Читать книгу L'oració composta (I): la coordinació - M. Josep Cuenca Ordinyana - Страница 7

1.INTRODUCCIÓ

L’objectiu fonamental del present treball és definir i descriure, la coordinació, un dels fenòmens que més freqüentment es manifesta en les llengües i un dels menys tractats pels gramàtics fins fa poc temps.

Aquest objectiu, aparentment modest, sols serà assolit després de revisar un seguit d’aspectes, diversos i interrelacionats, que ompliran el sis apartats que separen aquesta introducció de la conclusió final. En el primer comentarem les característiques generals de la coordinació i la incidència que aquestes han tingut en la manera com ha estat estudiada fins avui. Al segon apartat esbossarem un breu estat de la qüestió, referit en concret a la definició del fenomen i al lloc que ocupa entre les relacions sintàctiques de la llengua, i provarem d’arribar a una definició negativa de la coordinació, això és, per oposició a juxtaposició i subordinació, bàsicament. Dedicarem la tercera secció a presentar les múltiples propostes tipològiques que s’han fet, tot analitzant els problemes que comporten, i caracteritzarem la coordinació copulativa, disjuntiva i adversativa, els tipus que majoritàriament es consideren coordinats. Als tres apartats següents, analitzarem la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de les construccions coordinades, amb la intenció bàsica de determinar les condicions de coordinabilitat.

Al llarg de l’exposició anirem descobrint pas a pas la complexitat de la unió coordinativa i la diversitat de les propostes que intenten explicar cadascun dels aspectes que hem diferenciat. La nostra tasca serà, en darrera instància, ressenyar aquestes propostes i fer-ne una reflexió crítica que permeta al lector, més que combregar amb les vies de solució que hi apuntarem a tall de conclusió, triar l’opinió que considere més aclaridora i reeixida.

D’altra banda, no sempre podrem aportar respostes concloents i definitives a totes les qüestions que plantejarem, per tal com aquesta obra no pretén ser una exposició i defensa d’una teoria concreta, sinó una síntesi crítica de les aportacions més remarcables fetes al tema.

No volem acabar aquesta introducció, sense expressar el nostre agraïment als doctors A. Ferrando i A. López García, directors d’aquesta col·lecció, així com als doctors Julio Calvo, Manuel Pérez Saldanya i Vicent Salvador pel valuós ajut que, de molt diverses maneres, ens han prestat.