Читать книгу Competència deslleial i protecció dels consumidors - Vicente Cuñat Edo - Страница 5

És un valor admès generalment que la llibertat de mercat no es pot utilitzar per atacar el mercat ni els legítims interessos dels destinataris del mercat, ço és, els consumidors. Però, per entendre millor posteriorment els nivells de protecció i el sentit d’aquesta, crec que resulta oportú recordar algunes qüestions:

1. En el mercat és lícit atacar els competidors, sempre que s’utilitzen els mitjans que el sistema ha considerat lícits en cada cas concret. Som davant un possible dany sofert per la conducta d’un altre, que per no ser antijurídic no dóna lloc a cap tipus de resposta jurídica reparadora.

Dins aquest mercat, les regles de defensa de la competència s’ocupen de determinar algunes de les conductes prohibides, i dels mitjans que s’utilitzen per competir s’ocupa el règim de la lleialtat de la competència, que declara la il·licitud de determinats mitjans.

2. En el mercat, que vivim a Europa i a Espanya, és lícit aprofitar-se del consumidor? Aparentment diríem que mai; però, si reflexionem una mica, veurem que sí que és lícit, dins de certs marges de seguretat, oferir un producte car, roí o inútil per al fi aparent a què és destinat.

Depèn del tipus de producte o de servei que hi haja una major o menor llibertat per accedir al mercat i propiciar el que en el fons és o pot ser una forma d’abús o d’engany. Si el producte supera aquestes «barreres» o no existeixen per a ell, només desapareix del mercat per la falta de demanda però no per imperatiu legal.²

Però el que sí que és cada vegada més clar és que hi ha una tendència generalitzada a prohibir l’engany i l’abús per a la protecció dels consumidors. El règim de la competència deslleial, en el vessant de protecció del consumidor, vol evitar abús i engany en regular les conductes prèvies a la celebració d’un contracte i a vegades les referides al seu compliment.

Ací no acaba la protecció del consumidor, sinó que en les relacions contractuals també existeix un règim variat encaminat genèricament a evitar l’abús del consumidor, en les modalitats que preveuen les directives europees i actualment el nostre Text refós de la Llei per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries.³

Podríem concloure, doncs, aquesta referència a la funció de les normes de protecció del consumidor remarcant que totes giren al voltant de dos eixos:

1 Impedir que s’abuse de la voluntat contractual del consumidor.

2 Impedir que, amb l’engany o en determinades circumstàncies la coacció, s’abuse de fet del consumidor, en les relacions que precedeixen les relacions contractuals i les que segueixen la celebració del contracte.

És cert que, en l’ordre lògic, aquestes segones normes precedeixen, en la seua aplicació pràctica, les contractuals; però hem volgut invertir l’ordre perquè, originàriament, els consumidors han tingut una protecció anterior, en les situacions d’abús connectades amb les relacions contractuals, que no les referides a les pràctiques precontractuals.