Читать книгу Els recursos territorials valencians - AA.VV - Страница 7

DISSENY METODOLÒGIC DEL PROJECTE SOBRE ELS RECURSOS TERRITORIALS

Emilio Iranzo García

Departament de Geografia. UVEG

JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS

Els municipis de l’interior de la província de Valencia han experimentat un procés de declivi socioeconòmic, antagònic al de desenvolupament viscut al litoral en els últims 50 anys. Una economia basada en el sector primari, que genera rendes escasses i és incapaç d’absorbir tot la mà d’obra, ha propiciat un èxode rural intermitent amb resultats nefastos per a aquests territoris. El descens demogràfic i l’envelliment, a més de la manca d’oportunitats dels emprenedors, han provocat una infrautilització dels recursos territorials.

Cal activar els recursos territorials i aprofitar les possibilitats que aquests ens brinden. El capital territorial gestionat adequadament pels actors locals explica l’avantatge competitiu dels territoris. En aquest sentit, el projecte que s’hi planteja té l’objectiu d’identificar els recursos territorials per tal de redescobrir en uns casos, i dissenyar i activar en altres, productes econòmics, socials i culturals que ens permeten dinamitzar el desenvolupament local dels municipis de l’interior de València.

No obstant això, la identificació dels recursos i la reivindicació dels possibles productes és una labor que requereix una anàlisi. Cal efectuar l’estudi i la tipificació dels recursos territorials de manera que puguem proposar-ne l’aprofitament a través de distints productes amb plenes garanties. L’agrupació de recursos amb el propòsit de dissenyar productes competitius també forma part del procés, així com l’avaluació d’aquests per a prendre decisions d’acció.

Davant la situació exposada, el treball realitzat queda totalment justificat. Així doncs, davant les dinàmiques ambientals i socioeconòmiques que presenta en l’actualitat el sistema territorial de la província de València, es reflexiona al voltant d’aquells components de l’esmentat sistema que poden actuar com a recursos territorials, i que sustenten les iniciatives locals que ens han de conduir el model territorial a què aspirem.

Per tant, l’objectiu de la investigació i la publicació que es presenta és el d’identificar dins del sistema territorial de la província de València, quins components i processos hi han actuat, actuen i podrien actuar com a generadors de riquesa. Es tracta d’una aproximació als recursos territorials a partir de la revisió de fonts bibliogràfiques, de dades estadístiques primàries i secundàries, i de consultes a experts efectuades per distints especialistes, amb la finalitat de presentar i potenciar tot allò que genera desenvolupament endogen i benestar a la població.

MÈTODE DE TREBALL

Encara que el fet de parlar de recursos se sol relacionar amb matèries primeres de la Terra o amb els béns culturals, en realitat el concepte és molt més ampli. És per això que parlem de capital territorial, concepte que comprén no sols els recursos materials, sinó també les potencialitats dels ciutadans, les relacions positives que es produeixen entre les persones i grups, i la governança consensuada en què, a més de les administracions i les institucions, els ciutadans cada vegada estan més presents en la presa de decisions.

La investigació s’ha dut a terme des del Departament de Geografia de la Universitat de València des d’on s’ha coordinat un grup d’especialistes de diversos departaments de la mateixa Universitat. Després d’una sèrie de reunions inicials, es van anar concretant quins components i dinàmiques del sistema territorial de la província de València realment constituïen el seu capital territorial. Les sessions de treball han donat com a resultat una classificació dels recursos territorials i una relació d’aquells indicadors i variables que són oportuns manipular per a poder analitzar en profunditat cada un dels recursos detectats.

La necessitat d’estudiar per separat, en primera instància, cada un dels recursos territorials detectats ha conduït al disseny d’una base de dades espacials a escala municipal. Aquesta permet un accés àgil a la informació que necessiten els distints especialistes per a analitzar les potencialitats en el desenvolupament endogen, que possibiliten els recursos territorials. Per això la participació dels diferents especialistes en el disseny de la base de dades ha sigut crucial. L’arquitectura d’aquesta és fruit d’una sèrie de sessions de reflexió conjunta dels especialistes.

Una vegada identificades les variables i els indicadors més oportuns per a la base de dades, s’ha procedit a la recerca de l’esmentada informació en fonts primàries i secundàries. Cal assenyalar que aquesta labor ha resultat complexa. En algunes ocasions i per motius diferents, els organismes, les institucions o els departaments responsables de la recollida i l’actualització de les dades han deixat de proporcionar el servei; o no hi ha hagut una periodicitat regular. A més, la informació no sempre està disponible a l’escala territorial necessària (la local) per a aquest treball.

En altres ocasions, el problema consisteix en la inaccessibilitat a les dades, bé perquè no existeixen i és necessari invertir temps i recursos econòmics per obtenir-les; bé per ser informació generada per tercers que la comercialitzen a un alt cost; bé per ser informació generada per institucions públiques que necessita un tractament tècnic que es demora en el temps; o bé perquè, fins i tot sent informació pública, hi ha secret estadístic.

A pesar d’aquests inconvenients la base de dades espacials ha continuat emplenant-se. Així doncs, s’ha implementat a partir d’una arquitectura bàsica consolidada. La informació que s’hi ha incorporat procedeix de diferents fonts, hi destaquen: l’Institut Nacional de Estadística (INE), l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), el Banc de Dades Territorial del la Comunitat Valenciana (IVE), el Banc de Dades de la Naturalesa del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana), el Sistema d’Informació Territorial (Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana), el Banc de Dades Municipal del Portal d’Informació Argos (Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana), l’Anuari Estadístic de Caja España, l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià (Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana), l’Observatori Turístic de la Comunitat Valenciana (Agència Valenciana de Turisme), l’Oficina Virtual para la Coordinació Financera d’Entidades Locales del Ministeri d’Economia i Hisenda, i dades de les conselleries de Sanitat i de Governació de la Generalitat Valenciana entre altres.

Pel que fa a l’estructura de la base de dades espacials, està organitzada en quatre grans camps. En el primer camp, s’hi identifiquen els sis grans tipus de capitals que constitueixen el capital territorial, mentre que en el segon es fa referència als recursos territorials associats a aquests capitals (vegeu Figura 1). El tercer camp concreta en subrecursos els recursos considerats matèria primera per al desenvolupament endogen (vegeu Figura 2). Per acabar, en el quart es defineixen variables i indicadors que mesuren i quantifiquen en quin estat o com es comporta el capital territorial. Finalment, després de completar la base de dades, s‘ha procedit a efectuar les anàlisis oportunes i a elaborar la cartografia automàtica per, a continuació, procedir a la publicación dels resultats.

Figura 1. Capital i recursos territorials

Font: Elaboració pròpia

Figura 2. Recursos territorials i subrecursos (I)

Font: Elaboració pròpia

Figura 2. Recursos territorials i subrecursos (II)

Font: Elaboració pròpia