència, la gramàtica del text, a les darreries dels vuitanta, sinó també per la raó exposada més amunt. Ara que el lector/la lectora tenen el projecte entre les mans podran comprovar que els responsables de la col·lecció hem fet una bona elecció: encara que altres hagueren pogut fer un llibre semblant, és dubtós que ningú l’hagués millorat. Maria Josep Cuenca, un jove valor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, ha dut aquesta obra amb solidesa i informació exhaustiva, però també amb personalitat pròpia, la qual cosa no és gens fàcil d’aconseguir en un manual i en un científic principiant. Potser Maria Josep no és tan principiant com ella mateixa vol creure, ni el llibre és només un manual: però d’aquestes sorpreses la B.L.C. ha oferit més d’una i encara n’oferirà d’altres. Amb aquest llibre Maria Josep Cuenca ha entrat amb el millor peu dins la filologia catalana.

València, juliol de 1988