Читать книгу Competència deslleial i protecció dels consumidors - Vicente Cuñat Edo - Страница 4

La recent incorporació de la Directiva 2005/29 de la CE, a través de la Llei 29/2009 de 30 de desembre, en matèria de competència deslleial, suscita aquesta exposició sobre l’harmonització de la protecció de consumidors i els criteris sobre els quals es fonamenta i que previsiblement continuaran aplicantse en un futur immediat.

Per començar, pot ser útil recordar breument la funció de la protecció del consumidor dins l’economia de mercat. Tots tenim més o menys assumit que, de bon principi, el mercat està orientat a una assignació tan racional com siga possible dels diversos elements de producció per servir al bé comú, i en la mesura que serveix al bé comú, ha de servir al consumidor. Això no obstant, l’experiència en la protecció del consumidor arranca del fet que deixar al mercat la lliure configuració de les relacions d’empresaris i professionals amb consumidors, no ha estat prou, per això s’ha hagut d’«inventar» la protecció de consumidor, quan no ha estat prou la regulació general de les relacions contractuals entre parts, sinó que ha estat necessari un ordenament especialment tuïtiu respecte d’una d’aquestes, el «consumidor», que de manera general estava en una situació d’inferioritat que feia insuficients, per protegir els seus interessos legítims, les normes que partien del pressupòsit de la «igualtat» de les parts per arribar a un acord «equilibrat».¹

Aquesta invenció no ha estat independent d’altres fenòmens legislatius que també hem de prendre en consideració, per tal com avui tothom admet que cal respectar la llibertat del mercat, però aquesta no legitima els abusos. En la determinació de la il·licitud dels abusos hi ha tant el règim de defensa de la competència, que seria el marc més genèric, com, als nostres efectes, el de la competència deslleial.

En aquest últim, d’alguna manera es «comuniquen» els interessos defensats «preferentment» en les regles de defensa de la competència i els defensats «preferentment» en la protecció dels consumidors, per tal com en la regulació de la competència deslleial conflueix, d’una forma més expressa o «aparent» que en la defensa de la competència, la doble protecció dels competidors i dels consumidors.

No és l’únic instrument comunicant entre la defensa de consumidors i competidors perquè, en realitat, ja en la defensa de la competència estan indissolublement units els interessos dels competidors i dels consumidors, si bé en aquesta «aparentment» s’està posant més èmfasi en la defensa de la competència i, per tant, en les relacions entre competidors.