Читать книгу Menorca responsable - Marc Ripol - Страница 3

Camí de Cavalls a Es Grau.

Menorca responsable

A Menorca s’hi poden atribuir tots els tòpics que se solen dedicar a les illes del Mediterrani: platges d’aigües cristal·lines, emblanquinats pobles de pescadors amb porticons verds o blaus i bucòlics paisatges d’interior. Què és, llavors, el que hi confereix caràcter propi? No és terra de grans contrastos paisatgístics com la seva germana Mallorca, ni alberga les taboles i saraus de la veïna Eivissa. Igual que Formentera, però de major extensió, Menorca és una illa tranquil·la i de paisatge afable que val la pena recórrer amb calma, ja que alguns dels seus millors racons solament es poden trobar després de llargues passejades.

Menorca va tenir la sort d’escapar del boom turístic que va patir Espanya en la dècada dels anys seixanta del segle passat ja que, per la seva condició de punt més meridional del país, va ser declarada objectiu militar pel govern de Franco i es va impedir el desenvolupament urbanístic que tant va enlletgir la resta del litoral.

El 1993 l’illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, factor que ha contribuït al fet que la major part dels seus 220 quilòmetres de costa es conservin pràcticament verges. Malgrat això, l’afany lucratiu del sector turístic ha conduït al controvertit projecte de la construcció de quatre grans rotondes a la carretera que va de Maó a Alaior. L’oposició ciutadana va iniciar, l’any 2014, una campanya de protesta per considerar que aquestes infraestructures provoquen un greu impacte en el paisatge i el medi ambient i que, a més, atempta contra la condició de Reserva de la Biosfera.

Les poblacions de l’interior són, pel seu menor contacte amb el turisme, les que millor conserven l’esperit i els costums autòctons. El paisatge dels seus barrancs pot arribar a fer ombra a les platges més fotografiades del litoral.