Читать книгу M'estimo - Susanna Isern - Страница 9
ОглавлениеLA BOIRA
EL MÉS IMPORTANT
La Sara havia assegurat a la seva filla Noa que des de dalt de tot d’aquella serra es podia veure una de les millors vistes del món. Així, un matí de primavera, mare i filla van sortir de casa i van començar l’ascensió amb entusiasme. Hi havia flors de colors inimaginables i voletejaven papallones per totes bandes. La Noa estava emocionada. La mare li havia explicat meravelles de les vistes que es podien contemplar des del cim. Per fi en podria gaudir amb els seus propis ulls.
Després d’unes quantes hores de trajecte, quan ja quedaven pocs metres per assolir aquell objectiu, un núvol va embolcallar el cim.
—Vaja, ara no es veu res —es va queixar la Noa.
—Aquests núvols solen ser passatgers, no t’amoïnis. Segur que, quan arribem, ja se n’hauran anat —la va tranquil·litzar la Sara.
Però el núvol va decidir quedar-s’hi més estona i, quan van arribar a la part més alta, només es podia veure una broma blanca i espessa.
—Quina mala sort! Tant d’esforç per poder veure les vistes i ara resulta que està tot envoltat de boira —es va indignar la Noa.
—És una llàstima que no les puguem veure, però les millors vistes del món es poden veure malgrat la boira. Vine amb mi.
La Noa va mirar la mare, desconcertada, i la va seguir. La Sara va indicar-li que s’assegués a la vora d’un llac cobert de broma.
—Aquí les tens —va dir la Sara.
—Però… No veig res. Només boira. —va contestar la Noa, incrèdula.
—Fixa-t’hi bé. Acosta’t a l’aigua.
La Noa es va aproximar a la superfície. Va traspassar la boirina amb la mirada i llavors es va sorprendre en veure la seva imatge al reflex de l’aigua.
—Ho veus, Noa? Una de les millors vistes del món.
PENSO I M’ESTIMO
De vegades la boira ens impedeix veure el que som realment. Tant se val si tenim els ulls blaus o marrons, si duem els cabells llargs o curts, si som alts o baixos… Som una de les millors vistes del món, perquè som el més meravellós que tenim.
