Читать книгу Com una mica d'aigua al palmell de la mà - Mireia Sallarès Casas - Страница 8

El present informe recull la transcripció de la informativni razgovor, o conversa informativa, mantinguda amb Mireia Sallarès Casas, dona, estrangera, nascuda a la ciutat de Barcelona el gener del 1973, i artista de professió, sobre el cas «Kao malo vode na dlanu» [Com una mica d’aigua al palmell de la mà], corresponent al títol del projecte artístic que la declarant diu haver desenvolupat a Sèrbia durant les seves estades entre el 2014 i el 2018. Com a agent encarregat del cas, confirmo que, tal com ella declara, l’esmentat projecte correspon al segon capítol d’una investigació d’abast temàtic i geogràfic més ampli, anomenada «Trilogia dels conceptes deixalla», sobre la veritat, l’amor i el treball, i que va iniciar a Veneçuela l’any 2011; a més, també he trobat lligams i una mateixa metodologia de treball a una obra anterior que l’artista va realitzar a Mèxic sobre els orgasmes de les dones, titulada Las Muertes Chiquitas.

La interrogada afirma que el projecte sobre el qual aquí s’interroga es va realitzar a partir d’una llarga investigació sobre la noció d’amor a Sèrbia que va posar en marxa amb l’ajuda de la ciutadana sèrbia Helena Braunštajn, que resideix a Mèxic des del 1996; així mateix, declara que ha comptat amb diversos suports econòmics per tirar-la endavant, tots d’origen estranger, i que no sembla que tinguin cap relació entre ells: la convocatòria BCN Producció La Capella de l’Ajuntament de Barcelona i el programa Mataró Art Contemporani, tots dos l’any 2014; i el 2016 les Becas Leonardo para creadores e investigadores culturales de la Fundación BBVA, gràcies a les quals la interrogada diu que ha pogut produir les obres fruit de la seva recerca. L’artista ha declarat haver-los entregat documentació visual i escrita sobre les seves descobertes.

Així mateix, he verificat que Mireia Sallarès, efectivament, va realitzar diverses estades no solament en territori serbi sinó també en la majoria dels seus països fronterers, i que va establir relacions i va treballar estretament amb nombrosos col·laboradors, la majoria dels quals s’han pogut identificar. Al següent informe també s’incorporen imatges d’una rara sèrie fotogràfica de retrats que l’artista diu haver realitzat amb l’ajuda del ciutadà serbi Srđan Veljović (el qual, he confirmat, també disposa de còpies). A més a més d’aquesta sèrie, Sallarès declara haver realitzat una pel·lícula de ficció de dues hores de durada, en format d’interrogatori policial, i una publicació en tres idiomes i de més de quatre-centes pàgines que porta el títol Kao malo vode na dlanu, informe de una investigación sobre el amor en Serbia. L’artista afirma que és la primera vegada que ha escrit una ficció i que ho ha fet desesperada perquè l’escriptura és un acte de desesperació.

Havent llegit diverses vegades el resultat de l’entrevista, voldria destacar una coincidència estranya, però clara, amb la literatura de Danilo Kiš, pel que fa a la forma irregular i poc ortodoxa amb què l’artista, al llarg de la conversa, cita diversos autors sense dir-ne directament el nom ni la font. Sospito que és una mena d’homenatge a l’escriptor serbi, mort el 1989, que va ser acusat de plagi fa quatre dècades a causa d’unes citacions irregulars que va realitzar en una de les seves novel·les. Una acusació que sembla que no tenia fonament.

La informativni razgovor va tenir lloc a les nostres oficines de Novi Sad, va durar el màxim permès en aquests casos, es va enregistrar en vídeo i pot ser consultada.

La interrogada va tenir una actitud positiva en tot moment i es va poder recopilar una quantitat notable d’informació, malgrat el fred, la boira i la remor de fons. Tot i així, com a responsable del cas, recomano no tancar la investigació perquè queda palès que els projectes de l’artista tenen un lligam estret amb la vida, les persones, els imprevistos i la política; i sempre queden inacabats.

L’AGENT ENCARREGAT DEL CAS

Belgrad, 14 de febrer de 2018