Читать книгу Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer - AA.VV - Страница 8

INTRODUCCIÓ

FER HISTÒRIA DE LA RIBERA DEL XÚQUER

Carmel Ferragud Institut Interuniversitari «López Piñero»

El municipi d’Albalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 la XVIa Assemblea d’Història de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que biennalment, amb major o menor regularitat, es ve celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Des que el 1980, i amb l’empenta de Joan Fuster, tingué lloc la primera assemblea a Sueca, les temàtiques que centren la part monogràfica i miscel·lània de la trobada es van succeint, amb èxit remarcable d’estudiosos i de públic en cada convocatòria.¹ A Albalat, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la medicina l’esperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies, juntament amb Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, n’acceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica. En col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat l’Ajuntament d’Albalat, a l’efecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta l’organització d’una trobada d’aquestes característiques, es va dur endavant el projecte.²

L’Assemblea és una cita que molts investigadors de la comarca, i també d’altres parts del País Valencià, esperen ansiosament. No debades, també constitueix un punt de trobada i un permanent contacte entre els qui dediquen temps a la recerca històrica amb la Ribera com a escenari. Val a dir que és aquest un esdeveniment possible pel compromís dels ajuntaments, que darrerament han mostrat una sensibilitat especial, fins i tot en el dels municipis més petits i amb menys possibilitats econòmiques. L’assemblea és un d’aquells aglutinants que fan que aquesta comarca tinga una identitat tan forta.³

Però aquesta reunió científica no és l’únic indicador per l’interès que suscita la història en l’entorn comarcal. D’ençà de la recuperació de la democràcia, el 1975, han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de l’estudi històric de la vida de les comunitats riberenques, a tots els nivells, i tant des dels àmbits més estrictament acadèmics, com ara la Universitat de València, com també des del món dels cronistes, l’erudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera.⁴ A banda de les disset assemblees que ja s’han celebrat,⁵ podem esmentar la diversitat de revistes de caire local i comarcal que s’han posat en marxa, algunes ja extintes, com les malaguanyades i més remarcables –per bé que no les úniques– Al-Gezira⁶ o Quaderns de Sueca,⁷ Cullaira⁸ i d’altres encara en funcionament com Suylana (Sollana) i Aljannat (Alginet), per bé que amb problemes per a publicar-se amb continuïtat. No s’ha d’oblidar tampoc que els butlletins municipals informatius i llibres de festes han portat seccions dedicades a la història, la geografia i el patrimoni locals.⁹ Igualment, institucions com ara les parròquies, confraries o falles han publicat llibrets amb articles o monogràfics sobre temes d’interès històric. També diferents corporacions locals han tingut l’amabilitat de considerar la publicació d’estudis monogràfics sobre el municipi que governen. En alguns casos han vist la llum desenes de treballs en format llibre, de qualitat molt diversa, tot s’ha de dir, però que enriqueixen al capdavall el panorama historiogràfic.¹⁰ Notable ha estat també la tasca de la Mancomunitat de la Ribera, que ha editat també un bon nombre de llibres.

Alguns pobles fins i tot s’atreviren amb la preparació de jornades d’estudis locals. Tal és el cas de Cullera, amb les seues «Jornades d’Estudi de Cullera», nascudes el 1993 i que ja compten amb més de deu edicions. Algemesí també va organitzar fins a set «Jornades d’Estudis d’Algemesí», fins el 2007. En ambdós casos les actes que produïren arribaren a ser publicades en diverses de les convocatòries.

Una bona collita de conferències i cicles es van desgranant any rere any, alguns actes d’iniciativa particular com els del Col·lectiu Ullal, de Sollana, fundat el 1999,¹¹ el Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera, el 1981, o l’Ullal Cultural, d’Algemesí, el 2012.¹² Es tracta d’associacions que tenen per objectiu promoure la cultura local, comarcal i del País Valencià; realitzen activitats diverses, però també han sigut autores d’exposicions pròpies¹³ i han estat editores d’alguns llibres i materials didàctics, sovint amb molta voluntat i algun suport des dels consistoris municipals i també d’empreses privades i altres col·lectius.¹⁴

En alguns casos s’ha mirat d’estimular amb premis de recerca o amb la dotació de beques la participació dels joves investigadors. Així és el cas d’Alberic, Algemesí, Alzira, Benimodo, Montserrat, Sueca o Almussafes. Els premis es creen, desapareixen i en naixen de nous, signe inequívoc de la voluntat de promoure la recerca i difondre el coneixement històric. Els arxius i biblioteques municipals s’afanyen per conservar en un fons local tot allò d’interès per a la cultura i la història local. Alguns, com el d’Alzira o el de Sueca, han elaborat guies exhaustives de les publicacions de tots els temps que s’han fet ressò del municipi. Es tracta de peces de gran interès per als historiadors, però també grans reservoris de la memòria col·lectiva. Fet i fet, més estímuls. A hores d’ara un centre de documentació comarcal o més aviat un Institut d’Estudis Comarcals, que coordinara tots aquests esforços, seria desitjable. Potser les Mancomunitats podrien ser un far, al respecte, o el mateix Consorci de la Ribera, que actualment gestiona convenis de col·laboració entre aquestes.¹⁵

Tot plegat fa pensar que la Ribera ha estat una comarca privilegiada del país, per bé que no l’única, pel que fa a l’interès mostrat a aprofundir més i més en el seu ser i sentir.¹⁶ No deixa de ser remarcable, en aquest sentit, que la comarca dispose d’una obra de referència de la magnitud historiogràfica de la Història de la Ribera, obra de Tomàs Peris Albentosa, magníficament editada per l’editorial Bromera.¹⁷

La Ribera ha suscitat l’atracció dels geògrafs i historiadors professionals des dels anys vuitanta del segle passat. Podem citar els casos d’investigadors de renom que elaboraren les seues tesis doctorals amb l’escenari de la Ribera com a focus i teló de fons principal, com ara Antoni Furió (catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València, i expert en el món rural valencià, entre molts altres temes), Tomàs Peris Albentosa (professor d’institut jubilat, i una gran autoritat en el món del regadiu valencià), Enric Ramiro (professor a la Universitat Jaume I de Castelló i, entre altres coses, estudiós de l’evolució comarcal) o Aurelià Lairón (arxiver a l’Arxiu Municipal Alzira, gran divulgador de temes diversos sobre Alzira i la comarca). Però la Ribera no ha deixat d’atreure l’interès d’altres joves i no tan joves doctorands. Recentment, dos corberans, l’arxiver d’Alzira, Salvador Vercher i Miguel Gómez Sahuquillo han defensat les seues tesis doctorals, amb èxit remarcable.¹⁸ També hi ha d’altres tesis en curs, que auguren un futur falaguer a la historiografia comarcal. Tal és el cas de la medievalista Sandra Bernabeu, del modernista Vicent Garés i de la llicenciada en Belles Arts, Mónica Ibáñez Bartolomé sobre el pintor alzireny Teodoro Andreu Sentamans, deixeble de Sorolla. Això malgrat que hem de reconèixer que la situació actual per a la recerca en història és molt dolenta, per raons diverses: la mateixa realitat degenerativa dels plans d’estudis, la manca d’ajuts i d’expectatives de futur per als joves, o els titubejos per a recolzar fermament la recerca per banda de les institucions comarcals i locals, entre altres. Amb tot, la realitat és que, malgrat les dificultats, la producció historiogràfica riberenca continua, i el llibre que teniu entre mans n’és un exemple.

Els treballs que ofereix el present volum, producte de la part miscel·lània de l’assemblea celebrada a Albalat de la Ribera, són una peça més d’aquesta gran i constant producció d’estudis locals i comarcals. Com sol ser habitual en la secció miscel·lània de l’assemblea, els investigadors presenten treballs sobre tot tipus de temàtiques ambientades en qualsevol període històric, com també estudis geogràfics, de caire arqueològic o d’història de l’art relatives a la Ribera. En aquesta ocasió, els treballs comencen cronològicament en temps medievals i arriben fins al segle XX. D’entre les comunicacions que es varen presentar, finalment hem pogut publicar-ne tretze, que ací us oferim.

El volum ha estat organitzat en tres apartats atenent a criteris cronològics i temàtics. La primera part consta de sis treballs ambientats en el món medieval i modern, que versen sobre temes de diferent índole (econòmica, cultural, social). Es tracta de noves aportacions fonamentades sobre documentació inèdita de gran interès. En alguns casos es tracta de materials d’arxius poc explorats, com ara el de Castelló, que ha aportat una documentació extraordinària per a l’estudi del negoci de l’explotació i la comercialització de la fusta a la Ribera (Benetó i Ferrer). Un altre s’endinsa en els cofres de les llars, per donar-nos a conèixer la intimitat dels aixovars de les núvies de temps moderns (Rosado). Dos articles palesen com una comarca rural podia tenir un paper determinant en uns fets, o en la política i la vida de famílies de gran renom. Així, un treball està dedicat a la relació entre la família Mendoza i la baronia d’Alberic (Torres); l’altre, a diversos episodis de la guerra de Successió al Marquesat de Llombai, amb l’interès d’una correspondència que dona compte dels convulsos esdeveniments provocats per la guerra i viscuts en un racó de la comarca riberenca (Sanz Viñuelas). També cal dir que alguns d’aquests treballs (Vercher i Garés) formen part d’ambiciosos projectes de recerca doctorals. El primer, ja esmentat, amb un magnífic estudi sobre l’activitat comercial de famílies riberenques dedicades al subministrament de forment a la capital del regne, i el segon a l’anàlisi de fenòmens de bandolerisme a la contrada, que configuren una peça més de la nodrida producció historiogràfica del seu autor. I, encara, i com sol ocórrer en la recerca, un treball es fa ressò d’un dels problemes que més preocupa la societat espanyola i que ocupa les portades dels diaris i obre noticiaris: la violència de gènere. En aquest cas, el Castelló del segle XVIII ens mostra diversos exemples i casuístiques (Pons i Ferrer).

El segon bloc està dedicat a diferents aspectes històrics dels inicis del segle XX. Els interessants projectes innovadors en matèria educativa i els seus originals creadors en temps de la República en constitueixen una part. Així, els models diversos propiciats per les innovadores aportacions republicanes es poden trobar en el model de l’escola racionalista (Verdet) i també els protagonistes d’aquells projectes, com el cas d’un mestre de gran influència, com Arizo, exposat per un autèntic expert en el tema (Ferrús). Una altra aportació versa sobre el món de l’associacionisme, en concret la Unió Obrera de Sollana en vespres de la República (Bonache), i una altra sobre el projecte d’ajut social en forma d’associació benèfica, ja estudiat anteriorment però sobre el qual ara s’aporta un nou enfocament gràcies també a la troballa de noves fonts (Castell). Fet i fet, els casos analitzats ens serveixen per ataüllar com funcionaren en l’àmbit local les importants transformacions que experimentà el país les primeres dècades del segle passat.

Per acabar, tenim dues propostes ben diferents als treballs anteriors. En uns moments en què des de les institucions que governen la Generalitat es torna a posar damunt la taula el debat de la comarcalització com alternativa al marc provincial, suposadament menys adequat i eficient, se’ns ofereix un instrument de reflexió, pensat per a l’escola, sobre la comarca estudiada i els trets que la identifiquen, per banda d’un dels investigadors que més i millor coneixen la Ribera (Ramiro). Finalment, tanca el volum un treball sobre la bibliografia de Castelló, un instrument necessari per poder facilitar als historiadors les eines per construir històries locals (Martí).

Cal, per acabar, fer algunes consideracions generals envers el conjunt de treballs que ací es presenten. Voldria remarcar la gran varietat de temes que s’han explorat, des de la història econòmica, política, cultural o artística. Pels capítols que configuren aquest llibre desfilen tota mena de personatges: homes i dones; subalterns i membres de les elits; artesans i mercaders; nobles insignes i vassalls; patrons i obrers; burgesos i treballadors; renovadors pedagògics i analfabets... Els personatges i els esdeveniments ancorats a l’escenari local permeten aflorar un conjunt d’aspectes i de detalls de la vida dels nostres avantpassats que arriba als racons més íntims de les llars, a les passions, adhesions i odis més pregons, a les subtilitats de la política o al pensament d’un renovador pedagògic. Perquè els fenòmens que atenyen la vida de les persones s’entenen des del moment i l’espai viscut concret en què tenen lloc. Però això és possible si l’historiador pot disposar dels materials adients. Així, cal també remarcar les fonts que s’han utilitzat en aquests treballs, que no fan sinó mostrar, una vegada més, les enormes possibilitats de treball que encara queden per a un espai com la Ribera, gràcies als seus magnífics arxius. Alguns d’ells encara depararan moltes sorpreses, sempre que les institucions facen la feina de catalogar i digitalitzar els fons, per a ús dels investigadors; però no només, perquè el recurs a arxius dispersos per la geografia espanyola, i de vegades encara de més enllà de les fronteres de la pell de brau, són un recurs obligatori. Finalment, vull destacar la qualitat dels treballs i l’aportació que fan no només al coneixement d’una part del País Valencià, sinó també pel seu interès per a connectar-los amb àmbits de major abast, fins i tot d’internacionals. La Ribera, amb els seus municipis, és un dels tants laboratoris des d’on es poden ataüllar i entendre els processos generals.

Tot plegat, presentem ací un material que ens permet entendre millor el món on vivim i també ajuda els ciutadans a entendre’l, i com deia Josep Fontana i molts historiadors han reivindicat, amb la finalitat que entre tots fem alguna cosa per millorar-lo.

¹ Una anàlisi de les deu primeres assemblees, particularment des de la productivitat científica que han generat, en Enric Ramiro Roca: «Les Assemblees d’Història de la Ribera: un èxit i un repte (1980-2006)», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’XI Assemblea d’Història de la Ribera (Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006), volum miscel·lani, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008, pp. 464-479.

² Vegeu el volum resultant de la part monogràfica d’aquesta assemblea en Carmel Ferragud (ed.): Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies a la Ribera del Xúquer, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.

³ Per això sobta que no es tinguera en consideració incloure un apartat sobre l’assemblea en el volum coordinat per Antonio C. Ledo Caballero i Ángel Morales Rubio: La Universitat de València i els seus entorns comarcals: la Ribera del Xúquer, València, Universitat de València, 2016. Sí que es va dedicar un capítol al Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset de l’Alcúdia, una cita remarcable, per bé que de molt menor recorregut temporal. Segurament haguera estat més raonable encabir-hi les cites culturals més consolidades i reconegudes de la comarca.

⁴ Sobre moltes de les qüestions i reflexions que ací plantegem s’ha incidit en Antoni Furió: «Història universal de Cullera. Entre la història general i la història local», en X Jornades d’Estudis de Cullera (novembre de 2011), Cullera, Ajuntament de Cullera, 2013, pp. 11-27.

⁵ Quan s’escriuen aquestes línies s’anuncia per a novembre de 2018 la XVIIIa Assemblea, que tindrà lloc a Castelló de la Ribera.

⁶ Es van publicar deu volums entre 1985 i 1997. Enric Ramiro Roca: «Entre el desig comarcal i la realitat social. (Anàlisi bibliomètric de dotze anys de publicació Al-Gezira, (1985-1997)», en Actes de la X Assemblea d’Història de la Ribera. Riuades i inundacions a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica (Antella, novembre 2004), Ajuntament d’Antella, 2006, pp. 27-45.

⁷ Es van publicar catorze números entre 1980 i 2000. Vegeu un estudi bibliomètric en Enric Ramiro Roca: «Divuit anys d’il·lusió (estudi bibliomètric de Quaderns de Sueca: 1980-1998)», Quaderns de Sueca, 14 (2000), pp. 7-36.

⁸ Nasqué el 1989.

⁹ A tall d’exemple vegeu el bim Berca d’Algemesí, que ja des del mateix moment de la seua creació tingué un apartat dedicat a la història i la geografia del municipi. Existeix una edició en cd-rom: Berca edicions. Núms. de l’1 al 100, Ajuntament d’Algemesí, 2002. El llibre de festes de l’Alcúdia, fins i tot, compta amb isbn, el que encara esdevé un major estímul per a l’investigador.

¹⁰ Algemesí, per exemple, publicà en la col·lecció «Algadins» fins a vint-i-dos volums entre els anys 1994 i 2007, a banda de molts altres estudis encarregats a historiadors puntualment, com la publicació de facsímils de documentació municipal de gran valor o edicions de textos diversos. L’Alcúdia comptà des dels anys vuitanta del segle passat amb la col·lecció «Fulls d’investigació», una sèrie de quaderns que es feien per a donar a conèixer a joves investigadors locals i donar-los una eina per a publicar els seus treballs universitaris o d’investigació. Avui ja no es publica. Des del 2014 es publica una col·lecció anomenada «Gent d’ací». En ella es tracta de donar relleu o difondre la vida i activitats de personatges destacats de la història, l’art i la literatura de l’Alcúdia. Fet i fet, l’Ajuntament d’aquest municipi s’ha fet càrrec de nombroses publicacions de manera íntegra, en la major part de les ocasions dedicades a la història, les festes, l’art i la literatura locals.

¹¹ <http://collectiuullaldesollana.blogspot.com.es/> [consulta 4 de desembre de 2017].

¹² <https://lullalcultural.wordpress.com/> [consulta 4 de desembre de 2017].

¹³ Vegeu, per exemple, de l’Ullal Cultural, La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983), que tingué per comissari Raül Añó, inaugurada el 2015 al Museu Valencià de la Festa (Algemesí), amb un cicle de conferències i taules rodones.

¹⁴ Vegeu com a exemple dues publicacions recents: Raül Añó Bresó: La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983), Algemesí, l’Ullal Cultural, 2017; Enric Olivares Torres i Ximo Bueno Altabella: Un projecte insòlit. Els relleus de Leonardo Borràs (1971-1982), Algemesí, l’Ullal Cultural, 2017.

¹⁵ El Consorci pretén aglutinar interessos entre ambdues mancomunitats. Vegeu <https://consorcidelaribera.com/?page_id=33> [consulta el 7 de desembre de 2017].

¹⁶ Els habitants de la Ribera han mostrat als estudis tenir una forta consciència comarcal. Vegeu al respecte, Enric Ramiro: La Ribera: imatge i territori, Algemesí, Mancomunitat de la Ribera, 2000, pp. 107-121.

¹⁷ Tomàs Peris Albentosa: Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII], 6 vols., 2002-2009. L’obra de Peris, que ja va ser possible per la quantitat de bibliografia acumulada, continua i continuarà completant-se amb el volum de treballs que es van publicant. Tot plegat amb l’aspiració de fer una història «total», si és que això és possible, amb la vocació que ha seguit els debats historiogràfics que impulsen la tasca dels investigadors. Vegeu en aquesta línia les reflexions de Josep Fontana: La història dels homes, Barcelona, Crítica, 2000, pp. 341-355.

¹⁸ Salvador Vercher i Lletí: L’abastiment municipal de cereals i carns a la vila d’Alzira i el seu terme (1370-1415): una contribució a l’estudi de les relacions ciutat-camp a la Ribera del Xúquer, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2017. Miguel Gómez Sahuquillo: Castellología islámica en la Ribera del Xúquer (València), Tesi doctoral de la Facultad de Humanidades de la uned (Madrid), 2017.