Читать книгу Autarquia i estraperlo - Ricard Camil Torres Fabra - Страница 4

PRÒLEG

Els traços de més relleu del franquisme són relativament coneguts entre nos­altres gràcies a una plèiade d’historiadors, memorialistes, periodistes i sociòlegs que se n’han ocupat i han publicat en la darrera dècada nombrosos treballs. Els orígens de les seues recerques s’emmarquen dins d’una revisió crítica d’aquella història fabricada a major glòria del règim. Són una resposta tant als treballs escrits pels historiadors partidaris de Franco durant els anys del franquisme, que volien afavorir el seu manteniment, com una resposta a les històries més recents, escrites pels qui encara volen reivindicar les glòries perdudes del règim com a resposta a les revisions crítiques. Però el maniqueisme de la història provoca, proporciona i mostra la importància de l’operació inversa.

L’aportació dels treballs de Ricard Camil Torres, i concretament el llibre que ara es publica, s’inscriu en aquest context i forma part del corrent de revisió crítica del franquisme amb una línia de renovació interpretativa molt fructífera, que expressa el punt de vista dels lluitadors antifranquistes, dels defensors de la democràcia, dels que van patir els efectes negatius i repressius del règim. L’autor fa la seua història, concretament la referida a les principals repercussions socials i econòmiques que es van donar en l’àmbit de la Ribera Baixa.

Ricard Camil Torres coneix molt bé la zona. L’ha estudiada amb obres destacades com Cullera en guerra. Un poble valencià a la reraguarda, investigació premiada i publicada per l’Ajuntament de Cullera el 1991, i com els llibres Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana. El cas de la Ribera Baixa al segle XX (publicat el 1999) i Anarquisme i revolució, Cullera 1911 (publicat per la jove i ja prestigiosa editorial valenciana La Xara edicions el 2002). També l’ha estudiada amb nombrosos articles publicats en revistes com Afers, Algezira, Sociología del Trabajo o Quaderns de Sueca, bé individualment o en col·laboració amb Antonio Calzado Aldaria, amb qui és coautor dels llibres Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (publicat el 1995), Características y desarrollo de la violencia política en la Ribera Baixa (1936-1945) (publicat el 1996) i Valencians sota el franquisme (publicat per la ja esmentada editorial La Xara el 2002). Però, indubtablement, el treball que li ha permès un coneixement més rigorós, profund i netament acadèmic ha estat la tesi doctoral de l’autor dirigida pel professor de la Universitat de València Albert Girona Albuixech, un dels historiadors valencians més compromesos amb el País durant els darrers vint anys, que promou i aprofundeix les investigacions sobre el passat més recent compartit pels valencians.

La tesi de Ricard Camil Torres fou defensada durant el curs 2002-2003 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i el llibre que ara es presenta és fill d’aquella investigació centrada en el franquisme a la Ribera Baixa entre 1939 i 1975. Reflecteix un treball d’investigació històrica excel·lent, que utilitza nombroses fonts primàries escrites i orals que validen el resultat obtingut. A més a més, en el llibre es veu la maduresa de l’autor i la seua experiència com a escriptor, perquè no solament ha publicat els llibres esmentats sinó que també té una dilatada experiència en escrits d’assaig, de divulgació i d’opinió publicats en premsa local, nacional i en les revistes El Temps i Contrastes. N’hi ha molts, de lectors, que ja el coneixen pels seus escrits i d’altres perquè ha estat el seu mestre: fa vint anys que treballa en l’ensenyament mitjà.

Vull destacar especialment que l’autor estudia en el llibre que ara es publica la interacció entre el règim i la societat de la Ribera Baixa, amb la qual cosa contribueix a plasmar en un àmbit territorial concret allò que és més conegut de forma general, perquè la diversitat dels espais del país va produir repercussions distintes. I aquesta és la principal contribució de l’autor al progrés del coneixement històric. El lector s’endinsarà en el món de la postguerra; descobrirà l’estraperlo, les cartilles de racionament i la picardia institucionalitzada en els pobles de la Ribera Baixa; podrà seguir l’evolució de la taronja, de l’arròs, la perla del Xúquer, i les transformacions motivades per l’arribada del turisme i l’eclosió de l’urbanisme en la zona. També trobarà els protagonistes dels fets amb noms i cognoms, el rol de la dona, les condicions sindicals d’una concepció sindical aberrant i les especificitats de l’oligarquia arrossera de la Ribera. Un fet força original i innovador del llibre és la descripció de les connexions directes dels dos primers alcaldes de València amb l’oligarquia arrossera riberenca i el fet que aquesta campà als seus aires i mai no s’integrà sota les directrius de l’Estat. És molt il·lustratiu el seu paper en el Sindicat Nacional de l’Arròs constituït en 1940 i la institucionalització de l’estraperlo de l’arròs sintetitzats per l’autor.

En definitiva, el text que ara publica la Universitat de València és un llibre magnífic de lectura obligada per a conèixer millor el franquisme i el que va representar per a una de les comarques emblemàtiques del País Valencià: la Ribera Baixa. Les causes, conseqüències i trets fonamentals de la realitat econòmica i social de la zona són exposats per l’autor amb una veritable capacitat d’explicació i amb una selecció acurada dels fets fonamentals.

J. M. SANTACREU SOLER

Universitat d’Alacant