Читать книгу Els valencians, poble d'Europa - AA.VV - Страница 7

Nota introductòria

Els dies 23 al 25 d’abril de 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, es va celebrar a València el III Congrés d’Estudis Personalistes, amb el títol «La qüestió nacional valenciana. Una revisió crítica», organitzat pel Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme, del Departament de Filosofia del Dret i Política de la Universitat de València. Cinc anys abans, del 6 al 8 de novembre de 2002, havia tingut lloc el II Congrés, dedicat al tema «Federalisme i orde cosmopolita».

Les ponències i comunicacions que es presentaren als dos congressos, junt amb altres contribucions, configuren el llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització (2008), publicat per la Universitat de València dins la «sèrie roja» de la Facultat de Dret. El volum, que va ser reeditat el 2010 amb una nova nota introductòria que analitzava críticament l’acollida rebuda per l’obra, inclou l’apèndix Europa des del País Valencià (recull de textos escrits del 1931 al 2003) i el document conclusiu Tres segles després de la Nova Planta, datat el 29 de juny del 2007.

En aquests darrers deu anys s’han acumulat tot un seguit de factors, de canvis decisius, que feien raonable reprendre la qüestió i suggerir nous horitzons de comprensió; sobretot:

1. la transformació del sistema de partits polítics al País Valencià i a la resta de l’Estat;

2. la radicalització del nacionalisme català cap al sobiranisme i l’independentisme i, paral·lelament, un fort enduriment del nacionalisme espanyol i del poder estatal;

3. la progressiva crisi de legitimació del règim constitucional sorgit amb la Transició, al si de sectors socials cada volta més extensos i diversificats;

4. l’ofegament econòmic de determinats territoris, entre els quals el nostre (pensem en l’esgotament del sistema de finançament autonòmic, la política d’inversions o la postergació contínua del corredor mediterrani);

5. en particular, el bloqueig inic per part del Tribunal Constitucional a la capacitat legislativa valenciana en matèria de dret civil, apel·lant expressament al decret d’abolició dels Furs del 1707;

6. i, finalment, a nivell europeu, la conversió de la crisi econòmica en crisi social estructural, ensems amb la incapacitat per a assimilar els fluxos migratoris i la multiculturalitat, factors que han tingut com a conseqüència la crisi sense precedents de la Unió Europea i del moviment europeista mateix.

És per això que el 2017, el Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme va organitzar les Jornades de reflexió política i jurídica «Els valencians, poble d’Europa», que es van celebrar a la Facultat de Dret, en les dates simbòliques del 25 d’abril (310 aniversari de la batalla d’Almansa i Dia de les Corts Valencianes), el 9 de maig (Dia d’Europa) i el 29 de juny (310 aniversari de l’abolició dels Furs de València) i en les quals participaren com a entitats col·laboradores, entre d’altres, les Corts Valencianes, l’Associació de Juristes Valencians, el Consell Valencià del Moviment Europeu i la Fundació Nexe. Així, tot al llarg d’una primavera, es posaren successivament sobre la taula, com a matèria de discussió i argumentació, una sèrie de temes, més connectats del que puga semblar a primer colp d’ull: l’actualitat del valencianisme dialògic, l’estat de la qüestió de la recuperació del Dret Civil foral dels valencians, el balanç –necessàriament provisional–dels dos anys de govern del Pacte del Botànic en clau de retrobament nacional, la crisi de l’europeisme i de la Unió Europea, la tensió entre el neocentralisme i els sobiranismes perifèrics i, a tall d’alternativa, l’horitzó federal –arrelat en la concepció plurinacional de les Espanyes i en la noció històrica i constitucional de foralitat.

En efecte, la via valenciana sembla indestriable d’aquesta concepció, central en la filosofia política del personalisme comunitari: el federalisme. És veritat que la idea federal xoca amb múltiples resistències, tant centrípetes (conservadorisme nacionalista espanyol, jacobinisme liberal i de certa esquerra…) com centrífugues (un sobiranisme cada vegada més anacrònic per irreal), però atresora un valuós bagatge a l’hora de plantejar eixides a les qüestions plantejades en els diversos nivells: plurinacionalitat de l’Estat espanyol; present i futur de l’europeisme polític; i abast del cosmopolitisme en un món multipolar en formació, on la cultura política i jurídica dels drets humans es veu sovint tràgicament qüestionada.

El llibre que teniu a les mans arreplega els textos de les ponències i comunicacions presentades a aquelles Jornades, així com una sèrie d’aportacions de diversos autors, que, engrescats pel projecte editorial, s’hi han volgut sumar de bon grat. Ens trobem així amb un corpus d’idees i propostes que aporten una riquesa polièdrica amb vista a proposar un relat comunitari de les valencianes i els valencians que siga més integral –més complet– i doncs més integrador i inclusiu. Hi descobrim, com a fil d’or, una mirada comuna, serenament postfusteriana i compromesa amb la reconciliació cívica i sociopolítica, sense renunciar a la memòria del bo i del roí que ha marcat la nostra convivència històrica. I, convençuts que «dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos europeus», de la vora de la Mediterrània occidental estant, tenim presents els lligams de distinta índole i intensitat que ens uneixen als pobles veïns i al conjunt d’Europa i del món. No debades, a hores d’ara, ens estem jugant la possibilitat de tindre o no la nostra pròpia forma d’estar en l’univers de la globalització. No ho oblidem.

Els estudis que publiquem s’ordenen entorn de tres blocs temàtics: la consideració de la identitat valenciana en clau de nacionalitat històrica; l’actualitat de la reivindicació del Dret Civil foral dels valencians; i una tercera part en la qual s’aborda, sense negligir-ne la complexitat, la qüestió de l’ordenació territorial d’Espanya, des d’una òptica oberta al federalisme i a l’europeisme polític. Per últim, a títol de recapitulació conclusiva i projecció de futur, s’hi inclouen unes postil·les finals.

JOAN ALFRED MARTÍNEZ I SEGUÍ

AUGUST MONZON I ARAZO

FRANCISCO JAVIER PALAO GIL