Читать книгу Gina - Maria Climent - Страница 8

Desembre 2016

Estimada Elizabeth,

Continuo escrivint-te sense acabar d’enviar aquesta carta. M’agradaria poder tancar-la amb la bona notícia de l’embaràs. T’ho dic ara que ja porto tres intents fallits. És possible que, fins i tot, al final m’acabis coneixent de veritat!

Primer pensava que volia que el fill ens nasqués al gener, com jo. Sempre m’ha semblat que amb l’altra gent nascuda al gener, m’hi entenia. Deu ser cosa meva, però això de només néixer, respirar fred, pensava que et feia una persona distant i reflexiva, gent que ja m’agradava, tot i que potser el que ens uneix a tots els nascuts després de Nadal no és tant el fred de benvinguda o els astres (hi ha qui ho defensa) com el fet que sempre rebem menys regals que la resta.

Llavors penses que el millor regal de la justícia divina seria quedar-te embarassada per Nadal, oi? Doncs, mira, tampoc. Saps per què? Perquè les divinitats no existeixen, els astres no et fan creatiu ni amable i la justícia és una cosa que ens hem hagut d’inventar els humans, i encara així massa vegades costa trobar-la per enlloc.

Un petó,

Gina

–Com et sents avui?

–Bé.

–Què vol dir bé?

–Com si hagués tret la millor nota mai vista en l’últim examen de carrera i el degà en persona m’hagués felicitat en públic.

–Vols dir feliç?

–Vinc emocionada. Ha sigut lo millor viatge de la meua vida.

Los meus vint anys i jo acabàvem de passar un mes sols per París. Lo juliol, concretament. I això que en aquell viatge me van atracar per primera vegada. Me van obligar a donar-los tots los diners que portava al moneder mentre m’amenaçaven amb una ampolla de Ballantine’s trencada a la porta d’una bugaderia. Pobres nois, si haguessen sabut que només duia cinc euros potser s’haurien estalviat lo numeret. Quan els vaig preguntar per què em robaven me van dir que per a pillar costo. I jo els vaig respondre en un francès de criatura de P3 que vale, pos això se parla, no cal posar-se violent, com la bona senyora diplomàtica que ja era.