Читать книгу Menorca responsable - Marc Ripol - Страница 4

Com és Menorca

Els seus habitants

La població de l’illa no arriba als 100.000 habitants i està repartida en una mica més de 700 metres quadrats. La major densitat es dóna a Maó i Ciutadella. Aproximadament un quinze per cent són estrangers residents a l’illa, encara que a l’estiu la població creix de forma important.

Parlen menorquí, un subdialecte del català balear que es caracteritza pel salat, que consisteix a utilitzar els articles es i sa, per no pronunciar el so [ll] entre vocals i per conservar molts vocables de l’època britànica.

Encara que tenen fama de ser tímids i reservats amb els forans, si se’ls necessita, són amables i acollidors. De caràcter tranquil, solen posseir un gran sentit comú i un humor fi carregat d’ironia que, sens dubte, van heretar dels britànics. Al llarg de la història han demostrat un gran amor per la llibertat i la independència i segueix sense agradar-los que algú de fora de l’illa els digui com han d’organitzar-se.

Son Saura.

Naturalesa

Menorca és la més oriental de les Illes Balears. És relativament petita, ja que fa 47 quilòmetres d’est a oest i gairebé 20 de nord a sud. Les poblacions més importants corresponen als vuit municipis en què està dividida, que són, d’oest a est: Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn Gran, Alaior, Maó, Es Castell i Sant Lluís. Cal afegir-hi la població de Fornells, a la costa nord, que pertany a Es Mercadal. El seu principal eix vertebrador és la carretera que uneix Ciutadella amb Maó, la Me-1, que a més passa per Ferreries, Es Mercadal i Alaior. Es Castell i Sant Lluís estan en la costa de llevant, al sud de Maó, i Es Migjorn Gran al sud de l’illa, entre Es Mercadal i Ferreries.

Ciclistes en Cales Coves.

La costa sud es caracteritza per les seves platges de sorra blanca i aigües poc profundes, d’un impressionant to turquesa. La costa nord és més abrupta i les seves platges són de sorra marró, de vegades vermellosa, i aigües de color blau fosc quan el fons és rocós. Al llarg del litoral menorquí hi ha algunes urbanitzacions, eminentment turístiques, encara que la major part de costa roman sense edificar. Al sud de l’illa, i d’est a oest, hi ha S’Algar, Punta Prima, Binibèquer, Cala en Porter, Son Bou, Sant Tomàs, Cala Galdana, Son Xoriguer, Cala’n Bosch, Cala Blanca i Santandria. De Ciutadella cap amunt trobem Cala’n Blanes i, al nord, Cala Morell, Arenal d’en Castell i Addaia. A llevant hi ha Es Grau, Sa Mesquida i Cala Llonga. L’interior de l’illa és molt pla; el punt més elevat, amb 358 metres, és la muntanya El Toro.

L’illa es pot recórrer fàcilment amb cotxe, moto, bicicleta o a peu. A més de bones carreteres hi ha diversos camins rurals com el camí d’en Kane, a l’interior, o el camí de Cavalls, per la costa, pels quals val la pena passejar oblidant-se una estona de motors.

Menorca en la literatura

Dos dels literats més importants de l’illa van néixer al segle i es van dedicar a la dramatúrgia. Joan Ramis i Ramis va néixer a Maó i va escriure, a més de nombrosos estudis historiogràfics, quatre tragèdies de caire neoclàssic: Lucrècia (1769), Arminda (1775), Constància (1779) i Rosaura o el més constant amor (1783). També a Maó va néixer Vicenç Albertí i Vidal qui, a diferència de l’estil culte de Ramis, es va dedicar a escriure obres populars i a traduir i adaptar obres d’autors estrangers, com Molière o Goldoni, al català i a la societat de Maó.

Entre els autors actuals es troba Pau Faner, nascut a Ciutadella el 1949, que ha aconseguit nombrosos premis literaris gràcies al seu característic estil de realisme màgic i a una curiosa barreja de mite, costumisme i ciència-ficció.

Un altre autor, nascut a mitjan segle XX, és Josep M. Quintana, d’Alaior, que ha escrit nombroses obres d’història, assajos i novel·les com Menorca Segle XX. De la Monarquia a la República (1976), Maó (1996) o Els Nikolaidis (2006), sobre una família grega de Maó durant l’època del govern britànic. De Ferreries és Joan Pons, que va néixer el 1960 i escriu seguint l’estil de realisme líric del seu admirat Juan Rulfo. Les seves novel·les transcorren a Semblancat, nom amb el qual es refereix a la seva ciutat natal, a la qual ha dotat d’un ric imaginari mític a través de la seva obra. Entre les seves creacions destaquen Barba-rossa, Sorra a les sabates i La casa de gel. L’illa també ha donat reconeguts poetes l’obra dels quals ha estat traduïda a altres idiomes com Ponç Pons, a qui es va incloure, el 1986, en la recopilació publicada per la universitat de Nova York Poems from the Spanish islands.

D’entre els autors no menorquins que han escrit sobre l’illa cal destacar Miquel Martí i Pol, que va dedicar un poema anomenat Menorca, a l’illa i a Josep Pla, qui en va escriure nombrosos textos en les obres Les illes i Tres guies.

Menorca en el cinema

El 1951 es va filmar a Menorca El correo del rey, dirigida per Ricardo Gascón, una pel·lícula d’aventures ambientada a principis del XIX.

Gerard Gormezano va rodar el 1988 El vent de l’illa, una història d’amor entre un soldat anglès pertanyent a l’Exèrcit britànic, que va ocupar l’illa durant el segle XVIII, una menorquina i una estrangera resident a Menorca.

L’any 2000 Andrew Grieve hi va filmar el capítol «Muttiny», de la sèrie Hornblower, sobre el clàssic tema del motí a bord.

Història

A pocs llocs la història ha deixat tantes petjades gravades en el paisatge com a l’illa de Menorca. Des dels murs de pedra seca que voregen els seus camins rurals fins a les fortificacions costaneres, passant per les belles cases nobles de les seves poblacions principals, el passat de l’illa apareix a cada racó. Els vestigis més antics són les coves d’habitació i d’enterrament, que es remunten a l’edat del ferro i la del bronze, moltes situades en penya-segats; entre les més espectaculars es troben les de Cala Morell, Cales Coves, Cap de Forma o Son Bou. Les navetes, construccions en forma de nau invertida, eren usades com a monuments funeraris col·lectius. La més important de l’illa és la d’Es Tudons, prop de Ciutadella.

De l’època talaiòtica, que se situa aproximadament en el segon mil·lenni aC, són els monuments més característics i originals de Menorca: les taules. Estan situades en el centre de santuaris en forma de ferradura i consisteixen en dues grans pedres en forma de T. Les millor conservades són les de Talatí de Dalt, Binissafullet, Trepucó i Torralba d’en Salort. També d’aquesta època són els talaiots, les construccions en forma de torrassa que donen nom al període. Destaquen els de Torrellonet Vell, Sant Agustí Vell i Torre Nova d’en Loçano.

Ses Pedreres de s´Hostal-Líthica

El primer nom que coneixem de l’illa és el de Nura, que significa ‘foc’ i va ser posat pels comerciants fenicis que solcaven el Mediterrani al segle XI aC en veure les fogueres cremar a la part alta dels talaiots i en els penya-segats.

Els grecs, que van arribar al segle V aC, la van batejar com Meloussa, terra de bestiar. Sembla ser, donada la falta de restes arqueològiques, que ni els fenicis ni els grecs es van assentar a l’illa i la van utilitzar només com a lloc de pas cap a la península Ibèrica. Sí que s’hi han trobat nombrosos objectes distribuïts per tota l’illa dels cartaginesos, que hi van arribar al segle III aC i van atorgar el nom de Jamma a Ciutadella i el de Magón a Maó. El seu interès principal a Menorca era reclutar els nadius, experts llançadors de fona, com a soldats en les guerres púniques. Els romans es van fer amb el control de l’illa l’any 123 aC i van ser els que van posar el nom del qual deriva l’actual: Minorca, anomenada així per ser menor en dimensió que la seva veïna Mallorca. Dels romans, el llegat més important va ser el llatí, el dret i els seus coneixements d’agricultura i enginyeria. Les restes més importants d’aquest període són les basíliques paleocristianes de l’Illa del Rei i de Fornàs de Torelló, ambdues a Maó.

Els vàndals van arribar després de la caiguda de l’Imperi romà l’any 427 i van ocupar l’illa fins al 534, any en què va passar a les mans de l’Imperi bizantí, època en què s’establí el cristianisme. Es creu que la basílica precristiana de Son Bou és d’aquesta època. Posteriorment, Menorca va estar unida al califat de Còrdova, l’any 903, i al de Dènia, el 1915, i s’independitzà a partir de 1087. Ciutadella va passar a ser-ne la capital. Entre els vestigis culturals de l’època musulmana trobem el prefix bini-, present en nombrosos topònims, el sistema de regadiu amb sínies i el castell de Santa Àgueda, entre d’altres.

A partir de 1229, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, l’illa va passar a dependre de la Corona d’Aragó, però va seguir sent musulmana fins a 1287, any en què Alfons III d’Aragó la va conquerir definitivament i, després d’expulsar els musulmans, la va repoblar amb catalans i aragonesos. Cada 17 de gener, dia de Sant Antoni i diada de Menorca, es commemora aquesta conquesta. L’Illa del Rei, al port de Maó, es deia anteriorment Illa dels Conills, però se li va canviar el nom perquè va ser el primer lloc que va trepitjar el monarca en arribar a l’illa. A Alfons III el va succeir en el tron el seu germà Jaume II d’Aragó, que la va cedir al regne de Mallorca, al qual va pertànyer fins a la seva dissolució el 1375, moment en què va tornar a formar part de la Corona catalanoaragonesa.

Naveta des Tudons.

A mitjan segle XVI Menorca va rebre diversos atacs de pirates otomans, un dels quals dirigit pel terrible Barba-rossa. Arran de la destrucció de Maó, el rei Felip II va ordenar la construcció del fort que porta el seu nom, a l’entrada al port. A Ciutadella, l’obelisc de la plaça des Born commemora la valenta resistència dels menorquins davant la terrible envestida pirata que va assolar la capital. A conseqüència d’aquests atacs, les poblacions de tota l’illa van construir nombroses fortificacions i torres de defensa que encara perduren en el paisatge del litoral.

Des de 1708, amb motiu de la Guerra de Successió, i fins a 1802, en què es va signar el Tractat d’Amiens, l’illa va pertànyer a l’Imperi britànic. Aquest període va tenir, no obstant això, dos interludis: un entre 1756 i 1763, arran de la Guerra dels Set Anys, en què Menorca va estar sota control francès, i un altre, entre 1782 i 1798, en què, amb motiu de la Guerra d’Independència dels Estats Units, va formar part d’Espanya. El segle XVIII, marcat per l’ocupació britànica, va ser una època d’esplendor i llibertats socials per als seus habitants però durant el segle XIX van desaparèixer sota el centralisme i absolutisme del govern espanyol. La recuperació econòmica va començar lentament a mitjans de segle, quan van aparèixer les primeres fàbriques tèxtils i de calçat que exportaven els seus productes a les colònies americanes. Aquesta relativa bonança va acabar de cop quan Espanya va perdre definitivament les seves terres a Amèrica, a principis del segle XX, i Menorca es va enfrontar a uns anys molt durs de gana i misèria que van provocar grans onades d’emigració. Durant la Guerra Civil l’illa es va situar al costat del bàndol republicà i les tropes franquistes no la van dominar fins acabada la guerra.

Durant els anys de dictadura franquista, Menorca es va convertir en un bastió militar a causa de la seva condició de punt més oriental del país. Això la va salvar, en gran mesura, del boom turístic que tant de mal va fer en les costes espanyoles perquè, en considerar l’illa objectiu militar, el govern va impedir el desenvolupament de la indústria turística en uns anys en què no hi havia consciència de conservació paisatgística, cultural i mediambiental. El 1993 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, per la qual cosa actualment la seva major font de riquesa és, al costat de la indústria de sabates i l’agroalimentària, un turisme sostenible i de qualitat.

Personatges il·lustres

Entre els menorquins, la labor dels quals ha transcendit les fronteres de l’illa, destaquen Mateu Orfila i Rotger, que va viure durant la primera meitat del segle XIX i està considerat el pare de la toxicologia moderna, deixant al seu pas obres de gran importància com són Traité des poisons i Éléments de chimie médicale. Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte i paisatgista del segle XIX, va ser el creador del concepte de jardí mediterrani i destaca per haver dissenyat, entre d’altres, els jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar i els de Montjuïc a Barcelona; Francesc de Borja Moll, lingüista i filòleg especialitzat en la llengua catalana i les seves variants baleàriques; el pintor naturalista del segle XIX Joan Font i Vidal, que va plasmar en els seus quadres la bellesa del port de Maó; Joan Pons, baríton contemporani de fama internacional que ha cantat amb les millors companyies d’òpera del món, i un personatge curiós: Joan Riudavets Moll qui, amb 114 anys a les seves esquenes, va ser proclamat l’any 2003 l’ésser humà més vell del planeta; va morir l’any següent.

Dels personatges que van passar per l’illa al llarg de la història cal esmentar el governador britànic Richard Kane, que amb els seus esforços per millorar les condicions de vida a l’illa es va guanyar l’afecte dels seus habitants. Encara es conserva el camí que va construir i es pot contemplar el monument que li van dedicar els menorquins, situat al costat de la carretera que va de Maó a Fornells. Va morir a l’illa i està enterrat al castell de Sant Felip, a Maó.

Un altre personatge relacionat amb l’illa, encara que ni molt menys tan volgut com Kane, és el pirata Barba-rossa. El temible corsari otomà va arrasar la ciutat de Maó el 1535 i la de Ciutadella el 1558.

Cavalls a Favàritx.

Com moure’t per Menorca

Menorca és una destinació fantàstica per gaudir de la bici de muntanya. Hi ha infinitat de camins, els pendents són molt lleus i és una estupenda forma d’apropar-se a platges a les quals no es pot accedir amb cotxe. Es pot facturar la bici pròpia tant si es viatja amb vaixell com si es fa amb avió, però si prefereixes moure’t més lleuger, hi ha molts de punts de lloguer i molts centres d’activitats organitzen excursions guiades per l’illa. Per informar-te, et recomanem posar-te en contacte amb la Federació de Ciclisme de les Illes Balears (www.webfcib.org) o amb l’Associació Cicloturista de Menorca (www.ciclomenorca.com).

A cavall

El cavall és l’animal més emblemàtic de Menorca i el protagonista de les seves festes principals. Hi ha nombroses hípiques on llogar-los que, a més, organitzen excursions guiades per diferents trams del camí de Cavalls (www.elcamidecavalls.cat), el camí de ronda que voreja Menorca per la costa.

A peu

La forma més barata i tranquil·la de conèixer Menorca és calçar-se unes esportives còmodes i emprendre un dels molts camins rurals que creuen l’illa. Hi ha recorreguts per a tots els gustos, però en general són de poc pendent i aptes per a persones amb poc entrenament. Els millors són el camí de Cavalls, per la costa, el camí d’en Kane, per l’interior, o els que s’endinsen en els barrancs.

Amb autobús

Les poblacions i les platges principals de Menorca estan ben connectades per un servei d’autobusos interurbans

(www.tmsa.es) la freqüència dels quals varia depenent de la temporada i del dia de la setmana.

Amb cotxe

Menorca té bones carreteres i totes les seves poblacions estan connectades entre si. Sens dubte, aquesta és una manera pràctica de recórrer l’illa pels qui vagin amb presses. Si es vol viatjar amb el cotxe particular, es pot fer embarcant-lo des de la Península o se’n pot llogar un a la mateixa illa.

Lloguer de cotxes

Lloguer de cotxes Autos Xoroi

Carrer Curniola, 388. Maó

T. +34 971 364 719

WWW.alquilercochesmenorca.com

Autos Valls

Aeroport de Maó. Pàrquing 1, enfront de la terminal d’arribades

T. +34 971 594 591

Avis

Aeroport de Maó

T. +34 971 361 576

WWW.avis.es

Taxis

Maó

T. +34 971 367 111

Ciutadella

T. +34 971 482 222

Es Mercadal

T. +34 971 375 027

Ferreries

T. +34 971 373 484

Es Migjorn Gran

T. +34 971 370 071

Es Castell

T. +34 971 362 779

Sant Lluís

T. +34 971 154 083

Accessibilitat

Gràcies a la col·laboració de diversos organismes oficials, que han apostat per donar suport al turisme esportiu accessible, es poden llogar caiacs i velers adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha diverses empreses i clubs esportius que hi col·laboren. Per obtenir més informació cal contactar amb turisme.accessible@menorca.es.